dimecres, 31 de juliol de 2019

La Formació Professional, segons Asimov

Isaac Asimov va escriure fa més de 60 anys un conte on explicava com podria ser la Formació Professional al segle LXVI. Així molt resumit, unes màquines analitzen la configuració neurològica de cada noi i noia i li assignen una professió, per a la qual li implanten tots els coneixements al cervell de forma automàtica. Si el voleu menys resumit, el podeu llegir aquí en anglès o en castellà.

La mateixa idea es repeteix al primer episodi de Futurama. El protagonista, que ha passat els darrers mil anys congelat, es desperta l'any 3000 i li assignen una professió de forma automàtica que, curiosament coincideix amb la que tenia en la seva vida al segle XX.

En Fry fent els tràmits per esdevenir una persona útil per a la societat de l'any 3000. Font.


La trama del conte d'Asimov es basa en el fet que, si bé l'aprenentatge automàtic podria servir a una persona per aprendre a pilotar una nau espacial en una tarda, cosa molt útil després de segles d'avenços tècnics, ja que un aprenentatge de tan alt nivell necessitaria molts anys d'estudi pel mètode tradicional. Però un lleuger canvi en el tipus de nau espacial fa que el pilot ja no sigui un expert en el pilotatge de la nau. És a dir, que cada nou avenç tècnic deixa el coneixement del treballador desfasat i el treballador no té les eines per adaptar-se a la nova situació perquè no ha après a aprendre.

Podríem entendre aquesta situació com una obsolescència tecnològica aplicada als treballadors que, en el conte d'Asimov, es dibuixen com a peces forjades a mida de la maquinària industrial i tecnològica de la seva societat. I -no sé si dir ATENCIÓ SPOILER perquè ja he destripat mig conte- sabeu què passa quan els usuaris estan atrapats per productes afectats per l'obsolescència tecnològica? Doncs que hi ha algú que té un avantatge comercial enorme.

Aquesta visió d'Asimov coincideix amb les línies de la pedagogia actual. Fins i tot en la formació professional s'intenta que no aprenguin només a desenvolupar les tasques que hauran de fer a l'empresa quan acabin el cicle sinó també que tinguin recursos per anar-se actualitzant a mesura que les feines del sector canvien.

Això que em vaig trobar mentre feia les opos és una competència professional que els docents d'un cicle de FP hem d'aconseguir que els alumnes adquireixin:

o) Adaptar-se a les noves situacions laborals, mantenint actualitzats els coneixements científics, tècnics i tecnològics relatius a l'entorn professional, gestionant la formació i els recursos existents en l'aprenentatge al llarg de la vida i utilitzant les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Més enllà de la terminologia i la sintaxi barroca, el concepte és el que he explicat abans: aconseguir que l'alumnat tingui la capacitat d'actualitzar-se i no esdevenir obsolet al llarg dels anys.

dijous, 25 de juliol de 2019

Com influïm els uns en els altres?

En ocasions, alguns relats de la ficció especulen amb com seria el món si un personatge en concret no hagués nascut. Avui em proposo demostrar científicament que el pas pel món de cadascun de nosaltres té un impacte vertiginosament alt en el món que deixem quan marxem.

Penseu en els vostres fills. Faran una sèrie d'accions al llarg de les seves vides que modificaran el món i el faran diferent de com hauria estat si no haguessin nascut. També hi ha els fills de les vostres exparelles. Si no us haguessiu separat d'elles o ho haguessiu fet en un altre moment, probablement no s'haurien emparellat amb les seves actuals parelles i aquests nens no haurien nascut. I hi ha  també els fills de les parelles que s'han conegut gràcies a vosaltres. Tampoc haurien nascut de no ser per vosaltres. Això suma un parell o un parell de dotzenes d'éssers humans, depenent de la vostra vida social. Que ja és molt però potser no prou per al món al que vivim. Oi que espereu que us digui que són milers, centenars de milers o potser milions? Que menys es pot esperar d'un post d'aquest blog, oi? Doncs vinga, ho dic: són milions. O centenars de milions. O fins i tot, un percentatge de dos dígits de tota la següent generació d'humans. I ara us explicaré per què.

