dijous, 19 de novembre de 2020

El coet perdut i l'esperit d'en Mourinho.

Fa poc us parlava de la NASA catalana i de com des de certs sectors es feia burla d'una iniciativa que intentava impulsar un sector econòmic d'alt valor afegit basat en la ciència.

Doncs bé, aquesta setmana ha sortit el segon capítol d'aquest drama. Aquí el teniu:

Si aneu per Twitter trobareu molts acudits sobre el satèl·lit espanyol perdut i molta gent indignant-se pel malbaratament de diners.


Però no ens quedem amb la schadenfreude. O sí, però deixem-la per més tard. Perquè perdre un satèl·lit és habitual. Es tracta d'una tecnologia molt complexa. En anglès hi ha fins i tot una expressió "it's not rocket science!" que valora la dificultat intrínseca als llançaments espacials.

Llençar un coet a l'espai i fracassar en l'intent no és res de què avergonyir-se. Al contrari, és un orgull disposar de tecnologia per enlairar coets. De fet, en la notícia, si hi entrem a fons, veurem que el coet que ha "fallat" no era espanyol. El que havia fabricat Espanya era un satèl·lit, que no s'ha pogut arribar a desplegar. Per tant, és com si algú que fabrica pernils n'envia una comanda a un prestigiós restaurant i l'empresa transportista els perd pel camí. Això no diu res dolent del fabricant de pernils. O sí, diu que no tenen furgoneta pròpia i depenen d'algú que els transporti els pernils.

Per tant, la meva opinió és que si ens hem d'avergonyir d'alguna cosa és de no saber fer coets i, en canvi, riure'ns de qui sí que n'ha fet un, encara que hagi fallat.

Els dos capítols d'aquest drama giren al voltant d'un comportament molt comú a Espanya, lligat també a la bona acollida que va tenir un personatge com Mourinho.

Quan Mourinho va aterrar a Madrid, en Pep Guardiola enlluernava amb un futbol de fantasia. Atac, gols, estètica, títols. Ho tenia tot i a més, a les rodes de premsa era educat, respectuós amb el rival i bon comunicador.

L'objectiu de Mourinho, i dels qui el van contractar, no era pas que el Madrid jugués tan bé com ho feia aquell Barça de Guardiola. L'objectiu era que el Barça jugués tan malament com ho feia el Madrid. L'estil de Mourinho era un joc basat en la força física, en la violència (dins i fora del camp), en les tanganes, en les queixes arbitrals, en desprestigiar els rivals. Mourinho va venir per baixar Guardiola al fang. I això enamorava molts dels seus seguidors.

Per què? Perquè Espanya està plena (i Catalunya, per osmosi, també) de mediocres ressentits i envejosos que quan veuen algú amb ambició per fer les coses bé, en comptes de prendre'n exemple i intentar emular-lo, decideixen destruir-lo o, pitjor, esperar que vingui algú a destruir-lo.

Mentre a la Xina, Japó o Corea miren cap a l'espai, competeixen per fer mòbils d'última generació i valoren els cervells que construeixen projectes importants al voltant del coneixement, aquí seguim fent bullying als "empollons" de la classe.

I aquesta tendència, més enllà de la baixesa moral que suposa, ens condemna a viure en un país de mediocres, on el talent ha de fer les maletes per anar a llocs on se'l valora. Un país d'envejosos que, des del bar, amb un cigaló a la mà i un escuradents a la boca, quan veuen enlairar-se un coet, en comptes de somiar amb futurs esplendorosos, desitgen veure com el coet esclata.

dimarts, 10 de novembre de 2020

Arriba la vacuna?

Aquest dilluns 9 de novembre, un comunicat de Pfizer anunciant bons resultats preliminars de la fase 3 de la seva vacuna va desfermar l'eufòria als mitjans de comunicació i a les borses. Curiosament, no va ser Pfizer l'empresa que va pujar més a la borsa sinó companyies hoteleres o d'aerolínies, que van veure la llum al final d'aquest túnel de "nova normalitat" que les està matant.

