divendres, 30 d’octubre de 2020

La NASA catalana

 Recentment ha aparegut als mitjans un pla del govern català per potenciar la indústria aeroespacial. Això, que a la gent de ciències ens pot semblar un projecte engrescador, ha estat rebut amb un allau de crítiques des de l'oposició. Vegem-ne alguns exemples:





Llegint aquests tuits, no puc deixar de tenir la sensació que els ximples de la classe, aquells que es dedicaven a burlar-se dels "empollons" han acabat a la política.

Durant els últims anys, amb la crisi del totxo i els anys de recessió, semblava que molta gent havia entès que basar l'economia en sectors de baix valor afegit, com el turisme de masses i l'hostaleria, ens condemnava a ser un país pobre. En aquest sentit, s'havia parlat d'intentar competir en alguns sectors de tecnologia punta. Amb iniciatives com el 22@, que donaven una empenteta des de les institucions.

No hi entenc gens d'aeronàutica, ni sé valorar les opcions que té aquest projecte de tirar endavant i assolir els objectius proposats. Però qualsevol projecte que es basi en atreure científics i enginyers de primera línia al nostre país em sembla, d'entrada, una bona idea.

Perquè el coneixement sempre serveix. Fins i tot quan no hi ha una previsió immediata de guanys econòmics.


Davant de la pitjor crisi sanitària i econòmica en un segle, un 34% de pobresa infantil i desfent-se el teixit industrial català, el govern destinarà 18M a invertir en un sector que podria potenciar la indústria d'alt valor afegit i crear centenars de llocs de feina qualificats.


L'aposta de Taiwan per la tecnologia sembla que va sortir bé. I al Japó. I a la Xina. I a Corea del Sud. Ara mateix no se m'acut cap país que s'hagi arruïnat apostant per la ciència i la tecnologia.

Honestament, no sé quina part de catalanofòbia hi ha en aquestes crítiques i quina part de tecnofòbia. O potser, com diuen en aquest article, el problema, el que els ha fet saltar les alarmes, és que els satèl·lits seran a més de 50 km d'alçada, fora de la jurisdicció espanyola.

dimarts, 20 d’octubre de 2020

Ichiban

 Diuen que després de la Guerra, els japonesos van decidir fabricar rellotges. En comptes de començar des de zero, van copiar els rellotges suïssos, que eren els millors del món (Ichiban). D'aquest procés de còpia en va resultar un aprenentatge perquè quan treballes a fons en un sector de coneixement, tard o d'hora l'acabes entenent. I en uns anys, el Japó era capaç de fabricar els seus propis rellotges de gran qualitat.

Ha passat una cosa semblant amb els xinesos i l'electrònica. De fabricar còpies barates de mòbils han passat a tenir marques de primera línia. Primer copies al millor, n'aprens i acabes sent tu el millor. O almenys un dels bons.

Innovar no és fàcil. No sempre és possible. Potser vols un cotxe que funcioni amb aigua en comptes de fer-ho amb benzina i simplement no és possible. Però quan hi ha algú que ha fet el que tu vols fer, pots començar per copiar-lo.

I aquesta és la meva crítica més dura contra la gestió de la pandèmia al nostre país. Es podia haver copiat el que han fet la Xina, el Japó i Corea del Sud. Per què no ho han fet? Per què han deixat que dues onades ens passessin per sobre i ens deixessin en una situació sanitària i econòmica de la qual ens costarà molt recuperar-nos?

Mentre Corea del Sud tancava escoles per xifres d'un centenar de contagis al dia, aquí vam obrir amb xifres molt pitjors i ara seguim aguantant perquè no podem acceptar que ens vam equivocar. S'han tingut en compte els criteris de Harvard per obrir les escoles en funció de la situació epidemiològica de cada zona?

Fa tres mesos que tenim disponibles apps per traçar contagis però no les volem fer servir perquè no va amb el nostre estil de vida.

En aquesta fase de la pandèmia, ja tenim disponibles tests ràpids que són una estratègia activa que es pot plantejar de forma agressiva, com fa la Xina, fent 9 milions de tests en una ciutat amb 12 casos.

Què estem fent per promocionar el teletreball des de les administracions?

I sí, és cert que l'èxit depèn més de l'estratègia que de la intensitat de les mesures, com bé sabem a Espanya, un dels països que ha patit més la pandèmia malgrat haver aplicat també mesures molt extremes. I cada país té una situació diferent i una idiosincràsia pròpia. Però això no vol dir que no puguem aprendre més (i més ràpid) de l'experiència dels que se'n en surten millor que nosaltres.

Cuideu-vos tots molt, que som en un moment crític. Comença a sonar un confinament cap al novembre. I cuideu les persones més vulnerables.

dimecres, 29 de juliol de 2020

Serà perillós vacunar-se contra la Covid?

Els darrers mesos s'ha parlat molt de la vacuna de la Covid. En el seu moment sonaven molt els 18 mesos que els científics es donaven de termini i més recentment, s'ha estat parlant de diverses candidates que progressen adequadament. La d'Oxford, la Sinovac, la Moderna, la de Pfizer... van cremant etapes a una velocitat prodigiosa.

Enmig d'aquesta fascinant carrera científica, s'està obrint una escletxa que podria fer fracassar la solució de la vacuna. Potser la gent no se la vol posar.

Atenció a això:

Sé que una enquesta a Twitter no és representativa però aquí hi ha almenys 1200 persones que han dit que no se la volen posar. I aquest no és un compte que segueixin massivament els fans de Miguel Bosé o Josep Pàmies. Font.


Si mireu els comentaris, la gent que diu que ha votat que no, no són tampoc il·luminats conspiranoics que creuen que la vacuna tindrà nanorobots activats per 5G per controlar-nos la ment. En general, el comentari més freqüent és que no es refien que en tan poc temps la puguin haver fet segura i que no volen fer "de conillets d'índies". Va per ells aquest post.

  • S'han fet proves suficients?
S'estan fent moltes proves actualment. Si obriu un dels enllaços que he posat abans, la de Moderna s'assajarà en 30.000 voluntaris (bé, de fet 15.000. Els altres rebran Placebo). Per tant, aquests voluntaris són els conillets d'índies. Si en moren uns quants, la vacuna no passarà la validació i no us la oferiran.

  • Però no han anat molt ràpid? He sentit que calen molts anys per posar a punt una vacuna.
Sí, estan anant molt ràpid perquè aquest virus està trinxant els sistemes sanitaris i les economies de mig món. Per tant, interessa concentrar esforços i recursos en trobar una solució. Mai ens havíem gastat tants diners en tan poc temps per intentar guarir una malaltia.
  • Què em pot passar si em vacuno?
Les vacunes tenen efectes secundaris i cal que tothom en sigui conscient. La vacuna Sinovac i la d'Oxford han fet assajos i s'ha comprovat que alguns voluntaris desenvolupaven efectes com febre, malestar, fatiga, calfreds o mal de cap.

  • Què em pot passar si no em vacuno?
Pots agafar el virus, que el teu sistema immune no estigui preparat i morir. De moment no ha arribat cap notícia de cap vacuna de Covid que hagi matat ningú. En canvi, més de 650.000 persones han mort a causa del virus. Més les que no s'han comptabilitzat oficialment. I moltes més han quedat amb seqüeles importants.

I el cas és que, per l'alta propagació del virus, el més probable és que tard o d'hora t'hi hagis d'enfrontar. No és com les meningitis, que són poc freqüents o fins i tot el tètanus. Es calcula que entre el 60 i el 80% de la població es contagiarà en algun moment o altre del SARSCov2 si no hi ha vacuna.

  • La cursa contra el temps.
Per tant la cosa queda així: pots posar-te la primera vacuna que arribi a estar disponible i tenir les màximes opcions d'estar vacunat abans d'enfrontar-te al virus o pots esperar a una vacuna 100% fiable que molt probablement t'arribi quan ja hagis passat la Covid.

