divendres, 28 de març del 2014

Cosmètica miraculosa

La dona va escampar la crema miraculosa pel front, per sota els ulls, pels pòmuls, les galtes i per la barbeta. En acabar es mirà al mirall, cartografiant meticulosament cada porus obert, cada solc del cutis.

Veient que les línies d'expressió, les arrugues i les taques de la pell no marxaven va pensar que l'havien tornat a ensarronar. No obstant això, alguna cosa li deia que la crema era efectiva. I al creuar la porta del lavabo va tenir una sensació estranya. Un idea difusa que al llarg del dia aniria comprenent en tota la seva magnitud.

La crema prometia eliminar deu anys. I així va ser: tot el que havia viscut i après durant els darrers deu anys va desaparèixer de la seva memòria, de la vida. Com si mai hagués passat.

dijous, 20 de març del 2014

La via homeopàtica cap a la independència de Catalunya

Un parell de setmanes després de la Via Catalana, una diputada d'ERC va fer una intervenció al Congrés defensant els beneficis de la homeopatia. Molts espanyolistes van aprofitar aquest fet per burlar-se del nivell dels polítics independentistes i dir allò de "aquests són els que han de liderar la Catalunya independent?". Argument que surt cada cop que una notícia esmenta els Millet, Pujol Jr i companyia.

Paral·lelament, el CNI, que des que a Euskadi no hi ha feina antiterrorista s'avorreix bastant, va posar un parell d'agents a investigar el tema. Recents filtracions parlen d'un informe policial anomenat "Independència per homeopatia", que revelarien el pla secret del Consell Assessor per la Transició Nacional; una sisena via per aconseguir la independència de forma sibil·lina.

Per si no ho sabeu, l'homeopatia és una pseudociència que afirma ser capaç de guarir tota mena de mals mitjançant la dilució extrema de substàncies. Els científics es pensaven que desapareixeria quan Avogadro va calcular el seu número i, per tant, es va demostrar que en aquestes dilucions extremes no hi havia ni una sola molècula de la substància original. Però com que als científics no se'ls escolta gairebé ningú avui en dia podem trobar homeopatia a les farmàcies, Tarot a la tele i horòscops al diari, entre d'altres.


Tant el ministre Margallo, parlant de la independència de Catalunya, com en James Randy, parlant de la homeopatia, van fer comparacions amb l'astronomia. Això, segons el CNI és una prova irrefutable del pla homeopàtic independentista.

La utilitat terapèutica de la homeopatia està en entredit. Però és innegable que d'utilitat en té. Només cal mirar els beneficis anuals de les empreses que venen homeopatia. I a més hi ha l'efecte placebo i la percepció del malalt, que té la sensació d'estar rebent un bon remei. Més o menys com deia en George Smith fa quasi un segle: "Ho comprenc, doctor: moro curat".

Aquest efecte és, segons el CNI, el que estaria buscant l'independentisme català. El pla secret del CATN consistiria en anar diluint l'espanyolitat de Catalunya progressivament fins a arribar a dosis homeopàtiques. En aquest punt, Espanya encara pensaria que Catalunya forma part d'Espanya però seria un sentiment placebo que res tindria a veure amb la realitat. En aquest sentit cal interpretar la intervenció de la diputada d'ERC al parlament: si Espanya creu en l'homeopatia, aleshores la via homeopàtica cap a la independència queda oberta per a Catalunya.

L'informe del CNI ho resumeix amb un exemple ben gràfic: "és com si rentem massa cops una bandera espanyola amb un detergent agressiu; quan els colors ja no es vegin tindrem un drap blanc que només és espanyol des d'un punt de vista homeopàtic". A més, reflexiona sobre els problemes legals que podria ocasionar ja que "la Constitució Espanyola no recull en cap article cap referència a l'homeopatia ni tampoc diu quantes vegades es pot rentar una bandera espanyola sense que deixi de ser-ho".

Una bandera homeopàtica conservaria l'essència dels colors que un dia la van impregnar. I amb cada dilució, el sentiment seria més intens. Imatge

divendres, 14 de març del 2014

Veredicte del concurs "Objectes amb història".

Com ja sabeu els que aneu seguint aquest blog darrerament estic força enfeinat. Però com que no m'agrada fer-me l'important fent esperar la gent, avui trec uns minuts per proclamar el veredicte del concurs "Objectes amb història".

Ja sabeu que és habitual dir en aquests casos que el nivell ha estat alt, que la tria ha estat difícil i tota la resta de tòpics. Però els tòpics tenen quasi sempre una part de veritat i en aquest cas, us asseguro que la tria no ha estat fàcil. No només per la qualitat dels textos sinó també per la proximitat personal a molts dels participants. No és fàcil deixar el teu propi pare, la teva sogra, algun amic i alguns fidels seguidors d'aquest blog sense premi.

Finalment, hem triat un guanyador i un finalista, que rebran el premi que vam prometre: un exclusiu parell d'arracades dissenyat a partir del relat que van escriure, a més de la publicació del seu relat al web de Calados Vázquez, si així ho desitgen.

El guanyador ha estat triat per unanimitat del jurat. És un text escrit amb innegable qualitat literària on les arracades semblen parlar a cau d'orella als protagonistes. Una petita joia literària que es convertirà en una petita joia de fusta.

El finalista ens ha costat més de triar. Literàriament n'hi havia alguns que potser ho mereixien més però, per aquest segon premi, ha pesat més a potencialitat del text de convertir-se en una bona arracada. Es tracta d'un text que descriu la fortalesa de la dona i el significat de les arracades en cada cultura.


Així doncs, els guanyadors són:

1er Premi: Les arracades dels Zhou, de David Castejón.
2on Premi: Grans dones amb arracades, de Josep Maria Pascual Arnella.


(M'hauríeu d'escriure un email per dir-me on voleu que us enviem les arracades del premi: sergi.fsi@gmail.com)

Gràcies de nou a tots els participants que amb els vostres relats heu donat prestigi a aquest concurs. Si la petita aventura comercial de l'Alberto tira endavant, no descartem posar-nos en contacte amb vosaltres més endavant per ampliar la col·lecció "Arracades amb història" amb models basats en aquests relats.