Estem davant d'un dia clau? Ha canviat definitivament alguna cosa en la lluita contra la Covid o seguirem necessitant durant molt de temps mascaretes, distàncies i gels hidroalcòholics?

Pfizer fins ara era famós per comercialitzar la Viagra.


Què diuen els resultats que s'han anunciat?

S'ha explicat malament en molts llocs. No són proves que han fet en 94 persones. Les han fet en més de 40000 voluntaris, dels quals 94 s'han contagiat de Covid.

En la fase 3 de la vacuna, Pfizer dona la seva vacuna a milers de voluntaris. A molts altres voluntaris els dona un placebo. En una vacuna perfecta, els del grup control (placebo) anirien contagiant-se de Covid igual que els que no han rebut cap vacuna i els que han rebut la vacuna estarien protegits.

Pfizer ha dit que la protecció de la seva vacuna és superior al 90%, la qual cosa vol dir que dels 94 contagis, com a molt 8 havien rebut la vacuna de veritat. Això és molt bo, ja que per sobre del 50% es considera que la vacuna és útil i pot comercialitzar-se.

Són aquests resultats preliminars. Es continuarà fent aquest recompte fins que s'arribi a 164 contagis, en els quals pot variar aquest 90% d'eficàcia (No, aquí tampoc es pot fer un STOP THE COUNT).


La protecció durarà per sempre?

Això no es pot saber encara perquè no ha passat prou temps. Un escenari probable és que la protecció duri uns mesos o uns pocs anys i calguin dosis extres de la vacuna per seguir protegits. Potser no d'aquesta mateixa vacuna, que pot ser una de les primeres en comercialitzar-se, sinó d'altres vacunes que arribin més tard però siguin més efectives.

Segurament passaran dues coses: una, que amb percentatges grans de la població vacunada, el virus correrà menys. No tindrà tantes facilitats per contagiar fàcilment i serà molt més residual. I dues: el virus pot mutar en altres varietats contra les quals la vacuna no sigui tan efectiva.

Estaríem davant de l'escenari "és com una grip". Una malaltia que va fent pics periòdics matant cada any uns pocs milers de persones vulnerables.


Quan ens la podrem posar?

Aquí els més savis apunten a les dificultats logístiques de vacunar tants milions de persones. Només cal recordar els problemes que hi ha hagut amb la vacuna de la grip aquest any (un repte molt menor), que ha esgotat existències per una demanda superior a la d'altres anys per entendre que hi haurà problemes.

Cal produir milions de dosis, distribuir-les i administrar-les a milions de persones. A més, aquesta vacuna presenta dificultats afegides en tant que es basa en ARN missatger i requereix unes condicions de fred especials per a conservar-se en bon estat.

Cada país haurà de negociar amb la farmacèutica per comprar les dosis i muntar la logísitica necessària per vacunar la població, prioritzant qui la rep en primer lloc amb criteris que haurien de ser de salut pública (personal sanitari i persones vulnerables primer).

En el vostre cas, segurament pugueu posar-vos la vacuna en algun moment de 2021.


Què és això de l'ARN missatger?

Les vacunes tradicionals es basen en inocular virus morts o debilitats a l'organisme per tal que aquest generi resposta immune. En aquest cas no s'inocularia cap virus sinó només una molècula que fa que les cèl·lules humanes sintetitzin una proteïna del virus, l'alliberin al medi i el sistema immune sigui capaç d'aprendre a combatre aquest cos estrany.

L'inconvenient principal és que l'ARN és molt inestable i per això cal conservar-lo a temperatures molt baixes (-80ºC).


Serà segura aquesta vacuna? I si no me la vull posar?

Resposta curta: sí, serà segura. I si no te la vols posar, pitjor per tu i per als que t'envolten.

