tag:blogger.com,1999:blog-66596000018384486232024-03-05T05:27:36.739+01:00Àtoms i lletresPunt de trobada de la realitat, la ficció i un servidor.Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.comBlogger341125tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-45761998709183115572023-07-02T09:00:00.001+02:002023-07-02T09:00:00.147+02:00Innovació pseudocientífica: l'horoscop químic.<p style="text-align: justify;">Com tots sabeu, els horòscops són molt útils per evadir-nos de la responsabilitat dels actes de la nostra vida. Si el dia ens va malament o si aquella persona ens tracta malament, és tot un consol saber que és perquè Júpiter està en conjunció amb Escorpí a la casa de Neptú.</p><p style="text-align: justify;">D'horòscops n'hi ha de molts tipus, el més conegut potser és el zoodiacal, que es basa en 12 constel·lacions situades just a la trajectòria que el sol i els planetes fan pel cel. Però hi ha per exemple l'<a href="https://www.uv.es/uvweb/institut-confuci-uv/ca/institut-confuci/dotze-animals-horoscop-xines-1285919278217/GasetaRecerca.html?id=1286065050692" target="_blank">horòscop xinès</a>, basat en animals. Segons quin any neixis, et pot tocar ser un porc, una rata o un mico.</p><p style="text-align: justify;">Avui proposo un nou horòscop basat en els elements químics. Com l'horòscop xinès, es basa en l'any que vas néixer, però en comptes d'assignar-te un animal, t'assignarem un element químic. Què n'opineu els que vau néixer el 1960. Voleu deixar de ser rates i passar a ser Neodimis?</p><p style="text-align: justify;">L'assignació de l'element és senzilla: mireu els dos últims dígits de l'any que vau néixer i busqueu a la Taula Periòdica dels elements quin element té aquest nombre atòmic.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXDcAJTjr_iImL-IqL30Bu8UadNdSYl4WLDPtAB9m1YKTIG3vPPYgYz8KvhwSltW3TII0h39wjrMpMYay3b_jDWKVY3PFhyP5GmEfR0vM3mzhg7jLfCzi0HkUMxLVvmbzj5eiHEaH_JTj5I0lIDXWNHV70LfZpPTfZ1ZuXaHxzANTXAVi4oLeXksEm4iU/s640/4004302303_e3cec5531e_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="452" data-original-width="640" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXDcAJTjr_iImL-IqL30Bu8UadNdSYl4WLDPtAB9m1YKTIG3vPPYgYz8KvhwSltW3TII0h39wjrMpMYay3b_jDWKVY3PFhyP5GmEfR0vM3mzhg7jLfCzi0HkUMxLVvmbzj5eiHEaH_JTj5I0lIDXWNHV70LfZpPTfZ1ZuXaHxzANTXAVi4oLeXksEm4iU/w400-h283/4004302303_e3cec5531e_o.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Trobareu el nombre atòmic a la part superior esquerra de cada element. Ja has trobat el teu? <a href="https://sciencechest.blogspot.com/2019/12/la-tabla-periodica.html" target="_blank">Foto</a>.</i></div><br /><p style="text-align: justify;">Un cop assignat un element a cada persona, es pot descriure la persona a partir de les propietats de l'element.</p><p style="text-align: justify;">Per exemple, si ets un gas, ets una persona lleugera. Si ets Plom, en canvi, ets un pesat. Si ets un metall noble, ets una persona en la qual es pot confiar. Si ets un element radioactiu, en canvi, ets poc íntegre, perquè l'element es desintegra. Si ets Iode ets un Jedi però parles estrany... (bé, això encara ho he d'afinar una mica).</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMoFLk2YBcTIys9-lv4F9irm7wWcoXT6JEnMrjw1oRkZbLXW2YsmbG91WVkqs7hlhbuNL4R6gn7jkGXNzuksaFce4KW3GJuRf9IduRUIzDVQzbL3uDyzrJXERaCT4sqvb4KQAKsj-I7z-7ykYDXUNFDpgJ-q_-azUpfkGYduHYS_jrKcpscP2f_DB3EK4/s320/Yoda_HD_Wallpaper_Vvallpaper.Net.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="180" data-original-width="320" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMoFLk2YBcTIys9-lv4F9irm7wWcoXT6JEnMrjw1oRkZbLXW2YsmbG91WVkqs7hlhbuNL4R6gn7jkGXNzuksaFce4KW3GJuRf9IduRUIzDVQzbL3uDyzrJXERaCT4sqvb4KQAKsj-I7z-7ykYDXUNFDpgJ-q_-azUpfkGYduHYS_jrKcpscP2f_DB3EK4/s1600/Yoda_HD_Wallpaper_Vvallpaper.Net.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Si nascut has l'any 53, Iode és l'element teu, jove padawan. <a href="http://tiffanyeatworld.blogspot.com/2011/11/master-yoda-star-wars-hd-wallpapers.html" target="_blank">Font</a>.</i></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">A més, sabent quin element ets, pots saber amb quins elements et pots relacionar i de quina manera. Per exemple si ets Clor tens molta afinitat pels Sodi, per fer relacions estables salades. Si ets un metall de transició, pots fer aliatges amb altres metalls basats en compartir (com els metalls que comparteixen electrons). Si ets un gas noble, seràs molt noble però també és molt difícil que et relacionis amb ningú.</p><p style="text-align: justify;">Quedaria finalment, concretar la manera de fer prediccions diàries, que és on està la pasta del negoci, entenc. En això, de moment copiarem els horòscops tradicionals i farem una gegantina base de dades amb missatges ambigus i cada dia en seleccionarem a l'atzar un per a cada element.</p>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-2859771131889336852022-02-01T07:00:00.006+01:002022-02-01T07:00:00.223+01:00Carta al Nil(2)<p style="text-align: justify;"> Fa 5 anys t'escrivia <a href="http://atomsilletres.blogspot.com/2017/02/carta-al-nil.html" target="_blank">una carta</a> per donar-te la benvinguda al món. En ella t'explicava, entre altres coses, que m'agradaria no fer diferències entre el teu germà i tu. Però no sé si els germans petits us sentiu a l'ombra dels germans grans. Seguint un camí ja marcat. Víctimes de comparacions odioses. De fet, ja vaig escriure <a href="http://atomsilletres.blogspot.com/2019/01/carta-lalbert2.html" target="_blank">una carta</a> al teu germà quan va fer cinc anys.</p><p style="text-align: justify;">Ser el segon implica trobar-t'ho tot estrenat. Des de la roba fins la paciència dels pares. També, potser, ara l'encertem una mica més gràcies a l'experiència. Potser t'ha tocat una mica menys de temps i dedicació del que vam oferir al teu germà però l'hem pogut aprofitar millor per fer el que enteníem que necessitaves.</p><p style="text-align: justify;">I tu tens la sort de tenir un referent que el teu germà no va tenir. Un company de jocs (i de baralles), un mestre que et guia pels camins fantàstics de la infantesa. Ara sou gossets, després sou superherois que lluiten contra els dolents i, en algun moment, acabeu barallant-vos per qualsevol ximpleria. De vegades, he de reconèixer, que ni tan sols sé per què us baralleu. Jo no he tingut germans, així que em costa d'entendre si barallar-vos us resulta divertit o si ho necessiteu per desenvolupar la vostra personalitat o les vostres habilitats, com passa amb els cadells de lleons, gossos o gats, que juguen a barallar-se.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/bKcF7JUbCpo" title="YouTube video player" width="560"></iframe><div><i>Potser hi ha alguna raó genètica/evolutiva que empeny els germans a barallar-se.<br />
</i><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">I si bé els germans es barallen sovint també és cert que s'estimen amb bogeria. I amb tu, aquest amor és evident. Tens uns ulls grossos, molt expressius, que reflecteixen aquesta enorme emotivitat que tens. A poc a poc has anat coneixent aquestes emocions i has après a gestionar-les. M'agrada l'honestedat i la generositat del teu afecte. La dolçor d'aquests petons i abraçades que cada dia vens a buscar i a oferir. I aquesta rialla que tant s'encomana, quan treus el teu cantó bromista. Tens una mirada especial per quan estàs a punt de fer una broma. Una expressió ben fàcil de reconèixer per a cada emoció.</p><p style="text-align: justify;">T'agrada fer les coses a la teva manera (com a tothom, suposo). Al teu ritme, vas descobrint el món que t'envolta. Els jocs amb els amics de l'escola, a la piscina, al parc, a classe mentre aprens lletres i números o et disfresses per fer teatre. Cada dia aprens coses noves i cada moment viscut et fa créixer.</p><p style="text-align: justify;">Vaig acabant. Suposo que amb els anys aniràs perdent aquesta ingenuïtat teva que et fa tan adorable però espero que sempre conservis els bons sentiments que t'omplen el cor. I que segueixis descobrint la persona que vols ser. Jo t'ajudaré en el que pugui.</p></div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-31902397878616468482021-11-22T09:00:00.001+01:002021-11-22T09:00:00.228+01:00Emmagatzemar l'energia del sol<p style="text-align: justify;">Recentment, el líder de l'oposició espanyola ha fet <a href="https://www.lavanguardia.com/cribeo/viral/20211115/7862435/redes-llenan-memes-polemica-frase-casado-sobre-energia-solar.html" target="_blank">unes declaracions</a> on subratllava les limitacions de l'energia solar. Especialment a la nit, quan, agafeu-vos fort que això havia estat un secret d'Estat durant molts anys, no fa sol.</p><p style="text-align: justify;">En aquest post no farem més acudits sobre el tema (si voleu explicar a Twitter l'acudit dels astronautes que viatgen al sol de nit, afanyeu-vos, que només l'han explicat 573 vegades) sinó que volem reflexionar sobre les opcions tecnològiques que han de donar viabilitat a energies de producció intermitent, com la solar.</p><p style="text-align: justify;">L'escenari plantejat per Casado (un país on l'electricitat sigui només solar. Cosa que planteja perquè els NIMBYs no volen eòlica, ni nuclear, ni fòssils) presentaria greus problemes, és cert. Anem a plantejar solucions:</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>1. El mix.</b></p><p style="text-align: justify;">Es tracta de fer servir diversos tipus d'energia per no haver de dependre d'un de sol. No només la solar, totes les energies tenen limitacions (l'eòlica si no fa vent, la hidràulica si no plou, el gas si puja de preu, etc). Així que un bon mix, reparteix els riscos i assegura el subministrament.</p><p style="text-align: justify;">En aquest mix, la fotovoltaica està encara lluny de tocar sostre. Per tant, avui, quan instal·lem un nou panell, produeix electricitat durant el dia que permet cremar una mica menys de gas o carbó en aquell moment.</p><p style="text-align: justify;">El repte dels propers anys és fer un mix sense energies fòssils o, fins i tot, també sense nuclear. Això és complicat perquè quan no hi hagi sol o vent, caldrà posar en marxa una altra energia i no és tan fàcil com fer-ho amb gas o carbó.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhBtRaxdz9JN8QsDzSaA2x7HN7jLLAZBAhv6u5WTaDmq1hbURw_tlJJGP0wo3dpdQlBy-mwdcUNLreBeBI2v_qTvB5u4cQ-HVGaUHOJ3WLVxIi3l0aho8gM7D2Tetp6PmtZJEXWsGzPmU/s800/20190430-AleaSoft-Mix-generacion-electricidad-Espa%25C3%25B1a.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="447" data-original-width="800" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhBtRaxdz9JN8QsDzSaA2x7HN7jLLAZBAhv6u5WTaDmq1hbURw_tlJJGP0wo3dpdQlBy-mwdcUNLreBeBI2v_qTvB5u4cQ-HVGaUHOJ3WLVxIi3l0aho8gM7D2Tetp6PmtZJEXWsGzPmU/w400-h224/20190430-AleaSoft-Mix-generacion-electricidad-Espa%25C3%25B1a.png" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Amb el mix, depenem de diversos tipus d'energia en comptes de fer-ho d'un de sol. Actualment, quan fa sol o vent, creix el % de renovables al mix i això permet aturar o baixar la producció de les tèrmiques. <a href="https://www.energynews.es/energia-nuclear-mix-espanol/" target="_blank">Font</a>.</i></div><br /><p style="text-align: justify;"><b>2. Consum segons generació.</b></p><p style="text-align: justify;">Això ja es fa actualment. Es tracta de pactar amb una sèrie de grans consumidors industrials que aturin o engeguin les seves màquines en funció de si en aquell moment al sistema li falta o li sobra capacitat energètica.</p><p style="text-align: justify;">La tecnologia podria ampliar aquesta manera intel·ligent de consumir, per exemple, amb bateries de cotxe elèctric programables, que es carreguin quan vegin que sobra electricitat i, per tant, que el preu de l'electricitat està barat.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>3. Emmagatzematge.</b></p><p style="text-align: justify;">Si anem cap a un mix 100% renovable, la manera podria ser sobreproduir electricitat en els pics de producció i fer-la servir a les valls. Per això necessitem emmagatzemar-la d'alguna manera.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>3.1. Bateries.</b></p><p style="text-align: justify;">Ja fa molts anys que existeixen piles i bateries recarregables. Endolles la bateria al corrent elèctric i al cap d'un temps s'ha recarregat i pot generar electricitat.</p><p style="text-align: justify;">Les bateries <a href="https://www.pveducation.org/pvcdrom/battery-characteristics/battery-efficiency" target="_blank">tenen eficiències molt altes, properes al 100%</a>. Això vol dir que permeten emmagatzemar l'energia elèctrica quasi sense pèrdues en el procés de càrrega/descàrrega.</p><p style="text-align: justify;">Malauradament el preu actual de les bateries és massa car per emmagatzemar tota l'electricitat que caldria. I hi ha controvèrsia sobre si hi ha prou matèries primeres al món per construir tantes bateries.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFUpBqQpH4jIfj52tNAOJn3ivahgKrhPgUc61ABw89EpKvFCZ41q04Kgm7z1pA9idb4RtdnWRdi7c6XYWaWAVhatvS5xgv8kyg8KNclcEUGs5EHq4ZBBFRC__qDgcPPEXCRl1vdwULl0U/s1280/battery-995257_1280.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="853" data-original-width="1280" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFUpBqQpH4jIfj52tNAOJn3ivahgKrhPgUc61ABw89EpKvFCZ41q04Kgm7z1pA9idb4RtdnWRdi7c6XYWaWAVhatvS5xgv8kyg8KNclcEUGs5EHq4ZBBFRC__qDgcPPEXCRl1vdwULl0U/w400-h266/battery-995257_1280.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Les bateries es basen en reaccions químiques que poden ser reversibles. Una reacció allibera energia (que fem servir en forma d'electricitat) i, un cop esgotats els reactius, podem aplicar energia elèctrica per revertir la reacció i tornar a regenerar els reactius.</i></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>3.2. Hidràulica reversible.</b></p><p style="text-align: justify;">Es tracta de gastar electricitat bombejant aigua cap amunt per convertir-la en energia potencial que, quan calgui, es pot convertir en energia hidroelèctrica per mitjà de turbines.</p><p style="text-align: justify;">És una molt bona solució i té rendiments propers al 80%. De fet, ja es fa servir actualment en centrals hidroelèctriques que bombegen aigua quan el preu de l'electricitat és barat i generen electricitat quan és car. Però el preu d'aquestes instal·lacions no és barat i requereixen condicions orogràfiques determinades (llocs on emmagatzemar aigua a diferent alçada) sobre els quals s'exerceix també un important impacte ambiental.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYNeTR0tKAS5NgXki-Q8vrLWKPuQ77abXLWBOUwrd85Ghgu-QehduIAv_r533k2vTL9EVF0vbNRWOqbp6fnYFiVpnd6D-2wlUtHUUTmItk6CJLeTp4N0ogK14g8_XohobQvfhrsHyYIq8/s569/Esquema_usina_reversible_en_caverna.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="326" data-original-width="569" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYNeTR0tKAS5NgXki-Q8vrLWKPuQ77abXLWBOUwrd85Ghgu-QehduIAv_r533k2vTL9EVF0vbNRWOqbp6fnYFiVpnd6D-2wlUtHUUTmItk6CJLeTp4N0ogK14g8_XohobQvfhrsHyYIq8/w400-h229/Esquema_usina_reversible_en_caverna.png" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Esquema d'una central hidroelèctrica reversible.</i></div><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>3.3. Calor.</b></p><p style="text-align: justify;">La calor és un altre tipus d'energia. Les centrals tèrmiques i les nuclears generen electricitat gràcies al vapor generat a partir del calor aconseguit per diferents reaccions de combustió o nuclears. Per tant, guardant líquids calents, podem generar vapor i electricitat quan ho necessitem.</p><p style="text-align: justify;">Un dels sistemes que es fan servir actualment són les sals fosses, que permeten emmagatzemar energia tèrmica a temperatures de fins a 600ºC. Aquest sistema es fa servir en les centrals termosolars i permet seguir produint energia un cop s'ha post el sol.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMSFlgqSFxv-XsP42MsbXy-21vOiXnsz_MiGlAgIJGTgvv9HicJU0ftsXCE8ggzDYglzWkzGWiiQ6nt6Ue15VxE78FO0-36OYMGxwYMrz9HFK4BulreXY-SQgm3QRx2ZncyBFAE7cu6P8/s730/termosolar.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="449" data-original-width="730" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMSFlgqSFxv-XsP42MsbXy-21vOiXnsz_MiGlAgIJGTgvv9HicJU0ftsXCE8ggzDYglzWkzGWiiQ6nt6Ue15VxE78FO0-36OYMGxwYMrz9HFK4BulreXY-SQgm3QRx2ZncyBFAE7cu6P8/w400-h246/termosolar.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>L'energia termosolar es produeix gràcies a miralls que concentren la llum solar en una torre amb una certa semblança a l'ull de Sauron. <a href="https://www.ecoticias.com/energias-renovables/207626/Informe-sobre-energia-termosolar-Banco-Mundial-IRENA" target="_blank">Foto</a>.</i></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">En aquest <a href="https://www.fundacionnaturgy.org/wp-content/uploads/2015/12/Roc%C3%ADo-Bay%C3%B3n.pdf" target="_blank">document </a>es poden trobar més detalls.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>3.4. Hidrogen.</b></p><p style="text-align: justify;">L'hidrogen verd (com es coneix l'hidrogen generat per electròlisi gràcies a electricitat obtinguda de forma renovable) és una tecnologia encara molt verda. Ara mateix no té sentit gastar electricitat per obtenir hidrogen verd perquè el procés és poc eficient. Diversos estudis calculen que <a href="https://www.spglobal.com/marketintelligence/en/news-insights/latest-news-headlines/hydrogen-technology-faces-efficiency-disadvantage-in-power-storage-race-65162028" target="_blank">l'eficiència oscil·la entre el 18% i el 46%</a>. Això vol dir que, en el millor dels casos, cada 100 kW.h d'electricitat invertida en produir hidrogen ens generen hidrogen capaç de generar 46 kW·h.</p><p style="text-align: justify;">Per tant, perquè això tingui algun sentit, caldria disposar de grans excessos d'electricitat. L'avantatge és que l'hidrogen funciona com un vector energètic similar als hidrocarburs. És a dir que es podria transportar, emmagatzemar a llarg termini i fer servir en vehicles. I potser, quan sigui una tecnologia econòmicament viable, es millora la seva eficiència.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP97vIP2z4kRJtKMo2_Gg_-NQEFouMOxUSpsTSIBrv9TuKwr6vNiy88HrGfT91XD7JCYFUgc97_BTvBizDfPw6ycdoIeKU2b1cwo43DC09rmgLiej-kUPihLzwRJsaqjqMipopGL7dFlI/s284/hidrogen.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="284" data-original-width="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP97vIP2z4kRJtKMo2_Gg_-NQEFouMOxUSpsTSIBrv9TuKwr6vNiy88HrGfT91XD7JCYFUgc97_BTvBizDfPw6ycdoIeKU2b1cwo43DC09rmgLiej-kUPihLzwRJsaqjqMipopGL7dFlI/s16000/hidrogen.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhab7kZhvbSGi0b7tKTIxQ6xTnmNmT3a99uc2u_TojEKSJH7FLlNASgve3p_fIOcLnG-CwvLFLF-CMLT2iZqIMOSwD4LM0ufh_nan52nePXsR4gzKViE_UvUUgowDwgh6BNiTAOMRkF65c/s220/220px-Anim_electrolysis_of_water.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="165" data-original-width="220" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhab7kZhvbSGi0b7tKTIxQ6xTnmNmT3a99uc2u_TojEKSJH7FLlNASgve3p_fIOcLnG-CwvLFLF-CMLT2iZqIMOSwD4LM0ufh_nan52nePXsR4gzKViE_UvUUgowDwgh6BNiTAOMRkF65c/s0/220px-Anim_electrolysis_of_water.gif" width="220" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Podem obtenir hidrogen a partir de l'electròlisi de l'aigua. En un procés semblant al de recarregar una pila, aportem energia elèctrica a l'aigua i les seves molècules es trenquen, alliberant hidrogen gasós. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Electr%C3%B2lisi" target="_blank">Font</a>.</i></div><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>Conclusió</b></p><p style="text-align: justify;">Actualment hi ha encara camp per córrer en la instal·lació de renovables fins que arribem a un moment on l'emmagatzematge de l'energia sobrant sigui un problema.</p><p style="text-align: justify;">Hi ha diverses tecnologies que permeten emmagatzemar energia elèctrica, si bé, en l'actualitat no serien suficients per abastir amb regularitat el mercat elèctric amb energies renovables però potser ho puguin ser en el futur si la demanda n'estimula el desenvolupament.</p>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-71098825366055824022021-09-03T09:00:00.001+02:002021-09-03T09:00:00.216+02:00Es pot revertir el canvi climàtic? Una proposta senzilla.