divendres, 30 d’octubre de 2020

La NASA catalana

 Recentment ha aparegut als mitjans un pla del govern català per potenciar la indústria aeroespacial. Això, que a la gent de ciències ens pot semblar un projecte engrescador, ha estat rebut amb un allau de crítiques des de l'oposició. Vegem-ne alguns exemples:





Llegint aquests tuits, no puc deixar de tenir la sensació que els ximples de la classe, aquells que es dedicaven a burlar-se dels "empollons" han acabat a la política.

Durant els últims anys, amb la crisi del totxo i els anys de recessió, semblava que molta gent havia entès que basar l'economia en sectors de baix valor afegit, com el turisme de masses i l'hostaleria, ens condemnava a ser un país pobre. En aquest sentit, s'havia parlat d'intentar competir en alguns sectors de tecnologia punta. Amb iniciatives com el 22@, que donaven una empenteta des de les institucions.

No hi entenc gens d'aeronàutica, ni sé valorar les opcions que té aquest projecte de tirar endavant i assolir els objectius proposats. Però qualsevol projecte que es basi en atreure científics i enginyers de primera línia al nostre país em sembla, d'entrada, una bona idea.

Perquè el coneixement sempre serveix. Fins i tot quan no hi ha una previsió immediata de guanys econòmics.


Davant de la pitjor crisi sanitària i econòmica en un segle, un 34% de pobresa infantil i desfent-se el teixit industrial català, el govern destinarà 18M a invertir en un sector que podria potenciar la indústria d'alt valor afegit i crear centenars de llocs de feina qualificats.


L'aposta de Taiwan per la tecnologia sembla que va sortir bé. I al Japó. I a la Xina. I a Corea del Sud. Ara mateix no se m'acut cap país que s'hagi arruïnat apostant per la ciència i la tecnologia.

Honestament, no sé quina part de catalanofòbia hi ha en aquestes crítiques i quina part de tecnofòbia. O potser, com diuen en aquest article, el problema, el que els ha fet saltar les alarmes, és que els satèl·lits seran a més de 50 km d'alçada, fora de la jurisdicció espanyola.

dimarts, 20 d’octubre de 2020

Ichiban

 Diuen que després de la Guerra, els japonesos van decidir fabricar rellotges. En comptes de començar des de zero, van copiar els rellotges suïssos, que eren els millors del món (Ichiban). D'aquest procés de còpia en va resultar un aprenentatge perquè quan treballes a fons en un sector de coneixement, tard o d'hora l'acabes entenent. I en uns anys, el Japó era capaç de fabricar els seus propis rellotges de gran qualitat.

Ha passat una cosa semblant amb els xinesos i l'electrònica. De fabricar còpies barates de mòbils han passat a tenir marques de primera línia. Primer copies al millor, n'aprens i acabes sent tu el millor. O almenys un dels bons.

Innovar no és fàcil. No sempre és possible. Potser vols un cotxe que funcioni amb aigua en comptes de fer-ho amb benzina i simplement no és possible. Però quan hi ha algú que ha fet el que tu vols fer, pots començar per copiar-lo.

I aquesta és la meva crítica més dura contra la gestió de la pandèmia al nostre país. Es podia haver copiat el que han fet la Xina, el Japó i Corea del Sud. Per què no ho han fet? Per què han deixat que dues onades ens passessin per sobre i ens deixessin en una situació sanitària i econòmica de la qual ens costarà molt recuperar-nos?

Mentre Corea del Sud tancava escoles per xifres d'un centenar de contagis al dia, aquí vam obrir amb xifres molt pitjors i ara seguim aguantant perquè no podem acceptar que ens vam equivocar. S'han tingut en compte els criteris de Harvard per obrir les escoles en funció de la situació epidemiològica de cada zona?

Fa tres mesos que tenim disponibles apps per traçar contagis però no les volem fer servir perquè no va amb el nostre estil de vida.

En aquesta fase de la pandèmia, ja tenim disponibles tests ràpids que són una estratègia activa que es pot plantejar de forma agressiva, com fa la Xina, fent 9 milions de tests en una ciutat amb 12 casos.

Què estem fent per promocionar el teletreball des de les administracions?

I sí, és cert que l'èxit depèn més de l'estratègia que de la intensitat de les mesures, com bé sabem a Espanya, un dels països que ha patit més la pandèmia malgrat haver aplicat també mesures molt extremes. I cada país té una situació diferent i una idiosincràsia pròpia. Però això no vol dir que no puguem aprendre més (i més ràpid) de l'experiència dels que se'n en surten millor que nosaltres.