Si els estudis de fase 3 tenen èxit voldrà dir que la vacuna és segura i té un grau de protecció acceptable. Això no vol dir que no hi hagi cap efecte secundari però aquests seran ridículs comparats amb el que ens pot passar si decidim no posar-nos la vacuna i infectar-nos pel virus.

De retruc, si la cobertura de la vacunació és àmplia, tindrem la famosa "immunitat de grup" que augmentarà la protecció als qui s'han vacunat i també als que no, ja que en haver-hi menys persones infeccioses, serà molt més difícil contagiar-se.


I si aquesta vacuna al final falla?

Hi ha deu vacunes més en fase 3. I totes donen motius per a l'esperança. Al 2021 és més que probable que tinguem alguna cosa més que mascareta, mans i distància per enfrontar-nos al virus.

Però ara no. I sabent que hi ha "reforços" en camí, toca més que mai protegir-nos, ser prudents i utilitzar totes les eines que tenim a l'abast per posar-li les coses difícils a l'expansió del virus. Fem servir tests ràpids, obrim les activitats amb seguretat, quan la situació epidemiològica ho permeti, siguem pacients i posposem aquelles festes amb centenars de persones tancades en un local. Seguim protegint els més vulnerables.


divendres, 30 d’octubre de 2020

La NASA catalana

 Recentment ha aparegut als mitjans un pla del govern català per potenciar la indústria aeroespacial. Això, que a la gent de ciències ens pot semblar un projecte engrescador, ha estat rebut amb un allau de crítiques des de l'oposició. Vegem-ne alguns exemples:





Llegint aquests tuits, no puc deixar de tenir la sensació que els ximples de la classe, aquells que es dedicaven a burlar-se dels "empollons" han acabat a la política.

Durant els últims anys, amb la crisi del totxo i els anys de recessió, semblava que molta gent havia entès que basar l'economia en sectors de baix valor afegit, com el turisme de masses i l'hostaleria, ens condemnava a ser un país pobre. En aquest sentit, s'havia parlat d'intentar competir en alguns sectors de tecnologia punta. Amb iniciatives com el 22@, que donaven una empenteta des de les institucions.

No hi entenc gens d'aeronàutica, ni sé valorar les opcions que té aquest projecte de tirar endavant i assolir els objectius proposats. Però qualsevol projecte que es basi en atreure científics i enginyers de primera línia al nostre país em sembla, d'entrada, una bona idea.

Perquè el coneixement sempre serveix. Fins i tot quan no hi ha una previsió immediata de guanys econòmics.


Davant de la pitjor crisi sanitària i econòmica en un segle, un 34% de pobresa infantil i desfent-se el teixit industrial català, el govern destinarà 18M a invertir en un sector que podria potenciar la indústria d'alt valor afegit i crear centenars de llocs de feina qualificats.


L'aposta de Taiwan per la tecnologia sembla que va sortir bé. I al Japó. I a la Xina. I a Corea del Sud. Ara mateix no se m'acut cap país que s'hagi arruïnat apostant per la ciència i la tecnologia.

Honestament, no sé quina part de catalanofòbia hi ha en aquestes crítiques i quina part de tecnofòbia. O potser, com diuen en aquest article, el problema, el que els ha fet saltar les alarmes, és que els satèl·lits seran a més de 50 km d'alçada, fora de la jurisdicció espanyola.

dimarts, 20 d’octubre de 2020

Ichiban

 Diuen que després de la Guerra, els japonesos van decidir fabricar rellotges. En comptes de començar des de zero, van copiar els rellotges suïssos, que eren els millors del món (Ichiban). D'aquest procés de còpia en va resultar un aprenentatge perquè quan treballes a fons en un sector de coneixement, tard o d'hora l'acabes entenent. I en uns anys, el Japó era capaç de fabricar els seus propis rellotges de gran qualitat.