<p style="text-align: justify;">Segurament estareu familiaritzats amb el problema del canvi climàtic ja que <a href="https://atomsilletres.blogspot.com/2020/01/7-maneres-de-destruir-la-humanitat.html" target="_blank">en vam parlar en aquest blog fa uns anys</a>. Els científics i alguns governs estan pensant en com anar evitant les emissions de gasos d'efecte hivernacle, que passa bàsicament per abandonar les energies fòssils (petroli, gas i carbó) com a font d'energia. A això acompanya el fet geopolític que aquests combustibles no són infinits i aniran pujant de preu en els propers anys (els recents rècords de la factura elèctrica a Espanya tenen molta relació amb la <a href="https://www.vozpopuli.com/economia_y_finanzas/gas-luz-factura.html" target="_blank">pujada del preu del gas natural</a>).</p><p style="text-align: justify;">Per tant està clar que...</p><p style="text-align: justify;"><b>Primera fase</b></p><p style="text-align: justify;">...el primer que cal fer és multiplicar la producció d'energia que no emeti gasos d'efecte hivernacle i millorar l'eficiència energètica. Hem de deixar de cremar petroli, carbó i gas com abans millor. A tot el món.</p><p style="text-align: justify;">Serà difícil posar tothom d'acord. Per exemple Rússia viu de vendre hidrocarburs i a sobre el canvi climàtic podria fer habitables grans extensions a Sibèria.</p><p style="text-align: justify;">I encara que ho aconseguíssim en un temps raonable, hi ha un problema. Deixar de cremar combustibles fòssils frenarà l'augment de CO2 a l'atmosfera però, com ho fem perquè els nivells de CO2 baixin fins a unes cotes on la temperatura global torni a ser la que teníem?</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>Segona fase</b></p><p style="text-align: justify;">En el moment que tinguem solucionat el problema de l'energia i no calgui cremar més fonts d'energia fòssil caldrà capturar el CO2 i fixar-lo. Aquí estan sorgint diverses idees. Jo us faig una proposta senzilla, que es podria fer amb la tecnologia actual i que no he sentit fins ara enlloc però que és prou òbvia perquè l'hagi pensat algú abans.</p><p style="text-align: justify;">Es tractaria de tornar a <b>la situació inicial, amb els hidrocarburs sota terra</b>.</p><p style="text-align: justify;">D'on van sorgir els hidrocarburs? De matèria orgànica creada a partir de la fotosíntesi. Arbres, plantes i similars que capturen el CO2 atmosfèric i el transformen en matèria orgànica.</p><p style="text-align: justify;">Així doncs, la solució podria ser simplement plantar arbres, com fan algunes empreses que diuen que contraresten així el CO2 emès per les seves activitats? No del tot perquè quan l'arbre es crema o cau i es descompon, s'acaba alliberant de nou el CO2 capturat. I això caldria evitar-ho.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>Tercera fase</b></p><p style="text-align: justify;">Per tant, un cop sabem que podem capturar aquest CO2 atmosfèric en quantitats considerables a partir de la fotosíntesi, ja sigui amb arbres, amb plàncton o amb microorganismes modificats genèticament per capturar grans quantitats de CO2 caldrà algun sistema per evitar que torni a l'atmosfera.</p><p style="text-align: justify;">Una opció seria enterrar tota aquesta matèria orgànica sota terra. Ja sigui en unes condicions inerts (enterrar fusta i que segueixi sent fusta) o replicant d'alguna manera les condicions que en el seu moment van convertir la fusta en carbó.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9R259PocSHcLThsHtdRURAdM2SqSipkNMgZjZKyT3moudDhRBsm5R-c5ZSMdWoivQYy11Hc7VY5fxbXOMkxBcyJillngaXyfBs35ViaMjqmJbPFZ4qr8uLWT7ZRvwzrygIU31mXoSRjg/s800/138.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="493" data-original-width="800" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9R259PocSHcLThsHtdRURAdM2SqSipkNMgZjZKyT3moudDhRBsm5R-c5ZSMdWoivQYy11Hc7VY5fxbXOMkxBcyJillngaXyfBs35ViaMjqmJbPFZ4qr8uLWT7ZRvwzrygIU31mXoSRjg/w400-h246/138.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Així és com un cop el CO2 va quedar capturat i soterrat en forma de carbó. Caldria trobar la manera òptima de replicar artificialment un procés similar a gran escala. <a href="http://www.biologiasur.org/index.php/teoria/geosfera/recursos-de-la-geosfera-y-sus-reservas" target="_blank">Imatge</a>. </i></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">En resum, caldria fer un forat molt gros en algun lloc (o en diversos llocs) i anar-hi enterrant arbres o similars. Ja tenim <i>knowhow </i>amb els abocadors de residus.</p><p style="text-align: justify;"><b>Com de gros hauria de ser el forat?</b></p><p style="text-align: justify;">Parteixo dels càlculs que vaig fer <a href="http://atomsilletres.blogspot.com/2016/02/quants-llibres-caldrien-per-aturar.html" target="_blank">en aquest post</a>. A partir de les emissions anuals de CO2, convertides en fusta donarien 34,5 Gigatones, amb un volum aproximat de 6,9*10^13 litres, que correspondrien a 69.000 hectòmetres cúbics. Això seria un forat de 6,9 km de llarg per 10 km d'ample per 1 km de fondària. Perquè us en feu una idea seria una superfície com dos terços de ciutat de Barcelona amb una fondària de 2 Tibidabos.</p><p style="text-align: justify;">Com que això correspon al CO2 que estem emetent cada any, caldria fer un forat com aquest i omplir-lo de fusta per cada any que volguem tirar enrere. Es a dir, si volem les temperatures de fa 10 anys, caldrà fer 10 forats com aquest.</p><p style="text-align: justify;">Un avantatge d'aquesta solució és que no cal posar d'acord tots els països del món. Si Austràlia vol fer 200 forats com aquest, ho podria fer sense haver de pactar amb ningú. A més, els països que ho facin tenen potencialment un recurs enterrat sota el seu sòl que, en un moment de necessitat, podrien reutilitzar.</p><p style="text-align: justify;">D'altra banda, hi ha la limitació de la velocitat a la qual es pot capturar el CO2, que òbviament depèn de la superfície dedicada a plantar aquests arbres o organismes fotosintètics. A més caldrien molts recursos energètics i econòmics per dur a terme aquest projecte. Per això cal, de moment, accelerar la transició energètica.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Probablement la solució que intentarem dur a terme per frenar el canvi climàtic incorporarà tecnologia que avui en dia encara no existeix. Aquest post pretén il·lustrar la magnitud del problema i de la feina que tenim per endavant si volem solucionar-lo. De tota manera, per si de cas, no estaria de més anar fent forats...</p>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-66816316015741601932021-06-30T09:00:00.005+02:002021-06-30T09:00:00.195+02:005 casos de malbaratament de recursos que estan destruint la salut del planeta.<p style="text-align: justify;"> Les activitats humanes van associades a impactes ambientals en el medi ambient. Quan agafem el cotxe emetem gasos que causen diversos problemes. L'agricultura està lligada a l'ús de fitosanitaris que poden contaminar les aigües i els ecosistemes. Si filem prim, quasi tot el que fem al llarg del dia representa un problema per al medi ambient.</p><p style="text-align: justify;">Si bé algunes d'aquestes activitats són essencials (necessitem menjar) i d'altres fan que visquem millor (Internet, per exemple), n'hi ha que tenen un benefici més que dubtós. És a dir, que contaminen el planeta sense que estigui molt clar què hi guanyem els humans amb elles.</p><p style="text-align: justify;">Aquí va una llista que no pretén ser exhaustiva ni jerarquitzada.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>1. Criptomonedes.</b></p><p style="text-align: justify;">Haureu sentit a parlar dels bitcoins, oi? Són unes monedes virtuals que "es minen" en comunitat. Resumit, tu deixes l'ordinador executant un codi durant molt de temps i, en algun moment, et pot caure un bitcoin. Problema: l'ordinador gasta electricitat. I hi ha molts ordinadors dedicats a minar criptomonedes. De tant en tant van sortint notícies tipus "Bitcoin consumeix més energia que tal país". I al cap de poc, torna a sortir que Bitcoin consumeix més energia que qual país, i així va escalant llocs a la llista. S'estima que es destina el <a href="https://es.statista.com/grafico/18630/consumo-de-electricidad-anual-de-bitcoin/" target="_blank">0,65% del consum elèctric mundial a minar Bitcoins</a>.</p><p style="text-align: justify;">Perquè ens fem una idea de quanta energia és això, hi ha estimacions que calculen que <a href="https://www.microsiervos.com/archivo/internet/cuanta-energia-utiliza-internet.html" target="_blank">Internet requereix entre un 3,6% i un 6,2% del consum elèctric mundial</a>. Que és entre 5 i 10 vegades més però Internet ofereix un munt de serveis a la humanitat. Les criptomonedes (compte que a més de Bitcoin també es gasta electricitat en minar altres criptomonedes) només serveixen per pagar sense control dels estats (ja us podeu imaginar quin tipus de negocis estan entusiasmats amb elles).</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDGcHP5xT7nbJU6WQfP_7UuHf2gdaywL2oFHl4zA2C69tL9aoKVVcHL6NtyjBiF3j4kNQVVWtByuB3qtlyNAgK-N3THzn16DgfSDs_7eskfoRWsaNieSSdNVUM3P7lCIf2atp_iExE1bA/s259/bitcoin.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDGcHP5xT7nbJU6WQfP_7UuHf2gdaywL2oFHl4zA2C69tL9aoKVVcHL6NtyjBiF3j4kNQVVWtByuB3qtlyNAgK-N3THzn16DgfSDs_7eskfoRWsaNieSSdNVUM3P7lCIf2atp_iExE1bA/s0/bitcoin.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Algú està "holdeant" aquest BitCoin. <a href="https://pxhere.com/es/photo/1372063" target="_blank">Font</a>.</i></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>2. Tabac.</b></p><p style="text-align: justify;">L'agricultura té un impacte molt important en el medi ambient. Cal sòl agrícola, aigua dolça, fertilitzants, insecticides, herbicides, combustibles per a la maquinària... Això està justificat si es tracta d'alimentar la població. Però, cal fer-li això al medi ambient només per tenir uns cilindres que ens omplin de substàncies tòxiques els pulmons?</p><p style="text-align: justify;">Segons l'Asociació Espanyola contra el càncer <a href="https://www.ngenespanol.com/naturaleza/como-dana-el-tabaco-al-medio-ambiente/amp/" target="_blank">els fumadors són responsables de 225 milions de tones de CO2 anuals</a>. L'equivalent a 12.000 cotxes que facin 10.000 km cadascun. A més, cada burilla pot contaminar fins a 50 litres d'aigua i cal talar milers d'hectàrees de boscos i selves per plantar-hi tabac (com passa amb el famós oli de palma).</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXGbDVhToBFXlDAD_sHa1wXBuLevC49xVeUV6DbqMAQS7-YxZTX-Ylonp5nsQNQeigDlXpACGV56h4EGK3-uI5A_MXtneGq6agwAhQ3JrTiCsSnbcpUlLqSD_sCnFpVOrDvh-z3jvQw5g/s220/220px-Godard_pochoir.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="165" data-original-width="220" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXGbDVhToBFXlDAD_sHa1wXBuLevC49xVeUV6DbqMAQS7-YxZTX-Ylonp5nsQNQeigDlXpACGV56h4EGK3-uI5A_MXtneGq6agwAhQ3JrTiCsSnbcpUlLqSD_sCnFpVOrDvh-z3jvQw5g/w400-h300/220px-Godard_pochoir.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>En Jean Luc fumant. Com diu la cançó, vull entendre-ho però no puc.</i></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>3. Jardineria no integrada al clima.</b></p><p style="text-align: justify;">Es calcula que <a href="https://zulueta.com/superficie-de-cesped-en-usa-mas-que-de-maiz-128-000-km%C2%B2-y-malas-costumbres/" target="_blank">als EEUU hi ha una superfície de 128.000 km2 de gespa conreada</a>, més del que es destina a plantar blat de moro. Per tenir una referència, Catalunya fa 32.000 km2. Si bé en alguns llocs, el clima permet que la gespa del jardí creixi verda sense esmerar-s'hi gaire, el costum de tenir la gespa del jardí ben verda no desapareix a llocs com Califòrnia, New Mexico o Texas. Al contrari, hi ha pressió social perquè tothom tingui el jardi ben verd.</p><p style="text-align: justify;">Així, <a href="https://www.epa.gov/watersense/how-we-use-water" target="_blank">regar el jardí suposa aproximadament un 30% del consum domèstic d'aigua als EEUU</a>. Això com a mitjana, incloent milions de famílies que ni tan sols tenen jardí.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjeEqhwLAWCXaazCWInxp8_C8r64Ny2o9-4xVujZUpGGApkbGgAsNoSh2HxH_ucTmo8mTdScSBfwPz108nUbnaA5kqdgAbC4f2-xZgfF1UWATISQdOXt3FRUSkzIoKPL4o-il0BWey_a4/s332/grass.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="332" data-original-width="280" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjeEqhwLAWCXaazCWInxp8_C8r64Ny2o9-4xVujZUpGGApkbGgAsNoSh2HxH_ucTmo8mTdScSBfwPz108nUbnaA5kqdgAbC4f2-xZgfF1UWATISQdOXt3FRUSkzIoKPL4o-il0BWey_a4/w338-h400/grass.jpg" width="338" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>La pressió social per tenir un jardí ben verd és tan alta, que hi ha una dita que diu: "grass is always greener on the other side". <a href="http://globalproverbs.weebly.com/brazil/the-grass-is-always-greener-on-your-neighbors-yard" target="_blank">Font</a>.</i></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>4. Palletes de refresc.</b></p><p style="text-align: justify;">Els humans necessitem beure aigua per sobreviure. De vegades ens agrada beure líquids amb altres gustos. Però, cal que fem servir una palleta? La quantitat de palletes d'un sol ús que es fan servir arreu del món és absurdament alta. Fins i tot hi ha qui estima que podrien constituir el <a href="https://www.directoalpaladar.com/salud/no-cosa-ninos-pajitas-no-solo-malas-para-medio-ambiente-tambien-para-tu-salud" target="_blank">7,5% dels residus plàstics generats a tot el món</a>.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>5. Paper de regal.</b></p><p style="text-align: justify;">Cada Nadal <a href="https://www.ecoembes.com/es/planeta-recicla/blog/navidades-sostenibles-0" target="_blank">els britànics fan servir 83 km2 de paper de regal</a>, suficient per cobrir l'illa de Formentera. La producció de paper té un impacte ambiental important (tala de boscos, consum energètic, productes químics involucrats en la seva fabricació...) però a més, el paper de regal és molt difícil de reciclar, per la quantitat de tintes que conté.</p><p style="text-align: justify;">L'ús del paper de regal es carrega totes les Rs: es podria reduir el seu ús (pots donar un regal sense embolicar-lo amb paper de regal), no es reutilitza i tampoc es recicla.</p><p style="text-align: justify;">Es podria canviar el protocol social per no necessitar embolicar els regals?</p><p><br /></p><p>Com veieu, hi ha moltes activitats quotidianes que comporten un important impacte ambiental sobre el planeta. I algunes d'elles són ben absurdes. En coneixeu més?</p>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-23519301077956525462021-06-18T12:40:00.000+02:002021-06-18T12:40:30.392+02:00La colonització de Mart. Robots i videojocs.<p style="text-align: justify;">Sembla que Mart torna a estar de moda i es parla seriosament de fer-hi arribar humans en pocs anys. Les dificultats són enormes però potser no són insalvables, sempre que hi hagi voluntat i diners per apostar fort per aquesta aventura.</p><p style="text-align: justify;">Paral·lelament, s'estan desenvolupant tot de projectes científics orientats a la colonització de Mart. I aquí cal entendre que una cosa és anar-hi, estar-s'hi un temps limitat, i tornar. I una altra molt diferent, quedar-s'hi i establir-hi colònies. Ara mateix, Mart és un planeta molt hostil per a la nostra supervivència.</p><p style="text-align: justify;">Els humans necessitem respirar, l'atmosfera marciana no té pràcticament aire i quasi tot ell és CO2.</p><p style="text-align: justify;">Els humans necessitem una temperatura agradable, a Mart hi fa més fred que a l'Antàrtida.</p><p style="text-align: justify;">Els humans necessitem menjar, Mart és un desert erm.</p><p style="text-align: justify;">La llista d'inconvenients és llarga. Per exemple, diuen que hauríem de viure sota terra per culpa de la radiació solar, que no està filtrada per una atmosfera com la nostra.</p><p style="text-align: justify;">La colonització de Mart amb humans presenta uns obstacles enormes ara mateix. Però aquests obstacles serien molt més fàcils de superar si no haguéssim de dedicar tants esforços a mantenir vius els nostres delicadíssims cossos biològics.</p><p style="text-align: justify;">Us presento el meu pla de colonització. Bé, és tan obvi que segur que ja hi ha pensat algú altre. Farem servir robots i videojocs. Què us sembla?</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>Fase 1. La simulació.</b></p><p style="text-align: justify;">Es tractaria d'un videojoc que permetés simular una colonització robòtica de Mart. És a dir, enviar-hi robots que fessin coses a Mart. Quines coses? Doncs construir estructures i instal·lacions necessàries per assegurar la supervivència dels robots, la seva operativitat i potenciar la seva capacitat de fer ús dels recursos propis del planeta.</p><p style="text-align: justify;">Necessitem vidre i alumini per construir plaques solars? Com es pot treure a partir de les roques de Mart? Els jugadors desenvoluparien les habilitats necessàries resolent aquests problemes.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg39SE9dtz9aPFrp9lOwvFUQZ3LEllIzTrU9Jzitdh2BTHvwnwUe3Ve1uDPFVfPCTuJzumI1_TLGuaIDRzsYhvHKcN902k3qyHItcu2Yd4izxRxH8XkJof5NVY7eIUtyyVVEGF6Fr_2Slg/s1920/settlers2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1920" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg39SE9dtz9aPFrp9lOwvFUQZ3LEllIzTrU9Jzitdh2BTHvwnwUe3Ve1uDPFVfPCTuJzumI1_TLGuaIDRzsYhvHKcN902k3qyHItcu2Yd4izxRxH8XkJof5NVY7eIUtyyVVEGF6Fr_2Slg/w400-h225/settlers2.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Els Settlers 2 consisteix en colonitzar un territori a partir d'un assentament inicial, administrant els recursos de manera que el creixement de la colònia sigui el més eficaç possible. <a href="https://www.thesettlers-alliance.com/es/guia-the-settlers-2-history-edition/comment-page-1/" target="_blank">Imatge</a>.</i></div><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>Fase 2. El joc esdevé real.</b></p><p style="text-align: justify;">Els millors jugadors tindrien ara l'oportunitat de jugar en mode real. Enviar robots de veritat a Mart i comandar-los des de la Terra per anar construint totes aquestes estructures.</p><p style="text-align: justify;">En successives actualitzacions, les naus enviarien a Mart tot el necessari per a nous modes de joc (prèviament testats a la Fase 1). Per exemple, microorganismes transgènics capaços de generar matèria prima per fabricar plàstics a partir del CO2 marcià.</p><p style="text-align: justify;">En aquesta fase hi podria haver robots antropomorfs passejant per Mart, comandats des de la Terra i enviant imatges, sons i sensacions perceptibles des de dispositius de Realitat Virtual. Qualsevol humà (i no mitja dotzena, com passaria si insistim a enviar humans de veritat a Mart) podria experimentar sensacions molt properes a passejar per Mart. I fins i tot, tenir-hi una segona vida mig virtual allà. Una casa, un terreny, una colla d'amics...</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwB0j4UPLdYgkTrwzNyZQ8E4AV4g9vQSdEQTxpfDH06Sgy2BzmfTQpThdMMKpa9dmGGkFEbLmS_fNYraZezatF-QyeVyZVPNXOfp72viOz97-Bi3s02or49EXD0KF0Gb1cBG4m88oYw6Q/s1024/avatar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwB0j4UPLdYgkTrwzNyZQ8E4AV4g9vQSdEQTxpfDH06Sgy2BzmfTQpThdMMKpa9dmGGkFEbLmS_fNYraZezatF-QyeVyZVPNXOfp72viOz97-Bi3s02or49EXD0KF0Gb1cBG4m88oYw6Q/w400-h225/avatar.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Enviarem Avatars robòtics a Mart, controlats des de la Terra. <a href="https://www.flickr.com/photos/bagogames/24150166553" target="_blank">Font</a>.</i></div><br /><p style="text-align: justify;"><b>Fase 3. El turisme humà.</b></p><p style="text-align: justify;">Una vegada els robots hagin construït una bona xarxa d'estructures, serà més fàcil dur-hi humans. Això permetria, per exemple, que hi hagués la possibilitat de construir recanvis o combustible per a la nau en cas que fos necessari per a la tornada. O mantenir-los vius durant més temps si ha de venir una missió de rescat.</p><p style="text-align: justify;">Trobo molt interessant la possibilitat de tenir una petita colònia humana a Mart per si, posem pel cas, la Terra rebés l'impacte d'un asteroide gros. Els humans de fora de la Terra podrien tornar en un futur i restablir una segona humanitat. De tota manera, els recursos de Mart per mantenir una colònia d'humans semblen molt escassos. Quants humans podrien viure a la Terra si tota ella fos com el Sàhara? Doncs a Mart encara és més difícil.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjsxDS8_4sWsnYKadEI6dGolpBK_Nv7yZ5oDLItdJfVFXTBf9UAXpzyi9CVj73gY_umybqn_rwcgDHY9UrmnepuUCPckFNACfZ3LHytiS6R8mFSL5knnb1GND6dhl41zrUAARjE4dSQzw/s1280/hobbit-4499695_1280.