  • Si jo em vacuno, em perjudica que altres no ho facin?
Sí. I a més, com menys bona sigui la vacuna, més et perjudica. Posem que la vacuna té un 60% d'efectivitat. Si només te la poses tu, tens un 40% de probabilitat d'agafar la malaltia si t'hi exposes. Però si tothom se la posa, el virus ho té més difícil per circular d'una víctima a l'altra i l'eficàcia de la vacuna ens acosta al llindar de la immunitat de grup. Hi hauria només petits brots ocasionals perfectament controlables.

També cal pensar en gent que per diverses raons no es pugui vacunar (per exemple immunodeprimits). Ells depenen al 100% de la solidaritat de la gent que es posi la vacuna i els protegeixi amb la immunitat de grup.

  • Quin cost tindrà la vacuna?
Es parla d'uns 50€ per persona vacunada. És cert que són molts diners si volem vacunar tot un país. Per exemple, a Catalunya parlaríem d'uns 375 milions d'euros.

Ara ho comparem amb el cost de no vacunar. Les hospitalitzacions han costat uns 674 € per pacient. Si considerem que entre un 10% i un 20% dels pacients necessiten hospitalització, ja estaríem parlant d'una xifra similar.

I això seria només el cost en hospitalitzacions. Sumeu-li el cost de les mesures de confinament, de tancar negocis, escoles, restringir la mobilitat, adequar els llocs de treball per reduir el risc... Es calcula que a Espanya es reduirà el PIB un 12,8% al 2020. Això són uns 120.000 milions d'euros.

Per tant, cada mes que s'endarrereixi la vacuna ens costarà moltes vides i molts milions d'euros.


  • Hi ha alguna raó racional per no vacunar-me?
Hi ha qui per raons mèdiques no es podrà vacunar. La resta, doncs no ho sé. Si ets un sociòpata que vol que mori molta gent, si no t'estimes gaire la vida, si vols matar algú del teu entorn...

El que sí que hi ha són raons irracionals (bé, no sé si això existeix). Ho vam comentar en un post anterior sobre el dilema del tramvia

El nostre cervell sovint s'atura després de considerar els efectes d'una acció sense tenir en compte les conseqüències per omissió de l'acció contrària.

És a dir, si ens fan valorar si volem o no la vacuna, ens quedem en el que ens passaria si ens posem la vacuna i ens oblidem de què passa si no ens posem la vacuna.

I aquest fet irracional, que ara emergeix amb força amb les dades de l'enquesta que hem posat al començament, explica per què no és bona idea haver-nos vacunat ja amb alguna de les candidates que ja són a la fase 3. Probablement els beneficis (gent que se salvaria i tornada a la normalitat) superarien de llarg els perjudicis. Però la sobrevaloració dels perjudicis podria arruïnar completament la fe de la població en les vacunes. Per alguna raó, relacionada amb el dilema del tramvia, 10 o 20 morts relacionades amb l'aplicació d'una mala vacuna serien valorades com més perjudicials que els centenars de milers de morts causades per un virus del qual encara no tenim vacuna.

dijous, 23 de juliol de 2020

El cometa Neowise C/2020 F3

Aquestes nits el cel té un convidat especial. Quan es pon el sol i es fa fosc, podem veure el cometa C/2020 F3. Si el voleu veure, us haureu d'afanyar, ja que en els propers dies marxarà i és probable que no el tornem a tenir per aquí fins d'aquí uns 6700 anys.

Us he preparat una petita guia per conèixer-lo millor.

Què és un cometa?

Són cossos celestes formats per gel, pols i roques que orbiten al voltant d'una estrella. Les seves òrbites són més irregulars que les dels planetes i per això triguen molts anys a tornar, si és que tornen algun cop.

En l'antiguitat sovint es relacionava l'aparició dels cometes amb auguris, normalment negatius, tot i que algun cop no.

Si els dinosaures tenien astròlegs, m'imagino que alguns dirien que aquest objecte celeste duia mals auguris. Font.


Per què es diu així?

Es diu Neowise perquè va ser descobert pel telescopi Neowise. La resta de lletres i números són la nomenclatura sistemàtica. C vol dir cometa no periòdic. Perquè sigui considerat periòdic cal que hagi passat almenys dos cops en els darrers 200 anys. 2020 és l'any en el qual es va descobrir i F3 vol dir que va ser descobert a la segona quinzena de març (3=març, F= 6a quinzena).

Com el trobem?

Al ser un objecte que es mou, cada dia el trobarem a un lloc diferent. En general el trobareu després de la posta de sol mirant cap al nordoest.

Aquests dies el cometa passarà entre l'Óssa major i Leo. Font.



Per què té dues cues?

Quan podem observar els cometes, veiem un nucli i una o dues cues, de matèria que el cometa està perdent.

Una cua, de color més blavós està formada per gas arrossegat pel vent solar.

L'altra cua també té relació amb el vent solar però en aquest cas es tracta de partícules de pols que deixa el cometa al seu pas i tenen una trajectòria més obliqua.



La cua blava apunta en direcció al sol, la blanca, segons la trajectòria del cometa. La cua de pols és més blanca i té una forma menys recta Font.



Què necessitem per veure'l?

Aquest cometa es veu a ull nu si saps on mirar i tens un cel fosc, sense núvols ni gaire contaminació. Cal, per tant, un bon lloc i una mica de paciència.

Si teniu uns prismàtics que no siguin de joguina el veureu millor. Això és perquè els prismàtics (igual com passaria amb un telescopi) capten la llum amb les seves lents i la concentren, realçant la llum del cometa.

En qualsevol cas, es veu millor si el mirem de reüll que no pas si el mirem directament. És més, si el mirem directament, sembla que desaparegui. La raó és complicada d'explicar però té a veure amb com veiem les coses en la foscor. Les cèl·lules receptores que funcionen millor en la foscor són els bastons, que estan situats a la perifèria de l'ull. Per això, si mirem de reüll, podrem captar més detalls de les imatges amb poca llum. També anirem veient més detalls si el mirem durant molta estona.

Per què no el veiem com a les fotografies?

Si sabeu alguna cosa de fotografia, entendreu que hi ha dos paràmetres que en una càmera fotogràfica poden donar més de si que no pas amb l'ull humà.

El primer és la sensibilitat. Tot i que l'ull humà pot obrir o tancar la pupila per deixar entrar més o menys llum i veure imatges més clares o més fosques, una càmera fotogràfica ho fa molt millor. En tot cas, podem intentar acostumar els ulls a la foscor, estant molts minuts sense mirar cap llum potent (eviteu llanternes, fars de cotxe, etc).

El segon és el temps d'exposició. Una pel·lícula fotogràfica (o el seu anàleg digital) poden acumular llum durant molt de temps, mentre que l'ull humà va fent reset cada poc temps. Si a més hi afegim algun programa informàtic que va netejant la imatge, la diferència és abismal.

De tota manera, els que som una mica romàntics de l'astronomia, ens agrada més veure en directe els objectes del cel. I poder posar-nos la samarreta de "Jo vaig veure el cometa Neowise C/2020 F3".

El cometa Neowise amb les seves dues cues, fotografiat amb una bona càmera. No el veureu així a simple vista. Font.

dimarts, 30 de juny de 2020

Llegendes estel·lars: els bessons Càstor i Pòl·lux.

La llegenda.

Gènesi:

Els bessons Càstor i Pòl·lux, també anomenats Dioscurs, són fills de Leda, Zeus i de Tindareu, rei d'Esparta, així com germans d'Helena (famosa per ser raptada per Paris, casus belli de la guerra de Troia) i de Clitemnestra.

Què, ja us heu perdut? Uns bessons que tenen una mare i dos pares? Quina família tan moderna, oi? Bé, la cosa no acaba aquí: Zeus, en el moment d'aparellar-se amb Leda havia pres la forma d'un cigne, a qui Leda havia salvat d'un àliga, que no era més que la mascota del propi Zeus (la típica estratègia per lligar).

