dilluns, 10 de desembre de 2012

El Relatcrossing o com acabar bé els projectes que un comença.

Aquest estiu vaig participar, juntament amb unes quaranta persones més, en una iniciativa literària ben original: el Relatcrossing. Si sou seguidors habituals d'aquest bloc ja n'haureu sentit a parlar ja que, en el seu moment, vaig entrevistar la Tere SM, creadora del projecte i del web Vull Escriure, guanyador del premi Memento.

Si no recordeu de què anava el tema, us ho resumeixo breument. La idea es basa en els cadàvers exquisits, un joc de moda entre els surrealistes de fa una pila d'anys. Es tractava d'escriure textos o dibuixar imatges en grup sense saber exactament què havien escrit o dibuixat la resta dels membres del grup.

Així, el Relatcrossing comença amb un relat, escrit per la persona A. Aquesta envia l'última frase del relat a la persona B, que escriu un relat que comença per aquesta frase. En acabat, en B envia l'última frase del seu relat a la persona C i així es va escrivint una història.

Una de les idees del projecte és que el relat viatgés també físicament. Una pàgina s'escrivia a Osona, la següent a Barcelona, després creuava el mar fins a les Balears i tornava en avió a Alacant, Màdrid o Màlaga. D'aquesta manera es lligava amb el concepte de book-crossing, que és una iniciativa que fomenta que els llibres viatgin i siguin llegits per diferents persones de diferents llocs.


Com us podeu imaginar, la història presentarà moltes incoherències si la comparem amb la manera de narrar habitual. En certa manera recorda als somnis, on els escenaris i els personatges canvien constantment, tot i que aparentment es tracti del mateix somni o unitat narrativa. I això li dóna el valor oníric que tant agradava als surrealistes.

Però més enllà del resultat final, m'agradaria destacar la feina ben feta durant totes les fases del procés: el començament, amb una idea original, el desenvolupament, que va engrescar a 40 autors de relats i 2 il·lustradores i el remat final, amb un vídeo i l'edició del Relatcrossing en Bubok, que es pot descarregar gratuïtament aquí en forma digital o comprar en edició paper.


Vídeo de presentació del llibre del Relatcrossing, que posa punt i final (o punt i seguit, segons com es miri) a la iniciativa.

Com a participant del Relatcrossing, vull agrair aquesta voluntat de fer les coses bé. Més d'un cop m'he trobat en projectes que són tot el contrari: que comencen de qualsevol manera, amb poca fe, quasi com si ens hi obligués algú, que segueixen sense pena ni glòria, per inèrcia i que acaben de forma discreta o queden inacabats. Sense anar més lluny, molts dels posts o relats que he escrit han patit aquest mal.

Sospito que el llibre del Relatcrossing no serà un supervendes del proper Sant Jordi, ni guanyarà cap premi ni trincarà cap subvenció (i menys ara, tal com estan les arques de la Gene). Però, deixeu-me ser una mica idealista per un dia, crec que l'èxit també pot ser senzillament fer les coses tan bé com sabem.

12 comentaris:

  1. si ho hagués descobert abans potser m'hagués apuntat, i després segur que es converteix en un bestseller ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, sense la teva participació és més difícil que es converteixi en un best-seller però farem el que podrem.

      Elimina
  2. Efectivament tot i agradar-me el surrealisme i tot el que d'inconscient comporta, cosa que vaig aprendre al meu anàlisi, he de dir-te que no m'emociona aquest tipus de relats, però en fer una cosa acabada i el millor, o millor, no utilitzem aquestes dues paraules, sinó fets a la nostra manera i veure'ls acabats és on podem fruir, estimar i desitjar la nostra obra.
    La conclusió del teu article és genial, fer les coses a la nostra manera sense pensar en cap moment que som pitjors ni millors que un Cela o que un Estefanía o que un Espriu, fer les coses a la nostra única i inexportable manera, fruit del nostre compromís, el nostre llaç social i la presa de responsabilitat individual amb nosaltres mateixos i veure tot açò gravat a un llibre, és l'important. I per açò cal la llibertat i que ningú no ens diga ni ens prohibisca la nostra acció titllant-nos de decadents ni de anti-res.

    Bon article.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi el surrealisme em sembla molt divertit al principi i no tant al cap d'una estona. La teoria per això és que trencar estructures és molt divertit però al cap d'una estona sense estructures i sense referències clares el cervell sent confusió i acaba abandonant la recerca d'estímuls.

      Sobre això que dius de ser millors i pitjors també he pensat escriure algun dia. Jo intueixo que sí que hi ha alguna cosa que en podem dir qualitat però és tan difícil definir-la i dir què és millor que què...

      Elimina
  3. Doncs potser sí que és veritat que no guanya cap premi, però jo podeu considerar que el premi és tenir el llibre a les vostres mans. Fa molt bona pinta!
    Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sens dubte és un projecte especial.

      Gràcies!

      Elimina
  4. Bona iniciativa. Una més en la literatura 2.0! Enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament se'n fan moltes, d'iniciatives bones en literatura 2.0. Llàstima no tenir més temps per participar en totes!

      Elimina
  5. Em sembla una idea genial i quan les coses es fan amb il.lusió, compartint, solen donar resultats excel.lents.
    Felicitats!!

    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És com allò que diuen de "en el pecat hi trobes la penitència" però al revés. Quan fas una cosa amb il·lusió i hi aconsegueixes sumar la il·lusió d'altra gent, el premi ja el trobes en veure créixer el projecte.

      Elimina
  6. Doncs han de sortir coses xules, amb tant conscient i inconscient barrejat (dins d'un ordre). Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara estic pensant que l'últim relat podria haver acabat amb la frase amb què comença el primer i així seria una història completament circular, que es podria començar a llegir per qualsevol pàgina.

      Elimina