Cuideu-vos tots molt, que som en un moment crític. Comença a sonar un confinament cap al novembre. I cuideu les persones més vulnerables.

dimecres, 29 de juliol de 2020

Serà perillós vacunar-se contra la Covid?

Els darrers mesos s'ha parlat molt de la vacuna de la Covid. En el seu moment sonaven molt els 18 mesos que els científics es donaven de termini i més recentment, s'ha estat parlant de diverses candidates que progressen adequadament. La d'Oxford, la Sinovac, la Moderna, la de Pfizer... van cremant etapes a una velocitat prodigiosa.

Enmig d'aquesta fascinant carrera científica, s'està obrint una escletxa que podria fer fracassar la solució de la vacuna. Potser la gent no se la vol posar.

Atenció a això:

Sé que una enquesta a Twitter no és representativa però aquí hi ha almenys 1200 persones que han dit que no se la volen posar. I aquest no és un compte que segueixin massivament els fans de Miguel Bosé o Josep Pàmies. Font.


Si mireu els comentaris, la gent que diu que ha votat que no, no són tampoc il·luminats conspiranoics que creuen que la vacuna tindrà nanorobots activats per 5G per controlar-nos la ment. En general, el comentari més freqüent és que no es refien que en tan poc temps la puguin haver fet segura i que no volen fer "de conillets d'índies". Va per ells aquest post.

  • S'han fet proves suficients?
S'estan fent moltes proves actualment. Si obriu un dels enllaços que he posat abans, la de Moderna s'assajarà en 30.000 voluntaris (bé, de fet 15.000. Els altres rebran Placebo). Per tant, aquests voluntaris són els conillets d'índies. Si en moren uns quants, la vacuna no passarà la validació i no us la oferiran.

  • Però no han anat molt ràpid? He sentit que calen molts anys per posar a punt una vacuna.
Sí, estan anant molt ràpid perquè aquest virus està trinxant els sistemes sanitaris i les economies de mig món. Per tant, interessa concentrar esforços i recursos en trobar una solució. Mai ens havíem gastat tants diners en tan poc temps per intentar guarir una malaltia.
  • Què em pot passar si em vacuno?
Les vacunes tenen efectes secundaris i cal que tothom en sigui conscient. La vacuna Sinovac i la d'Oxford han fet assajos i s'ha comprovat que alguns voluntaris desenvolupaven efectes com febre, malestar, fatiga, calfreds o mal de cap.

  • Què em pot passar si no em vacuno?
Pots agafar el virus, que el teu sistema immune no estigui preparat i morir. De moment no ha arribat cap notícia de cap vacuna de Covid que hagi matat ningú. En canvi, més de 650.000 persones han mort a causa del virus. Més les que no s'han comptabilitzat oficialment. I moltes més han quedat amb seqüeles importants.

I el cas és que, per l'alta propagació del virus, el més probable és que tard o d'hora t'hi hagis d'enfrontar. No és com les meningitis, que són poc freqüents o fins i tot el tètanus. Es calcula que entre el 60 i el 80% de la població es contagiarà en algun moment o altre del SARSCov2 si no hi ha vacuna.

  • La cursa contra el temps.
Per tant la cosa queda així: pots posar-te la primera vacuna que arribi a estar disponible i tenir les màximes opcions d'estar vacunat abans d'enfrontar-te al virus o pots esperar a una vacuna 100% fiable que molt probablement t'arribi quan ja hagis passat la Covid.

  • Si jo em vacuno, em perjudica que altres no ho facin?
Sí. I a més, com menys bona sigui la vacuna, més et perjudica. Posem que la vacuna té un 60% d'efectivitat. Si només te la poses tu, tens un 40% de probabilitat d'agafar la malaltia si t'hi exposes. Però si tothom se la posa, el virus ho té més difícil per circular d'una víctima a l'altra i l'eficàcia de la vacuna ens acosta al llindar de la immunitat de grup. Hi hauria només petits brots ocasionals perfectament controlables.

També cal pensar en gent que per diverses raons no es pugui vacunar (per exemple immunodeprimits). Ells depenen al 100% de la solidaritat de la gent que es posi la vacuna i els protegeixi amb la immunitat de grup.