La mateixa nit, Leda es va aparellar també amb el seu marit, Tindareu. Això no hauria de sorprendre, ja que abans dels anticonceptius, les dones havien d'intentar quadrar els seus embarassos amb el record que els marits tenien dels seus coits amb elles, per evitar sospites. De tota manera, en aquest cas les sospites eren inevitables, ja que diu la llegenda que Leda va pondre dos ous (recordeu, es va aparellar amb un cigne). D'un dels ous van nèixer Pòl·lux i Helena (fills de Zeus) i de l'altre Clitemnestra i Càstor (fills de Tindareu).

Segons quina versió de la llegenda escoltem, les paternitats poden variar, ja que en aquella època no hi havia tests de paternitat i tot eren les males llengües que deien si s'assembla més a aquest o a l'altre. De tota manera, sent Zeus un Déu, això és important, ja que els déus eren immortals i la genètica podia fer que aquest atribut passés als seus fills biològics. També podríem pensar que, en ser un déu i una humana, els daus de la genètica podien fer que un fill fos immortal i l'altre no. Seria l'opció adoptada per Frozen, on hi ha una reina amb poders màgics que es casa amb un rei humà i una de les filles té poders màgics i l'altra no. La meva teoria és que Frozen està basada en la llegenda de Càstor i Pòl·lux però la família aquesta de dos pares i una mare era massa moderna encara per l'Univers Disney.

El món encara no està preparat per una Princesa Disney que s'aparella amb un cigne. Bé, ara que hi penso, recordo un altre mite famós on un ocell deixa embarassada una dona que té un marit humà i el fill que en neix és un Déu, que al mateix temps és el seu pare i també l'esperit Sant. Però no és una peli de Disney. Font.


Vida i miracles de Càstor i Pòl·lux:

Així doncs, en Pòl·lux era immortal i en Càstor no. Malgrat això estaven molt units i compartien aventures, com quan van anar a rescatar Helena del rapte de Teseu (que no va ser encara el que va desencadenar la guerra de Troia, es veu que Helena no guanyava per segrestos). O quan van raptar les filles de Leucip, Hilaira i Febe i es van casar amb elles. Es veu que abans del Meetic i el Tinder, els joves es seduien d'aquesta manera. També van anar a buscar el velló d'or (això està relacionat amb una altra constel·lació del zodíac: Àries) amb Jàson i els argonautes. Totes aquestes aventures estaven plenes de perills i de gent que t'agafava rancúnia, perquè havies matat algun familiar seu o segrestat la seva filla. I sembla que per aquí va arribar la trista fi de Càstor, mort a mans dels nebots de Leucip, el seu sogre.

I ara ve la part més maca d'aquesta història. En Pòl·lux, que estimava molt el seu germà, va convèncer Zeus, el seu pare, perquè atorgués la immortalitat a Càstor, a canvi de convertir-se ell en mig mortal. Així, tots dos bessons van passar la meitat del temps a l'Olimp, amb els Déus i l'altra meitat a l'Hades, amb els morts.


Les constel·lacions.


  • Els Bessons


Com sabreu, els Bessons és una constel·lació del zodíac. Això vol dir que els nascuts en aquestes dates són persones reservades i... No, que és broma. Les constel·lacions del zodíac són aquelles que es troben a l'el·líptica, que és la trajectòria que fan la lluna, el sol i els planetes al cel. Si visualitzem la Terra girant sobre el seu eix i imaginem que té una serra radial a l'equador capaç de tallar l'univers en dues meitats, el tall passaria per les dotze constel·lacions del zodíac.

Els creients del Zodíac diuen que són Bessons les persones nascudes entre el 21 de maig i el 21 de juny (el tercer terç de la primavera). És aquesta la millor època de l'any per veure aquesta constel·lació? Doncs no, al contrari. Aquesta època és, més o menys, quan el sol passa per aquesta constel·lació i ja sabeu que si voleu veure estrelles, ho heu de fer de nit.

Si volem trobar els Bessons al cel, la trobarem envoltada de Taure, Cranc (són les constel·lacions zodiacals que van abans i després de Bessons), Orió (la que té forma de cafetera italiana), Àuriga, Lynx, Monoceros i Canis Minor.

Els Bessons destaquen com dues figures estirades que sembla que es donin la mà, en un gest de bonic amor fraternal. Els estels Càstor i Pòl·lux són prou brillants i representen el cap dels dos bessons. Podem saber quin és Càstor i quin és Pòl·lux si mirem quin té a prop Procyon (el cap del gos petit) i qui té a prop Capella (l'estrella més brillant de l'Auriga). La regla mnemotècnica és fàcil: P(òl·lux) amb P(rocyon) i C(àstor) amb C(apella).

Aquí veiem el Sol travessant la constel·lació dels Bessons a data de 29/6/2020. El de la dreta, proper a l'Àuriga, i per tant a Capella, seria Càstor. I el de l'esquerra, proper a Procyon (Canis Minor) seria Pòl·lux,



  • El Cigne.


Per trobar aquesta constel·lació heu de mirar cap amunt a les nits d'estiu. El cigne té forma de creu (cua, cap, ala i ala) i l'estrella més brillant, Deneb, forma part de l'asterisme del triangle d'estiu, juntament amb Altair (Àliga) i Vega (Lira).


  • L'àliga.


La trobem a prop del Cigne, ja que representa la mascota de Zeus (que s'havia transformat en cigne en la nostra llegenda). És una mica més difícil d'imaginar, però Altair formaria part del cap i a partir d'aquí, amb estrelles més febles es dibuixaria el cos i les ales.

Aquí veiem el cigne i l'Àliga. Aquesta mena de núvol que s'hi intueix és la Via Làctia, que travessa ambdues constel·lacions. Veiem Deneb a l'esquerra del tot del cigne, Altair a l'esquerra de l'Àliga i Vega a la part superior de la Lira, formant el triangle d'estiu. Hi ha una llegenda sobre Altair i Vega, que potser ja coneixeu, però l'explicarem un altre dia.

dissabte, 20 de juny de 2020

La fi del confinament. Drôle de guerre?

Des que vam sortir de la fase zero, no sé vosaltres, però jo tinc una certa sensació de vertigen. Per això em proposo fer un post per aclarir-me les idees, veure on estem i què ens espera en els propers mesos.

Com ha passat des del principi de tot això, el futur es presenta entre incerteses. Hi ha diversos escenaris que van des del més optimista (això s'ha acabat) fins als més pessimistes (el segon pic, pitjor que el primer), passant per escenaris amb diferents tipus de rebrots.

És d'esperar que durant aquests mesos haguem après alguna cosa, tant els governs com els ciutadans. Si bé també en aquests casos, hi ha moltes incerteses.

On som?

1. Casos actius.

Per saber com està la situació, he vist aquest tipus de diagrames que em semblen molt informatius. Combinen dos dels paràmetres més importants per seguir el progrés de l'epidèmia: el nombre de casos actius i la R (nombre reproductiu, que ens dona la idea de com estan creixent aquests casos. Si està per sobre de 1, vol dir que està creixent).

Com llegir aquest mapa?
  • Cada boleta representa un dia, començant pel famós 8 de març i acabant el 31 de maig.
  • Els colors representen el risc. Verd és risc baix, groc moderat i vermell alt.
  • El desplaçament de la boleta d'un dia al següent ve donat pel seu valor vertical. Si està per sobre d'1 (línia discontínua), la boleta del dia següent anirà cap a la dreta. Si està per sota d'1, anirà cap a l'esquerra.
  • La part menys informativa és haver d'anar comptant les boletes per saber a quin dia correspon cadascuna.
  • A la part final del gràfic (a baix a l'esquerra) veuríem un petit rebrot. La R s'enfila lleugerament per sobre d'1 i les boletes tornen a anar cap a la dreta. Després, baixa d'1 i torna cap a la zona segura.