Ha passat una cosa semblant amb els xinesos i l'electrònica. De fabricar còpies barates de mòbils han passat a tenir marques de primera línia. Primer copies al millor, n'aprens i acabes sent tu el millor. O almenys un dels bons.

Innovar no és fàcil. No sempre és possible. Potser vols un cotxe que funcioni amb aigua en comptes de fer-ho amb benzina i simplement no és possible. Però quan hi ha algú que ha fet el que tu vols fer, pots començar per copiar-lo.

I aquesta és la meva crítica més dura contra la gestió de la pandèmia al nostre país. Es podia haver copiat el que han fet la Xina, el Japó i Corea del Sud. Per què no ho han fet? Per què han deixat que dues onades ens passessin per sobre i ens deixessin en una situació sanitària i econòmica de la qual ens costarà molt recuperar-nos?

Mentre Corea del Sud tancava escoles per xifres d'un centenar de contagis al dia, aquí vam obrir amb xifres molt pitjors i ara seguim aguantant perquè no podem acceptar que ens vam equivocar. S'han tingut en compte els criteris de Harvard per obrir les escoles en funció de la situació epidemiològica de cada zona?

Fa tres mesos que tenim disponibles apps per traçar contagis però no les volem fer servir perquè no va amb el nostre estil de vida.

En aquesta fase de la pandèmia, ja tenim disponibles tests ràpids que són una estratègia activa que es pot plantejar de forma agressiva, com fa la Xina, fent 9 milions de tests en una ciutat amb 12 casos.

Què estem fent per promocionar el teletreball des de les administracions?

I sí, és cert que l'èxit depèn més de l'estratègia que de la intensitat de les mesures, com bé sabem a Espanya, un dels països que ha patit més la pandèmia malgrat haver aplicat també mesures molt extremes. I cada país té una situació diferent i una idiosincràsia pròpia. Però això no vol dir que no puguem aprendre més (i més ràpid) de l'experiència dels que se'n en surten millor que nosaltres.

Cuideu-vos tots molt, que som en un moment crític. Comença a sonar un confinament cap al novembre. I cuideu les persones més vulnerables.

dimecres, 29 de juliol de 2020

Serà perillós vacunar-se contra la Covid?

Els darrers mesos s'ha parlat molt de la vacuna de la Covid. En el seu moment sonaven molt els 18 mesos que els científics es donaven de termini i més recentment, s'ha estat parlant de diverses candidates que progressen adequadament. La d'Oxford, la Sinovac, la Moderna, la de Pfizer... van cremant etapes a una velocitat prodigiosa.

Enmig d'aquesta fascinant carrera científica, s'està obrint una escletxa que podria fer fracassar la solució de la vacuna. Potser la gent no se la vol posar.

Atenció a això:

Sé que una enquesta a Twitter no és representativa però aquí hi ha almenys 1200 persones que han dit que no se la volen posar. I aquest no és un compte que segueixin massivament els fans de Miguel Bosé o Josep Pàmies. Font.


Si mireu els comentaris, la gent que diu que ha votat que no, no són tampoc il·luminats conspiranoics que creuen que la vacuna tindrà nanorobots activats per 5G per controlar-nos la ment. En general, el comentari més freqüent és que no es refien que en tan poc temps la puguin haver fet segura i que no volen fer "de conillets d'índies". Va per ells aquest post.

  • S'han fet proves suficients?
S'estan fent moltes proves actualment. Si obriu un dels enllaços que he posat abans, la de Moderna s'assajarà en 30.000 voluntaris (bé, de fet 15.000. Els altres rebran Placebo). Per tant, aquests voluntaris són els conillets d'índies. Si en moren uns quants, la vacuna no passarà la validació i no us la oferiran.