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="853" data-original-width="1280" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjsxDS8_4sWsnYKadEI6dGolpBK_Nv7yZ5oDLItdJfVFXTBf9UAXpzyi9CVj73gY_umybqn_rwcgDHY9UrmnepuUCPckFNACfZ3LHytiS6R8mFSL5knnb1GND6dhl41zrUAARjE4dSQzw/w400-h266/hobbit-4499695_1280.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Els hotels marcians seran d'arquitectura hòbbit, sota terra. Com el de la foto, però sense arbres, plantes o res de color verd. <a href="https://pixabay.com/es/photos/hobbit-casa-pel%C3%ADcula-conjunto-4499695/" target="_blank">Imatge</a>.</i></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>Fase 4. Els colons posthumans.</b></p><p style="text-align: justify;">No tinc clar si aquesta fase és necessària. Però si insistim en entendre la colonització des d'un punt de vista biològic, seria interessant canviar els humans per fer-los més resistents a Mart. Humans amb menys consum d'energia i aigua, més resistents psicològicament a condicions extremes. Més adaptats a la gravetat i a la radiació marciana.</p><p style="text-align: justify;">En algun punt de la transformació, deixarem de poder dir que són humans.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaO2mXDtMd-JopY7a5bgHBD0wqKEy09W0sQ9e7Q3tLWWrCw7MzSLUSxpz5e6ZtueXvXxtcjz_3uAzJKWcQRXABQGlvx5pPIna5syKE57MH8Z5EWbAeSVYx9mJwA3ERearlaISxidL48tk/s512/marcia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="375" data-original-width="512" height="293" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaO2mXDtMd-JopY7a5bgHBD0wqKEy09W0sQ9e7Q3tLWWrCw7MzSLUSxpz5e6ZtueXvXxtcjz_3uAzJKWcQRXABQGlvx5pPIna5syKE57MH8Z5EWbAeSVYx9mJwA3ERearlaISxidL48tk/w400-h293/marcia.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>I si els marcians de la cultura popular en realitat són posthumans que enviarem a Mart per colonitzar-lo i, en algun moment, aconsegueixen tecnologia per fabricar plats voladors capaços de viatjar en el temps? <a href="http://algarabianinos.com/explora/concurso-si-hubiera-marcianos/" target="_blank">Foto</a>.</i></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-71307861481390775492021-05-26T09:00:00.001+02:002021-05-26T09:00:00.187+02:00He rebut una dosi d'AstraZeneca i ara em deixen triar entre AZ i Pfizer. Què faig?<p style="text-align: justify;">El post d'avui va dirigit específicament a gent de menys de 60 anys que ha rebut la primera dosi de la vacuna d'Astrazeneca, ha estat setmanes esperant a veure què passava amb la segona dosi i ara, finalment, li han dit que pot triar entre rebre la segona dosi d'Astrazeneca o rebre'n una de Pfizer. A Catalunya som 200.000 persones en aquesta situació.</p><p style="text-align: justify;">Al Regne Unit, que ha mostrat més habilitat que la UE a l'hora de vacunar la seva població, no hi ha hagut aquest dilema, com ens explica en <a href="https://twitter.com/macips01/status/1394780875745865731?s=20" target="_blank">Salvador Macip</a>. Així, que si voleu l'Spoiler, aquest post s'acabaria amb la següent<a href="https://twitter.com/macips01/status/1395351367439552513" target="_blank"> recomanació</a>:</p><p style="text-align: justify;">Millor opció: segona dosi d'Astrazeneca.</p><p style="text-align: justify;">Segona millor opció: acceptar la pauta mixta de Pfizer.</p><p style="text-align: justify;">Pitjor opció: quedar-se amb una sola dosi d'Astrazeneca.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Ara que ja ens hem mullat, potser és interessant entendre com hem arribat aquesta situació surrealista de deixar la decisió de la tria de la vacuna en mans dels afectats. I dic que és absurda no només perquè els afectats no som experts en vacunes sinó també perquè les decisions sobre vacunació s'han de prendre des d'un punt de vista global, pensant en el conjunt de la població més que no pas en l'individu. Sí, la vacuna et protegeix a tu, quan et vacunes. Però també protegeix als que t'envolten.</p><p style="text-align: justify;"><b>Qui havia de decidir i per què hi havia controvèrsia?</b></p><p style="text-align: justify;"><b>A favor de Pfizer:</b></p><p style="text-align: justify;">En un cantó del ring tenim el Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud, que era qui havia de prendre la decisió sobre els espanyols. Basant-se en les notícies de trombes associats a Astrazeneca i seguint l'estela d'altres països com França i Alemanya, han recomanat completar amb Pfizer.</p><p style="text-align: justify;">Per justificar aquesta decisió van encarregar un petit estudi amb 600 participants que diu que aquesta pauta crea fins i tot més anticossos que les dues dosis d'AZ. No obstant això, 600 participants és una xifra que no permet obtenir absolutament cap informació sobre efectes molt rars com els trombes, motiu originari d'aquest embolic.</p><p style="text-align: justify;">Altres experts diuen que <a href="https://twitter.com/estergeama/status/1396018878157754368" target="_blank">la idea no és dolenta</a> i que segurament funcionarà. Quan en el passat s'han barrejat altres vacunes, ha acostumat a sortir bé.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>A favor d'Astrazeneca:</b></p><p style="text-align: justify;">L'OMS (Organització Mundial de la Salut) i l'EMA (Agència Europea del Medicament) recomanen les dues dosis d'AZ, a partir de les dades de la tercera fase d'aquesta vacuna (40.000 participants) i de la farmacovigilància dels 9 milions de britànics que ja han rebut les dues dosis d'AZ.</p><p style="text-align: justify;">Aquests estudis ens diuen que les dues dosis d'AZ donen una bona protecció contra totes les variants del SARSCov2. I que fins i tot, els temuts trombes es donen només en un cas per cada milió, un ordre de magnitud per sota dels ja raríssims trombes associats a la primera dosi.</p><p style="text-align: justify;">Per tant, si apostes per dues dosis d'AZ, apostes sobre segur perquè tenim molta més informació sobre aquesta opció. L'altra pot ser millor o pitjor. Ara mateix no ho sabem.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>El consentiment informat. Per què te'l fan signar només en un cas?</b></p><p style="text-align: justify;">No ho sé. Sospito que això farà que molta gent que dubtava es decanti per Pfizer. No vull especular sobre si hi ha algun interès fosc darrere d'aquesta empenteta perquè triem Pfizer però la manera com s'ha redactat el consentiment <a href="https://twitter.com/javierfpanadero/status/1395844019775852546?s=20" target="_blank">ha despertat algunes suspicàcies</a>.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">De tota manera, vull acabar amb un missatge positiu. Si fa un any ens diuen que ara estaríem fent enrenou amb la decisió de posar-nos una vacuna molt efectiva i molt segura o una mescla de dues vacunes molt efectives i molt segures, jo hauria signat amb sang.</p><p style="text-align: justify;">Cap al final de l'estiu, la majoria dels que esteu llegint això estareu vacunats amb la pauta completa, si així ho voleu i anirà escampant aquest horitzó ennuvolat que ens acompanya des de l'any passat. Tindrem, ara sí, una nova normalitat que cada dia s'assemblarà una mica més a l'antiga normalitat.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-55368249473486592932021-05-10T09:00:00.001+02:002021-05-10T09:00:00.209+02:00NIMBYs<div style="text-align: justify;">Malgrat que pugui semblar el contrari, estem vivint un principi de segle XXI apassionant pel que fa al desenvolupament de la ciència i la tecnologia.</div><div style="text-align: justify;">Ens arriba una plaga temible? Pam, vacuna desenvolupada en menys d'un any.</div><div style="text-align: justify;">El canvi climàtic amenaça el planeta? Pam, tecnologia solar a punt per substituir el gas i el petroli.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Val a dir que les noves tecnologies topen amb pors o prejudicis que fan que molta gent aposti per aparcar les solucions als problemes urgents.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ja hem parlat altres cops dels antivacunes que prefereixen assumir el risc del virus al risc, molt menor, de les vacunes. Avui parlarem dels NIMBYs que prefereixen el canvi climàtic a la destrossa paisatgística de les renovables.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però abans de seguir, què és un NIMBY? NIMBY és un acrònim per "Not In My BackYard" que es podria traduir com "No en el meu pati del darrere". Tradicionalment es fa servir per definir la hipocresia de qui està d'acord amb un cert tipus de solució però no la vol al costat de casa. Per exemple, algú que diu ser molt progressista i diu que està a favor dels centres de menors tutelats o de les narcosales però no vol que en posin cap al seu barri.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVyUQ8qdQ3oXBwEZuCLQ4Zv41X6suG_MhlTut3P09q2iQ8ethqTw7I58JsPB0D5bhCFR6I9ZqetuOPnR63EQAkOpuugEZ0zDLveDGqwl6Vac2y7ucdBUDwefAKNOoT2CUu0MAWkt5fzH4/s282/nimby.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="162" data-original-width="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVyUQ8qdQ3oXBwEZuCLQ4Zv41X6suG_MhlTut3P09q2iQ8ethqTw7I58JsPB0D5bhCFR6I9ZqetuOPnR63EQAkOpuugEZ0zDLveDGqwl6Vac2y7ucdBUDwefAKNOoT2CUu0MAWkt5fzH4/s0/nimby.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i>Potser el fenomen NIMBY ens afecta una mica a tots. Qui voldria una central nuclear, una petroquímica o un cementiri nuclear al costat de casa? I, en canvi, estaríem disposats a renunciar a l'energia que ens proporcionen?</i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">De tota manera, gràcies als avenços tecnològics, ara la tria ja no és entre viure sense energia i destruir el planeta. Ara tenim una tercera opció: ocupar un 4 o un 5% dels terrenys agrícoles amb plaques solars i aerogeneradors als cims de les muntanyes on hi fa més vent.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els NIMBYs diuen que no estan en contra de les renovables. Només en contra de grans projectes de renovables finançats per multinacionals que trinxen el territori concentrant-se en unes comarques concretes. Que abans es podrien posar plaques als polígons industrials, als terrats de les cases i a les autopistes.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El problema és que aquesta manera d'anar fent a poc a poc és massa lenta. Jo fa uns quants anys que soc soci de <a href="https://www.somenergia.coop/ca/produccio/" target="_blank">Som Energia</a> i m'agrada la seva filosofia però no ens enganyem: les iniciatives dutes a terme per Som Energia són clarament insuficients per substituir les energies fòssils.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els NIMBYs no estan dient que renunciem als grans projectes de renovables i a canvi ens posaran ells uns projectes més respectuosos amb el medi ambient. Ens estan dient que renunciem a aquests projectes i esperem. I mentre esperem anem cremant carbó, gas i petroli, agreujant l'impacte ambiental que suposa l'efecte hivernacle.</div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-16899698881806003532021-04-16T09:00:00.001+02:002021-04-16T09:00:00.230+02:00És cert que la indústria cosmètica fa servir esperma de balena?<div style="text-align: justify;">Fa temps que tinc el blog avorrit, entre altres raons perquè he canviat de lloc de treball i tinc molta feina per adaptar-me. Un nou centre implica, entre altres coses, molt voltar amunt i avall per saber on es troben tots els instruments i productes que fem servir als laboratoris. Recentment vaig veure un pot etiquetat com "esperma de balena" i el primer que vaig pensar és "ets afortunat, no tens la pitjor feina del món".</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Després, vaig investigar una mica sobre el tema i vaig esbrinar tot de dades curioses que us vull explicar a continuació</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2nGS2jYsK9ArTTHafmUn4eUR9QvhMdVs3ICQjENiIXDaCiX0vf86-3767HvWjKwdxRdaiiHj-pQh2MHW5mCR2s2_mnBO0lRZslu6_4Zrwb70AKjN5apnMYUtfNfThO2FNNPFEBhtinWY/s1500/71yCydVFpPL._SL1500_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="983" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2nGS2jYsK9ArTTHafmUn4eUR9QvhMdVs3ICQjENiIXDaCiX0vf86-3767HvWjKwdxRdaiiHj-pQh2MHW5mCR2s2_mnBO0lRZslu6_4Zrwb70AKjN5apnMYUtfNfThO2FNNPFEBhtinWY/s320/71yCydVFpPL._SL1500_.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>La moda de la cosmètica natural se'ns està anant de les mans?</i></div><br /><div style="text-align: justify;">Si us esteu preguntant "com obtenen esperma de balena" ja us aviso que aquesta no és la pregunta correcta, tot i que la respondré al final del post. Comencem abans per aclarir...</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Què és aquesta esperma de balena?</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Mireu, ni és esperma, ni és de balena. En realitat és un tipus de greix que prové del cap del catxalot, que en anglès es diu "<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Sperm_whale" target="_blank">sperm whale"</a>. D'aquí la confusió. També se l'anomena <i>espermaceti</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>I per què li treuen aquest greix als catxalots?</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els greixos tenen moltes utilitats. En aquest cas, l'esperma de balena ha tingut una gran importància històrica, ja que aquest greix era molt bo per il·luminar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">De fet, la paraula espelma, segons l'<a href="https://www.enciclopedia.cat/ec-gdlc-e00057500.xml" target="_blank">Enciclopèdia catalana</a>, ve justament d'aquí, perquè moltes espelmes es feien amb esperma de balena.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyJlAZepJpJrUpZKHDOAX5k7ISq0JW8LEYT3twRGLkZTmbmaW3fNWse3S9XeVaTMXK6YEBeRT6dfnpeIvisqYGCcig1BxKc9M4WUIICaWsvVUp43d4ynbHY4Wse6wEt2cjSVqADD29Rxk/s225/balena.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyJlAZepJpJrUpZKHDOAX5k7ISq0JW8LEYT3twRGLkZTmbmaW3fNWse3S9XeVaTMXK6YEBeRT6dfnpeIvisqYGCcig1BxKc9M4WUIICaWsvVUp43d4ynbHY4Wse6wEt2cjSVqADD29Rxk/s0/balena.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Una espelma de balena. <a href="https://cereriasubira.cat/producte/espelma-escultorica-balena/" target="_blank">Font</a>.</i></div><br /><div style="text-align: justify;">Però la importància de l'esperma de balena en la il·luminació anava molt més enllà. Tant, que la candela, una de les 7 magnituds fonamentals del Sistema internacional de mesures (juntament amb el kilogram, el metre, el segon, l'amper, el mol i el Kelvin) es va definir en el seu moment com "l<span style="background-color: white; color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-align: left;">a llum produïda per una espelma d'</span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Espermaceti" style="background: none rgb(255, 255, 255); color: #0645ad; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-align: left; text-decoration-line: none;" title="Espermaceti">espermaceti</a><span style="background-color: white; color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-align: left;"> amb un pes d'una sisena part de </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Lliura_(unitat_de_massa)" style="background: none rgb(255, 255, 255); color: #0645ad; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-align: left; text-decoration-line: none;" title="Lliura (unitat de massa)">lliura</a><span style="background-color: white; color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-align: left;"> cremant a 120 grans cada hora".</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A l'indústria cosmètica és molt útil per les seves propietats, ja que és un greix que no fa olor. I la seva consistència el fa útil com a ingredient de pomades, cremes i fins i tot tractaments capil·lars.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Llavors, el treuen del cap dels catxalots?</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Antigament sí, ara la caça de cetacis està més o menys prohibida i ara s'obté per <a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=154903" target="_blank">vies sintètiques</a>. Afortunadament, molts productes "naturals" es poden obtenir de matèria inanimada, sense l'impacte ambiental ni les molèsties que causàvem fa anys a altres éssers vius.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb31e_EjTTT80cpj9ISha7a_cvQjbPdIZ6jv4krbRcPPhkuzMZMS9mtFdL5YutxqB8wMn3RmJKe_Xyx8aPc62ssKD_4zhJtvQJSf7LoE1-dapnzJeNJGH1ReAjmertsQYhh38lhLTTLto/s814/esteres+cetilicos.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="381" data-original-width="814" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb31e_EjTTT80cpj9ISha7a_cvQjbPdIZ6jv4krbRcPPhkuzMZMS9mtFdL5YutxqB8wMn3RmJKe_Xyx8aPc62ssKD_4zhJtvQJSf7LoE1-dapnzJeNJGH1ReAjmertsQYhh38lhLTTLto/w400-h188/esteres+cetilicos.PNG" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>L'esperma de balena és una barreja d'esters cetílics, com els de la imatge. <a href="https://digitum.um.es/digitum/bitstream/10201/56207/1/Tesis%20Mar%20Serrano%20Arnaldos.pdf" target="_blank">Font</a>. </i></div><div><br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><b>Conclusió</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">No sé si aquest post ha canviat l'opinió que teníeu sobre l'esperma de balena i si ara compraríeu més o menys un producte que l'inclogués entre els seus ingredients. Jo, com a químic, m'agrada més llegit "miristat de cetil" o "esters cetílics" però suposo que va a gustos.</div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-42245788853737221302021-02-22T09:00:00.001+01:002021-02-22T09:00:00.659+01:00Els radicals<p style="text-align: justify;">Recentment tenim les notícies plenes de gent que protesta, de vegades amb certes dosis de violència. Però no voldria fer un anàlisi sociològic d'aquestes protestes sinó parar atenció a una paraula molt especial: radical.</p><p style="text-align: justify;">Radical té diverses accepcions, relacionades d'alguna manera entre elles. Vol dir extremista, sí, i és l'accepció amb que es fa servir habitualment però també vol dir que va a l'arrel d'alguna cosa.</p><p style="text-align: justify;">Per això, sovint, els radicals són considerats extremistes. Perquè si vas a l'arrel del problema, has de canviar més coses que si només pretens sortir del pas. Prohibir els cotxes seria més radical que tenir un cert control sobre màxims tolerables d'emissions dels vehicles. O, per tornar al monotema d'aquest últim any, l'estratègia Covid zero de països asiàtics i oceànics és més radical que les mesures de contenció que anem posant i treient a Europa.</p><p style="text-align: justify;">Matemàticament, el mot radical també té un significat i, sospito (és una teoria meva), té a veure amb les altres accepcions per motius històrics lligats a com es va construir el pensament occidental. Quina cosa més estranya acabo de dir, oi? Bé, anirem a poc a poc.</p><p style="text-align: justify;">Un radical és l'arrel d'un nombre que no pot sortir d'una arrel. Per exemple, l'arrel quadrada de dos és un radical perquè no es pot expressar de forma més simplificada. A aquests nombres, que no poden ser expressats en forma de divisió (o <b>raó</b>) entre dos nombres enters, se'ls anomena <b>irracionals</b>.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ8MBw2vWMkfjbSnhQjbjDJYns2o-Ap6rMlmCWJINUKSFPy2G9zFA3FIsx6FlcXoxYY008UQ12ybHn0vzdLBwwnXW3HddfvgEF1AXl-_vwVdkRbQEDdCEHhyphenhyphenylddR7_T2qQ2jpO9w98fw/s349/radical.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="172" data-original-width="349" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ8MBw2vWMkfjbSnhQjbjDJYns2o-Ap6rMlmCWJINUKSFPy2G9zFA3FIsx6FlcXoxYY008UQ12ybHn0vzdLBwwnXW3HddfvgEF1AXl-_vwVdkRbQEDdCEHhyphenhyphenylddR7_T2qQ2jpO9w98fw/s320/radical.png" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>A l'època del Batxillerat li escrivíem a la pissarra això, al Jero, un company de classe. Com a broma, per dir-li que era un radical. No recordo que coneguéssim les seves idees polítiques i ho dèiem més que res per la façana d'enfant terrible que intentava fingir. En tot qualsevol cas crec recordar que la broma li feia gràcia.