Imatge extreta del compte de twitter BIOCOMSC. Font.


Observareu que les dades són una mica antigues. En part perquè per evitar oscil·lacions brusques degudes a dades desactualitzades, s'agafen mitjanes dels darrers dies. També us dic que no he trobat la font original d'aquests diagrames.

La conclusió, ara mateix, és que ens trobem en una zona més o menys segura. És essencial que hi hagi eines ràpides i fiables per detectar els rebrots i no deixar-los créixer gaire. Tests allà on fan falta i eines com la detecció a aigües residuals.

2. Tractaments.

Fins fa poc, només teníem tractaments inespecífics que ajudaven al malalt a resistir mentre el seu sistema immune s'enfrontava al virus.

Des de fa pocs dies, tenim un fàrmac que sembla que ajuda realment a alguns dels pacients moderadament greus i molt greus: la dexametasona. Aquest corticoesteroide serveix per controlar la inflamació que causa tants problemes en els casos greus de Covid19.

Aquest és l'aspecte de la dexametasona, un corticoesteroide (molècules amb 4 anells que s'assemblen al colesterol). No és la panacea i cal anar amb compte amb la seva administració però pot reduir la letalitat dels casos greus (els de la UCI) des dels actuals 3 de cada 8 a 2 de cada 8. Podeu llegir-ne més al blog del Centpeus.

3. Les vacunes.

Ho poso en plural perquè els investigadors estan treballant en desenes de vacunes diferents. La cursa, ara mateix, es presenta així:

Aquí podeu trobar una explicació del que es fa a cada fase.

Com veieu, ja hi ha no una sinó dues vacunes en fase III. I tres més a fase II. No és pot dir blat fins que tinguem la fase III completada i s'aprovi la vacuna però hi ha escenaris optimistes que apunten a finals d'any o principis del 2021. L'esforç que s'ha fet amb les vacunes inclou fer vàries fases en paral·lel o fins i tot avançar la producció, amb el risc que finalment no s'aprovi la vacuna i s'hagin de llençar milions de dosis a la paperera. Es tracta de gastar milions d'€ per intentar salvar centenars de milers de vides.

4. Drôle de guerre

Em perdonareu la metàfora bèl·lica però el moment actual em recorda al període conegut com drôle de guerre. Acabada la invasió de Polònia, en la que els nazis havien demostrat de què era capaç la seva maquinària bèl·lica, la guerra va entrar en una estranya pausa. Durant uns mesos, els aliats esperaven parapetats a la línia Maginot, en la qual confiaven per frenar els nazis. La guerra seguia però semblava una guerra de broma, sense operacions miliars importants.

I aquesta és la meva sensació ara mateix. Hem patit la primera onada de la pandèmia i sembla que ja s'hagi acabat. Tornem a la normalitat. Però seguim sense vacunes i sense tractament. La Covid segueix tenint un gran potencial per endur-se moltes vides. I, de fet, ho està fent a altres països. Mentre nosaltres dubtem si tornar a fer vida normal com si no passés res o esperem atrinxerats en el distanciament social per tornar-la a frenar quan torni.


Què ens espera?

Com dèiem, hi ha diversos escenaris, que coincideixen amb els que ja vam descriure en un post anterior.

El pitjor d'ells és la immunitat de grup. Vol dir que el virus segueix el seu camí fins a infectar un % prou gran de la població (entre el 60 i el 80%). Recordem que això, amb una letalitat del 1 o 2% significa que els 13.000 morts a Catalunya pujarien fins a uns 75.000.

Per sort, sembla que ja tenim un medicament útil i en els propers mesos en poden arribar més. Això farà que baixi la letalitat i la immunitat de grup costaria menys vides.

Com més temps passi fins que torni el virus (o més el mantinguem a ratlla), més temps donem als científics perquè assagin nous tractaments o perquè arribi la vacuna. Vistos els progressos dels darrers mesos, tinc l'esperança que si aguantem fins a final d'any, el nostre arsenal mèdic estarà molt més preparat per al nou atac. Val la pena provar-ho.


La lliçó no apresa.

Potser el que m'angoixa més és el poc reconeixement social envers els col·lectius que estan treballant dur en la lluita contra el virus. No estic parlant tant del personal sanitari, que rep una ridícula pagueta  extra (comparada amb el 20% d'augment de sou que s'enduen uns altres cada mes) i que, si bé al principi eren aplaudits ara veuen com la gent ha sortit del confinament amb algunes actituds temeràries sinó sobretot dels científics, els investigadors que es dediquen a trobar remeis per a aquest problema i per a molts altres.

En primer lloc ja van sonant les primeres notícies de retallades a la R+D. És cert que els resultats d'avui són sobretot fruit dels diners que vam invertir fa uns anys. Però retallar en R+D avui vol dir que els propers anys tindrem moltes menys solucions per a virus com aquest o per a molts altres problemes. Cal una ciència forta, que abasti molts camps del coneixement amb equips potents.

I no només els governs (o el nostre govern) no sembla que ho tingui clar. La societat tampoc sembla que s'escandalitzi quan es talla el finançament a la ciència. Sembla que hi ha una certa apatia o desinterès. Deixant de banda els grups conspiranoics que, mentre els científics busquen una vacuna salvi milions de vides, ja han començat el boicot a la vacuna (no a una concreta, eh? A la que sigui que surti en primer lloc i el govern tingui a disposició per vacunar tothom) amb arguments propis de pel·lícules de ciència-ficció del Nicolas Cage.

I no només estan en contra de la vacuna sinó també de totes les mesures adoptades per defensar-nos del virus. Ni mascaretes, ni distanciament social, ni confinaments... Sembla com si el SarsCov2 controlés els seus cervells mitjançant 5G i els empenyés a promoure totes i cadascuna de les accions que afavoreixen la propagació del virus.

divendres, 29 de maig de 2020

Resultats de la Recerca #JoEmCorono. Èxit o fracàs?

Potser aquests dies haureu sentit a parlar de la recerca anomenada #JoEmCorono sobre el SarsCov2 que s'ha fet des de Can Ruti (Badalona). Hi havia moltes expectatives en aquest assaig, en part pel component mediàtic aportat pel doctor Oriol Mitjà.

Aquest tuit del 23 de maig explica que l'assaig ja ha acabat i estem a l'espera de la publicació de resultats. Més informació aquí.

L'assaig s'ha vist envoltat de polèmica sobretot per algunes declaracions del doctor Mitjà, mentre la corba del SarsCov2 pujava, crítiques amb el retard amb què el govern espanyol va prendre les mesures de confinament necessàries per aturar la corba de contagis. A partir d'aquí cert sector de la premsa ha esmolat els ganivets i ha posat el punt de mira sobre aquest doctor, acusant-lo de voler-se significar políticament.

Però aquest no és un post per explicar-vos batalletes de periodistes mercenaris. Vull fer una mica de reflexió sobre què pot sortir d'aquesta i de moltes altres investigacions que s'estan duent a terme aquests mesos al voltant de la Covid, tot i que són reflexions aplicables a qualsevol recerca.

Posaré una al·legoria per fer-ho més gràfic. Imagineu que s'ha perdut un nen i els habitants d'una comarca decideixen que cal trobar-lo com abans millor. Què fan? Organitzar-se en grups de recerca per escorcollar diferents zones de la comarca.

Començaran pels llocs de més fàcil accés. Carrers, carreteres, parcs dels pobles1. Si algú ha buscat un nen de la mateixa edat abans, sabrà en quins llocs és més probable trobar-lo i prioritzaran aquests llocs2. Si se saben més coses d'aquest nen en concret, es buscaran llocs relacionats amb aquest nen (li agrada pujar als arbres? escalar muntanyes? anar a la platja?)3. Potser hi ha sort i tenim un mitjó que posi sobre la seva pista uns gossos policia.4

El doctor Mitjà, al ser mediàtic, aconsegueix reunir un nombrós grup de recerca i els veïns li han donat mitjans (valgui l'acudit) per buscar-lo en un bosc de difícil accés però que els qui coneixen el nen creuen que es important regirar.