  • Quin cost tindrà la vacuna?
Es parla d'uns 50€ per persona vacunada. És cert que són molts diners si volem vacunar tot un país. Per exemple, a Catalunya parlaríem d'uns 375 milions d'euros.

Ara ho comparem amb el cost de no vacunar. Les hospitalitzacions han costat uns 674 € per pacient. Si considerem que entre un 10% i un 20% dels pacients necessiten hospitalització, ja estaríem parlant d'una xifra similar.

I això seria només el cost en hospitalitzacions. Sumeu-li el cost de les mesures de confinament, de tancar negocis, escoles, restringir la mobilitat, adequar els llocs de treball per reduir el risc... Es calcula que a Espanya es reduirà el PIB un 12,8% al 2020. Això són uns 120.000 milions d'euros.

Per tant, cada mes que s'endarrereixi la vacuna ens costarà moltes vides i molts milions d'euros.


  • Hi ha alguna raó racional per no vacunar-me?
Hi ha qui per raons mèdiques no es podrà vacunar. La resta, doncs no ho sé. Si ets un sociòpata que vol que mori molta gent, si no t'estimes gaire la vida, si vols matar algú del teu entorn...

El que sí que hi ha són raons irracionals (bé, no sé si això existeix). Ho vam comentar en un post anterior sobre el dilema del tramvia

El nostre cervell sovint s'atura després de considerar els efectes d'una acció sense tenir en compte les conseqüències per omissió de l'acció contrària.

És a dir, si ens fan valorar si volem o no la vacuna, ens quedem en el que ens passaria si ens posem la vacuna i ens oblidem de què passa si no ens posem la vacuna.

I aquest fet irracional, que ara emergeix amb força amb les dades de l'enquesta que hem posat al començament, explica per què no és bona idea haver-nos vacunat ja amb alguna de les candidates que ja són a la fase 3. Probablement els beneficis (gent que se salvaria i tornada a la normalitat) superarien de llarg els perjudicis. Però la sobrevaloració dels perjudicis podria arruïnar completament la fe de la població en les vacunes. Per alguna raó, relacionada amb el dilema del tramvia, 10 o 20 morts relacionades amb l'aplicació d'una mala vacuna serien valorades com més perjudicials que els centenars de milers de morts causades per un virus del qual encara no tenim vacuna.

dijous, 23 de juliol de 2020

El cometa Neowise C/2020 F3

Aquestes nits el cel té un convidat especial. Quan es pon el sol i es fa fosc, podem veure el cometa C/2020 F3. Si el voleu veure, us haureu d'afanyar, ja que en els propers dies marxarà i és probable que no el tornem a tenir per aquí fins d'aquí uns 6700 anys.

Us he preparat una petita guia per conèixer-lo millor.

Què és un cometa?

Són cossos celestes formats per gel, pols i roques que orbiten al voltant d'una estrella. Les seves òrbites són més irregulars que les dels planetes i per això triguen molts anys a tornar, si és que tornen algun cop.

En l'antiguitat sovint es relacionava l'aparició dels cometes amb auguris, normalment negatius, tot i que algun cop no.

Si els dinosaures tenien astròlegs, m'imagino que alguns dirien que aquest objecte celeste duia mals auguris. Font.


Per què es diu així?

Es diu Neowise perquè va ser descobert pel telescopi Neowise. La resta de lletres i números són la nomenclatura sistemàtica. C vol dir cometa no periòdic. Perquè sigui considerat periòdic cal que hagi passat almenys dos cops en els darrers 200 anys. 2020 és l'any en el qual es va descobrir i F3 vol dir que va ser descobert a la segona quinzena de març (3=març, F= 6a quinzena).

Com el trobem?

Al ser un objecte que es mou, cada dia el trobarem a un lloc diferent. En general el trobareu després de la posta de sol mirant cap al nordoest.

Aquests dies el cometa passarà entre l'Óssa major i Leo. Font.



Per què té dues cues?

Quan podem observar els cometes, veiem un nucli i una o dues cues, de matèria que el cometa està perdent.

Una cua, de color més blavós està formada per gas arrossegat pel vent solar.

L'altra cua també té relació amb el vent solar però en aquest cas es tracta de partícules de pols que deixa el cometa al seu pas i tenen una trajectòria més obliqua.



La cua blava apunta en direcció al sol, la blanca, segons la trajectòria del cometa. La cua de pols és més blanca i té una forma menys recta Font.