</i></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Per tant, <b>els radicals són irracionals</b>. Desconec en quin moment es va començar a fer servir la paraula raó per parlar al mateix temps de pensament lògic i de divisió entre dos nombres. Però sí que he sentit a dir que uns que perdien la raó amb els radicals eren els Pitagòrics. Aquesta gent, i no exagero, ho podeu consultar a la Viquipèdia, considerava els <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pit%C3%A0gores" target="_blank">nombres irracionals com una aberració ètica</a>. </p><p style="text-align: justify;">Si no havíeu sentit a parlar dels Pitagòrics, que sapigueu que eren una secta i que les seves idees filosòfiques van influir en Plató i Aristòtil, imposant aquesta línia de pensament místic, que considerava més important el coneixement basat en idees abstractes que d'altres pensadors grecs com Demòcrit que es dedicaven a estudiar la natura i l'intentaven conèixer de forma experimental.</p><p style="text-align: justify;">Potser us sona això de Demòcrit i els Pitagòrics perquè <a href="http://atomsilletres.blogspot.com/2013/10/els-atoms-del-dodecaedre.html" target="_blank">ja en vaig parlar en el seu moment</a>. O potser us sona perquè abans de mi ja m'havia parlat en Carl Sagan. La idea d'en Sagan era que la victòria dels Pitagòrics sobre els filòsofs que estudiaven la realitat física del món va interrompre durant dos mil·lennis l'avenç de la ciència.</p><p style="text-align: justify;">Curiosament, els Pitagòrics, que tenien por dels radicals, del número pi i amagaven a la humanitat l'existència del dodecaedre, es consideraven racionals. Volien conèixer el món a través de la raó i no pas de l'experimentació.</p><p style="text-align: justify;">I és cert que la ciència necessita de la raó. Però també de l'observació de la realitat (experimentació). Avui en dia, considerem racional una persona de ciències. I un Pitagòric (que només creu en la realitat sorgida del seu pensament) el considerem irracional, sectari.</p><p style="text-align: justify;">Tornant als carrers en flames de les nostres ciutats, no voldria fer res que semblés una apologia de la violència (al contrari: m'agradaria viure en un país on les diferències es resolguessin de forma pacífica, sense que ningú anés a la presó per escriure un tuit, cantar un rap, anar a una manifestació o permetre un debat al Parlament) però potser caldria intentar entendre què hi ha darrere d'aquests radicals.</p>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-20816885363370148772021-02-02T09:00:00.001+01:002021-02-02T09:00:03.620+01:00Màquina de moviment perpetu<p style="text-align: justify;"> Avui us presento la solució definitiva perquè totes les nacions del món tinguin energia elèctrica neta i a baix preu. Potser no complirem el segon principi de la Termodinàmica però esperem que no sigui greu.</p><p style="text-align: justify;">Aquest seria l'esquema general de l'invent:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqhoEViJqHPC_RnZUJRqgEOl7A1CLU9DPTkaj9NOpS_oGJgsqJB_0hnzK2qs8jJSxU4XJXbwKoLXuHCWRC6bfFrEtXTM1hJaPLXnit26iCCB5uFIR1Rku2zb7yptw8DLPi57-4sxMIHcM/s2048/central.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1489" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqhoEViJqHPC_RnZUJRqgEOl7A1CLU9DPTkaj9NOpS_oGJgsqJB_0hnzK2qs8jJSxU4XJXbwKoLXuHCWRC6bfFrEtXTM1hJaPLXnit26iCCB5uFIR1Rku2zb7yptw8DLPi57-4sxMIHcM/w291-h400/central.jpg" width="291" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Doneu-me una torre molt alta i us donaré tota l'electricitat que volgueu.</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Passo a explicar l'esquema punt per punt.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b>1. Cel·la electrolítica.</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Aquesta tecnologia ja existeix i permet generar hidrogen i oxigen a partir d'aigua i electricitat. Té un cost energètic d'uns (càlcul ràpid) 15.800 KJ per kg d'aigua, que recuperaríem en el pas 3.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b>2. Tubs</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">La seva funció és transportar l'hidrogen i l'oxigen a dalt de la torre. Atès que en el pas 3 es consumeix hidrogen i oxigen, la desaparició de gas a la part de dalt de la torre crea una pressió negativa que afavorirà el transport de gas des de la part inferior de la torre fins a la superior.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b>3. Pila d'hidrogen.</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Aquesta tecnologia també existeix i permet obtenir energia elèctrica i aigua a partir d'hidrogen i oxigen. L'energia obtinguda per kg d'aigua equival a la consumida en el punt 1.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b>4. Turbina hidroelèctrica.</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Es tracta de la tecnologia que permet obtenir electricitat a les centrals hidroelèctriques a partir de l'energia potencial de l'aigua (per estar a una certa alçada).</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">L'energia obtinguda en aquest pas dependria de l'alçada de la torre. Per a una torre de 100 metres d'alçada, seria d'uns 980 J. Si la torre fos el doble d'alta, l'energia obtinguda en aquest pas també seria el doble.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b>Balanç energètic.</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Com ja hem comentat, els pasos 1 i 3 queden contrarestats (a més, és un procés termodinàmicament reversible). Així que tindríem un guany net d'energia en el punt 3.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">És cert que no es tracta de molta energia. Equival, més o menys, a l'energia que gasta la vostra llar cada tres segons. Però es podria escalar. Si aquest enginy el posem a funcionar a una potència que pugi 23 kg d'aigua per minut ja podríem cobrir tota l'electricitat consumida per una llar com la vostra.</div><div><br /></div><div><br /></div><b>Però i el segon principi de la Termodinàmica què? Això faria disminuir l'entropia de l'univers?</b><div><br /></div><div>Si ho he entès bé (i pot ser que no, que em va costar Déu i ajuda aprovar el crèdit de Termodinàmica i Electroquímica), aquesta màquina no pot funcionar tal com l'he descrit. Però, on és la trampa?<br /><p style="text-align: justify;"><br /></p></div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-68282398755023840852021-01-18T09:00:00.008+01:002021-01-18T09:00:01.479+01:00Quin va ser el primer animal a viatjar a l'espai?<p style="text-align: justify;">A mitjans del segle passat va començar la carrera espacial. Els EEUU i la URSS van competir desenvolupant la tecnologia necessària per viatjar a l'espai. Tots coneixereu el nom de <b>Neil Armstrong</b> i potser també us sonen en <b>Buzz Aldrin</b>, en <b>Yuri Gagarin</b> o la <b>Valentina Tereshkova</b> però, abans d'ells, altres animals terrestres ja havien sortit de la Terra en un coet. Repassem-los.</p><p style="text-align: justify;"><b><br /></b></p><p style="text-align: justify;"><b>Laika</b></p><p style="text-align: justify;">Probablement la gossa més famosa del món. Era una humil gossa abandonada que va ser reclutada pels soviètics per tripular una nau Sputnik 2. El 3 de novembre de 1957 la van <b>posar en òrbita</b> sense gaires miraments, convertint-la en un <i>hot dog</i>.</p><p>Els soviètics van enviar 12 gossos més a l'espai, 5 dels quals van tornar amb vida a la Terra.</p><p>Però el 1951, la URSS ja havia enviat els gossos Tsygan i Dezig a l'espai exterior. Això sí, sense posar-los en òrbita.</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2BbE3VpniTMkStz_Podj3eGOyBrfuxjJuNFaemEamz7I1sf75a2QLd6xWIyf_JX8sJ8bn0YRzNN9HK0dMM6U2xV-1OqfrhmrKeS2EWi0qDspPm_4z5IdJYbEyVUO1ASW-gEVpMbobs5g/s300/Laika_%2528Soviet_dog%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="221" data-original-width="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2BbE3VpniTMkStz_Podj3eGOyBrfuxjJuNFaemEamz7I1sf75a2QLd6xWIyf_JX8sJ8bn0YRzNN9HK0dMM6U2xV-1OqfrhmrKeS2EWi0qDspPm_4z5IdJYbEyVUO1ASW-gEVpMbobs5g/s0/Laika_%2528Soviet_dog%2529.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>La història de Laika recorda a la d'Aquil·les, que va haver de decidir entre una mort heroica que el convertiria en una llegenda o una vida llarga però sense glòria.</i></div><br /><p><b>Micos i ximpanzés.</b></p><p style="text-align: justify;">Mentre els soviètics enviaven gossos a l'espai, els nord-americans ho provaven amb micos. L'11 de juny de 1948, el macaco Albert va arribar a una alçada de 63 km a bord d'un coet V2 (sí, el coet desenvolupat per Von Braun per bombardejar Anglaterra i Bèlgica). Tècnicament això és massa avall per considerar-ho l'espai. Per tant, hauríem de parlar també d'Albert II, que el 14 de juny de 1949 va arribar a l'alçada 134 km, que sí que es considera l'espai exterior.</p><p style="text-align: justify;">Els nord-americans van enviar molts micos més a l'espai. I a partir de 1961, van enviar-hi ximpanzés entrenats per tocar palanques en funció de quins llums s'il·luminessin, preparant el terreny pels astronautes humans que participarien en el programa Mercuri.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOfqN7J5YbYH00K6myuck0hABUA7HgygBGwogsxXf_VgLpauZdRTS1c2GyDye1ixVfT5ea5hhY0hzxZ9htSgJLvO83zxjkYkx9hovvr-bM7gfYqqRYIMGPRoY7_opylrSwNL665Xz2tXM/s334/300px-Monkey_Sam_Before_The_Flight_On_Little_Joe_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="334" data-original-width="300" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOfqN7J5YbYH00K6myuck0hABUA7HgygBGwogsxXf_VgLpauZdRTS1c2GyDye1ixVfT5ea5hhY0hzxZ9htSgJLvO83zxjkYkx9hovvr-bM7gfYqqRYIMGPRoY7_opylrSwNL665Xz2tXM/w179-h238/300px-Monkey_Sam_Before_The_Flight_On_Little_Joe_2.jpg" width="179" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxQfbD87FmuZaN3Q_vr-x1hsYwbkiKw1tuWU_E6umGZRy5nWS-Xgy2RUqZUumQOsdO7XwXtfeSt6apIis6OFF9CV_-c4RXGEbCxqG_O9GjFp85eN52h3qJTv-Z7LSK0VhV3Ago8n_gm2A/s667/375px-Ham_the_chimp_%2528cropped%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="375" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxQfbD87FmuZaN3Q_vr-x1hsYwbkiKw1tuWU_E6umGZRy5nWS-Xgy2RUqZUumQOsdO7XwXtfeSt6apIis6OFF9CV_-c4RXGEbCxqG_O9GjFp85eN52h3qJTv-Z7LSK0VhV3Ago8n_gm2A/s320/375px-Ham_the_chimp_%2528cropped%2529.jpg" /></a></div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>El macaco Sam i el ximpanzé Ham van pilotar naus del programa Mercuri, el projecte amb el qual els americans es preparaven per anar a la lluna.</i></div><br /><p><b>Altres mamífers</b></p><p>El 1950, entre mico i mico, els americans van enviar un ratolí a l'espai. El 1958 hi envien un esquirol. </p><p>El 2 de juliol de 1959 un conill acompanya dos gossos russos en un llançament espacial.</p><p>El 1963 els francesos envien un gat a l'espai, anomenat Felicette.</p><p>El 1968 <a href="https://magnet.xataka.com/idolos-de-hoy-y-siempre/la-rara-historia-de-las-tortugas-que-llegaron-a-la-luna-y-volvieron-para-contarlo" target="_blank">els soviètics envien dues tortugues</a> (juntament amb cucs, mosques, plantes llavors i bactèris) <b>cap a la Lluna</b>. La càpsula va orbitar la lluna i va tornar a la Terra amb les tortugues vives.</p><p>El 1970 la NASA envia <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Orbiting_Frog_Otolith" target="_blank">dues granotes</a> a l'espai.</p><p>El 1973 <a href="https://www.acercaciencia.com/2019/03/24/el-pez-que-fue-al-espacio/" target="_blank">la NASA envia peixos a l'espai</a>, a la seva estació orbital Skylab.</p><p>El 1980 la URSS hi envia una gandària que, com tots sabeu, és un amfibi que viu a la península ibèrica.</p><p><br /></p><p><b>Mosques de la fruita</b></p><p style="text-align: justify;">El 20 de febrer de 1947, a bord d'un V2, els nord-americans van enviar mosques de la fruita a una alçada de 109 km amb l'objectiu de veure els efectes que tenia viatjar a l'espai exterior per als éssers vius. Les mosques van ser recuperades amb vida.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN48q6TKBWM9pVTC3rCdBWjAjFg-yZTvzJKZkIridcl3Z9vqu_DgSypRntcR1e19SPa6hlF-UdnIXnLCfITZL04uwIRSYGgn7VbwBKhpJ4KO4s9ScDTpF3lhZBEItQ7h5Qjxu70Rw-Vic/s980/drosophila.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="550" data-original-width="980" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN48q6TKBWM9pVTC3rCdBWjAjFg-yZTvzJKZkIridcl3Z9vqu_DgSypRntcR1e19SPa6hlF-UdnIXnLCfITZL04uwIRSYGgn7VbwBKhpJ4KO4s9ScDTpF3lhZBEItQ7h5Qjxu70Rw-Vic/s320/drosophila.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Les mosques de la fruita o el vinagre són considerades els primers animals enviats a l'espai. <a href="https://www.lavozdegalicia.es/noticia/lavozdelaescuela/2018/02/07/modelo-organismo-mosca-fruta/0003_201802SE7P7991.htm">Font</a>.</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><br /></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Sembla que amb ara ja hauríem trobat els primers animals que han viatjat a l'espai exterior. D'altra banda, quan parlem d'animals, sovint oblidem que hi ha animals molt petits. Tan petits que no els veiem a simple vista, tot i que vivim envoltats de milions d'exemplars d'aquests animals. Per tant, potser no seria cap disbarat pensar que el primer animal en arribar a l'espai exterior hagués estat...</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b>Els astronautes del tercer Reich</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">El 20 de juny de 1944 els nazis <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/MW_18014" target="_blank">enlairen un V2 fins a 176 km d'alçada</a>, convertint-se en el primer objecte artificial en sortir de l'atmosfera. Desconec els protocols de neteja que van aplicar a aquest coet abans d'enlairar-lo però si no van netejar a fons és possible que hi hagués una mica de pols. I a la pols hi viuen animals com aquests:</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ_JN6IHLkqLZvLqN7X7xAWJqtcc1aN1-V3T0I9dj_uwuyBSDeGWQu3VEq39-3tG4o-z_1RtstzpNxVKk_lffps-speZ-MHJr6WpworHFqncwJ_FRr_UzBo663EygpHDR35H0NE-heptU/s450/acars.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="298" data-original-width="450" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ_JN6IHLkqLZvLqN7X7xAWJqtcc1aN1-V3T0I9dj_uwuyBSDeGWQu3VEq39-3tG4o-z_1RtstzpNxVKk_lffps-speZ-MHJr6WpworHFqncwJ_FRr_UzBo663EygpHDR35H0NE-heptU/s320/acars.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Els àcars, animals microscòpics que viuen a la pols, podrien haver-se enlairat en el primer vol espacial en un coet llençat per militars del tercer Reich. <a href="https://www.xatakaciencia.com/sabias-que/la-mayoria-del-polvo-de-tu-casa-no-es-piel-muerta-de-tu-cuerpo-sino-cacas-de-acaro" target="_blank">Imatge</a>. </i></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><br /><p><br /></p>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-48392511377593837522021-01-04T09:00:00.001+01:002021-01-04T09:00:05.406+01:00La reacció psicològica a la pandèmia. Ens ha fet canviar el virus?<div style="text-align: justify;">La pandèmia ens ha canviat. Potser a uns més que altres. Començant per aquest blog, que ja no és el que era fa un any. Avui cedeixo el blog al psicòleg de pa sucat amb oli que tots tenim dins i analitzarem les diferents respostes de la gent a la nova situació produïda per la pandèmia.</div><div style="text-align: justify;"><b><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b>1. Negació: </b></div><div style="text-align: justify;"><b><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b>Diuen coses com...</b> El virus no existeix. O existeix, però no és tan greu. Només mata avis i gent que hagués mort igualment al cap de poc temps. Ens volen fer por amb la plandèmia per instaurar un nou ordre mundial a base de xips injectats en les vacunes que Kill Gates prepara amb la Farmàcia. I a més, si posem el cap sota terra, com els estruços, el perill deixa d'existir.</div><div style="text-align: justify;"><b><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b>2. Ira</b>: </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Diuen coses com... </b>Polítics inútils, que no saben fer res bé. Se us estan morint milers de ciutadans i no feu més que aferrar-vos a la cadira i maquillar la realitat amb mentides per seguir cobrant els vostres sous milionaris. Sou uns assassins de masses i va sent hora que algú us pari els peus.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmHeCM5aopvzCK-tEIxYlzxcKnaRgI3OcWAOW0jRxfCacLOvOFaF0Ev4s3iNnW9uAWiKQaLlE3O3IER3EZ3jE2eB9BWEcwQ8xRaWUyXFe17Nt_5vA7QI4FkbGBwiHmzuW7GmOqaGZnXxA/s374/3049.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="195" data-original-width="374" height="209" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmHeCM5aopvzCK-tEIxYlzxcKnaRgI3OcWAOW0jRxfCacLOvOFaF0Ev4s3iNnW9uAWiKQaLlE3O3IER3EZ3jE2eB9BWEcwQ8xRaWUyXFe17Nt_5vA7QI4FkbGBwiHmzuW7GmOqaGZnXxA/w400-h209/3049.png" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Després de més de 17000 morts a Catalunya, em sorprèn no trobar un perfil generalitzat de familiar de víctima de la Covid assetjant els polítics que han gestionat la pandèmia. <a href="https://www.tenvinilo.com/vinilos-decorativos/vinilo-decorativo-inigo-montoya-3049" target="_blank">Font</a>.</i></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>3. Negociació:</b></div><div style="text-align: justify;"><b><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b>Diuen coses com... </b>A veure si ho he entès. Jo no puc agafar el cotxe i anar a una muntanya que està en una altra comarca però a Madrid sí que poden muntar un concert en un lloc tancat amb 5000 espectadors? I tampoc puc anar al gimnàs a posar-me en forma mentre que sí que puc anar a un restaurant a menjar-me una graellada de carn?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>4. Depressió:</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Diuen coses com... </b>Morirem tots. L'economia s'enfonsarà. Les vacunes no funcionaran o produiran efectes secundaris greus. Haurem d'anar amb mascareta durant anys i potser mai no tornem a viure com abans. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>5. Acceptació:</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Diuen coses com... </b>Tots passarem el virus, no hi ha res a fer, més que passar-ho quan et toqui i tenir sort. No s'hi pot fer més, així que millor viure la vida sense restriccions, sense que ens prenguin les llibertats. Tot anirà bé.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I fins aquí l'anàlisi de pa sucat amb oli que, si heu parat atenció, haureu descobert que estan basades en les 5 fases del dol, de la psiquiatra suïssa Elisabeth Kübler-Ross, a qui no coneixeu de res però les fases us sonaven perquè surten en un capítol dels Símpsons on en Homer menja <i><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Fugu" target="_blank">fugu </a></i>i el metge li diu que morirà en 24 hores.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I a vosaltres? Us ha canviat la pandèmia? Us identifiqueu amb algun dels grups?</div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-37154198297587462672020-12-09T09:00:00.001+01:002020-12-09T09:00:06.718+01:00L'inici del final. Encontres a la quarta fase.<p style="text-align: justify;">El 8 de desembre de 2020 ha quedat marcat per un fet que hauria de ser el punt d'inflexió de la pandèmia: una dona britànica de 90 anys ha rebut una dosi de la vacuna anti-Covid de Pfizer. No és la primera persona que la rep (HOLA, ASSAJOS CLÍNICS) però sí la primera fora de la Fase 3.</p><p style="text-align: justify;">O també es podria dir que és la que inaugura la Fase 4.</p><p style="text-align: justify;"><b>Però com? No havíem quedat que hi havia 3 fases?</b></p><p style="text-align: justify;">Sí, els assajos clínics tenen 3 fases per demostrar seguretat i eficàcia. Però un cop acabats i autoritzat el medicament, es continua fent un seguiment per veure si hi ha algun efecte secundari que no ha aparegut en els milers de voluntaris de les 3 primeres fases i apareix quan el medicament s'administra a milions de persones.</p><p style="text-align: justify;"><b>Què pot passar? Podria morir algú que rebés la vacuna?</b></p><p style="text-align: justify;">Sí, l'any 2021 moriran milers de persones després de rebre la vacuna. Cal entendre que <b>la vacuna no et fa immortal</b>. Si et poses la vacuna i t'atropella un camió, mors. També pot ser que emmalalteixis de qualsevol malaltia i moris. Càncer, embòlies, diabetis... no desapareixeran pel fet d'haver rebut la vacuna contra la Covid.</p><p style="text-align: justify;">Per tant, si tots els anys mor gent, el 2021 no en serà cap excepció. I, tinguem-ho en compte, molts moriran després de rebre la vacuna contra la Covid.