És obvi que l'objectiu és trobar el nen (o la cura de la Covid19). Però, hem de jutjar el treball d'un grup de recerca només per si l'han trobat o no? Si el teu grup de recerca està buscant a la muntanya, i el nen no és a la muntanya, per molt bé que busquis, no el trobaràs.

Això sí, si has buscat al bosc i el nen era al bosc, potser sí que has fet alguna cosa mal feta i cal censurar la teva tasca professional.

La gràcia aquí és que hi ha molts grups de recerca buscant en molts llocs diferents. La majoria fracassaran perquè el que busquen no és allà on ho busquen. No s'estan equivocant: cal buscar-ho en els llocs que a priori semblen més probables i descartar-los. En ciència, els resultats negatius, també són importants.

Quan surtin els resultats de l'estudi del doctor Mitjà, poden passar dues coses:

  • Que s'hagin trobat resultats positius. Això vol dir que el tractament profilàctic que s'estava estudiant és útil i cada cop que trobem un nou infectat, li podrem donar uns medicaments per reduir la seva capacitat de contagiar el virus. Amb això reduirem la velocitat de propagació de l'epidèmia i evitarem pics com el que hem tingut fa unes setmanes.
  • Que no s'hagin trobat resultats positius i el tractament profilàctic no funcioni. No cal que us digui que la premsa ho vendrà com un fracàs i la caiguda als inferns d'un doctor a qui se li havien pujat els fums. Tothom qui ha contribuït amb una donació se sentirà frustrat, potser estafat. Però era una feina que s'havia de fer. Calia provar si funcionava.
Si l'estudi s'ha fet bé, si no s'han fet trampes i s'han respectat els protocols, llavors és un bon treball científic. Mireu a on es publica. Si és en una revista de primera línia, vol dir que probablement l'equip de recerca ha fet una bona feina.

I així avança la ciència. En els propers mesos s'aniran publicant més estudis d'altres grups de recerca. I cada cop que es fa un estudi, es revisen els resultats dels estudis fets anteriorment. Per aquí ja hi hem anat i sembla que no funciona. Per allà ens va semblar que podia haver-hi una via interessant per on aprofundir. I en algun moment, potser algú ho trobi.

O potser no. A la ciència no sempre hi ha certeses. Potser el nen no apareix mai. Però s'entén la diferència entre anar a buscar-lo o esperar que aparegui sol o resignar-se si no apareix?



1: Els primers tractaments que s'han provat han estat medicaments que s'havien desenvolupat per altres malalties i que estaven "a mà".
2: Tot el que se sap d'altres coronavirus ha servit per intentar preveure com es comporta el SarsCov2. Per exemple, sabem que rentar-se les mans amb sabó és efectiu, sabem que es transmet a partir de gotetes de líquid que exhalem, etc.
3. Tota la informació que tenim des del gener sobre aquest virus ha servit per dissenyar estudis i tractaments.
4. La seqüenciació del genoma del SarsCov2 ens ha servit per poder fer tests i anar seguint el rastre de contagis.


dilluns, 18 de maig de 2020

Volem Youtubers en català: El Projecte Malaia.

En anteriors capítols, aquest blog va proposar-se promocionar el català a Youtube. La veritat és que entre els posts de destruir la humanitat i els del Covid, només he tingut temps de promocionar un canal de Youtube en català, Parlem de Ciència.

Tenia mig començat un segon post amb tres propostes però tampoc m'engrescaven del tot i, a sobre, una d'elles (no direm qui) s'ha passat recentment al castellà.

Afortunadament, divendres passat va sorgir una proposta per salvar el català a Youtube. Són una gent que està ficada en temes d'imatge i xarxes socials i que han creat un projecte amb cara i ulls per potenciar Youtubers catalans. Com? Que ho expliquin ells:



És a dir, en resum:

  • Busquen gent que faci vídeos que puguin tenir un cert èxit de diferents temàtiques o formats.
  • Donen suport i assesoren/aconsellen la gent que comença.
  • Enllacen els vídeos d'aquesta gent per tal que l'algoritme de Youtube acabi recomanant-los al públic interessat en algun d'ells.
Sembla una tonteria però si ho comparem amb la iniciativa de Youtubers.cat, és un gran pas endavant. Ara falta que la idea qualli i que Malaia serveixi realment per allò que promet: demostrar que és més fàcil triomfar a Youtube en català que en castellà.

Jo no soc consumidor habitual de Youtube (de vegades poso algun vídeo de fons mentre rento els plats) i us he de dir que als primers vídeos que han penjat en aquesta iniciativa, tot i ser en molts casos de temes que no m'interessaven gaire, hi he vist bastant de talent.

Us deixo amb un vídeo random, que trobo que té un punt de visionari.


Bé, espero que aquesta iniciativa tingui èxit i ben aviat fins i tot molts dels que dieu "oh, és que a mi no m'agrada el Youtube" tingueu uns quants Youtubers de referència en català o fins i tot el vostre propi canal de Youtube.

divendres, 8 de maig de 2020

Covid19: Com ens en sortirem?

Vull resumir en aquest post les vies per tornar a la normalitat (nova o antiga). A la vida que teníem abans de la Covid19.

1. Contenir l'expansió del virus.

Alguns països han decidit ser estrictes en el control dels contagis. A través de tests que detectin ràpidament els infectats i de mesures de distanciament social i de control a través d'eines com apps de mòbil, sembla ser que han aturat aquesta expansió, tot i que és difícil pensar que podran aturar tots els brots que vagin tenint.

També hi ha iniciatives sorprenents, com la d'analitzar les aigües residuals per saber en quin barri o municipi hi pot haver un brot. Segons sembla, es podrien detectar els casos uns dies abans que arribessin als hospitals.

2. La vacuna.

Aquesta seria la millor opció. Vacunes tothom i el virus ja no pot infectar quasi ningú i desapareix. Pocs diners, poques morts però... trigarà molt en arribar. Les previsions més optimistes apunten al 2020. Les més pessimistes diuen que potser no arribarà mai.

I el 2020, que seria un rècord mai vist en el desenvolupament d'una vacuna, és massa tard tenint en compte la velocitat de propagació (en un parell de mesos es pot haver contagiat un 10% de la població). Ara bé, potser quan arribi tampoc serà totalment inútil, tenint en compte les sorpreses que està donant aquest virus.

Actualment s'estan desenvolupant desenes o centenars de vacunes contra els SARSCov2, seguint diferents estratègies terapèutiques. Totes elles hauran de superar duríssimes proves si volen arribar a la comercialització. Font.


3. La immunitat de grup.

La immunitat de grup consisteix en la reducció dels contagis fins a prop de zero a causa que hi ha massa gent que ha passat la malaltia i ha desenvolupat immunitat. Així, el virus no troba prou gent vulnerable a qui infectar i es va extingint l'epidèmia.

És una solució "barata" que probablement sigui la que acabi tenint lloc en la majoria de països del món, potser fins i tot en tots.

El preu a pagar és en vides humanes. Si a Catalunya han mort unes 10.000 persones amb, suposem, un 10% de contagiats, arribar fins al 60 o 70% implicaria multiplicar per 6 o per 7 aquesta xifra.

I bé, ja que hem fet confinament, estaria bé que aplanar la corba servís perquè en el temps que hem guanyat es desenvolupessin tractaments que reduïssin la letalitat del virus.

En aquest gràfic veiem com els infectats (en vermell) necessiten estar en contacte amb gent vulnerable (en blau) per transmetre la malaltia. Si hi ha prou immunitzats (en groc) la propagació s'atura de seguida.