  • Però no han anat molt ràpid? He sentit que calen molts anys per posar a punt una vacuna.
Sí, estan anant molt ràpid perquè aquest virus està trinxant els sistemes sanitaris i les economies de mig món. Per tant, interessa concentrar esforços i recursos en trobar una solució. Mai ens havíem gastat tants diners en tan poc temps per intentar guarir una malaltia.
  • Què em pot passar si em vacuno?
Les vacunes tenen efectes secundaris i cal que tothom en sigui conscient. La vacuna Sinovac i la d'Oxford han fet assajos i s'ha comprovat que alguns voluntaris desenvolupaven efectes com febre, malestar, fatiga, calfreds o mal de cap.

  • Què em pot passar si no em vacuno?
Pots agafar el virus, que el teu sistema immune no estigui preparat i morir. De moment no ha arribat cap notícia de cap vacuna de Covid que hagi matat ningú. En canvi, més de 650.000 persones han mort a causa del virus. Més les que no s'han comptabilitzat oficialment. I moltes més han quedat amb seqüeles importants.

I el cas és que, per l'alta propagació del virus, el més probable és que tard o d'hora t'hi hagis d'enfrontar. No és com les meningitis, que són poc freqüents o fins i tot el tètanus. Es calcula que entre el 60 i el 80% de la població es contagiarà en algun moment o altre del SARSCov2 si no hi ha vacuna.

  • La cursa contra el temps.
Per tant la cosa queda així: pots posar-te la primera vacuna que arribi a estar disponible i tenir les màximes opcions d'estar vacunat abans d'enfrontar-te al virus o pots esperar a una vacuna 100% fiable que molt probablement t'arribi quan ja hagis passat la Covid.

  • Si jo em vacuno, em perjudica que altres no ho facin?
Sí. I a més, com menys bona sigui la vacuna, més et perjudica. Posem que la vacuna té un 60% d'efectivitat. Si només te la poses tu, tens un 40% de probabilitat d'agafar la malaltia si t'hi exposes. Però si tothom se la posa, el virus ho té més difícil per circular d'una víctima a l'altra i l'eficàcia de la vacuna ens acosta al llindar de la immunitat de grup. Hi hauria només petits brots ocasionals perfectament controlables.

També cal pensar en gent que per diverses raons no es pugui vacunar (per exemple immunodeprimits). Ells depenen al 100% de la solidaritat de la gent que es posi la vacuna i els protegeixi amb la immunitat de grup.

  • Quin cost tindrà la vacuna?
Es parla d'uns 50€ per persona vacunada. És cert que són molts diners si volem vacunar tot un país. Per exemple, a Catalunya parlaríem d'uns 375 milions d'euros.

Ara ho comparem amb el cost de no vacunar. Les hospitalitzacions han costat uns 674 € per pacient. Si considerem que entre un 10% i un 20% dels pacients necessiten hospitalització, ja estaríem parlant d'una xifra similar.

I això seria només el cost en hospitalitzacions. Sumeu-li el cost de les mesures de confinament, de tancar negocis, escoles, restringir la mobilitat, adequar els llocs de treball per reduir el risc... Es calcula que a Espanya es reduirà el PIB un 12,8% al 2020. Això són uns 120.000 milions d'euros.

Per tant, cada mes que s'endarrereixi la vacuna ens costarà moltes vides i molts milions d'euros.


  • Hi ha alguna raó racional per no vacunar-me?
Hi ha qui per raons mèdiques no es podrà vacunar. La resta, doncs no ho sé. Si ets un sociòpata que vol que mori molta gent, si no t'estimes gaire la vida, si vols matar algú del teu entorn...

El que sí que hi ha són raons irracionals (bé, no sé si això existeix). Ho vam comentar en un post anterior sobre el dilema del tramvia

El nostre cervell sovint s'atura després de considerar els efectes d'una acció sense tenir en compte les conseqüències per omissió de l'acció contrària.

És a dir, si ens fan valorar si volem o no la vacuna, ens quedem en el que ens passaria si ens posem la vacuna i ens oblidem de què passa si no ens posem la vacuna.