Què necessitem per veure'l?

Aquest cometa es veu a ull nu si saps on mirar i tens un cel fosc, sense núvols ni gaire contaminació. Cal, per tant, un bon lloc i una mica de paciència.

Si teniu uns prismàtics que no siguin de joguina el veureu millor. Això és perquè els prismàtics (igual com passaria amb un telescopi) capten la llum amb les seves lents i la concentren, realçant la llum del cometa.

En qualsevol cas, es veu millor si el mirem de reüll que no pas si el mirem directament. És més, si el mirem directament, sembla que desaparegui. La raó és complicada d'explicar però té a veure amb com veiem les coses en la foscor. Les cèl·lules receptores que funcionen millor en la foscor són els bastons, que estan situats a la perifèria de l'ull. Per això, si mirem de reüll, podrem captar més detalls de les imatges amb poca llum. També anirem veient més detalls si el mirem durant molta estona.

Per què no el veiem com a les fotografies?

Si sabeu alguna cosa de fotografia, entendreu que hi ha dos paràmetres que en una càmera fotogràfica poden donar més de si que no pas amb l'ull humà.

El primer és la sensibilitat. Tot i que l'ull humà pot obrir o tancar la pupila per deixar entrar més o menys llum i veure imatges més clares o més fosques, una càmera fotogràfica ho fa molt millor. En tot cas, podem intentar acostumar els ulls a la foscor, estant molts minuts sense mirar cap llum potent (eviteu llanternes, fars de cotxe, etc).

El segon és el temps d'exposició. Una pel·lícula fotogràfica (o el seu anàleg digital) poden acumular llum durant molt de temps, mentre que l'ull humà va fent reset cada poc temps. Si a més hi afegim algun programa informàtic que va netejant la imatge, la diferència és abismal.

De tota manera, els que som una mica romàntics de l'astronomia, ens agrada més veure en directe els objectes del cel. I poder posar-nos la samarreta de "Jo vaig veure el cometa Neowise C/2020 F3".

El cometa Neowise amb les seves dues cues, fotografiat amb una bona càmera. No el veureu així a simple vista. Font.

dimarts, 30 de juny de 2020

Llegendes estel·lars: els bessons Càstor i Pòl·lux.

La llegenda.

Gènesi:

Els bessons Càstor i Pòl·lux, també anomenats Dioscurs, són fills de Leda, Zeus i de Tindareu, rei d'Esparta, així com germans d'Helena (famosa per ser raptada per Paris, casus belli de la guerra de Troia) i de Clitemnestra.

Què, ja us heu perdut? Uns bessons que tenen una mare i dos pares? Quina família tan moderna, oi? Bé, la cosa no acaba aquí: Zeus, en el moment d'aparellar-se amb Leda havia pres la forma d'un cigne, a qui Leda havia salvat d'un àliga, que no era més que la mascota del propi Zeus (la típica estratègia per lligar).

La mateixa nit, Leda es va aparellar també amb el seu marit, Tindareu. Això no hauria de sorprendre, ja que abans dels anticonceptius, les dones havien d'intentar quadrar els seus embarassos amb el record que els marits tenien dels seus coits amb elles, per evitar sospites. De tota manera, en aquest cas les sospites eren inevitables, ja que diu la llegenda que Leda va pondre dos ous (recordeu, es va aparellar amb un cigne). D'un dels ous van nèixer Pòl·lux i Helena (fills de Zeus) i de l'altre Clitemnestra i Càstor (fills de Tindareu).

Segons quina versió de la llegenda escoltem, les paternitats poden variar, ja que en aquella època no hi havia tests de paternitat i tot eren les males llengües que deien si s'assembla més a aquest o a l'altre. De tota manera, sent Zeus un Déu, això és important, ja que els déus eren immortals i la genètica podia fer que aquest atribut passés als seus fills biològics. També podríem pensar que, en ser un déu i una humana, els daus de la genètica podien fer que un fill fos immortal i l'altre no. Seria l'opció adoptada per Frozen, on hi ha una reina amb poders màgics que es casa amb un rei humà i una de les filles té poders màgics i l'altra no. La meva teoria és que Frozen està basada en la llegenda de Càstor i Pòl·lux però la família aquesta de dos pares i una mare era massa moderna encara per l'Univers Disney.

