RESSENYA DE “PER AMOR A L’ART”, D’EN SERGI MONTEAGUDO
En Sergi Monteagudo tenia un pla. Volia capturar el mite
de la Gioconda i transformar-lo en paraules, fusionar la més famosa pintura de
la humanitat amb l’art d’escriure.
Ho va preparar tot minuciosament. Va capbussar-se en la
història del mític quadre i en va rescatar uns quants personatges. S’hi va
enfrontar i tot transformant llur carn i llurs ossos mortals en traços de tinta
negra, els va fer immortals.
Però amb això no tenia prou. En Sergi Monteagudo mai en
té prou. Va esmolar els seus estris d’escriptor i va construir una trama amb
reflexos de color de sèpia i accent italià. In
avanti, si prega -endavant, si us plau-, semblen dir les seves lletres. I
entres, és clar, que hi entres i t’endinses, fascinat, en una prosa clara i
lluminosa.
Amb aquests elements i unes gotes d’intriga d’aquella que
et fa aturar la respiració, en Sergi Monteagudo va culminar el seu pla i en va
fer un relat anomenat “Per amor a l’art”. I va resultar un molt bon pla.
Nogensmenys, encara hi ha un pla millor: asseure’s en una
bona butaca i posar-se a llegir “Per amor a l’art” i la resta de relats d’en
Sergi Monteagudo inclosos al llibre ¿Quant valen els teus somnis?, publicat per l’editorial
El toll.
Carles Quílez participa a la lliga de microrelataires catalans.
La meva més sincera enhorabona per la teva ressenya: espero en candeletes llegir el llibre per contrastar el teu magnífic anàlisi.
ResponElimina