I aquest fet irracional, que ara emergeix amb força amb les dades de l'enquesta que hem posat al començament, explica per què no és bona idea haver-nos vacunat ja amb alguna de les candidates que ja són a la fase 3. Probablement els beneficis (gent que se salvaria i tornada a la normalitat) superarien de llarg els perjudicis. Però la sobrevaloració dels perjudicis podria arruïnar completament la fe de la població en les vacunes. Per alguna raó, relacionada amb el dilema del tramvia, 10 o 20 morts relacionades amb l'aplicació d'una mala vacuna serien valorades com més perjudicials que els centenars de milers de morts causades per un virus del qual encara no tenim vacuna.

dijous, 23 de juliol de 2020

El cometa Neowise C/2020 F3

Aquestes nits el cel té un convidat especial. Quan es pon el sol i es fa fosc, podem veure el cometa C/2020 F3. Si el voleu veure, us haureu d'afanyar, ja que en els propers dies marxarà i és probable que no el tornem a tenir per aquí fins d'aquí uns 6700 anys.

Us he preparat una petita guia per conèixer-lo millor.

Què és un cometa?

Són cossos celestes formats per gel, pols i roques que orbiten al voltant d'una estrella. Les seves òrbites són més irregulars que les dels planetes i per això triguen molts anys a tornar, si és que tornen algun cop.

En l'antiguitat sovint es relacionava l'aparició dels cometes amb auguris, normalment negatius, tot i que algun cop no.

Si els dinosaures tenien astròlegs, m'imagino que alguns dirien que aquest objecte celeste duia mals auguris. Font.


Per què es diu així?

Es diu Neowise perquè va ser descobert pel telescopi Neowise. La resta de lletres i números són la nomenclatura sistemàtica. C vol dir cometa no periòdic. Perquè sigui considerat periòdic cal que hagi passat almenys dos cops en els darrers 200 anys. 2020 és l'any en el qual es va descobrir i F3 vol dir que va ser descobert a la segona quinzena de març (3=març, F= 6a quinzena).

Com el trobem?

Al ser un objecte que es mou, cada dia el trobarem a un lloc diferent. En general el trobareu després de la posta de sol mirant cap al nordoest.

Aquests dies el cometa passarà entre l'Óssa major i Leo. Font.



Per què té dues cues?

Quan podem observar els cometes, veiem un nucli i una o dues cues, de matèria que el cometa està perdent.

Una cua, de color més blavós està formada per gas arrossegat pel vent solar.

L'altra cua també té relació amb el vent solar però en aquest cas es tracta de partícules de pols que deixa el cometa al seu pas i tenen una trajectòria més obliqua.



La cua blava apunta en direcció al sol, la blanca, segons la trajectòria del cometa. La cua de pols és més blanca i té una forma menys recta Font.



Què necessitem per veure'l?

Aquest cometa es veu a ull nu si saps on mirar i tens un cel fosc, sense núvols ni gaire contaminació. Cal, per tant, un bon lloc i una mica de paciència.

Si teniu uns prismàtics que no siguin de joguina el veureu millor. Això és perquè els prismàtics (igual com passaria amb un telescopi) capten la llum amb les seves lents i la concentren, realçant la llum del cometa.

En qualsevol cas, es veu millor si el mirem de reüll que no pas si el mirem directament. És més, si el mirem directament, sembla que desaparegui. La raó és complicada d'explicar però té a veure amb com veiem les coses en la foscor. Les cèl·lules receptores que funcionen millor en la foscor són els bastons, que estan situats a la perifèria de l'ull. Per això, si mirem de reüll, podrem captar més detalls de les imatges amb poca llum. També anirem veient més detalls si el mirem durant molta estona.

Per què no el veiem com a les fotografies?

Si sabeu alguna cosa de fotografia, entendreu que hi ha dos paràmetres que en una càmera fotogràfica poden donar més de si que no pas amb l'ull humà.