4. Tractaments.

Intentaré resumir els diferents tipus de tractament i explicar-los a un nivell molt bàsic.

4.1. Medicaments reciclats.

Si abans hem dit que una vacuna triga molt de temps a estar llesta, amb els medicaments passa el mateix. De mitjana poden passar uns 12 o 15 anys en fer tots els estudis que ens assegurin el medicament és efectiu i segur. I, com abans, no tenim aquest temps.

El que s'ha fet des del començament de la pandèmia ha estat intentar provar medicaments que ja eren al mercat per altres afeccions i mirar si servien per a la Covid19.

De moment, fins on jo sé, no hi ha res que s'hagi demostrat que funcioni. S'han intentat tractar amb antivirals (sobretot al principi de la malaltia, quan la càrrega viral és més alta) que s'havien desenvolupat per a altres virus i s'han fet servir altres medicaments per tractar la simptomatologia (sobretot anti-inflamatoris per tal de controlar la violenta resposta del sistema immunitari, que provoca els greus danys pulmonars).


4.2. Transfusions de plasma sanguini.

Aquesta estratègia es basa en donar a un pacient de Covid plasma sanguini d'algú que s'ha recuperat de la Covid. Si s'ha recuperat vol dir que el seu cos ha produït anticossos capaços de vèncer el virus. Per tant, amb el plasma, el pacient rep aquests anticossos que l'haurien d'ajudar a vèncer la malaltia.

No està clar si funcionarà o no però ara mateix potser és la via més prometedora. Si funcionés, al nostre país tindríem un obstacle legal perquè aquesta opció fos efectiva i és la llei que prohibeix recompensar econòmicament els donants de plasma. En cas que hi hagués un pic i els hospitals necessitessin plasma d'expacients Covid, n'hi hauria prou apel·lant a la solidaritat?

Si funciona, el millor de tot és que no cal desenvolupar res. Ja tenim expacients Covid que poden donar plasma sanguini un cop per setmana i la legislació no exigeix milers d'estudis clínics per validar la seguretat de donar plasma. És a dir, aquesta opció la tindríem des de ja.

Aquesta solució de Grífols sofisticaria el tractament per donació de plasma. Es preveu que es pugui fer servir des del juliol (als EEUU).



4.3. Producció d'anticossos per Biotecnologia.

Aquesta opció és la més "moderna". Es basa en el mateix que la d'abans però produint els anticossos en un laboratori. Com us podeu imaginar, necessitaria una mica més de temps que l'anterior i també caldrien alguns estudis i permisos per autoritzar-la.

En general, la biotecnologia ens permet fer servir cèl·lules de diferents tipus (bacteris, fongs, cèl·lules animals, etc) com a fàbriques de diferents molècules. De vegades s'edita genèticament la cèl·lula per modificar-la i fer que fabriqui la nostra molècula. 

El virus i els anticossos que el podrien inutilitzar. Font.

4.4. Altres medicaments.

No n'he sentit a parlar però potser algú està desenvolupant nous medicaments per tractar la Covid19. No és una opció pràctica a curt termini, com hem dit abans, però tenint en compte que venim de la SARS i la MERS, potser no està de més.



I fins aquí el meu resum. Com veieu s'estan fent moltes coses en molts llocs del món per intentar trobar una solució a la pandèmia. Esperem que alguna d'aquestes iniciatives arribi a temps per salvar milions de vides.

divendres, 24 d’abril de 2020

La Fundació d'Asimov i el distanciament social.

Ens vam mirar el virus de lluny durant un parell de mesos. Una mena de grip estranya que matava uns pocs xinesos. Vam criticar el govern xinès, com si no estigués a l'alçada del que s'espera d'un país avançat.

Quan el virus va arribar a Europa, vam descobrir, sorpresos, que estem pitjor adaptats que els asiàtics per una pandèmia com aquesta. Els europeus (sobretot al sud) saludem amb petons o encaixant les mans en comptes de fer reverències com al Japó, no tenim costum de dur mascaretes quan estem encostipats i posem els drets individuals per damunt dels col·lectius.

Potser els japonesos, amb la seva cultura de videojocs, de robots, amb fenòmens socials com els hikikomoris, són el país més preparat per aplicar el distanciament social.

Podem pensar en les diferents societats com subespècies que competeixen entre si i s'adapten millor o pitjor a l'entorn i als seus canvis. El plantejament que Asimov fa a la saga de La Fundació és en essència una exploració de com les diferents societats es poden adaptar a diferents entorns.

En resum, planteja una Galàxia amb 4 tipus de civilitzacions (potser farem SPOILERS):

  • La Primera Fundació: és la que més s'assembla a la cultura occidental. Una mena de democràcia amb respecte pels drets individuals però sense evitar el bel·licisme. Uns EEUU galàctics.
  • La Segona Fundació: Una societat secreta que vigila la Humanitat i hi interfereix per tal de dur-la subtilment pel bon camí. Seria com un govern planificador tipus Xina amb els recursos de Google.
  • Gaia: Un Planeta on tot està connectat. Una mena de transhumanisme místic budista on el planeta és un superorganisme i els éssers que l'habiten són com les seves cèl·lules.
  • Els planetes espacials: Són els primers planetes colonitzats pels terrestres. A diferència de tota la resta de planetes, aquests van ser colonitzats amb l'ajuda de robots. La teoria d'Asimov és que els robots fan poc competitives aquestes societats.
El cas és que aquests dies m'han fet pensat en un d'aquests planetes espacials. Solaria és un món habitat per uns pocs milers d'habitants que practiquen un distanciament social extrem. Cada solarià té grans extensions de terreny per a ell i un munt de robots al seu servei. Es reprodueixen asexualment quan cal reemplaçar algun individu i, en general, eviten qualsevol contacte amb altres solarians.

Com deia abans, Asimov no confia en aquesta mena de societats, les considera decadents i incapaces d'assumir els riscos necessaris per colonitzar la galàxia. I és cert que les nostres societats avancen a base d'interacció social. Però hem vist que el nostre estil de vida ens exposa a riscos que potser no volem assumir.

Fa 200 anys, un virus com el SARSCov2 hauria trigat anys a estendre's per tot el planeta. Potser ni tan sols ho hauria aconseguit. Però el turisme, el comerç internacional, els congressos... la brutal interconnexió del món és una autopista per escampar ràpidament un virus d'aquest tipus.

I aquí la pregunta és si després d'això intentarem ser més com els solarians. Més teletreball i menys contacte físic. Més autosuficiència econòmica en sectors clau i menys producció a països llunyans. Menys manifestacions i més xarxes socials. Més Netflix i menys cinemes. Més sofà i menys estadis de futbol. Més jardins i menys bars.


I també si aquesta possible empremta que ens deixi el SARSCov2 ens pot preparar per a la següent crisi o, al contrari, ens pot perjudicar. La següent crisi pot ser un altre virus o pot ser un problema mediambiental.

I aquests dies, que estem confinats a casa, potser tenir temps per anar pensant com volem ser en un futur proper.

dimecres, 15 d’abril de 2020

Allò essencial

Vivim uns temps difícils. La lluita contra el temible SARSCov2 té uns efectes directes (sobre malalts, personal mèdic, etc) i uns efectes menys evidents sobre els que, de moment, no estem a primera línia.

Un d'aquests efectes menys evidents és que la gent té molt de temps per pensar. Com a escriptor us dic que això acabarà amb desenes de milers d'autobiografies escrites (potser autopublicades cap al 2021). Serà dur, perquè algunes seran d'amics o familiars vostres.

Per sort, les xarxes socials fan que la gent tingui menys capacitat de concentració i la creació literària es pugui resumir moltes vegades en la mida d'un tuit (o un fil de 5 o 6 tuits). O fins i tot en un retuit.