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS33zc80nxex971v_BPKiAy1NQ9Oo4LRVXja4JxvyeLFcZup2DlWRG5IM_Rk4GxBQBEfkIIjEB5JpvPjRvoRZWwKniuwK_dcSiNsYSKvWolnlNo0_J7rbQzrgFB5fYBILVjUFxQVfGGjo/s819/Captura.PNG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="798" data-original-width="819" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS33zc80nxex971v_BPKiAy1NQ9Oo4LRVXja4JxvyeLFcZup2DlWRG5IM_Rk4GxBQBEfkIIjEB5JpvPjRvoRZWwKniuwK_dcSiNsYSKvWolnlNo0_J7rbQzrgFB5fYBILVjUFxQVfGGjo/s320/Captura.PNG" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>No, no és la primera persona en rebre aquesta vacuna. Va darrere dels milers que han participat en els assajos clínics. Ara bé, tenint en compte que la setmana que ve fa 91 anys, podríem tenir la mala sort de veure ben aviat el titular "mor la primera persona en rebre la vacuna".</i></div><br /><p style="text-align: justify;"><b>Però almenys, segur que no moren de Covid, oi?</b></p><p style="text-align: justify;">Segur no ho és. Milers de vacunats podrien morir de Covid. En primer lloc, la vacuna necessita uns mesos per generar protecció. Aquesta dona vacunada haurà de rebre una segona dosi d'aquí tres setmanes i al cap d'uns dies ja estarà protegida. Però no pas al 100%, ja que els assajos clínics "només" han trobat una protecció del 95%.</p><p style="text-align: justify;">A més, no se sap quant durarà la protecció de la vacuna. De moment sembla que <a href="https://www.20minutos.es/noticia/4500892/0/vacuna-moderna-genera-mas-anticuerpos-contra-covid-que-personas-infectadas/" target="_blank">la vacuna protegeix més que haver passat la Covid</a>, la qual cosa és molt bona notícia. Però no és descartable que, després de les dues dosis, calgui fer-ne alguna altra de recordatori més endavant.</p><p style="text-align: justify;">Com veieu, la pobra senyora britànica encara té moltes opcions d'infectar-se de Covid.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJTT-sWbw1lyr0Yt1VzqfBjtt_XpVF7ftHqFbI_Pxmos1IV91Tih_vYnhlG5wdF25M1sA9HfU7jzNtSe3LNxm_LVtf9r1q3UakXM5ksMWqrJxEU3CuxODW9g9SZl1qu0SXbk65axy3Uag/s805/shakespeare.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="755" data-original-width="805" height="375" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJTT-sWbw1lyr0Yt1VzqfBjtt_XpVF7ftHqFbI_Pxmos1IV91Tih_vYnhlG5wdF25M1sA9HfU7jzNtSe3LNxm_LVtf9r1q3UakXM5ksMWqrJxEU3CuxODW9g9SZl1qu0SXbk65axy3Uag/w400-h375/shakespeare.PNG" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Després de la senyora de 90 anys, venia el senyor William Shakespeare, que no es va rumiar gaire si "to be vaccinated or not to be vaccinated".</i></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>Però llavors? De què servirà vacunar-nos?</b></p><p style="text-align: justify;">La vacuna ha de servir, ara sí, per anar a buscar la famosa immunitat de grup. Sense col·lapsar UCIs, com passava si la buscàvem deixant fer al virus. Amb la immunitat de grup, el virus es troba el pas barrat per saltar d'un humà a un altre.</p><p style="text-align: justify;">Dels 1100 contagis diaris que estem tenint ara mateix a Catalunya, si estiguéssim tots protegits per la vacuna, el 95% es frustrarien. Per tant en tindríem només 55. I d'aquí una setmana 3. I no és una ciència exacta i hi ha altres factors però probablement podríem passar a una situació en la qual no hi ha brots ni rebrots, només casos aïllats com els <a href="https://www.20minutos.es/videos/salud/4137582-fernando-simon-espana-no-va-a-tener-mas-alla-de-algun-caso-diagnosticado/">que preveien els llumeneres que tenim dirigint la salut pública</a> quan el SARSCov2 va treure el nas al gener. </p><p style="text-align: justify;">També podria ser que <b>la vacuna no acabés d'impedir infeccions</b> (només fes que no emmalaltíssim tant) i que, sumat a una desescalada de mesures anticovid (mascaretes, ventilació, distància social...) mantingués el virus en circulació.</p><p style="text-align: justify;">Però atenció a aquestes bones notícies:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-MMtLnVSQ1F3dgy39aV8mUyvbhyphenhyphenILHoIeLoTKVYgSE_XajrkPCxr_e9asI-Gv5N4Fe-H8QDMRd04ntN-lEwtcHb8LKM8Iyr1oiMa5RF9KjNq_Y-GrOOJygd7dGB_pvTij5NwqjPxfGN8/s679/EouaqexUYAU2Sqz.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="478" data-original-width="679" height="451" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-MMtLnVSQ1F3dgy39aV8mUyvbhyphenhyphenILHoIeLoTKVYgSE_XajrkPCxr_e9asI-Gv5N4Fe-H8QDMRd04ntN-lEwtcHb8LKM8Iyr1oiMa5RF9KjNq_Y-GrOOJygd7dGB_pvTij5NwqjPxfGN8/w640-h451/EouaqexUYAU2Sqz.png" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Ja han publicat les dades de la vacuna de Pfizer. En vermell, els voluntaris que han rebut placebo. Veiem com dies després de rebre la vacuna, els contagis de Covid s'aturen bruscament en el grup que va rebre la vacuna de veritat mentre que els qui van rebre placebo se segueixen contagiant. La vacuna FUNCIONA.</i></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>I si no ens volem vacunar tots? He sentit que molta gent no es voldrà vacunar?</b></p><p style="text-align: justify;">Doncs seguirem com fins ara. Potser millorant lentament perquè començarà a haver-hi gent vacunada i més gent que ja haurà passat la malaltia i el virus ho tindrà una mica més difícil. Però sense un % important de la població protegida (60 o 80%) és difícil que puguem tornar a fer vida normal de manera segura.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>Hauria de ser obligatòria la vacuna?</b></p><p style="text-align: justify;">Entrem en un terreny difícil. Perquè un té dret a no vacunar-se però l'altre també té dret a no ser infectat per algú que no s'ha volgut vacunar. O a no haver de tancar el seu restaurant o la seva discoteca.</p><p style="text-align: justify;">Potser els passaports immunitaris podrien respectar les llibertats dels dos grups. Que els vacunats facin vida normal i els no vacunats segueixin amb les restriccions actuals. Però potser una empresa no contractarà no vacunats perquè no vol brots a la seva empresa que li facin perdre diners.</p><p style="text-align: justify;">Com veieu, és un tema complex.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>Però quins són els riscos de vacunar-se?</b></p><p style="text-align: justify;">Aquí hauríem de separar els riscos reals (que s'han vist durant els assajos clínics) dels hipotètics (que no han passat però podrien passar perquè qui sap).</p><p style="text-align: justify;">La vacuna produeix una sèrie de molèsties (febre, mal de cap, malestar general, inflamació, etc) que ja hem vist en altres vacunes. Estem entrenant el sistema immune per lluitar contra el virus i el sistema immune s'ho està prenent seriosament.</p><p style="text-align: justify;">Entre els riscos hipotètics, podem dir més o menys el que vulguem. Com en qualsevol altre medicament o vacuna, sempre hi ha un espai, teòric, per riscos que no hem contemplat.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>D'acord, et compro la vacuna. Queda molt per fer vida normal?</b></p><p style="text-align: justify;">Ja veurem. De moment sembla que tenim un instrument per plantar cara al virus, que pot ser tan efectiu com els confinaments i les mesures estrictes que han pres països com la Xina, Taiwan o Austràlia. Segueixen quedant uns mesos molt durs per endavant, on cal continuar protegint-nos i protegir els més vulnerables.</p><p style="text-align: justify;">La meva opinió és que en algun moment del 2021 tornarem a una normalitat semblant a l'era pre-Covid (parlo de sanitat, no pas d'economia). Que tornarem a veure tota aquella gent de fora dels nostres grups bombolla per fer activitats que estem deixant de fer per prudència. Seran, i permeteu-me l'acudit dolent que he avançat al títol, els encontres a la quarta fase.</p>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-77764473066578339292020-11-24T09:00:00.001+01:002020-11-24T09:00:02.318+01:00Pensament crític, Jesse Pinkman i el metge que va mentir per vendre la seva vacuna.<div style="text-align: justify;">Darrerament sovinteja a Twitter un perfil d'usuari que, amb actituds superbes i irrespetuoses, denuncia el relat oficial sobre la pandèmia. No tots aquests usuaris segueixen la mateixa teoria conspiratòria. N'hi ha que diuen que el virus no existeix, que la Covid no és tan greu, que tot és un muntatge dels governs per aplicar polítiques feixistes, que les vacunes són verinoses i que és més barat i eficaç beure diòxid de clor... la llista de teories és llarga i de vegades estan barrejades entre elles.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Més enllà de la inversemblança dels arguments esgrimits, em crida l'atenció aquest perfil psicològic i l'actitud que se'n desprèn. Ells són els que veuen coses que els demés mortals (ovelles del ramat) no veiem. Ells són els herois que s'enfronten a poderosos personatges que es confabulen en fosques conspiracions (suposo que ara les conspiracions són per Meet i d'aquí la importància del 5G). I això els fa sentir superiors, com un Neo que s'ha alliberat de les mentides de Matrix.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhBiebwZgKKz7UVv32U5AWiJnOsumR5Mg__F9HINnAeHXfj-hrVgWo0Q_8Hsl_BzfJGH3yHXZSUYuoTA4l_XKSv_aHq7CZmWPMst8ij_MVz6gdTHNwNdFRdDfgH8NuFcKEYVspXHccejU/s1371/paranoica5.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1371" data-original-width="1229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhBiebwZgKKz7UVv32U5AWiJnOsumR5Mg__F9HINnAeHXfj-hrVgWo0Q_8Hsl_BzfJGH3yHXZSUYuoTA4l_XKSv_aHq7CZmWPMst8ij_MVz6gdTHNwNdFRdDfgH8NuFcKEYVspXHccejU/s320/paranoica5.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Aviam, caparrons. si després de 35 anys encara no tenim espases làser de Star Wars, com s'explica que hagin aconseguit <a href="https://www.youtube.com/watch?v=VRRHqFV_LQE" target="_blank">coets que aterren sobre plataformes al mar</a>?</i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En realitat, aquests personatges són com en <a href="https://twitter.com/Gloriavg/status/1298922729362644992" target="_blank">Jesse Pinkman</a>, quan decideix seguir el seu criteri i fer servir la banyera de ceràmica per dissoldre un cadàver en comptes de fer servir la de plàstic que li ha manat comprar en Walter White. En Jesse menysté els coneixements científics del seu professor de química i es guia pel seu "sentit comú". La banyera de ceràmica li sembla més adequada, més robusta i com que no entén la ciència que hi ha darrere de la decisió d'en Walter, ignora les seves instruccions i es guia pel propi criteri. En Jesse Pinkman seria el perfil d'aquest lliurepensador de Twitter que va a contracorrent del ramat (SPOILER: la decisió d'en Jesse de fer servir la banyera de ceràmica <a href="https://www.youtube.com/watch?v=Q32LQYCO9AA" target="_blank">NO SURT BÉ</a>).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVGXZnC_tqhzWDTA5VlX5TL7WIyV0fOveOVvkPrwq7WI08s3acR4_qEc8gLcKKMShD0ZKIcHoImp6cVobtkBTDNoPgQ_iwq1s-lA6urNEB1X4r5O-0nb7oCh9UcWt_9RF8U14ZFwoZDig/s827/paranoic2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="568" data-original-width="827" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVGXZnC_tqhzWDTA5VlX5TL7WIyV0fOveOVvkPrwq7WI08s3acR4_qEc8gLcKKMShD0ZKIcHoImp6cVobtkBTDNoPgQ_iwq1s-lA6urNEB1X4r5O-0nb7oCh9UcWt_9RF8U14ZFwoZDig/s320/paranoic2.png" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>D'en Xavier Abad sabíem que és cap de la Unitat d'Alta Biocontenció de l'IRTA-CReSA però gràcies al sagaç Joan Zeitgeist ara hem descobert que el seu pla malvat i allò que realment el realitza professionalment és dedicar-se a espantar tietes. Moltes gràcies, Joan, no sé què faríem sense tu.</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tornant a les vacunes, fa anys que existeix un nodrit corrent de grups antivacunes. Entre les seves proeses destaquen haver fet revifar malalties mortals que teníem molt a prop de l'eradicació, com el xarampió. I un dels herois del moviment és l'Andrew Wakefield, metge que va advertir de la perillositat de la triple vírica i la seva relació amb l'autisme.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXbYezj9XV11xzKe1LOzvFiSDQzM98aGiManshh5FC_eb28Elbqn-v6PsJD0hZ3jHhQvj2HMFPwq9DbCLCWfR3-iMqFHWY191pY_cgUUjy8RgkJyYd1n3W5IGaCui-Yi_s1TvN7-nNJ_0/s821/conspiranoica3.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="821" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXbYezj9XV11xzKe1LOzvFiSDQzM98aGiManshh5FC_eb28Elbqn-v6PsJD0hZ3jHhQvj2HMFPwq9DbCLCWfR3-iMqFHWY191pY_cgUUjy8RgkJyYd1n3W5IGaCui-Yi_s1TvN7-nNJ_0/s320/conspiranoica3.png" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>El ramat segueix els consells de científics de pa sucat amb oli a sou de les farmacèutiques. En canvi, els übermensch s'informen pel seu compte. A les pàgines d'empresaris com en Wakefield o en Pàmies, que per uns mòdics eurets et fan sentir part d'aquesta elit de lliurepensadors.</i></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'estudi d'en Wakefield va ser publicat el 1998 i va causar una baixada de les taxes de vacunació a diversos països. Al Regne Unit les taxes de vacunació van caure del 92% al 85% i els casos de xarampió van pujar de 58 a 1348.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'any 2004 es va destapar el frau. 10 dels 12 coautors de l'article d'en Wakefield van retirar la seva signatura i The Lancet finalment va retirar l'article. Es va descobrir que Wakefield tenia un conflicte d'interessos, ja que volia patentar una vacuna única contra el xarampió i la retirada de la triple vírica el podria haver beneficiat. A més cobrava d'un advocat del moviment antivacunes americà, que volia "proves científiques" per demandar les farmacèutiques.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Resumint, des de 2004 se sap que la triple vírica és segura però milers de famílies escullen no vacunar els seus fills perquè són escèptics. No es creuen la versió oficial. Són lliurepensadors.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Malauradament, aquest escepticisme i pensament crític no el fan servir per analitzar la informació que els arriba dels moviments antivacunes. Confien cegament en gent com en Wakefield, que segueix sent un important líder del moviment. Una persona capaç d'enganyar falsificant dades d'un estudi científic i difondre la por a una vacuna que salva milers de vides cada any a canvi de suborns d'advocats amb pocs escrúpols.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRr0doe4NnFkKf5fdfxYRXmC4yJABYRLgZIbtFBaSv0rD24aXP8fWtWjdvQd-5TBXHPP_tj2W_9I9SQFlyK_tqTDKb2xk3b5hsmHvmYBn5KDelRhPXsCD4H3ZOaKHIVeipVLw1ZKABZIU/s824/paranoica1.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="502" data-original-width="824" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRr0doe4NnFkKf5fdfxYRXmC4yJABYRLgZIbtFBaSv0rD24aXP8fWtWjdvQd-5TBXHPP_tj2W_9I9SQFlyK_tqTDKb2xk3b5hsmHvmYBn5KDelRhPXsCD4H3ZOaKHIVeipVLw1ZKABZIU/s320/paranoica1.png" width="320" /></a></div><div style="text-align: left;"></div></blockquote><p style="text-align: center;"><i> Com més perspicaç és un pensador crític, més lluny arriba descobrint la profunditat de la conspiració. Aquí la Sylvia ha pensat molt fort i ha vist clarament que darrere de tot hi ha el mateix Satanàs, que a través del Nou Ordre Mundial (NOM) vol alterar el nostre ADN i deixar-nos mig tarats a tots.</i></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I sí, els científics de vegades s'equivoquen (recordem més d'un metge famós dient al principi de la pandèmia que això no era més que una grip o que no tindríem més que uns pocs casos al nostre país). I està bé fer una anàlisi crítica de les informacions que ens arriben. Però és important no oblidar-se l'esperit crític quan parlen els líders dels moviments conspiranoics dels quals som fidels seguidors.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>(El post d'avui està dedicat al David, lector habitual d'aquest blog i millor amic i persona, que fa uns dies va quedar bloquejat en un embús a causa d'una manifestació de negacionistes de la Covid.)</b></div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-1615420587959804942020-11-19T13:00:00.001+01:002020-11-19T13:00:07.545+01:00El coet perdut i l'esperit d'en Mourinho.<p>Fa poc us parlava de la <a href="https://atomsilletres.blogspot.com/2020/10/la-nasa-catalana.html" target="_blank">NASA catalana</a> i de com des de certs sectors es feia burla d'una iniciativa que intentava impulsar un sector econòmic d'alt valor afegit basat en la ciència.</p><p>Doncs bé, aquesta setmana ha sortit el segon capítol d'aquest drama. Aquí el teniu:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig38h2falmG49iXdsjtvsLxgRyL2l_FsYIYqVigANwtGhUyYd3YPHcJynQvTQi_JWfRt8klF2IKgVa6Wztqbo3_b_YMfHclUuJpyZhv2Lh_UjN0obC1pSBQc0iPIJbKyC7GrRt5hJ8jT0/s1632/satelit.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="884" data-original-width="1632" height="216" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig38h2falmG49iXdsjtvsLxgRyL2l_FsYIYqVigANwtGhUyYd3YPHcJynQvTQi_JWfRt8klF2IKgVa6Wztqbo3_b_YMfHclUuJpyZhv2Lh_UjN0obC1pSBQc0iPIJbKyC7GrRt5hJ8jT0/w400-h216/satelit.png" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Si aneu per Twitter trobareu molts acudits sobre el satèl·lit espanyol perdut i molta gent indignant-se pel malbaratament de diners.</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però no ens quedem amb la <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Schadenfreude" target="_blank">schadenfreude</a>. O sí, però deixem-la per més tard. Perquè perdre un satèl·lit és habitual. Es tracta d'una tecnologia molt complexa. En anglès hi ha fins i tot una expressió "it's not rocket science!" que valora la dificultat intrínseca als llançaments espacials.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Llençar un coet a l'espai i fracassar en l'intent no és res de què avergonyir-se. Al contrari, és un orgull disposar de tecnologia per enlairar coets. De fet, en la notícia, si hi entrem a fons, veurem que el coet que ha "fallat" no era espanyol. El que havia fabricat Espanya era un satèl·lit, que no s'ha pogut arribar a desplegar. Per tant, és com si algú que fabrica pernils n'envia una comanda a un prestigiós restaurant i l'empresa transportista els perd pel camí. Això no diu res dolent del fabricant de pernils. O sí, diu que no tenen furgoneta pròpia i depenen d'algú que els transporti els pernils.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per tant, la meva opinió és que si ens hem d'avergonyir d'alguna cosa és de no saber fer coets i, en canvi, riure'ns de qui sí que n'ha fet un, encara que hagi fallat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els dos capítols d'aquest drama giren al voltant d'un comportament molt comú a Espanya, lligat també a la bona acollida que va tenir un personatge com Mourinho.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Quan Mourinho va aterrar a Madrid, en Pep Guardiola enlluernava amb un futbol de fantasia. Atac, gols, estètica, títols. Ho tenia tot i a més, a les rodes de premsa era educat, respectuós amb el rival i bon comunicador.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'objectiu de Mourinho, i dels qui el van contractar, no era pas que el Madrid jugués tan bé com ho feia aquell Barça de Guardiola. L'objectiu era que el Barça jugués tan malament com ho feia el Madrid. L'estil de Mourinho era un joc basat en la força física, en la violència (dins i fora del camp), en les tanganes, en les queixes arbitrals, en desprestigiar els rivals. Mourinho va venir per baixar Guardiola al fang. I això enamorava molts dels seus seguidors.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per què? Perquè Espanya està plena (i Catalunya, per osmosi, també) de mediocres ressentits i envejosos que quan veuen algú amb ambició per fer les coses bé, en comptes de prendre'n exemple i intentar emular-lo, decideixen destruir-lo o, pitjor, esperar que vingui algú a destruir-lo.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Mentre a l<a href="https://atomsilletres.blogspot.com/2020/10/ichiban.html" target="_blank">a Xina, Japó o Corea</a> miren cap a l'espai, competeixen per fer mòbils d'última generació i valoren els cervells que construeixen projectes importants al voltant del coneixement, aquí seguim fent bullying als "empollons" de la classe.</div><div><p style="text-align: justify;">I aquesta tendència, més enllà de la baixesa moral que suposa, ens condemna a viure en un país de mediocres, on el talent ha de fer les maletes per anar a llocs on se'l valora. Un país d'envejosos que, des del bar, amb un cigaló a la mà i un escuradents a la boca, quan veuen enlairar-se un coet, en comptes de somiar amb futurs esplendorosos, desitgen veure com el coet esclata.</p></div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-53610803360620571072020-11-10T13:00:00.002+01:002020-11-10T13:00:04.340+01:00Arriba la vacuna?