El món encara no està preparat per una Princesa Disney que s'aparella amb un cigne. Bé, ara que hi penso, recordo un altre mite famós on un ocell deixa embarassada una dona que té un marit humà i el fill que en neix és un Déu, que al mateix temps és el seu pare i també l'esperit Sant. Però no és una peli de Disney. Font.


Vida i miracles de Càstor i Pòl·lux:

Així doncs, en Pòl·lux era immortal i en Càstor no. Malgrat això estaven molt units i compartien aventures, com quan van anar a rescatar Helena del rapte de Teseu (que no va ser encara el que va desencadenar la guerra de Troia, es veu que Helena no guanyava per segrestos). O quan van raptar les filles de Leucip, Hilaira i Febe i es van casar amb elles. Es veu que abans del Meetic i el Tinder, els joves es seduien d'aquesta manera. També van anar a buscar el velló d'or (això està relacionat amb una altra constel·lació del zodíac: Àries) amb Jàson i els argonautes. Totes aquestes aventures estaven plenes de perills i de gent que t'agafava rancúnia, perquè havies matat algun familiar seu o segrestat la seva filla. I sembla que per aquí va arribar la trista fi de Càstor, mort a mans dels nebots de Leucip, el seu sogre.

I ara ve la part més maca d'aquesta història. En Pòl·lux, que estimava molt el seu germà, va convèncer Zeus, el seu pare, perquè atorgués la immortalitat a Càstor, a canvi de convertir-se ell en mig mortal. Així, tots dos bessons van passar la meitat del temps a l'Olimp, amb els Déus i l'altra meitat a l'Hades, amb els morts.


Les constel·lacions.


  • Els Bessons


Com sabreu, els Bessons és una constel·lació del zodíac. Això vol dir que els nascuts en aquestes dates són persones reservades i... No, que és broma. Les constel·lacions del zodíac són aquelles que es troben a l'el·líptica, que és la trajectòria que fan la lluna, el sol i els planetes al cel. Si visualitzem la Terra girant sobre el seu eix i imaginem que té una serra radial a l'equador capaç de tallar l'univers en dues meitats, el tall passaria per les dotze constel·lacions del zodíac.

Els creients del Zodíac diuen que són Bessons les persones nascudes entre el 21 de maig i el 21 de juny (el tercer terç de la primavera). És aquesta la millor època de l'any per veure aquesta constel·lació? Doncs no, al contrari. Aquesta època és, més o menys, quan el sol passa per aquesta constel·lació i ja sabeu que si voleu veure estrelles, ho heu de fer de nit.

Si volem trobar els Bessons al cel, la trobarem envoltada de Taure, Cranc (són les constel·lacions zodiacals que van abans i després de Bessons), Orió (la que té forma de cafetera italiana), Àuriga, Lynx, Monoceros i Canis Minor.

Els Bessons destaquen com dues figures estirades que sembla que es donin la mà, en un gest de bonic amor fraternal. Els estels Càstor i Pòl·lux són prou brillants i representen el cap dels dos bessons. Podem saber quin és Càstor i quin és Pòl·lux si mirem quin té a prop Procyon (el cap del gos petit) i qui té a prop Capella (l'estrella més brillant de l'Auriga). La regla mnemotècnica és fàcil: P(òl·lux) amb P(rocyon) i C(àstor) amb C(apella).

Aquí veiem el Sol travessant la constel·lació dels Bessons a data de 29/6/2020. El de la dreta, proper a l'Àuriga, i per tant a Capella, seria Càstor. I el de l'esquerra, proper a Procyon (Canis Minor) seria Pòl·lux,



  • El Cigne.


Per trobar aquesta constel·lació heu de mirar cap amunt a les nits d'estiu. El cigne té forma de creu (cua, cap, ala i ala) i l'estrella més brillant, Deneb, forma part de l'asterisme del triangle d'estiu, juntament amb Altair (Àliga) i Vega (Lira).


  • L'àliga.


La trobem a prop del Cigne, ja que representa la mascota de Zeus (que s'havia transformat en cigne en la nostra llegenda). És una mica més difícil d'imaginar, però Altair formaria part del cap i a partir d'aquí, amb estrelles més febles es dibuixaria el cos i les ales.

Aquí veiem el cigne i l'Àliga. Aquesta mena de núvol que s'hi intueix és la Via Làctia, que travessa ambdues constel·lacions. Veiem Deneb a l'esquerra del tot del cigne, Altair a l'esquerra de l'Àliga i Vega a la part superior de la Lira, formant el triangle d'estiu. Hi ha una llegenda sobre Altair i Vega, que potser ja coneixeu, però l'explicarem un altre dia.

dissabte, 20 de juny de 2020

La fi del confinament. Drôle de guerre?