Una de les idees/mems que circulen aquests dies és que la Covid19 ens està ensenyant a viure només amb allò essencial. S'ha fet una classificació de professions que són necessàries (els que han treballat durant el confinament total) i professions prescindibles (la resta). És cert que molts treballem a distància i alguns ens hem adaptat d'aquella manera (classes telemàtiques, gran idea!).

Aquesta filosofada amb aires new age m'ha semblat absurda i ofensiva a parts iguals. D'acord que hi ha unes professions que són imprescindibles. No podem viure sense menjar. Així que els productors de menjar són imprescindibles. A partir d'aquí, tota la resta els podem ordenar per utilitat d'una manera més que subjectiva.

Segons el Petit Príncep, els supermercats no són essencials. Font.


Un soldat és més important que un cuiner? Una caixera de súper és més important que un científic que investiga medicaments contra l'Alzheimer? Un periodista és més útil que un afinador de pianos?

De la mateixa manera, dir que ara estem vivint només amb allò essencial em sembla una presa de pèl. Hi ha coses essencials que no tenim. No tenim llibertat. No podem anar a nedar. No podem anar a una biblioteca. No podem anar al teatre. No podem anar a passejar pel bosc ni d'excursió en bicicleta. Els nens no poden jugar amb els seus amics. Molts joves potser no poden veure les seves parelles. Moltes persones no poden acompanyar els seus familiars en el seu final. I com això moltes coses més, cadascú suposo que troba a faltar unes coses diferents.

Totes aquestes coses suposadament "no essencials" em semblen més essencials que d'altres, com poder comprar cada dia l'ABC al quiosc o veure el Sálvame per la tele. Admeto el punt de pedanteria. Potser per a molta gent aquestes són coses essencials.

El que potser sí que és veritat és que aquesta crisi ens està posant a cadascú davant de la reflexió, de preguntar-nos què és essencial i què no. Com quan anem a un enterrament i deixem anar tota aquella sèrie de tòpics (no som res, la vida és breu, carpe diem, aprofitem ara la vida, dediquem-nos a estimar, a allò que ens omple, etc) que oblidem al cap de mitja setmana.

Jo el desig que tinc és que ben aviat tot això s'acabi i puguem dedicar-nos a perdre el temps de manera frívola en coses no essencials, com fem quan no se'ns acaba de morir ningú estimat, com fèiem abans que ens tanquéssim per evitar desenes o centenars de milers de morts.

Allò essencial, per a mi, és poder fer allò que vols fer amb la teva vida.

dilluns, 6 d’abril de 2020

Solucions per a la Covid19 i Bioètica. Ens enfrontem a un dilema del tramvia?

En capítols anteriors, vam deixar la humanitat confinada a l'abisme de Helm i vam dir que Gàndalf (la vacuna o teràpia definitiva) trigaria una mica més de 5 dies. Quan pregunten a un científic si la vacuna ha de trigar 18 mesos, el científic arronsa les espatlles i diu "bé, no és segur que la tinguem en 18 mesos. Potser no la tenim mai" i la gent es desespera. Però per què triga tant?

Ens trobem en una situació difícil pel que fa als temps d'espera perquè el virus és molt ràpid. En 6 mesos podria arribar a infectar més del 50% de la població mundial i una vegada infectat, pots morir en qüestió de dues o tres setmanes. 18 mesos és una eternitat.

La setmana passada vam assistir a un altre agre debat sobre l'homologació d'uns respiradors que s'estan fent a corre cuita per intentar que aquesta setmana no hi hagi centenars o milers de pacients que no poden ser atesos a la UCI per falta d'aquest dispositiu.

Tant en el cas de les vacunes i medicaments com en el cas dels respiradors, aquest temps tan llarg per validar un producte està relacionar amb minimitzar els riscos del seu ús. Un mal medicament o un mal respirador pot matar. I es requereixen moltes proves per tal que les autoritats els aprovin. No us avorriré en aquest post sobre les diferents fases del desenvolupament de medicaments o vacunes però sempre són molts diners i molt de temps.

Esquema típic de les diferents fases de desenvolupament d'un medicament. Penseu que el temps entre que es "descobreix" i surt al mercat pot estar al voltant dels 12 anys. Per això, per al SARSCov2 ara mateix s'estan fent estudis amb medicaments ja existents, que ja s'ha comprovat que tenen poca toxicitat i estan autoritzats. Font.

Del que vull parlar en aquest post és sobre si els protocols generals són els millors en aquesta situació. Això que plantejaré ara, no estic segur que s'acabi produint però ara mateix em sembla probable. Hi ha dues maneres d'afrontar la situació.


1. Anàlisi risc-benefici.

Aquesta és l'aproximació més racional. Si un respirador low cost (no homologat) mata un 1% dels pacients i un d'homologat mata només un 0,1% dels pacients, és lògic utilitzar l'homologat. Però si no utilitzar cap respirador pot fer que morin un 20% dels pacients, potser està justificat fer servir un respirador low cost per a tots els pacients que es quedin sense respiradors homologats.

I el mateix per medicaments o vacunes. Si una bona vacuna pot estar disponible d'aquí 18 mesos i una vacuna menys segura pot estar disponible en 5 mesos, potser la menys segura podria salvar més vides, tot i que potser alguns dels vacunats patissin efectes adversos per la seva administració.

Per tant, l'anàlisi risc-benefici aconsellaria prendre activament riscos per evitar danys per omissió.


2. Protocols de seguretat.

La segona opció seria més conservadora i ajustada a protocols. Es tractaria d'assegurar-nos que els riscos de les nostres teràpies són mínims. Aquesta opció dona seguretat als qui apliquen les teràpies. No només seguretat emocional sinó també seguretat jurídica (pensem en països com EEUU on les demandes judicials són freqüents).

He comentat abans que potser en el cas de la Covid19 (o futures pandèmies que avancin ràpidament per tot el planeta) una opció conservadora com aquesta faci que les solucions arribin massa tard. I no només és qüestió de temps. Penseu que hi ha moltes malalties que no tenen nous tractaments perquè desenvolupar un nou fàrmac i posar-lo al mercat té un cost de milers de milions d'euros. Potser amb menys proves tindríem molts més medicaments.


El dilema del tramvia.

La tria entre les dues estratègies ens porta cap al dilema del tramvia. Un individu veu com un tramvia està a punt d'atropellar cinc persones. Té la possibilitat de desviar el tramvia per una altra via però si ho fa, el tramvia matarà una altra persona.

Accionaríeu la palanca?

Amb aquesta informació, sembla lògic prendre la decisió de desviar el tramvia però, en el moment d'accionar la palanca, assumiu la responsabilitat directa d'una mort (la persona mor per una acció vostra) mentre que si no tireu la palanca, les cinc persones moren per omissió (no les heu salvat però tampoc sou vosaltres qui, en última instància, ha dut el tramvia fins allà).

El dilema es pot complicar molt més. Per exemple, imagineu-vos que després d'accionar la palanca descobriu que la persona morta era un eminent científic que treballava en una teoria molt prometedora per solucionar el canvi climàtic i els cinc que heu salvat eren concursants de Gran Hermano. Probablement heu condemnat la humanitat a patir moltíssimes més morts que si no haguéssiu accionat la palanca.

En el cas que ens ocupa, s'ha especulat que, per exemple, una mala vacuna, que mati uns pocs centenars de persones (encara que en salvi milions) provoqui un rebuig futur a les vacunes.

No és una hipòtesi esbojarrada. Penseu que els milions de persones que se salvarien serien hipotètics (ningú sabria si li deu la vida a la vacuna o no) mentre que les víctimes de la vacuna serien clarament identificables. I recordeu també que actualment, amb vacunes molt segures que han salvat milions de vides amb molt pocs efectes secundaris, ja hi ha importants grups de població que decideix no vacunar els seus fills, posant en perill la vida de milers de persones.

Una mala vacuna podria fer que molta gent perdés la fe en les vacunes. I l'eficàcia de les vacunes es basa en gran mesura en immunitzar un % de la població molt gran que permeti la immunitat de grup.