<p style="text-align: justify;">Aquest dilluns 9 de novembre, un comunicat de Pfizer anunciant bons resultats preliminars de la fase 3 de la seva vacuna va desfermar l'eufòria als mitjans de comunicació i a les borses. Curiosament, no va ser Pfizer l'empresa que va pujar més a la borsa sinó companyies hoteleres o d'aerolínies, que van veure la llum al final d'aquest túnel de "nova normalitat" que les està matant.</p><p style="text-align: justify;">Estem davant d'un dia clau? Ha canviat definitivament alguna cosa en la lluita contra la Covid o seguirem necessitant durant molt de temps mascaretes, distàncies i gels hidroalcòholics?</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiir7owWOFy013pYqoezuuEsYFxXhxiYjpuwOtvIQgRWo06-3BB_YRstULEWEXSj9FZJ1g1ccsR85GOBaDjlyqdrHYYHurATnREA98xlrBIsyv3ivBEIYaWvcokF4kwzqDBORP0yY01JWs/s1024/pfizer.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="813" data-original-width="1024" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiir7owWOFy013pYqoezuuEsYFxXhxiYjpuwOtvIQgRWo06-3BB_YRstULEWEXSj9FZJ1g1ccsR85GOBaDjlyqdrHYYHurATnREA98xlrBIsyv3ivBEIYaWvcokF4kwzqDBORP0yY01JWs/s320/pfizer.png" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Pfizer fins ara era famós per comercialitzar la Viagra.</i></div><br /><p><br /></p><p><b>Què diuen els resultats que s'han anunciat?</b></p><p>S'ha explicat malament en molts llocs. No són proves que han fet en 94 persones. Les han fet en més de 40000 voluntaris, dels quals 94 s'han contagiat de Covid.</p><p>En la fase 3 de la vacuna, Pfizer dona la seva vacuna a milers de voluntaris. A molts altres voluntaris els dona un placebo. En una vacuna perfecta, els del grup control (placebo) anirien contagiant-se de Covid igual que els que no han rebut cap vacuna i els que han rebut la vacuna estarien protegits.</p><p style="text-align: justify;">Pfizer ha dit que la protecció de la seva vacuna és superior al 90%, la qual cosa vol dir que dels 94 contagis, <a href="https://www.niusdiario.es/sociedad/vacuna-pfizer-biontech-muestra-efectividad-90-por-ciento_18_3040545098.html" target="_blank">com a molt 8 havien rebut la vacuna de veritat</a>. Això és molt bo, ja que per sobre del 50% es considera que la vacuna és útil i pot comercialitzar-se.</p><p>Són aquests resultats preliminars. Es continuarà fent aquest recompte fins que s'arribi a 164 contagis, en els quals pot variar aquest 90% d'eficàcia (No, aquí tampoc es pot fer un STOP THE COUNT).</p><p><br /></p><p><b>La protecció durarà per sempre?</b></p><p style="text-align: justify;">Això no es pot saber encara perquè no ha passat prou temps. Un escenari probable és que la protecció duri uns mesos o uns pocs anys i calguin dosis extres de la vacuna per seguir protegits. Potser no d'aquesta mateixa vacuna, que pot ser una de les primeres en comercialitzar-se, sinó d'altres vacunes que arribin més tard però siguin més efectives.</p><p style="text-align: justify;">Segurament passaran dues coses: una, que amb percentatges grans de la població vacunada, el virus correrà menys. No tindrà tantes facilitats per contagiar fàcilment i serà molt més residual. I dues: el virus pot mutar en altres varietats contra les quals la vacuna no sigui tan efectiva.</p><p style="text-align: justify;">Estaríem davant de l'escenari "és com una grip". Una malaltia que va fent pics periòdics matant cada any uns pocs milers de persones vulnerables.</p><p><br /></p><p><b>Quan ens la podrem posar?</b></p><p style="text-align: justify;">Aquí els més savis apunten a les dificultats logístiques de vacunar tants milions de persones. Només cal recordar els problemes que hi ha hagut amb la vacuna de la grip aquest any (un repte molt menor), que ha esgotat existències per una demanda superior a la d'altres anys per entendre que hi haurà problemes.</p><p style="text-align: justify;">Cal produir milions de dosis, distribuir-les i administrar-les a milions de persones. A més, aquesta vacuna presenta dificultats afegides en tant que es basa en ARN missatger i requereix unes condicions de fred especials per a conservar-se en bon estat.</p><p style="text-align: justify;">Cada país haurà de negociar amb la farmacèutica per comprar les dosis i muntar la logísitica necessària per vacunar la població, prioritzant qui la rep en primer lloc amb criteris que haurien de ser de salut pública (personal sanitari i persones vulnerables primer).</p><p style="text-align: justify;">En el vostre cas, segurament pugueu posar-vos la vacuna en algun moment de 2021.</p><p style="text-align: justify;"><b><br /></b></p><p style="text-align: justify;"><b>Què és això de l'ARN missatger?</b></p><p style="text-align: justify;">Les vacunes tradicionals es basen en inocular virus morts o debilitats a l'organisme per tal que aquest generi resposta immune. En aquest cas no s'inocularia cap virus sinó només una molècula que fa que les cèl·lules humanes sintetitzin una proteïna del virus, l'alliberin al medi i el sistema immune sigui capaç d'aprendre a combatre aquest cos estrany.</p><p style="text-align: justify;">L'inconvenient principal és que l'ARN és molt inestable i per això cal conservar-lo a temperatures molt baixes (-80ºC).</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p><b>Serà segura aquesta vacuna? I si no me la vull posar?</b></p><p>Resposta curta: sí, serà segura. I si no te la vols posar, pitjor per tu i per als que t'envolten.</p><p style="text-align: justify;">Si els estudis de fase 3 tenen èxit voldrà dir que la vacuna és segura i té un grau de protecció acceptable. Això no vol dir que no hi hagi cap efecte secundari però aquests seran ridículs comparats amb el que ens pot passar si decidim no posar-nos la vacuna i infectar-nos pel virus.</p><p style="text-align: justify;">De retruc, si la cobertura de la vacunació és àmplia, tindrem la famosa "immunitat de grup" que augmentarà la protecció als qui s'han vacunat i també als que no, ja que en haver-hi menys persones infeccioses, serà molt més difícil contagiar-se.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>I si aquesta vacuna al final falla?</b></p><p style="text-align: justify;">Hi ha deu vacunes més en fase 3. I totes donen motius per a l'esperança. Al 2021 és més que probable que tinguem alguna cosa més que mascareta, mans i distància per enfrontar-nos al virus.</p><p style="text-align: justify;">Però ara no. I sabent que hi ha "reforços" en camí, toca més que mai protegir-nos, ser prudents i utilitzar totes les eines que tenim a l'abast per posar-li les coses difícils a l'expansió del virus. Fem servir tests ràpids, obrim les activitats amb seguretat, quan la situació epidemiològica ho permeti, siguem pacients i posposem aquelles festes amb centenars de persones tancades en un local. Seguim protegint els més vulnerables.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-42194890991809396002020-10-30T09:00:00.001+01:002020-10-30T09:00:04.124+01:00La NASA catalana<p> Recentment ha aparegut als mitjans un pla del govern català per potenciar la indústria aeroespacial. Això, que a la gent de ciències ens pot semblar un projecte engrescador, ha estat rebut amb un allau de crítiques des de l'oposició. Vegem-ne alguns exemples:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNf6LuMClcocbwiOUWKHfSxBf4Bbw0PB-Z8TIUCFB38aiLAzHvHajPVtv2Sd_1XTsYYYhusIEjjx3BIPLMMpqr7efJZLhXx6abm4RG_Py0-FAr63BniDvcBcc2PNBMQpD03QEXVIbGpec/s820/Captura2.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="323" data-original-width="820" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNf6LuMClcocbwiOUWKHfSxBf4Bbw0PB-Z8TIUCFB38aiLAzHvHajPVtv2Sd_1XTsYYYhusIEjjx3BIPLMMpqr7efJZLhXx6abm4RG_Py0-FAr63BniDvcBcc2PNBMQpD03QEXVIbGpec/s320/Captura2.PNG" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGbQ3FdJ7Y_NkYfIvxzgs7U_AMI2fUByAnh_3sIgguhr1pkvVZIZprreWB_XqZksGRdqqWAvjcJnJWablihy5QtqfGC6kD16YQLbUr2LfxhxmtzDBDKdPz6iJQ5ZgJmes4pq7qnRI_b3A/s817/Captura3.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="490" data-original-width="817" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGbQ3FdJ7Y_NkYfIvxzgs7U_AMI2fUByAnh_3sIgguhr1pkvVZIZprreWB_XqZksGRdqqWAvjcJnJWablihy5QtqfGC6kD16YQLbUr2LfxhxmtzDBDKdPz6iJQ5ZgJmes4pq7qnRI_b3A/s320/Captura3.PNG" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyVzVthg43tFSwjlKljuSJeE1l_8NCD4WVOv40HRLohj1M6CEgtbwfuS7TLzmb1EMJmyiUH8hQtxvi7L5pMco2CP60-7kJNwLabrhF-XzD8fUX2KzEIMNnipRJOvy-YyHzSKIAq8g8iTQ/s822/Captura4.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="746" data-original-width="822" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyVzVthg43tFSwjlKljuSJeE1l_8NCD4WVOv40HRLohj1M6CEgtbwfuS7TLzmb1EMJmyiUH8hQtxvi7L5pMco2CP60-7kJNwLabrhF-XzD8fUX2KzEIMNnipRJOvy-YyHzSKIAq8g8iTQ/s320/Captura4.PNG" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1uj6U7bqIV3nBYFqCHcZoY1hARpsE1UMU-ahYZi6fDXOkNq2XXdZTjDY6eXCpD9R6HfuG30MMQGwY0lyWCiNcHJeBl_fPBzVxSUTNjqfxR9mACS9d-jVauOqvtziX0CVfRftZQ987ZtA/s811/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="436" data-original-width="811" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1uj6U7bqIV3nBYFqCHcZoY1hARpsE1UMU-ahYZi6fDXOkNq2XXdZTjDY6eXCpD9R6HfuG30MMQGwY0lyWCiNcHJeBl_fPBzVxSUTNjqfxR9mACS9d-jVauOqvtziX0CVfRftZQ987ZtA/s320/Captura.PNG" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Llegint aquests tuits, no puc deixar de tenir la sensació que els ximples de la classe, aquells que es dedicaven a burlar-se dels "empollons" han acabat a la política.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Durant els últims anys, amb la crisi del totxo i els anys de recessió, semblava que molta gent havia entès que basar l'economia en sectors de baix valor afegit, com el turisme de masses i l'hostaleria, ens condemnava a ser un país pobre. En aquest sentit, s'havia parlat d'intentar competir en alguns sectors de tecnologia punta. Amb iniciatives com el 22@, que donaven una empenteta des de les institucions.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">No hi entenc gens d'aeronàutica, ni sé valorar les opcions que té aquest projecte de tirar endavant i assolir els objectius proposats. Però qualsevol projecte que es basi en atreure científics i enginyers de primera línia al nostre país em sembla, d'entrada, una bona idea.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Perquè el coneixement sempre serveix. Fins i tot quan no hi ha una previsió immediata de guanys econòmics.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSoA7Bt6Qe8pibpqQjGuLivSkEW0KjiXiKlA2ZEX7yeoexZRo8wkukhDV0hSp94Cgkxm5l2w08c-iMJnSA7Uc-D6hT9G4GgUW0IuJhryj0Y4UVnlzKSNX0HgjeJr67VHjqe-5gVmCFG5M/s512/roda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="345" data-original-width="512" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSoA7Bt6Qe8pibpqQjGuLivSkEW0KjiXiKlA2ZEX7yeoexZRo8wkukhDV0hSp94Cgkxm5l2w08c-iMJnSA7Uc-D6hT9G4GgUW0IuJhryj0Y4UVnlzKSNX0HgjeJr67VHjqe-5gVmCFG5M/s320/roda.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Davant de la pitjor crisi sanitària i econòmica en un segle, un 34% de pobresa infantil i desfent-se el teixit industrial català, el govern destinarà 18M a invertir en un sector que podria potenciar la indústria d'alt valor afegit i crear centenars de llocs de feina qualificats.</i></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9vsFQP_LbwzlukLIze-XJd3CJdcRZRP9nRzkQLAeVRTRLfnGjzuHX6fATzz3UcdCCrLx-bIo8lQBXEspphqJKO34vTBBpIfWVecjkn7oRMjAifUC47sSBuS0peLUKXGEo4YLQx7YXEVU/s820/Captura5.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="477" data-original-width="820" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9vsFQP_LbwzlukLIze-XJd3CJdcRZRP9nRzkQLAeVRTRLfnGjzuHX6fATzz3UcdCCrLx-bIo8lQBXEspphqJKO34vTBBpIfWVecjkn7oRMjAifUC47sSBuS0peLUKXGEo4YLQx7YXEVU/s320/Captura5.PNG" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>L'aposta de Taiwan per la tecnologia sembla que va sortir bé. I al Japó. I a la Xina. I a Corea del Sud. Ara mateix no se m'acut cap país que s'hagi arruïnat apostant per la ciència i la tecnologia.</i></div><br /><p style="text-align: justify;">Honestament, no sé quina part de catalanofòbia hi ha en aquestes crítiques i quina part de tecnofòbia. O potser, com diuen en <a href="https://www.elperiodico.com/es/economia/20201027/nasa-catalana-new-space-puignero-satelites-catalunya-8175373?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=btn-share">aquest article</a>, el problema, el que els ha fet saltar les alarmes, és que els satèl·lits seran a més de 50 km d'alçada, fora de la jurisdicció espanyola.</p>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-63437586962614145012020-10-20T11:00:00.001+02:002020-10-20T11:00:05.802+02:00Ichiban<p style="text-align: justify;"> Diuen que després de la Guerra, els japonesos van decidir fabricar rellotges. En comptes de començar des de zero, van copiar els rellotges suïssos, que eren els millors del món (Ichiban). D'aquest procés de còpia en va resultar un aprenentatge perquè quan treballes a fons en un sector de coneixement, tard o d'hora l'acabes entenent. I en uns anys, el Japó era capaç de fabricar els seus propis rellotges de gran qualitat.</p><p style="text-align: justify;">Ha passat una cosa semblant amb els xinesos i l'electrònica. De fabricar còpies barates de mòbils han passat a tenir marques de primera línia. Primer copies al millor, n'aprens i acabes sent tu el millor. O almenys un dels bons.</p><p style="text-align: justify;">Innovar no és fàcil. No sempre és possible. Potser vols un cotxe que funcioni amb aigua en comptes de fer-ho amb benzina i simplement no és possible. Però quan hi ha algú que ha fet el que tu vols fer, pots començar per copiar-lo.</p><p style="text-align: justify;">I aquesta és la meva crítica més dura contra la gestió de la pandèmia al nostre país. Es podia haver copiat el que han fet la Xina, el Japó i Corea del Sud. Per què no ho han fet? Per què han deixat que dues onades ens passessin per sobre i ens deixessin en una situació sanitària i econòmica de la qual ens costarà molt recuperar-nos?</p><p style="text-align: justify;">Mentre Corea del Sud tancava escoles per xifres d'un <a href="https://www.niusdiario.es/internacional/asia/corea-sur-cierre-colegios-rebrotes_18_3000645012.html" target="_blank">centenar de contagis al dia</a>, aquí vam obrir amb xifres molt pitjors i ara seguim aguantant perquè no podem acceptar que ens vam equivocar. S'han tingut en compte els <a href="https://schools.forhealth.org/wp-content/uploads/sites/19/2020/07/HPH-15179_SchoolsForHealth_R6_ES-LA.pdf">criteris de Harvard</a> per obrir les escoles en funció de la situació epidemiològica de cada zona?</p><p style="text-align: justify;">Fa tres mesos que tenim disponibles<a href="https://www.xatakandroid.com/aplicaciones-android/radar-covid-disponible-app-oficial-para-controlar-coronavirus-se-puede-descargar"> apps per traçar contagis</a> però no les volem fer servir perquè no va amb el nostre estil de vida.</p><p style="text-align: justify;">En aquesta fase de la pandèmia, ja tenim disponibles tests ràpids que són una estratègia activa que es pot plantejar de forma agressiva, com fa la Xina, fent<a href="https://www.lavanguardia.com/internacional/20201012/484002845193/china-prueba-coronavirus-millones-positivos-qingdao.html"> 9 milions de tests en una ciutat amb 12 casos</a>.</p><p style="text-align: justify;">Què estem fent per promocionar el <a href="https://www.nippon.com/es/japan-data/h00800/" target="_blank">teletreball</a> des de les administracions?</p><p style="text-align: justify;">I sí, és cert que l'èxit depèn més de l'estratègia que de la intensitat de les mesures, com bé sabem a Espanya, un dels països que ha patit més la pandèmia malgrat haver aplicat també mesures molt extremes. I cada país té una situació diferent i una idiosincràsia pròpia. Però això no vol dir que no puguem aprendre més (i més ràpid) de l'experiència dels que se'n en surten millor que nosaltres.</p><p style="text-align: justify;">Cuideu-vos tots molt, que som en un moment crític. Comença a sonar un confinament cap al novembre. I cuideu les persones més vulnerables.</p>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-85449198898094703752020-07-29T09:00:00.000+02:002020-07-30T00:31:09.210+02:00Serà perillós vacunar-se contra la Covid?<div style="text-align: justify;">Els darrers mesos s'ha parlat molt de la vacuna de la Covid. En el seu moment sonaven molt els 18 mesos que els científics es donaven de termini i més recentment, s'ha estat parlant de diverses candidates que progressen adequadament. La d'<a href="https://www.redaccionmedica.com/secciones/sanidad-hoy/covid-19-vacuna-oxford-inmunidad-coronavirus-ensayo-mil-personas-6071" target="_blank">Oxford</a>, la <a href="https://www.youtube.com/watch?v=cV56ReJnHuk" target="_blank">Sinovac</a>, la <a href="https://www.expansion.com/mercados/2020/07/29/5f212ecd468aebae598b4594.html" target="_blank">Moderna</a>, la de <a href="https://www.20minutos.es/noticia/4337458/0/avanza-vacuna-pandemia-coronavirus-pfizer-etapa-final/" target="_blank">Pfizer</a>... van cremant etapes a una velocitat prodigiosa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Enmig d'aquesta fascinant carrera científica, s'està obrint una escletxa que podria fer fracassar la solució de la vacuna. Potser la gent no se la vol posar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Atenció a això:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZEu8ScMUcRfeywyfMBLKcW4fek6a3LZVa_ixmfxoirn8VySFyjziQzz31xTDxEuTdr4diFm3hpNg1oCPCQcqpl3b9dIOjBvjNxp1L5adA2dGZ811pC-rDFAZztxZqZRy8VPJM3C8vLS0/s590/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="239" data-original-width="590" height="204" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZEu8ScMUcRfeywyfMBLKcW4fek6a3LZVa_ixmfxoirn8VySFyjziQzz31xTDxEuTdr4diFm3hpNg1oCPCQcqpl3b9dIOjBvjNxp1L5adA2dGZ811pC-rDFAZztxZqZRy8VPJM3C8vLS0/w500-h204/Captura.PNG" width="500" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Sé que una enquesta a Twitter no és representativa però aquí hi ha almenys 1200 persones que han dit que no se la volen posar. I aquest no és un compte que segueixin massivament els fans de Miguel Bosé o Josep Pàmies. <a href="https://twitter.com/gmnzgerard/status/1288521369471393794?s=20" target="_blank">Font</a>.</i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Si mireu els comentaris, la gent que diu que ha votat que no, no són tampoc il·luminats conspiranoics que creuen que la vacuna tindrà nanorobots activats per 5G per controlar-nos la ment. En general, el comentari més freqüent és que no es refien que en tan poc temps la puguin haver fet segura i que no volen fer "de conillets d'índies". Va per ells aquest post.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><ul><li><b>S'han fet proves suficients?</b></li></ul><div>S'estan fent moltes proves actualment. Si obriu un dels enllaços que he posat abans, la de Moderna s'assajarà en 30.000 voluntaris (bé, de fet 15.000. Els altres rebran Placebo). Per tant, aquests voluntaris són els conillets d'índies. Si en moren uns quants, la vacuna no passarà la validació i no us la oferiran.</div><div><br /></div><div><ul><li><b>Però no han anat molt ràpid? He sentit que calen molts anys per posar a punt una vacuna.</b></li></ul></div><div>Sí, estan anant molt ràpid perquè aquest virus està trinxant els sistemes sanitaris i les economies de mig món. Per tant, interessa concentrar esforços i recursos en trobar una solució. Mai ens havíem gastat tants diners en tan poc temps per intentar guarir una malaltia.</div><div><ul><li><b>Què em pot passar si em vacuno?</b></li></ul><div>Les vacunes tenen efectes secundaris i cal que tothom en sigui conscient. La vacuna Sinovac i la d'Oxford han fet assajos i s'ha comprovat que alguns voluntaris desenvolupaven efectes com febre, malestar, fatiga, calfreds o mal de cap.</div></div><div><br /></div><div><ul><li><b>Què em pot passar si no em vacuno?</b></li></ul><div>Pots agafar el virus, que el teu sistema immune no estigui preparat i morir. De moment no ha arribat cap notícia de cap vacuna de Covid que hagi matat ningú. En canvi, més de 650.000 persones han mort a causa del virus. Més les que no s'han comptabilitzat oficialment. I moltes més han quedat amb seqüeles importants.</div></div><div><br /></div><div>I el cas és que, per l'alta propagació del virus, el més probable és que tard o d'hora t'hi hagis d'enfrontar. No és com les meningitis, que són poc freqüents o fins i tot el tètanus. Es calcula que entre el 60 i el 80% de la població es contagiarà en algun moment o altre del SARSCov2 si no hi ha vacuna.</div><div><br /></div><div><ul><li><b>La cursa contra el temps.