Com tots sabeu (espero) els éssers humans sorgeixen a partir de la fusió de les cèl·lules sexuals dels seus progenitors. Cada espermatozou i cada òvul tenen 23 cromosomes diferents. Els espermatozous i els òvuls de cada ésser humà són diferents entre si i és per això que no hi ha dos éssers humans amb el mateix ADN, tret dels bessons que hagin nascut d'un mateix òvul fecundat.

Una dona produeix uns 400 òvuls diferents al llarg de la seva vida fèrtil. La seva aportació genètica a la descendència serà diferent depenent del mes de la seva vida en el qual es quedi embarassada. Si s'hi queda al març tindrà un nadó diferent que si s'hi queda al maig. Per tant, si parleu amb una amiga i les vostres paraules fan que canviï d'idea sobre quan ha de tenir els fills, estareu influint decisivament en si arriba al món un ésser humà o un altre.

En el cas dels homes aquest efecte es multiplica vertiginosament. Un home produeix al llarg de la seva vida uns 525 mil milions d'espermatozous. Per posar-ho en perspectiva, la població mundial és de 7 mil milions, dos ordres de magnitud per sota. Això vol dir que cada espermatozou té una finestra d'oportunitat brevíssima per esdevenir el fecundador. En cada ejaculació competeix amb uns 250 milions d'espermatozous. No sé si us feu a la idea de com de difícil és guanyar una competició així i com qualsevol circumstància pot modificar-ne el resultat.

Per resumir-ho, ja no depèn de quin mes es produeixi la fecundació, com en el cas de les dones. L'aportació genètica de l'home a la següent generació depèn de l'instant just en el qual es produeix la fecundació i de les circumstàncies exactes en les que s'ha arribat a aquest instant.

Per tant, qualsevol petit canvi que afecti a aquest instant, dóna lloc a un ésser humà diferent. Imagineu que una parella té previst intentar engendrar un descendent un vespre en concret. Tot allò que mengi l'home durant el dia, canviarà la seva tensió arterial, la funció endocrina, la velocitat de la sang aportant oxigen i nutrients als testicles. Si el cuiner del bar de menús on dina a la feina hi posa una mica més de sal o un oli d'una altra marca, està canviant la descendència de la parella. Si de tornada a casa, un cotxe arrenca una mica massa tard i el semàfor es posa vermell, el conductor d'aquest cotxe està canviant la descendència de la parella. Si un home passeja un gos i fa que l'home es desviï mig metre a l'esquerra, està canviant la descendència. I així amb cada petita acció al llarg del dia.

Podria haver posat allò de la papallona que mou les ales a Pequín, però els meus referents culturals són uns altres. Font.


Però la cosa no acaba aquí. L'home que va agafar l'última ampolla d'oli de la marca que agrada al cuiner també està canviant la descendència de la parella. I la moto que ha provocat una distracció en l'home del cotxe que ha arrencat massa tard, també. I la veïna que ha decidit esperar que s'acabés el programa televisiu abans de sortir a passejar el gos i creuar-se amb l'home que passejava el gos i xerrar-hi una estona. No sé si ho veieu però si ho analitzem amb detall segurament trobarem que hi ha influït tota la ciutat. O tot el país. O tot el món.

Per tant, recordeu-ho. Cada cop que respirem una mica més llarg o una mica més curt o expirem més a la dreta o a l'esquerra, estem canviant decisivament el món. Certament, aquest poder no us permet controlar si el feu d'una manera o d'una altra. El canvieu sense saber què esteu fent. Però, en qualsevol cas, el vostre pas pel món determina enormement com serà el futur.