Per tant, tot i que personalment considero que les solucions racionals d'anàlisi cost-benefici són el camí que ens condueix cap a un nombre més baix de morts per la Covid19, els riscos d'aquesta estratègia en un món habitat per persones no racionals són prou alts com per considerar estratègies més conservadores.

Ara bé, què passaria si la letalitat del virus fos del 50 o el 60%? Hauríem de seguir aferrats als protocols? A partir de quantes persones de diferència entre una i altra via consideraríem accionar la palanca? Potser aquest virus és una oportunitat per aprendre a actuar davant de pandèmies. Potser l'hem d'aprofitar per estar millor preparats per a la següent.

dimecres, 1 d’abril de 2020

Els SARSCov2 i l'abisme de Helm

No sé com porteu el confinament, espero que bé. El canvi d'estil de vida fa que de vegades el nostre cervell també canviï de manera de pensar. A mi em continua semblant difícil deixar de pensar en el SARSCov2. Però avui tornem a les essències del blog: ficció i realitat. O la realitat explicada a través de la ficció.

M'ha vingut al cap un fragment de la pel·lícula de Les Dues Torres, del Senyor dels Anells. M'ha costat trobar-lo per Google perquè no recordava exactament la literalitat del text i perquè, no sé si us passa, el cercador de Google cada cop em sembla que funcioni pitjor. En aquest fragment hi ha un diàleg que sembla una al·legoria del que estem vivint actualment.

Us copio el fragment en anglès i després us el vaig traduint i comentant.


THÉODEN: I want every man and strong lad able to bear arms, to be ready for battle by nightfall. We will cover the causeway and the gate from above. No army has ever breached the deeping wall or set foot inside the Hornburg.

GIMLI: This is not a rabble of mindless Orcs. These are Uruk-hai. Their armor is thick and their shields broad.

THÉODEN: I have fought many wars, Master Dwarf. I know how to defend my own keep. They will break upon this fortress like water on rock. Saruman’s hordes will pillage and burn. We’ve seen it before. Crops can be resown. Homes rebuilt. Within these walls, we will outlast them.

ARAGORN: They do not come to destroy Rohan’s crops or villages. They come to destroy its people. Down to the last child!

THÉODEN: What would you have me do? Look at my men. Their courage hangs by a thread. If this is to be our end, then I would have them make such an end as to be worthy of remembrance!

ARAGORN: Send out riders, my lord. You must call for aid.

THÉODEN: And who will come. Elves? Dwarves? We are not so lucky in our friends as you. The old alliances are dead!

Us poso en antecedents. Saruman ha forjat un temible exèrcit d'Uruk-hai amb la intenció de destruir Rohan i exterminar tots els seus habitants. Théoden és el rei de Rohan i decideix concentrar les seves forces a l'abisme de Helm, una fortalesa que, en el passat, ha servit per protegir la seva gent. Són molt inferiors en nombre als Uruk-hai però no els queda altra opció que lluitar.

En Gàndalf no es tanca a Helm amb en Théoden sinó que va a buscar uns genets de Rohan que s'havien exiliat per un conflicte anterior amb en Théoden. Font.



Anem amb el diàleg:

THÉODEN: Vull que tots els homes i nois prou forts com per portar armes estiguin preparats per la batalla quan caigui la nit. Cobrirem el camí i la porta des de dalt. Cap exèrcit ha trencat mai la muralla ni ha posat un peu a Hornburg.

Fixeu-vos en el primer paral·lelisme. El rei confina la seva gent per protegir-la d'un enemic que té com a únic propòsit destruir els humans.

GIMLI: No és una turba d'estúpids orcs. Són Uruk-hai. La seva armadura és gruixuda i els seus escuts amples.

El virus no és una estúpida grip. Té una letalitat més alta i és molt contagiós.


THÉODEN: He lluitat moltes batalles, mestre nan. Sé com defensar les meves places. S'estimbaran contra aquesta fortalesa com aigua contra la roca. Les hordes de Saruman faran pillatge, ho cremaran tot. Ho hem vist abans. Els conreus es poden replantar. Les cases reconstruir. En aquestes parets, sobreviurem.
ARAGORN; No venen a destruir els conreus o les viles de Rohan. Venen a destruir la seva gent. Fins al darrer infant!

Aquest és el fragment que em va venir a la memòria amb el confinament. Sentireu a parlar molt els propers dies de l'economia. Que si aquesta empresa tanca, que si l'altra fa fallida i deixa molta gent al carrer. Que si el PIB es desploma i el deute s'enfila. I és cert, tot això serà un daltabaix terrible. Però ara ve el nostre petit enemic, a qui no li interessa res d'això. Ve a matar la nostra gent. Els nostres familiars i amics. Ens tanquem a Helm per salvar tantes vides com puguem.

THÉODEN: Què vols que faci? Mira els meus homes. El seu coratge penja d'un fil. Si aquest ha de ser el nostre final, llavors vull que sigui un final digne de ser recordat.

UCIs saturades, personal sanitari que s'enfronta a una càrrega de treball que els sobrepassa, mal equipats però disposats a fer el que han de fer. El que estan fent metges i infermeres haurà de ser recordat durant molts anys.

ARAGORN: Envieu genets, senyor. Heu de demanar ajuda.
THÉODEN: I qui vindrà? Els elfs? Els nans? No tenim la sort de tenir els amics que teniu vosaltres. Les velles aliances són mortes!

Aquí ve la part més important, la que ens hauria de fer reflexionar més. Théoden tanca el seu poble a Helm sense pràcticament cap esperança de victòria. I nosaltres? Què passarà quan, gràcies al confinament, s'aplani la corba? Podrem tornar a fer vida normal?

Probablement no. Si tornem a la nostra vida anterior, s'esperen nous brots, nous pics de la malaltia. El confinament només serveix per:

a) Buidar les UCIs i evitar que molta gent mori per falta d'assistència sanitària. No només de Covid19 sinó de qualsevol altra malaltia que requereixi aquestes atencions que ara no es poden donar perquè les UCIs estan saturades.

b) Guanyar temps perquè la ciència trobi remeis que disminueixin la letalitat de la malaltia. Medicaments i, sobretot, la vacuna.

Per tant, si anem pel camí a, durant molts mesos haurem d'estar pendents de les corbes de contagi i anat aplicant mesures de contenció de l'epidèmia (el que han fet a Wuhan). En algun moment, prou gent haurà passat la malaltia i estarem relativament protegits per la immunitat de grup.

Si anem pel camí b, si arriba la vacuna eficaç haurem derrotat el SARSCov2 i podrem tornar a les nostres vides (amb les nostres viles i conreus destruïts pels Uruk-Hai, això sí). Aprofito per recordar-vos que hi ha uns herois dels quals no se'n recorda mai ningú: els investigadors. O fins i tot són víctima d'escarni per conspiranoics que els culpen de tots els mals. Però sense aquesta gent que fa medicaments i vacunes estaríem indefensos davant les malalties (fan les armes amb que lluiten els metges, ni més ni menys).


Tornant a Rohan, els elfs van acabar venint a defensar Helm. I la seva lluita va ajudar a resistir fins a l'arribada de Gàndalf, que va vèncer definitivament els Uruk-Hai.

En la nostra lluita, tenim diversos estudis a tot el món per buscar tractaments que, a curt termini, ens ajudin a baixar la letalitat del virus. I Gàndalf seria com la vacuna. Si arriba a temps ens salvarà.


-El rey Théoden lucha solo.
-Hasta ahora.
No sé dir què significa la llum blanca (esperança? el bé?). En aquesta alegoria Théoden i Aragorn farien de sanitaris i Gandalf vindria amb l'ajuda per derrotar el virus.


PD: No he parlat en aquest post dels ents. Per la seva rapidesa en prendre decisions, diria que s'assemblen a certs governants...