</b></li></ul><div>Per tant la cosa queda així: pots posar-te la primera vacuna que arribi a estar disponible i tenir les màximes opcions d'estar vacunat abans d'enfrontar-te al virus o pots esperar a una vacuna 100% fiable que molt probablement t'arribi quan ja hagis passat la Covid.</div><div><br /></div></div><div><ul><li><b>Si jo em vacuno, em perjudica que altres no ho facin?</b></li></ul><div>Sí. I a més, com menys bona sigui la vacuna, més et perjudica. Posem que la vacuna té un 60% d'efectivitat. Si només te la poses tu, tens un 40% de probabilitat d'agafar la malaltia si t'hi exposes. Però si tothom se la posa, el virus ho té més difícil per circular d'una víctima a l'altra i l'eficàcia de la vacuna ens acosta al llindar de la immunitat de grup. Hi hauria només petits brots ocasionals perfectament controlables.</div></div><div><br /></div><div>També cal pensar en gent que per diverses raons no es pugui vacunar (per exemple immunodeprimits). Ells depenen al 100% de la solidaritat de la gent que es posi la vacuna i els protegeixi amb la immunitat de grup.</div><div><br /></div><div><ul><li><b>Quin cost tindrà la vacuna?</b></li></ul><div>Es parla d'uns 50€ per persona vacunada. És cert que són molts diners si volem vacunar tot un país. Per exemple, a Catalunya parlaríem d'uns 375 milions d'euros.</div></div><div><br /></div><div>Ara ho comparem amb el cost de no vacunar. Les hospitalitzacions han costat uns 674 € per pacient. Si considerem que entre un 10% i un 20% dels pacients necessiten hospitalització, ja estaríem parlant d'una xifra similar.</div><div><br /></div><div>I això seria només el cost en hospitalitzacions. Sumeu-li el cost de les mesures de confinament, de tancar negocis, escoles, restringir la mobilitat, adequar els llocs de treball per reduir el risc... Es calcula que <a href="https://www.lavanguardia.com/economia/20200624/481939307508/fmi-previsiones-espana-crisis-coronavirus.html" target="_blank">a Espanya es reduirà el PIB un 12,8% al 2020</a>. Això són uns 120.000 milions d'euros.</div><div><br /></div><div>Per tant, cada mes que s'endarrereixi la vacuna ens costarà moltes vides i molts milions d'euros.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><ul><li><b>Hi ha alguna raó racional per no vacunar-me?</b></li></ul><div>Hi ha qui per raons mèdiques no es podrà vacunar. La resta, doncs no ho sé. Si ets un sociòpata que vol que mori molta gent, si no t'estimes gaire la vida, si vols matar algú del teu entorn...</div></div><div><br /></div><div>El que sí que hi ha són raons irracionals (bé, no sé si això existeix). Ho vam comentar en un post anterior sobre el <a href="http://atomsilletres.blogspot.com/2020/04/solucions-per-la-covid19-i-bioetica-ens.html" target="_blank">dilema del tramvia</a>. </div><div><br /></div><div>El nostre cervell sovint s'atura després de considerar els efectes d'una acció sense tenir en compte les conseqüències per omissió de l'acció contrària.</div><div><br /></div><div>És a dir, si ens fan valorar si volem o no la vacuna, ens quedem en el que ens passaria si ens posem la vacuna i ens oblidem de què passa si no ens posem la vacuna.</div><div><br /></div><div>I aquest fet irracional, que ara emergeix amb força amb les dades de l'enquesta que hem posat al començament, explica per què no és bona idea haver-nos vacunat ja amb alguna de les candidates que ja són a la fase 3. Probablement els beneficis (gent que se salvaria i tornada a la normalitat) superarien de llarg els perjudicis. Però la sobrevaloració dels perjudicis podria arruïnar completament la fe de la població en les vacunes. Per alguna raó, relacionada amb el dilema del tramvia, 10 o 20 morts relacionades amb l'aplicació d'una mala vacuna serien valorades com més perjudicials que els centenars de milers de morts causades per un virus del qual encara no tenim vacuna.</div></div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-53091884474680156362020-07-23T13:00:00.000+02:002020-07-23T13:00:00.461+02:00El cometa Neowise C/2020 F3<div style="text-align: justify;">
Aquestes nits el cel té un convidat especial. Quan es pon el sol i es fa fosc, podem veure el cometa C/2020 F3. Si el voleu veure, us haureu d'afanyar, ja que en els propers dies marxarà i és probable que no el tornem a tenir per aquí fins d'aquí uns 6700 anys.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Us he preparat una petita guia per conèixer-lo millor.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Què és un cometa?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Són cossos celestes formats per gel, pols i roques que orbiten al voltant d'una estrella. Les seves òrbites són més irregulars que les dels planetes i per això triguen molts anys a tornar, si és que tornen algun cop.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En l'antiguitat sovint es relacionava l'aparició dels cometes amb auguris, normalment negatius, tot i que algun cop no.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGHyfZt5n85cLBXMGjJz1aJsl_GtXri7ZSupiSaLXaVR8aZ012tPDsDByl23KPG1UvBMI_jI_pnukoPPkX8nhX6K5ytDNmmg00Sb8Do0eyjT1WkPIuvhMdI6TnHM9grH5afKJAXbJoz10/s1600/dinosaure.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="612" data-original-width="612" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGHyfZt5n85cLBXMGjJz1aJsl_GtXri7ZSupiSaLXaVR8aZ012tPDsDByl23KPG1UvBMI_jI_pnukoPPkX8nhX6K5ytDNmmg00Sb8Do0eyjT1WkPIuvhMdI6TnHM9grH5afKJAXbJoz10/s320/dinosaure.jpeg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Si els dinosaures tenien astròlegs, m'imagino que alguns dirien que aquest objecte celeste duia mals auguris. <a href="https://www.walmart.com/ip/Sudbury-Studio-Dinosaurs-Watching-Comet-Funny-Humorous-Birthday-Card/519126727" target="_blank">Font</a>.</i></div>
<br />
<br />
<b>Per què es diu així?</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Es diu Neowise perquè va ser descobert pel telescopi Neowise. La resta de lletres i números són la nomenclatura sistemàtica. C vol dir cometa no periòdic. Perquè sigui considerat periòdic cal que hagi passat almenys dos cops en els darrers 200 anys. 2020 és l'any en el qual es va descobrir i F3 vol dir que va ser descobert a la segona quinzena de març (3=març, F= 6a quinzena).</div>
<br />
<b>Com el trobem?</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Al ser un objecte que es mou, cada dia el trobarem a un lloc diferent. En general el trobareu després de la posta de sol mirant cap al nordoest.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRABBN5tY33FejMnZNInR9aPczbg42qfbVYCHemLuToYcZMSCf_hGqq5QJacLukT2Z4zzDSgSYr0dGRs9nq6D3FmTW25FPrtWd-9bPEQbrOVR7W12KUjfSoxv7AKEE6xZagQfMlto5iMo/s1600/Neowise-cometa-cuando.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="800" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRABBN5tY33FejMnZNInR9aPczbg42qfbVYCHemLuToYcZMSCf_hGqq5QJacLukT2Z4zzDSgSYr0dGRs9nq6D3FmTW25FPrtWd-9bPEQbrOVR7W12KUjfSoxv7AKEE6xZagQfMlto5iMo/s400/Neowise-cometa-cuando.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Aquests dies el cometa passarà entre l'Óssa major i Leo. <a href="https://www.gndiario.com/cometa-neowise" target="_blank">Font</a>.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<br />
<b>Per què té dues cues?</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Quan podem observar els cometes, veiem un nucli i una o dues cues, de matèria que el cometa està perdent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una cua, de color més blavós està formada per gas arrossegat pel vent solar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'altra cua també té relació amb el vent solar però en aquest cas es tracta de partícules de pols que deixa el cometa al seu pas i tenen una trajectòria més obliqua.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcyqrEGFZxba-koP2eSmqZQG9Ok9ph0LWFYzz7VgMrWSzf9ppbEv_DKMXupD3CYHqdZGQmyCtFDVd-covLfXDSiePN_GnES_EplKqDzjaP3CKn-wN5evvni7579uNsMEirPV3nswMPY6w/s1600/dues+cues2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="284" data-original-width="500" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcyqrEGFZxba-koP2eSmqZQG9Ok9ph0LWFYzz7VgMrWSzf9ppbEv_DKMXupD3CYHqdZGQmyCtFDVd-covLfXDSiePN_GnES_EplKqDzjaP3CKn-wN5evvni7579uNsMEirPV3nswMPY6w/s320/dues+cues2.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>La cua blava apunta en direcció al sol, la blanca, segons la trajectòria del cometa. La cua de pols és més blanca i té una forma menys recta <a href="https://www.xatakaciencia.com/astronomia/las-dos-colas-de-un-cometa" target="_blank">Font</a>.</i></div>
<br />
<br />
<br />
<b>Què necessitem per veure'l?</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Aquest cometa es veu a ull nu si saps on mirar i tens un cel fosc, sense núvols ni gaire contaminació. Cal, per tant, un bon lloc i una mica de paciència.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si teniu uns prismàtics que no siguin de joguina el veureu millor. Això és perquè els prismàtics (igual com passaria amb un telescopi) capten la llum amb les seves lents i la concentren, realçant la llum del cometa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En qualsevol cas, es veu millor si el mirem de reüll que no pas si el mirem directament. És més, si el mirem directament, sembla que desaparegui. La raó és complicada d'explicar però té a veure amb com veiem les coses en la foscor. Les cèl·lules receptores que funcionen millor en la foscor són els bastons, que estan situats a la perifèria de l'ull. Per això, si mirem de reüll, podrem captar més detalls de les imatges amb poca llum. També anirem veient més detalls si el mirem durant molta estona.</div>
<br />
<b>Per què no el veiem com a les fotografies?</b><br />
<br />
Si sabeu alguna cosa de fotografia, entendreu que hi ha dos paràmetres que en una càmera fotogràfica poden donar més de si que no pas amb l'ull humà.<br />
<br />
El primer és la sensibilitat. Tot i que l'ull humà pot obrir o tancar la pupila per deixar entrar més o menys llum i veure imatges més clares o més fosques, una càmera fotogràfica ho fa molt millor. En tot cas, podem intentar acostumar els ulls a la foscor, estant molts minuts sense mirar cap llum potent (eviteu llanternes, fars de cotxe, etc).<br />
<br />
El segon és el temps d'exposició. Una pel·lícula fotogràfica (o el seu anàleg digital) poden acumular llum durant molt de temps, mentre que l'ull humà va fent reset cada poc temps. Si a més hi afegim algun programa informàtic que va netejant la imatge, la diferència és abismal.<br />
<br />
De tota manera, els que som una mica romàntics de l'astronomia, ens agrada més veure en directe els objectes del cel. I poder posar-nos la samarreta de "Jo vaig veure el cometa Neowise C/2020 F3".<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgneUuav_UaqiTnOvOj-cd4GOVeg_PnO677VI4IY2qmNdTe8X_sPzMZ-LlwWscloxtmIOE5b86hORPSH3CYKh_axG0qQd6PWhWF-WIakHwEBPWcvYd7mb1SHsulZedWwrayWdhHOjjRHSM/s1600/cometa+neowise.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="558" data-original-width="992" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgneUuav_UaqiTnOvOj-cd4GOVeg_PnO677VI4IY2qmNdTe8X_sPzMZ-LlwWscloxtmIOE5b86hORPSH3CYKh_axG0qQd6PWhWF-WIakHwEBPWcvYd7mb1SHsulZedWwrayWdhHOjjRHSM/s400/cometa+neowise.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>El cometa Neowise amb les seves dues cues, fotografiat amb una bona càmera. No el veureu així a simple vista. <a href="https://www.lavanguardia.com/vida/junior-report/20200720/482441652000/cometa-neowise-lugar-hora-observacion-julio-parc-astronomic-montsec-astronomia.html" target="_blank">Font</a>.</i></div>
<br />Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-69957560312921715722020-06-30T09:00:00.000+02:002020-06-30T09:00:00.740+02:00Llegendes estel·lars: els bessons Càstor i Pòl·lux.<div style="text-align: justify;">
<b>La llegenda.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<u>Gènesi:</u></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els bessons <b>Càstor </b>i <b>Pòl·lux</b>, també anomenats Dioscurs, són fills de Leda, Zeus i de Tindareu, rei d'Esparta, així com germans d'Helena (famosa per ser raptada per Paris, casus belli de la guerra de Troia) i de Clitemnestra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Què, ja us heu perdut? Uns bessons que tenen una mare i dos pares? Quina família tan moderna, oi? Bé, la cosa no acaba aquí: Zeus, en el moment d'aparellar-se amb Leda havia pres la forma d'un <b>cigne</b>, a qui Leda havia salvat d'un <b>àliga</b>, que no era més que la mascota del propi Zeus (la típica estratègia per lligar).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La mateixa nit, Leda es va aparellar també amb el seu marit, Tindareu. Això no hauria de sorprendre, ja que abans dels anticonceptius, les dones havien d'intentar quadrar els seus embarassos amb el record que els marits tenien dels seus coits amb elles, per evitar sospites. De tota manera, en aquest cas les sospites eren inevitables, ja que diu la llegenda que Leda va pondre dos ous (recordeu, es va aparellar amb un cigne). D'un dels ous van nèixer Pòl·lux i Helena (fills de Zeus) i de l'altre Clitemnestra i Càstor (fills de Tindareu).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Segons quina versió de la llegenda escoltem, les paternitats poden variar, ja que en aquella època no hi havia tests de paternitat i tot eren les males llengües que deien si s'assembla més a aquest o a l'altre. De tota manera, sent Zeus un Déu, això és important, ja que els déus eren immortals i la genètica podia fer que aquest atribut passés als seus fills biològics. També podríem pensar que, en ser un déu i una humana, els daus de la genètica podien fer que un fill fos immortal i l'altre no. Seria l'opció adoptada per Frozen, on hi ha una reina amb poders màgics que es casa amb un rei humà i una de les filles té poders màgics i l'altra no. La meva teoria és que Frozen està basada en la llegenda de Càstor i Pòl·lux però la família aquesta de dos pares i una mare era massa moderna encara per l'Univers Disney.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNajualqHFnCmN8jTL2TPSRujvg7pXzp1PEM3yz0e4YtBOWlXBfWHPFSKmw0qkg2p13sjxjfpSspNEBQs14hBXYEgvlhrRZMt5nkoj9b3fZjte5Bjyht08sOyZfEpsSDg9OyvtF2Xg3Q0/s1600/leda-y-el-cisne.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="386" data-original-width="487" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNajualqHFnCmN8jTL2TPSRujvg7pXzp1PEM3yz0e4YtBOWlXBfWHPFSKmw0qkg2p13sjxjfpSspNEBQs14hBXYEgvlhrRZMt5nkoj9b3fZjte5Bjyht08sOyZfEpsSDg9OyvtF2Xg3Q0/s320/leda-y-el-cisne.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>El món encara no està preparat per una Princesa Disney que s'aparella amb un cigne. Bé, ara que hi penso, recordo un altre mite famós on un ocell deixa embarassada una dona que té un marit humà i el fill que en neix és un Déu, que al mateix temps és el seu pare i també l'esperit Sant. Però no és una peli de Disney. <a href="https://sobregrecia.com/2010/01/12/el-mito-de-leda-y-el-cisne/" target="_blank">Font</a>.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<u>Vida i miracles de Càstor i Pòl·lux:</u><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs, en Pòl·lux era immortal i en Càstor no. Malgrat això estaven molt units i compartien aventures, com quan van anar a rescatar Helena del rapte de Teseu (que no va ser encara el que va desencadenar la guerra de Troia, es veu que Helena no guanyava per segrestos). O quan van raptar les filles de Leucip, Hilaira i Febe i es van casar amb elles. Es veu que abans del Meetic i el Tinder, els joves es seduien d'aquesta manera. També van anar a buscar el velló d'or (això està relacionat amb una altra constel·lació del zodíac: <b>Àries</b>) amb Jàson i els argonautes. Totes aquestes aventures estaven plenes de perills i de gent que t'agafava rancúnia, perquè havies matat algun familiar seu o segrestat la seva filla. I sembla que per aquí va arribar la trista fi de Càstor, mort a mans dels nebots de Leucip, el seu sogre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I ara ve la part més maca d'aquesta història. En Pòl·lux, que estimava molt el seu germà, va convèncer Zeus, el seu pare, perquè atorgués la immortalitat a Càstor, a canvi de convertir-se ell en mig mortal. Així, tots dos bessons van passar la meitat del temps a l'Olimp, amb els Déus i l'altra meitat a l'Hades, amb els morts.<br />
<br />
<br />
<b>Les constel·lacions.</b><br />
<br />
<br />
<ul>
<li><b>Els Bessons</b></li>
</ul>
<br />
<br />
Com sabreu, els Bessons és una constel·lació del zodíac. Això vol dir que els nascuts en aquestes dates són persones reservades i... No, que és broma. Les constel·lacions del zodíac són aquelles que es troben a l'el·líptica, que és la trajectòria que fan la lluna, el sol i els planetes al cel. Si visualitzem la Terra girant sobre el seu eix i imaginem que té una serra radial a l'equador capaç de tallar l'univers en dues meitats, el tall passaria per les dotze constel·lacions del zodíac.<br />
<br />
Els creients del Zodíac diuen que són Bessons les persones nascudes entre el 21 de maig i el 21 de juny (el tercer terç de la primavera). És aquesta la millor època de l'any per veure aquesta constel·lació? Doncs no, al contrari. Aquesta època és, més o menys, quan el sol passa per aquesta constel·lació i ja sabeu que si voleu veure estrelles, ho heu de fer de nit.<br />
<br />
Si volem trobar els Bessons al cel, la trobarem envoltada de Taure, Cranc (són les constel·lacions zodiacals que van abans i després de Bessons), Orió (la que té forma de cafetera italiana), Àuriga, Lynx, Monoceros i Canis Minor.<br />
<br />
Els Bessons destaquen com dues figures estirades que sembla que es donin la mà, en un gest de bonic amor fraternal. Els estels Càstor i Pòl·lux són prou brillants i representen el cap dels dos bessons. Podem saber quin és Càstor i quin és Pòl·lux si mirem quin té a prop Procyon (el cap del gos petit) i qui té a prop Capella (l'estrella més brillant de l'Auriga). La regla mnemotècnica és fàcil: P(òl·lux) amb P(rocyon) i C(àstor) amb C(apella).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt1-kmPR71AboCqMkhciQ5OrDRKUBgrLdEnp6h24KcWAxXTUZQdkTHb9lk0DbX3dDoWoKbvaVhu7xtGaUKAxQdkrN4UyQ10DOx8W4nHHxsm_wK2u2ob-ITQ1jcH1zV71ewhLPQrMtelJ0/s1600/IMG_5161.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="665" data-original-width="1280" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt1-kmPR71AboCqMkhciQ5OrDRKUBgrLdEnp6h24KcWAxXTUZQdkTHb9lk0DbX3dDoWoKbvaVhu7xtGaUKAxQdkrN4UyQ10DOx8W4nHHxsm_wK2u2ob-ITQ1jcH1zV71ewhLPQrMtelJ0/s320/IMG_5161.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Aquí veiem el Sol travessant la constel·lació dels Bessons a data de 29/6/2020. El de la dreta, proper a l'Àuriga, i per tant a Capella, seria Càstor. I el de l'esquerra, proper a Procyon (Canis Minor) seria Pòl·lux,</i></div>
<br />
<br />
<br />
<ul>
<li><b>El Cigne.</b></li>
</ul>
<br />
<br />
Per trobar aquesta constel·lació heu de mirar cap amunt a les nits d'estiu. El cigne té forma de creu (cua, cap, ala i ala) i l'estrella més brillant, Deneb, forma part de l'asterisme del triangle d'estiu, juntament amb Altair (Àliga) i Vega (Lira).<br />
<br />
<br />
<ul>
<li><b>L'àliga.</b></li>
</ul>
<br />
<br />
La trobem a prop del Cigne, ja que representa la mascota de Zeus (que s'havia transformat en cigne en la nostra llegenda). És una mica més difícil d'imaginar, però Altair formaria part del cap i a partir d'aquí, amb estrelles més febles es dibuixaria el cos i les ales.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyf49zhCRaG4DcjFvv1xrVoMH5vxQY6uHcB89VwDRGZ1m7DZHqfZoXvKLFylZ68D_9ZZslIGA5E07PGpd9bcH4WRseNEhy_yCl-NQKn_l_XktdEiLBmQEwtMIhoXwa4u-dI8a7HCMY5NU/s1600/IMG_5162.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="719" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyf49zhCRaG4DcjFvv1xrVoMH5vxQY6uHcB89VwDRGZ1m7DZHqfZoXvKLFylZ68D_9ZZslIGA5E07PGpd9bcH4WRseNEhy_yCl-NQKn_l_XktdEiLBmQEwtMIhoXwa4u-dI8a7HCMY5NU/s320/IMG_5162.jpg" width="179" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Aquí veiem el cigne i l'Àliga. Aquesta mena de núvol que s'hi intueix és la Via Làctia, que travessa ambdues constel·lacions. Veiem Deneb a l'esquerra del tot del cigne, Altair a l'esquerra de l'Àliga i Vega a la part superior de la Lira, formant el triangle d'estiu. Hi ha una llegenda sobre Altair i Vega, que potser ja coneixeu, però l'explicarem un altre dia.</i></div>
<br /></div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-71885585576497046442020-06-20T09:00:00.000+02:002020-06-20T09:00:03.064+02:00La fi del confinament. Drôle de guerre?<div style="text-align: justify;">
