dijous, 25 de juliol de 2019

Com influïm els uns en els altres?

En ocasions, alguns relats de la ficció especulen amb com seria el món si un personatge en concret no hagués nascut. Avui em proposo demostrar científicament que el pas pel món de cadascun de nosaltres té un impacte vertiginosament alt en el món que deixem quan marxem.

Penseu en els vostres fills. Faran una sèrie d'accions al llarg de les seves vides que modificaran el món i el faran diferent de com hauria estat si no haguessin nascut. També hi ha els fills de les vostres exparelles. Si no us haguessiu separat d'elles o ho haguessiu fet en un altre moment, probablement no s'haurien emparellat amb les seves actuals parelles i aquests nens no haurien nascut. I hi ha  també els fills de les parelles que s'han conegut gràcies a vosaltres. Tampoc haurien nascut de no ser per vosaltres. Això suma un parell o un parell de dotzenes d'éssers humans, depenent de la vostra vida social. Que ja és molt però potser no prou per al món al que vivim. Oi que espereu que us digui que són milers, centenars de milers o potser milions? Que menys es pot esperar d'un post d'aquest blog, oi? Doncs vinga, ho dic: són milions. O centenars de milions. O fins i tot, un percentatge de dos dígits de tota la següent generació d'humans. I ara us explicaré per què.

Com tots sabeu (espero) els éssers humans sorgeixen a partir de la fusió de les cèl·lules sexuals dels seus progenitors. Cada espermatozou i cada òvul tenen 23 cromosomes diferents. Els espermatozous i els òvuls de cada ésser humà són diferents entre si i és per això que no hi ha dos éssers humans amb el mateix ADN, tret dels bessons que hagin nascut d'un mateix òvul fecundat.

Una dona produeix uns 400 òvuls diferents al llarg de la seva vida fèrtil. La seva aportació genètica a la descendència serà diferent depenent del mes de la seva vida en el qual es quedi embarassada. Si s'hi queda al març tindrà un nadó diferent que si s'hi queda al maig. Per tant, si parleu amb una amiga i les vostres paraules fan que canviï d'idea sobre quan ha de tenir els fills, estareu influint decisivament en si arriba al món un ésser humà o un altre.

En el cas dels homes aquest efecte es multiplica vertiginosament. Un home produeix al llarg de la seva vida uns 525 mil milions d'espermatozous. Per posar-ho en perspectiva, la població mundial és de 7 mil milions, dos ordres de magnitud per sota. Això vol dir que cada espermatozou té una finestra d'oportunitat brevíssima per esdevenir el fecundador. En cada ejaculació competeix amb uns 250 milions d'espermatozous. No sé si us feu a la idea de com de difícil és guanyar una competició així i com qualsevol circumstància pot modificar-ne el resultat.

Per resumir-ho, ja no depèn de quin mes es produeixi la fecundació, com en el cas de les dones. L'aportació genètica de l'home a la següent generació depèn de l'instant just en el qual es produeix la fecundació i de les circumstàncies exactes en les que s'ha arribat a aquest instant.

Per tant, qualsevol petit canvi que afecti a aquest instant, dóna lloc a un ésser humà diferent. Imagineu que una parella té previst intentar engendrar un descendent un vespre en concret. Tot allò que mengi l'home durant el dia, canviarà la seva tensió arterial, la funció endocrina, la velocitat de la sang aportant oxigen i nutrients als testicles. Si el cuiner del bar de menús on dina a la feina hi posa una mica més de sal o un oli d'una altra marca, està canviant la descendència de la parella. Si de tornada a casa, un cotxe arrenca una mica massa tard i el semàfor es posa vermell, el conductor d'aquest cotxe està canviant la descendència de la parella. Si un home passeja un gos i fa que l'home es desviï mig metre a l'esquerra, està canviant la descendència. I així amb cada petita acció al llarg del dia.

Podria haver posat allò de la papallona que mou les ales a Pequín, però els meus referents culturals són uns altres. Font.


Però la cosa no acaba aquí. L'home que va agafar l'última ampolla d'oli de la marca que agrada al cuiner també està canviant la descendència de la parella. I la moto que ha provocat una distracció en l'home del cotxe que ha arrencat massa tard, també. I la veïna que ha decidit esperar que s'acabés el programa televisiu abans de sortir a passejar el gos i creuar-se amb l'home que passejava el gos i xerrar-hi una estona. No sé si ho veieu però si ho analitzem amb detall segurament trobarem que hi ha influït tota la ciutat. O tot el país. O tot el món.

Per tant, recordeu-ho. Cada cop que respirem una mica més llarg o una mica més curt o expirem més a la dreta o a l'esquerra, estem canviant decisivament el món. Certament, aquest poder no us permet controlar si el feu d'una manera o d'una altra. El canvieu sense saber què esteu fent. Però, en qualsevol cas, el vostre pas pel món determina enormement com serà el futur.

6 comentaris:

  1. Quanta importància, quanta pressió, per això jo no deixaré descendència al mon. Potser influiré sobre la descendència dels altres, però no et preocupis la descendència dels altres tampoc canviarà el mon, o potser si que ho farà però la meva influència no serà decisiva per tal que ho faci o no. Potser a tu t'agrada pensar que si, però a mi m'agrada pensar que no. Que sense mi la gent del meu voltant seria una mica diferent? Segur que si, però serien més o menys feliços? Doncs si fa no fa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Després de més de 10 anys de Pons's blog, a què ve ara tanta modèstia? Que el món seria si fa no fa igual sense el teu blog? Ui, com et senti l'ahse...

      Elimina
  2. Si així esperes evitar suïcidis i gent fent el ploricó a l'espera que li vinguin els tres fantasmes de els nadals passats, em sembla que no convenceràs a massa gent. Ni a mi, que puc comprar-te el discurs científic. Però fuck els meus espermatozous, espero que no serveixin per seguir contribuint a la devastació del planeta. Ho sento pels dels altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, i ara! Suïcidar-te també és una acció que canvia el món. La feina que dones a metges, policies, forenses i família provoca una pertorbació important a la vida dels altres.

      Elimina
  3. Gràcies per explicar-nos amb tots els ets i uts científicament, el fenomen de la reproducció, he, he...
    Estic d'acord com deia el Capità Enciam que les coses petites són importants i en realitat són les que fan canviar el món, algunes per bé i d'altres no tant...
    I és clar, els que no tenim fills no podem contribuir a que el món canviï( només el què nosaltres ens proposem), això em deixa més tranquil.la, i em treu pressió, perquè qui em pot assegurar que els canvi de la descendència en cas de tenir-ne, fossin per bé???
    Bon vespre, Albert.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, he omès uns quants ets i uns quants uts, eh?
      Com molt bé apuntes, el post no entra a valorar com es canvia el món des del punt de visa memètic (o cultural) sinó que es queda en l'aspecte genètic.

      Elimina