Des que vam sortir de la fase zero, no sé vosaltres, però jo tinc una certa sensació de vertigen. Per això em proposo fer un post per aclarir-me les idees, veure on estem i què ens espera en els propers mesos.

Com ha passat des del principi de tot això, el futur es presenta entre incerteses. Hi ha diversos escenaris que van des del més optimista (això s'ha acabat) fins als més pessimistes (el segon pic, pitjor que el primer), passant per escenaris amb diferents tipus de rebrots.

És d'esperar que durant aquests mesos haguem après alguna cosa, tant els governs com els ciutadans. Si bé també en aquests casos, hi ha moltes incerteses.

On som?

1. Casos actius.

Per saber com està la situació, he vist aquest tipus de diagrames que em semblen molt informatius. Combinen dos dels paràmetres més importants per seguir el progrés de l'epidèmia: el nombre de casos actius i la R (nombre reproductiu, que ens dona la idea de com estan creixent aquests casos. Si està per sobre de 1, vol dir que està creixent).

Com llegir aquest mapa?
  • Cada boleta representa un dia, començant pel famós 8 de març i acabant el 31 de maig.
  • Els colors representen el risc. Verd és risc baix, groc moderat i vermell alt.
  • El desplaçament de la boleta d'un dia al següent ve donat pel seu valor vertical. Si està per sobre d'1 (línia discontínua), la boleta del dia següent anirà cap a la dreta. Si està per sota d'1, anirà cap a l'esquerra.
  • La part menys informativa és haver d'anar comptant les boletes per saber a quin dia correspon cadascuna.
  • A la part final del gràfic (a baix a l'esquerra) veuríem un petit rebrot. La R s'enfila lleugerament per sobre d'1 i les boletes tornen a anar cap a la dreta. Després, baixa d'1 i torna cap a la zona segura.


Imatge extreta del compte de twitter BIOCOMSC. Font.


Observareu que les dades són una mica antigues. En part perquè per evitar oscil·lacions brusques degudes a dades desactualitzades, s'agafen mitjanes dels darrers dies. També us dic que no he trobat la font original d'aquests diagrames.

La conclusió, ara mateix, és que ens trobem en una zona més o menys segura. És essencial que hi hagi eines ràpides i fiables per detectar els rebrots i no deixar-los créixer gaire. Tests allà on fan falta i eines com la detecció a aigües residuals.

2. Tractaments.

Fins fa poc, només teníem tractaments inespecífics que ajudaven al malalt a resistir mentre el seu sistema immune s'enfrontava al virus.

Des de fa pocs dies, tenim un fàrmac que sembla que ajuda realment a alguns dels pacients moderadament greus i molt greus: la dexametasona. Aquest corticoesteroide serveix per controlar la inflamació que causa tants problemes en els casos greus de Covid19.

Aquest és l'aspecte de la dexametasona, un corticoesteroide (molècules amb 4 anells que s'assemblen al colesterol). No és la panacea i cal anar amb compte amb la seva administració però pot reduir la letalitat dels casos greus (els de la UCI) des dels actuals 3 de cada 8 a 2 de cada 8. Podeu llegir-ne més al blog del Centpeus.

3. Les vacunes.

Ho poso en plural perquè els investigadors estan treballant en desenes de vacunes diferents. La cursa, ara mateix, es presenta així:

Aquí podeu trobar una explicació del que es fa a cada fase.

Com veieu, ja hi ha no una sinó dues vacunes en fase III. I tres més a fase II. No és pot dir blat fins que tinguem la fase III completada i s'aprovi la vacuna però hi ha escenaris optimistes que apunten a finals d'any o principis del 2021. L'esforç que s'ha fet amb les vacunes inclou fer vàries fases en paral·lel o fins i tot avançar la producció, amb el risc que finalment no s'aprovi la vacuna i s'hagin de llençar milions de dosis a la paperera. Es tracta de gastar milions d'€ per intentar salvar centenars de milers de vides.

4. Drôle de guerre

Em perdonareu la metàfora bèl·lica però el moment actual em recorda al període conegut com drôle de guerre. Acabada la invasió de Polònia, en la que els nazis havien demostrat de què era capaç la seva maquinària bèl·lica, la guerra va entrar en una estranya pausa. Durant uns mesos, els aliats esperaven parapetats a la línia Maginot, en la qual confiaven per frenar els nazis. La guerra seguia però semblava una guerra de broma, sense operacions miliars importants.