El primer és la sensibilitat. Tot i que l'ull humà pot obrir o tancar la pupila per deixar entrar més o menys llum i veure imatges més clares o més fosques, una càmera fotogràfica ho fa molt millor. En tot cas, podem intentar acostumar els ulls a la foscor, estant molts minuts sense mirar cap llum potent (eviteu llanternes, fars de cotxe, etc).

El segon és el temps d'exposició. Una pel·lícula fotogràfica (o el seu anàleg digital) poden acumular llum durant molt de temps, mentre que l'ull humà va fent reset cada poc temps. Si a més hi afegim algun programa informàtic que va netejant la imatge, la diferència és abismal.

De tota manera, els que som una mica romàntics de l'astronomia, ens agrada més veure en directe els objectes del cel. I poder posar-nos la samarreta de "Jo vaig veure el cometa Neowise C/2020 F3".

El cometa Neowise amb les seves dues cues, fotografiat amb una bona càmera. No el veureu així a simple vista. Font.

dimarts, 30 de juny de 2020

Llegendes estel·lars: els bessons Càstor i Pòl·lux.

La llegenda.

Gènesi:

Els bessons Càstor i Pòl·lux, també anomenats Dioscurs, són fills de Leda, Zeus i de Tindareu, rei d'Esparta, així com germans d'Helena (famosa per ser raptada per Paris, casus belli de la guerra de Troia) i de Clitemnestra.

Què, ja us heu perdut? Uns bessons que tenen una mare i dos pares? Quina família tan moderna, oi? Bé, la cosa no acaba aquí: Zeus, en el moment d'aparellar-se amb Leda havia pres la forma d'un cigne, a qui Leda havia salvat d'un àliga, que no era més que la mascota del propi Zeus (la típica estratègia per lligar).

La mateixa nit, Leda es va aparellar també amb el seu marit, Tindareu. Això no hauria de sorprendre, ja que abans dels anticonceptius, les dones havien d'intentar quadrar els seus embarassos amb el record que els marits tenien dels seus coits amb elles, per evitar sospites. De tota manera, en aquest cas les sospites eren inevitables, ja que diu la llegenda que Leda va pondre dos ous (recordeu, es va aparellar amb un cigne). D'un dels ous van nèixer Pòl·lux i Helena (fills de Zeus) i de l'altre Clitemnestra i Càstor (fills de Tindareu).

Segons quina versió de la llegenda escoltem, les paternitats poden variar, ja que en aquella època no hi havia tests de paternitat i tot eren les males llengües que deien si s'assembla més a aquest o a l'altre. De tota manera, sent Zeus un Déu, això és important, ja que els déus eren immortals i la genètica podia fer que aquest atribut passés als seus fills biològics. També podríem pensar que, en ser un déu i una humana, els daus de la genètica podien fer que un fill fos immortal i l'altre no. Seria l'opció adoptada per Frozen, on hi ha una reina amb poders màgics que es casa amb un rei humà i una de les filles té poders màgics i l'altra no. La meva teoria és que Frozen està basada en la llegenda de Càstor i Pòl·lux però la família aquesta de dos pares i una mare era massa moderna encara per l'Univers Disney.

El món encara no està preparat per una Princesa Disney que s'aparella amb un cigne. Bé, ara que hi penso, recordo un altre mite famós on un ocell deixa embarassada una dona que té un marit humà i el fill que en neix és un Déu, que al mateix temps és el seu pare i també l'esperit Sant. Però no és una peli de Disney. Font.