Des que vam sortir de la fase zero, no sé vosaltres, però jo tinc una certa sensació de vertigen. Per això em proposo fer un post per aclarir-me les idees, veure on estem i què ens espera en els propers mesos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com ha passat des del principi de tot això, el futur es presenta entre incerteses. Hi ha diversos escenaris que van des del més optimista (això s'ha acabat) fins als més pessimistes (el segon pic, pitjor que el primer), passant per escenaris amb diferents tipus de rebrots.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És d'esperar que durant aquests mesos haguem après alguna cosa, tant els governs com els ciutadans. Si bé també en aquests casos, hi ha moltes incerteses.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-size: large;">On som?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>1. Casos actius.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per saber com està la situació, he vist aquest tipus de diagrames que em semblen molt informatius. Combinen dos dels paràmetres més importants per seguir el progrés de l'epidèmia: el nombre de casos actius i la R (nombre reproductiu, que ens dona la idea de com estan creixent aquests casos. Si està per sobre de 1, vol dir que està creixent).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<u>Com llegir aquest mapa?</u></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li>Cada boleta representa un dia, començant pel famós 8 de març i acabant el 31 de maig.</li>
<li>Els colors representen el risc. Verd és risc baix, groc moderat i vermell alt.</li>
<li>El desplaçament de la boleta d'un dia al següent ve donat pel seu valor vertical. Si està per sobre d'1 (línia discontínua), la boleta del dia següent anirà cap a la dreta. Si està per sota d'1, anirà cap a l'esquerra.</li>
<li>La part menys informativa és haver d'anar comptant les boletes per saber a quin dia correspon cadascuna.</li>
<li>A la part final del gràfic (a baix a l'esquerra) veuríem un petit rebrot. La R s'enfila lleugerament per sobre d'1 i les boletes tornen a anar cap a la dreta. Després, baixa d'1 i torna cap a la zona segura.</li>
</ul>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4kFNJO7RqhyphenhyphengJYjsaUEYI2i3_m3hANqf4EVoD4j85bu2D-7VdkrbRD2CO6MFQh0gnWTvRtTkO-iySL3C0rjmXnt2N4sO8hSyoMsICTJnYSYkprci0BIcvj3BDeikYrkCkNkuG1TSC_Zk/s1600/EajvSvLWAAQThsB.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4kFNJO7RqhyphenhyphengJYjsaUEYI2i3_m3hANqf4EVoD4j85bu2D-7VdkrbRD2CO6MFQh0gnWTvRtTkO-iySL3C0rjmXnt2N4sO8hSyoMsICTJnYSYkprci0BIcvj3BDeikYrkCkNkuG1TSC_Zk/s400/EajvSvLWAAQThsB.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Imatge extreta del compte de twitter BIOCOMSC. <a href="https://twitter.com/BIOCOMSC1/status/1272541132837335041/photo/3" target="_blank">Font</a>.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Observareu que les dades són una mica antigues. En part perquè per evitar oscil·lacions brusques degudes a dades desactualitzades, s'agafen mitjanes dels darrers dies. També us dic que no he trobat la font original d'aquests diagrames.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
La conclusió, ara mateix, és que ens trobem en una zona més o menys segura. És essencial que hi hagi eines ràpides i fiables per detectar els rebrots i no deixar-los créixer gaire. Tests allà on fan falta i eines com la <a href="https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/1981965/sant-cugat-inicia-prova-deteccio-lcovid-19-aigues-residuals" target="_blank">detecció a aigües residuals</a>.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<b>2. Tractaments.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fins fa poc, només teníem tractaments inespecífics que ajudaven al malalt a resistir mentre el seu sistema immune s'enfrontava al virus.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de fa pocs dies, tenim un fàrmac que sembla que ajuda realment a alguns dels pacients moderadament greus i molt greus: la dexametasona. Aquest corticoesteroide serveix per controlar la inflamació que causa tants problemes en els casos greus de Covid19.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv-3zgSE6rdBdE5lgmZuFBgY8la7puCxqVzrbkLg6-ym1UGdy-tV_8_AN9ntK3QwqpbfFodYdE1yxHf1O5P-Z1FOl-rMFMie1y1E599fsf6LP3Rp9aKmVOolzwOS7A28VZgOBaJf-acXg/s1600/Dexamethasone.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="317" data-original-width="400" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv-3zgSE6rdBdE5lgmZuFBgY8la7puCxqVzrbkLg6-ym1UGdy-tV_8_AN9ntK3QwqpbfFodYdE1yxHf1O5P-Z1FOl-rMFMie1y1E599fsf6LP3Rp9aKmVOolzwOS7A28VZgOBaJf-acXg/s320/Dexamethasone.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Aquest és l'aspecte de la dexametasona, un corticoesteroide (molècules amb 4 anells que s'assemblen al colesterol). No és la panacea i cal anar amb compte amb la seva administració però pot reduir la letalitat dels casos greus (els de la UCI) des dels actuals 3 de cada 8 a 2 de cada 8. Podeu llegir-ne més al <a href="http://danielclosa.cat/centpeus/el-torn-de-la-dexametasona/" target="_blank">blog del Centpeus</a>.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>3. Les vacunes.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ho poso en plural perquè els investigadors estan treballant en desenes de vacunes diferents. La cursa, ara mateix, es presenta així:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbaEZzH05DKreXdAaHIhCZwwhWifDVY89At-1goEcZ0vqVz2YwKksWj6FjjnKHeRVZo9dVfD6P7xRq1sSr948jboLycuTHNrpt4bIUWFzKfSwRdsb7eJP6p7vAOMAo6rxBfaDf1XK_xnk/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="430" data-original-width="484" height="284" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbaEZzH05DKreXdAaHIhCZwwhWifDVY89At-1goEcZ0vqVz2YwKksWj6FjjnKHeRVZo9dVfD6P7xRq1sSr948jboLycuTHNrpt4bIUWFzKfSwRdsb7eJP6p7vAOMAo6rxBfaDf1XK_xnk/s320/Captura.PNG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><a href="https://www.historyofvaccines.org/index.php/es/contenido/articulos/desarrollo-pruebas-y-reglamentos-para-las-vacunas" target="_blank">Aquí</a> podeu trobar una explicació del que es fa a cada fase.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com veieu, ja hi ha no una sinó dues vacunes en fase III. I tres més a fase II. No és pot dir blat fins que tinguem la fase III completada i s'aprovi la vacuna però hi ha escenaris optimistes que apunten a finals d'any o principis del 2021. L'esforç que s'ha fet amb les vacunes inclou fer vàries fases en paral·lel o fins i tot avançar la producció, amb el risc que finalment no s'aprovi la vacuna i s'hagin de llençar milions de dosis a la paperera. Es tracta de gastar milions d'€ per intentar salvar centenars de milers de vides.<br />
<br />
<b>4. Drôle de guerre</b><br />
<br />
Em perdonareu la metàfora bèl·lica però el moment actual em recorda al període conegut com <i>drôle de guerre</i>. Acabada la invasió de Polònia, en la que els nazis havien demostrat de què era capaç la seva maquinària bèl·lica, la guerra va entrar en una estranya pausa. Durant uns mesos, els aliats esperaven parapetats a la línia Maginot, en la qual confiaven per frenar els nazis. La guerra seguia però semblava una <i>guerra de broma</i>, sense operacions miliars importants.<br />
<br />
I aquesta és la meva sensació ara mateix. Hem patit la primera onada de la pandèmia i sembla que ja s'hagi acabat. Tornem a la normalitat. Però seguim sense vacunes i sense tractament. La Covid segueix tenint un gran potencial per endur-se moltes vides. I, de fet, ho està fent a altres països. Mentre nosaltres dubtem si tornar a fer vida normal com si no passés res o esperem atrinxerats en el distanciament social per tornar-la a frenar quan torni.<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">Què ens espera?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Com dèiem, hi ha diversos escenaris, que coincideixen amb els que ja vam descriure en un post anterior.<br />
<br />
El pitjor d'ells és la immunitat de grup. Vol dir que el virus segueix el seu camí fins a infectar un % prou gran de la població (entre el 60 i el 80%). Recordem que això, amb una letalitat del 1 o 2% significa que els 13.000 morts a Catalunya pujarien fins a uns 75.000.<br />
<br />
Per sort, sembla que ja tenim un medicament útil i en els propers mesos en poden arribar més. Això farà que baixi la letalitat i la immunitat de grup costaria menys vides.<br />
<br />
Com més temps passi fins que torni el virus (o més el mantinguem a ratlla), més temps donem als científics perquè assagin nous tractaments o perquè arribi la vacuna. Vistos els progressos dels darrers mesos, tinc l'esperança que si aguantem fins a final d'any, el nostre arsenal mèdic estarà molt més preparat per al nou atac. Val la pena provar-ho.<br />
<br />
<br />
<b>La lliçó no apresa.</b><br />
<br />
Potser el que m'angoixa més és el poc reconeixement social envers els col·lectius que estan treballant dur en la lluita contra el virus. No estic parlant tant del personal sanitari, que rep una ridícula pagueta extra (comparada amb el 20% d'augment de sou que s'enduen uns altres cada mes) i que, si bé al principi eren aplaudits ara veuen com la gent ha sortit del confinament amb algunes actituds temeràries sinó sobretot dels científics, els investigadors que es dediquen a trobar remeis per a aquest problema i per a molts altres.<br />
<br />
En primer lloc ja van sonant les primeres notícies de retallades a la R+D. És cert que els resultats d'avui són sobretot fruit dels diners que vam invertir fa uns anys. Però retallar en R+D avui vol dir que els propers anys tindrem moltes menys solucions per a virus com aquest o per a molts altres problemes. Cal una ciència forta, que abasti molts camps del coneixement amb equips potents.<br />
<br />
I no només els governs (o el nostre govern) no sembla que ho tingui clar. La societat tampoc sembla que s'escandalitzi quan es talla el finançament a la ciència. Sembla que hi ha una certa apatia o desinterès. Deixant de banda els grups conspiranoics que, mentre els científics busquen una vacuna salvi milions de vides, ja han començat el boicot a la vacuna (no a una concreta, eh? A la que sigui que surti en primer lloc i el govern tingui a disposició per vacunar tothom) amb arguments propis de pel·lícules de ciència-ficció del Nicolas Cage.<br />
<br />
I no només estan en contra de la vacuna sinó també de totes les mesures adoptades per defensar-nos del virus. Ni mascaretes, ni distanciament social, ni confinaments... Sembla com si el SarsCov2 controlés els seus cervells mitjançant 5G i els empenyés a promoure totes i cadascuna de les accions que afavoreixen la propagació del virus.<br />
<br /></div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-68087406742202897982020-05-29T09:00:00.000+02:002020-05-29T09:00:05.022+02:00Resultats de la Recerca #JoEmCorono. Èxit o fracàs?Potser aquests dies haureu sentit a parlar de la recerca anomenada #JoEmCorono sobre el SarsCov2 que s'ha fet des de Can Ruti (Badalona). Hi havia moltes expectatives en aquest assaig, en part pel component mediàtic aportat pel doctor Oriol Mitjà.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6QBasT4SSjZwDmUMNerqY39a7sxnEni-Mfao8985Vq4Ry1wHhtUrH9PLOrBB7zsy7LfWFEXH83httNZl_giFIbut0UK22hczZ9ZzB-82Kb9kw-F0uowYOpAMFFztnzV4g8asUG7lVPhc/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="249" data-original-width="580" height="171" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6QBasT4SSjZwDmUMNerqY39a7sxnEni-Mfao8985Vq4Ry1wHhtUrH9PLOrBB7zsy7LfWFEXH83httNZl_giFIbut0UK22hczZ9ZzB-82Kb9kw-F0uowYOpAMFFztnzV4g8asUG7lVPhc/s400/Captura.PNG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Aquest <a href="https://twitter.com/oriolmitja/status/1264265743069253643?s=20" target="_blank">tuit </a>del 23 de maig explica que l'assaig ja ha acabat i estem a l'espera de la publicació de resultats. Més informació <a href="https://t.co/OsBlVJyuWo?amp=1" target="_blank">aquí</a>.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
L'assaig s'ha vist envoltat de polèmica sobretot per algunes declaracions del doctor Mitjà, mentre la corba del SarsCov2 pujava, crítiques amb el retard amb què el govern espanyol va prendre les mesures de confinament necessàries per aturar la corba de contagis. A partir d'aquí cert sector de la premsa ha esmolat els ganivets i ha posat el punt de mira sobre aquest doctor, acusant-lo de voler-se significar políticament.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Però aquest no és un post per explicar-vos batalletes de periodistes mercenaris. Vull fer una mica de reflexió sobre què pot sortir d'aquesta i de moltes altres investigacions que s'estan duent a terme aquests mesos al voltant de la Covid, tot i que són reflexions aplicables a qualsevol recerca.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Posaré una al·legoria per fer-ho més gràfic. Imagineu que s'ha perdut un nen i els habitants d'una comarca decideixen que cal trobar-lo com abans millor. Què fan? Organitzar-se en <b>grups de recerca</b> per escorcollar diferents zones de la comarca.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Començaran pels llocs de més fàcil accés. Carrers, carreteres, parcs dels pobles<sup><b>1</b></sup>. Si algú ha buscat un nen de la mateixa edat abans, sabrà en quins llocs és més probable trobar-lo i prioritzaran aquests llocs<sup><b>2</b></sup>. Si se saben més coses d'aquest nen en concret, es buscaran llocs relacionats amb aquest nen (li agrada pujar als arbres? escalar muntanyes? anar a la platja?)<sup><b>3</b></sup>. Potser hi ha sort i tenim un mitjó que posi sobre la seva pista uns gossos policia.<sup><b>4</b></sup></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
El doctor Mitjà, al ser mediàtic, aconsegueix reunir un nombrós grup de recerca i els veïns li han donat mitjans (valgui l'acudit) per buscar-lo en un bosc de difícil accés però que els qui coneixen el nen creuen que es important regirar.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
És obvi que l'objectiu és trobar el nen (o la cura de la Covid19). Però, hem de jutjar el treball d'un grup de recerca només per si l'han trobat o no? Si el teu grup de recerca està buscant a la muntanya, i el nen no és a la muntanya, per molt bé que busquis, <b>no el trobaràs</b>.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Això sí, si has buscat al bosc i el nen era al bosc, potser sí que has fet alguna cosa mal feta i cal censurar la teva tasca professional.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
La gràcia aquí és que hi ha molts grups de recerca buscant en molts llocs diferents. La majoria fracassaran perquè el que busquen no és allà on ho busquen. No s'estan equivocant: cal buscar-ho en els llocs que a priori semblen més probables i descartar-los. En ciència, els <b>resultats negatius</b>, també són importants.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Quan surtin els resultats de l'estudi del doctor Mitjà, poden passar dues coses:</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li>Que s'hagin trobat resultats positius. Això vol dir que el tractament profilàctic que s'estava estudiant és útil i cada cop que trobem un nou infectat, li podrem donar uns medicaments per reduir la seva capacitat de contagiar el virus. Amb això reduirem la velocitat de propagació de l'epidèmia i evitarem pics com el que hem tingut fa unes setmanes.</li>
<li>Que no s'hagin trobat resultats positius i el tractament profilàctic no funcioni. No cal que us digui que la premsa ho vendrà com un fracàs i la caiguda als inferns d'un doctor a qui se li havien pujat els fums. Tothom qui ha contribuït amb una donació se sentirà frustrat, potser estafat. Però era una feina que s'havia de fer. Calia provar si funcionava.</li>
</ul>
<div>
Si l'estudi s'ha fet bé, si no s'han fet trampes i s'han respectat els protocols, llavors és un bon treball científic. Mireu a on es publica. Si és en una revista de primera línia, vol dir que probablement l'equip de recerca ha fet una bona feina.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
I així avança la ciència. En els propers mesos s'aniran publicant més estudis d'altres grups de recerca. I cada cop que es fa un estudi, es revisen els resultats dels estudis fets anteriorment. Per aquí ja hi hem anat i sembla que no funciona. Per allà ens va semblar que podia haver-hi una via interessant per on aprofundir. I en algun moment, potser algú ho trobi.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
O potser no. A la ciència no sempre hi ha certeses. Potser el nen no apareix mai. Però s'entén la diferència entre anar a buscar-lo o esperar que aparegui sol o resignar-se si no apareix?</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<i>1: Els primers tractaments que s'han provat han estat medicaments que s'havien desenvolupat per altres malalties i que estaven "a mà".</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<i>2: Tot el que se sap d'altres coronavirus ha servit per intentar preveure com es comporta el SarsCov2. Per exemple, sabem que rentar-se les mans amb sabó és efectiu, sabem que es transmet a partir de gotetes de líquid que exhalem, etc.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<i>3. Tota la informació que tenim des del gener sobre aquest virus ha servit per dissenyar estudis i tractaments.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<i>4. La seqüenciació del genoma del SarsCov2 ens ha servit per poder fer tests i anar seguint el rastre de contagis.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<br />Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6659600001838448623.post-49008657933553370972020-05-18T09:00:00.000+02:002020-05-18T09:00:00.564+02:00Volem Youtubers en català: El Projecte Malaia.<div style="text-align: justify;">
En anteriors capítols, aquest blog va proposar-se <a href="https://atomsilletres.blogspot.com/2019/11/propostes-de-normalitzacio-linguistica.html" target="_blank">promocionar el català a Youtube</a>. La veritat és que entre els posts de destruir la humanitat i els del Covid, només he tingut temps de promocionar un canal de Youtube en català, <a href="https://atomsilletres.blogspot.com/2019/12/youtubers-en-catala-parlem-de-ciencia.html" target="_blank">Parlem de Ciència</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tenia mig començat un segon post amb tres propostes però tampoc m'engrescaven del tot i, a sobre, una d'elles (no direm qui) s'ha passat recentment al castellà.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Afortunadament, divendres passat va sorgir una proposta per salvar el català a Youtube. Són una gent que està ficada en temes d'imatge i xarxes socials i que han creat un projecte amb cara i ulls per potenciar Youtubers catalans. Com? Que ho expliquin ells:<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Ltg4eoo3Jxs" width="560"></iframe>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
És a dir, en resum:<br />
<br />
<ul>
<li>Busquen gent que faci vídeos que puguin tenir un cert èxit de diferents temàtiques o formats.</li>
<li>Donen suport i assesoren/aconsellen la gent que comença.</li>
<li>Enllacen els vídeos d'aquesta gent per tal que l'algoritme de Youtube acabi recomanant-los al públic interessat en algun d'ells.</li>
</ul>
<div>
Sembla una tonteria però si ho comparem amb la iniciativa de <a href="http://youtubers.cat/">Youtubers.cat</a><span id="goog_166910321"></span><a href="https://www.blogger.com/"></a><span id="goog_166910322"></span>, és un gran pas endavant. Ara falta que la idea qualli i que Malaia serveixi realment per allò que promet: demostrar que és més fàcil triomfar a Youtube en català que en castellà.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Jo no soc consumidor habitual de Youtube (de vegades poso algun vídeo de fons mentre rento els plats) i us he de dir que als primers vídeos que han penjat en aquesta iniciativa, tot i ser en molts casos de temes que no m'interessaven gaire, hi he vist bastant de talent.<br />
<br />
Us deixo amb un vídeo random, que trobo que té un punt de visionari.</div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/SIGArmz3xTQ" width="560"></iframe>
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bé, espero que aquesta iniciativa tingui èxit i ben aviat fins i tot molts dels que dieu "oh, és que a mi no m'agrada el Youtube" tingueu uns quants Youtubers de referència en català o fins i tot el vostre propi canal de Youtube.</div>
<div>
<br /></div>
</div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com8