I aquesta és la meva sensació ara mateix. Hem patit la primera onada de la pandèmia i sembla que ja s'hagi acabat. Tornem a la normalitat. Però seguim sense vacunes i sense tractament. La Covid segueix tenint un gran potencial per endur-se moltes vides. I, de fet, ho està fent a altres països. Mentre nosaltres dubtem si tornar a fer vida normal com si no passés res o esperem atrinxerats en el distanciament social per tornar-la a frenar quan torni.


Què ens espera?

Com dèiem, hi ha diversos escenaris, que coincideixen amb els que ja vam descriure en un post anterior.

El pitjor d'ells és la immunitat de grup. Vol dir que el virus segueix el seu camí fins a infectar un % prou gran de la població (entre el 60 i el 80%). Recordem que això, amb una letalitat del 1 o 2% significa que els 13.000 morts a Catalunya pujarien fins a uns 75.000.

Per sort, sembla que ja tenim un medicament útil i en els propers mesos en poden arribar més. Això farà que baixi la letalitat i la immunitat de grup costaria menys vides.

Com més temps passi fins que torni el virus (o més el mantinguem a ratlla), més temps donem als científics perquè assagin nous tractaments o perquè arribi la vacuna. Vistos els progressos dels darrers mesos, tinc l'esperança que si aguantem fins a final d'any, el nostre arsenal mèdic estarà molt més preparat per al nou atac. Val la pena provar-ho.


La lliçó no apresa.

Potser el que m'angoixa més és el poc reconeixement social envers els col·lectius que estan treballant dur en la lluita contra el virus. No estic parlant tant del personal sanitari, que rep una ridícula pagueta  extra (comparada amb el 20% d'augment de sou que s'enduen uns altres cada mes) i que, si bé al principi eren aplaudits ara veuen com la gent ha sortit del confinament amb algunes actituds temeràries sinó sobretot dels científics, els investigadors que es dediquen a trobar remeis per a aquest problema i per a molts altres.

En primer lloc ja van sonant les primeres notícies de retallades a la R+D. És cert que els resultats d'avui són sobretot fruit dels diners que vam invertir fa uns anys. Però retallar en R+D avui vol dir que els propers anys tindrem moltes menys solucions per a virus com aquest o per a molts altres problemes. Cal una ciència forta, que abasti molts camps del coneixement amb equips potents.

I no només els governs (o el nostre govern) no sembla que ho tingui clar. La societat tampoc sembla que s'escandalitzi quan es talla el finançament a la ciència. Sembla que hi ha una certa apatia o desinterès. Deixant de banda els grups conspiranoics que, mentre els científics busquen una vacuna salvi milions de vides, ja han començat el boicot a la vacuna (no a una concreta, eh? A la que sigui que surti en primer lloc i el govern tingui a disposició per vacunar tothom) amb arguments propis de pel·lícules de ciència-ficció del Nicolas Cage.

I no només estan en contra de la vacuna sinó també de totes les mesures adoptades per defensar-nos del virus. Ni mascaretes, ni distanciament social, ni confinaments... Sembla com si el SarsCov2 controlés els seus cervells mitjançant 5G i els empenyés a promoure totes i cadascuna de les accions que afavoreixen la propagació del virus.

divendres, 29 de maig de 2020

Resultats de la Recerca #JoEmCorono. Èxit o fracàs?

Potser aquests dies haureu sentit a parlar de la recerca anomenada #JoEmCorono sobre el SarsCov2 que s'ha fet des de Can Ruti (Badalona). Hi havia moltes expectatives en aquest assaig, en part pel component mediàtic aportat pel doctor Oriol Mitjà.

Aquest tuit del 23 de maig explica que l'assaig ja ha acabat i estem a l'espera de la publicació de resultats. Més informació aquí.

L'assaig s'ha vist envoltat de polèmica sobretot per algunes declaracions del doctor Mitjà, mentre la corba del SarsCov2 pujava, crítiques amb el retard amb què el govern espanyol va prendre les mesures de confinament necessàries per aturar la corba de contagis. A partir d'aquí cert sector de la premsa ha esmolat els ganivets i ha posat el punt de mira sobre aquest doctor, acusant-lo de voler-se significar políticament.