Vida i miracles de Càstor i Pòl·lux:

Així doncs, en Pòl·lux era immortal i en Càstor no. Malgrat això estaven molt units i compartien aventures, com quan van anar a rescatar Helena del rapte de Teseu (que no va ser encara el que va desencadenar la guerra de Troia, es veu que Helena no guanyava per segrestos). O quan van raptar les filles de Leucip, Hilaira i Febe i es van casar amb elles. Es veu que abans del Meetic i el Tinder, els joves es seduien d'aquesta manera. També van anar a buscar el velló d'or (això està relacionat amb una altra constel·lació del zodíac: Àries) amb Jàson i els argonautes. Totes aquestes aventures estaven plenes de perills i de gent que t'agafava rancúnia, perquè havies matat algun familiar seu o segrestat la seva filla. I sembla que per aquí va arribar la trista fi de Càstor, mort a mans dels nebots de Leucip, el seu sogre.

I ara ve la part més maca d'aquesta història. En Pòl·lux, que estimava molt el seu germà, va convèncer Zeus, el seu pare, perquè atorgués la immortalitat a Càstor, a canvi de convertir-se ell en mig mortal. Així, tots dos bessons van passar la meitat del temps a l'Olimp, amb els Déus i l'altra meitat a l'Hades, amb els morts.


Les constel·lacions.


  • Els Bessons


Com sabreu, els Bessons és una constel·lació del zodíac. Això vol dir que els nascuts en aquestes dates són persones reservades i... No, que és broma. Les constel·lacions del zodíac són aquelles que es troben a l'el·líptica, que és la trajectòria que fan la lluna, el sol i els planetes al cel. Si visualitzem la Terra girant sobre el seu eix i imaginem que té una serra radial a l'equador capaç de tallar l'univers en dues meitats, el tall passaria per les dotze constel·lacions del zodíac.

Els creients del Zodíac diuen que són Bessons les persones nascudes entre el 21 de maig i el 21 de juny (el tercer terç de la primavera). És aquesta la millor època de l'any per veure aquesta constel·lació? Doncs no, al contrari. Aquesta època és, més o menys, quan el sol passa per aquesta constel·lació i ja sabeu que si voleu veure estrelles, ho heu de fer de nit.

Si volem trobar els Bessons al cel, la trobarem envoltada de Taure, Cranc (són les constel·lacions zodiacals que van abans i després de Bessons), Orió (la que té forma de cafetera italiana), Àuriga, Lynx, Monoceros i Canis Minor.

Els Bessons destaquen com dues figures estirades que sembla que es donin la mà, en un gest de bonic amor fraternal. Els estels Càstor i Pòl·lux són prou brillants i representen el cap dels dos bessons. Podem saber quin és Càstor i quin és Pòl·lux si mirem quin té a prop Procyon (el cap del gos petit) i qui té a prop Capella (l'estrella més brillant de l'Auriga). La regla mnemotècnica és fàcil: P(òl·lux) amb P(rocyon) i C(àstor) amb C(apella).

Aquí veiem el Sol travessant la constel·lació dels Bessons a data de 29/6/2020. El de la dreta, proper a l'Àuriga, i per tant a Capella, seria Càstor. I el de l'esquerra, proper a Procyon (Canis Minor) seria Pòl·lux,



  • El Cigne.


Per trobar aquesta constel·lació heu de mirar cap amunt a les nits d'estiu. El cigne té forma de creu (cua, cap, ala i ala) i l'estrella més brillant, Deneb, forma part de l'asterisme del triangle d'estiu, juntament amb Altair (Àliga) i Vega (Lira).


  • L'àliga.


La trobem a prop del Cigne, ja que representa la mascota de Zeus (que s'havia transformat en cigne en la nostra llegenda). És una mica més difícil d'imaginar, però Altair formaria part del cap i a partir d'aquí, amb estrelles més febles es dibuixaria el cos i les ales.

Aquí veiem el cigne i l'Àliga. Aquesta mena de núvol que s'hi intueix és la Via Làctia, que travessa ambdues constel·lacions. Veiem Deneb a l'esquerra del tot del cigne, Altair a l'esquerra de l'Àliga i Vega a la part superior de la Lira, formant el triangle d'estiu. Hi ha una llegenda sobre Altair i Vega, que potser ja coneixeu, però l'explicarem un altre dia.