Però aquest no és un post per explicar-vos batalletes de periodistes mercenaris. Vull fer una mica de reflexió sobre què pot sortir d'aquesta i de moltes altres investigacions que s'estan duent a terme aquests mesos al voltant de la Covid, tot i que són reflexions aplicables a qualsevol recerca.

Posaré una al·legoria per fer-ho més gràfic. Imagineu que s'ha perdut un nen i els habitants d'una comarca decideixen que cal trobar-lo com abans millor. Què fan? Organitzar-se en grups de recerca per escorcollar diferents zones de la comarca.

Començaran pels llocs de més fàcil accés. Carrers, carreteres, parcs dels pobles1. Si algú ha buscat un nen de la mateixa edat abans, sabrà en quins llocs és més probable trobar-lo i prioritzaran aquests llocs2. Si se saben més coses d'aquest nen en concret, es buscaran llocs relacionats amb aquest nen (li agrada pujar als arbres? escalar muntanyes? anar a la platja?)3. Potser hi ha sort i tenim un mitjó que posi sobre la seva pista uns gossos policia.4

El doctor Mitjà, al ser mediàtic, aconsegueix reunir un nombrós grup de recerca i els veïns li han donat mitjans (valgui l'acudit) per buscar-lo en un bosc de difícil accés però que els qui coneixen el nen creuen que es important regirar.

És obvi que l'objectiu és trobar el nen (o la cura de la Covid19). Però, hem de jutjar el treball d'un grup de recerca només per si l'han trobat o no? Si el teu grup de recerca està buscant a la muntanya, i el nen no és a la muntanya, per molt bé que busquis, no el trobaràs.

Això sí, si has buscat al bosc i el nen era al bosc, potser sí que has fet alguna cosa mal feta i cal censurar la teva tasca professional.

La gràcia aquí és que hi ha molts grups de recerca buscant en molts llocs diferents. La majoria fracassaran perquè el que busquen no és allà on ho busquen. No s'estan equivocant: cal buscar-ho en els llocs que a priori semblen més probables i descartar-los. En ciència, els resultats negatius, també són importants.

Quan surtin els resultats de l'estudi del doctor Mitjà, poden passar dues coses:

  • Que s'hagin trobat resultats positius. Això vol dir que el tractament profilàctic que s'estava estudiant és útil i cada cop que trobem un nou infectat, li podrem donar uns medicaments per reduir la seva capacitat de contagiar el virus. Amb això reduirem la velocitat de propagació de l'epidèmia i evitarem pics com el que hem tingut fa unes setmanes.
  • Que no s'hagin trobat resultats positius i el tractament profilàctic no funcioni. No cal que us digui que la premsa ho vendrà com un fracàs i la caiguda als inferns d'un doctor a qui se li havien pujat els fums. Tothom qui ha contribuït amb una donació se sentirà frustrat, potser estafat. Però era una feina que s'havia de fer. Calia provar si funcionava.
Si l'estudi s'ha fet bé, si no s'han fet trampes i s'han respectat els protocols, llavors és un bon treball científic. Mireu a on es publica. Si és en una revista de primera línia, vol dir que probablement l'equip de recerca ha fet una bona feina.

I així avança la ciència. En els propers mesos s'aniran publicant més estudis d'altres grups de recerca. I cada cop que es fa un estudi, es revisen els resultats dels estudis fets anteriorment. Per aquí ja hi hem anat i sembla que no funciona. Per allà ens va semblar que podia haver-hi una via interessant per on aprofundir. I en algun moment, potser algú ho trobi.

O potser no. A la ciència no sempre hi ha certeses. Potser el nen no apareix mai. Però s'entén la diferència entre anar a buscar-lo o esperar que aparegui sol o resignar-se si no apareix?



1: Els primers tractaments que s'han provat han estat medicaments que s'havien desenvolupat per altres malalties i que estaven "a mà".
2: Tot el que se sap d'altres coronavirus ha servit per intentar preveure com es comporta el SarsCov2. Per exemple, sabem que rentar-se les mans amb sabó és efectiu, sabem que es transmet a partir de gotetes de líquid que exhalem, etc.
3. Tota la informació que tenim des del gener sobre aquest virus ha servit per dissenyar estudis i tractaments.
4. La seqüenciació del genoma del SarsCov2 ens ha servit per poder fer tests i anar seguint el rastre de contagis.