dimarts, 24 de novembre del 2020

Pensament crític, Jesse Pinkman i el metge que va mentir per vendre la seva vacuna.

Darrerament sovinteja a Twitter un perfil d'usuari que, amb actituds superbes i irrespetuoses, denuncia el relat oficial sobre la pandèmia. No tots aquests usuaris segueixen la mateixa teoria conspiratòria. N'hi ha que diuen que el virus no existeix, que la Covid no és tan greu, que tot és un muntatge dels governs per aplicar polítiques feixistes, que les vacunes són verinoses i que és més barat i eficaç beure diòxid de clor... la llista de teories és llarga i de vegades estan barrejades entre elles.

Més enllà de la inversemblança dels arguments esgrimits, em crida l'atenció aquest perfil psicològic i l'actitud que se'n desprèn. Ells són els que veuen coses que els demés mortals (ovelles del ramat) no veiem. Ells són els herois que s'enfronten a poderosos personatges que es confabulen en fosques conspiracions (suposo que ara les conspiracions són per Meet i d'aquí la importància del 5G). I això els fa sentir superiors, com un Neo que s'ha alliberat de les mentides de Matrix.

Aviam, caparrons. si després de 35 anys encara no tenim espases làser de Star Wars, com s'explica que hagin aconseguit coets que aterren sobre plataformes al mar?


En realitat, aquests personatges són com en Jesse Pinkman, quan decideix seguir el seu criteri i fer servir la banyera de ceràmica per dissoldre un cadàver en comptes de fer servir la de plàstic que li ha manat comprar en Walter White. En Jesse menysté els coneixements científics del seu professor de química i es guia pel seu "sentit comú". La banyera de ceràmica li sembla més adequada, més robusta i com que no entén la ciència que hi ha darrere de la decisió d'en Walter, ignora les seves instruccions i es guia pel propi criteri. En Jesse Pinkman seria el perfil d'aquest lliurepensador de Twitter que va a contracorrent del ramat (SPOILER: la decisió d'en Jesse de fer servir la banyera de ceràmica NO SURT BÉ).



D'en Xavier Abad sabíem que és cap de la Unitat d'Alta Biocontenció de l'IRTA-CReSA però gràcies al sagaç Joan Zeitgeist ara hem descobert que el seu pla malvat i allò que realment el realitza professionalment és dedicar-se a espantar tietes. Moltes gràcies, Joan, no sé què faríem sense tu.

Tornant a les vacunes, fa anys que existeix un nodrit corrent de grups antivacunes. Entre les seves proeses destaquen haver fet revifar malalties mortals que teníem molt a prop de l'eradicació, com el xarampió. I un dels herois del moviment és l'Andrew Wakefield, metge que va advertir de la perillositat de la triple vírica i la seva relació amb l'autisme.

El ramat segueix els consells de científics de pa sucat amb oli a sou de les farmacèutiques. En canvi, els übermensch s'informen pel seu compte. A les pàgines d'empresaris com en Wakefield o en Pàmies, que per uns mòdics eurets et fan sentir part d'aquesta elit de lliurepensadors.


L'estudi d'en Wakefield va ser publicat el 1998 i va causar una baixada de les taxes de vacunació a diversos països. Al Regne Unit les taxes de vacunació van caure del 92% al 85% i els casos de xarampió van pujar de 58 a 1348.


L'any 2004 es va destapar el frau. 10 dels 12 coautors de l'article d'en Wakefield van retirar la seva signatura i The Lancet finalment va retirar l'article. Es va descobrir que Wakefield tenia un conflicte d'interessos, ja que volia patentar una vacuna única contra el xarampió i la retirada de la triple vírica el podria haver beneficiat. A més cobrava d'un advocat del moviment antivacunes americà, que volia "proves científiques" per demandar les farmacèutiques.

Resumint, des de 2004 se sap que la triple vírica és segura però milers de famílies escullen no vacunar els seus fills perquè són escèptics. No es creuen la versió oficial. Són lliurepensadors.

Malauradament, aquest escepticisme i pensament crític no el fan servir per analitzar la informació que els arriba dels moviments antivacunes. Confien cegament en gent com en Wakefield, que segueix sent un important líder del moviment. Una persona capaç d'enganyar falsificant dades d'un estudi científic i difondre la por a una vacuna que salva milers de vides cada any a canvi de suborns d'advocats amb pocs escrúpols.

 Com més perspicaç és un pensador crític, més lluny arriba descobrint la profunditat de la conspiració. Aquí la Sylvia ha pensat molt fort i ha vist clarament que darrere de tot hi ha el mateix Satanàs, que a través del Nou Ordre Mundial (NOM) vol alterar el nostre ADN i deixar-nos mig tarats a tots.


I sí, els científics de vegades s'equivoquen (recordem més d'un metge famós dient al principi de la pandèmia que això no era més que una grip o que no tindríem més que uns pocs casos al nostre país). I està bé fer una anàlisi crítica de les informacions que ens arriben. Però és important no oblidar-se l'esperit crític quan parlen els líders dels moviments conspiranoics dels quals som fidels seguidors.



(El post d'avui està dedicat al David, lector habitual d'aquest blog i millor amic i persona, que fa uns dies va quedar bloquejat en un embús a causa d'una manifestació de negacionistes de la Covid.)

dijous, 19 de novembre del 2020

El coet perdut i l'esperit d'en Mourinho.

Fa poc us parlava de la NASA catalana i de com des de certs sectors es feia burla d'una iniciativa que intentava impulsar un sector econòmic d'alt valor afegit basat en la ciència.

Doncs bé, aquesta setmana ha sortit el segon capítol d'aquest drama. Aquí el teniu:

Si aneu per Twitter trobareu molts acudits sobre el satèl·lit espanyol perdut i molta gent indignant-se pel malbaratament de diners.


Però no ens quedem amb la schadenfreude. O sí, però deixem-la per més tard. Perquè perdre un satèl·lit és habitual. Es tracta d'una tecnologia molt complexa. En anglès hi ha fins i tot una expressió "it's not rocket science!" que valora la dificultat intrínseca als llançaments espacials.

Llençar un coet a l'espai i fracassar en l'intent no és res de què avergonyir-se. Al contrari, és un orgull disposar de tecnologia per enlairar coets. De fet, en la notícia, si hi entrem a fons, veurem que el coet que ha "fallat" no era espanyol. El que havia fabricat Espanya era un satèl·lit, que no s'ha pogut arribar a desplegar. Per tant, és com si algú que fabrica pernils n'envia una comanda a un prestigiós restaurant i l'empresa transportista els perd pel camí. Això no diu res dolent del fabricant de pernils. O sí, diu que no tenen furgoneta pròpia i depenen d'algú que els transporti els pernils.

Per tant, la meva opinió és que si ens hem d'avergonyir d'alguna cosa és de no saber fer coets i, en canvi, riure'ns de qui sí que n'ha fet un, encara que hagi fallat.

Els dos capítols d'aquest drama giren al voltant d'un comportament molt comú a Espanya, lligat també a la bona acollida que va tenir un personatge com Mourinho.

Quan Mourinho va aterrar a Madrid, en Pep Guardiola enlluernava amb un futbol de fantasia. Atac, gols, estètica, títols. Ho tenia tot i a més, a les rodes de premsa era educat, respectuós amb el rival i bon comunicador.

L'objectiu de Mourinho, i dels qui el van contractar, no era pas que el Madrid jugués tan bé com ho feia aquell Barça de Guardiola. L'objectiu era que el Barça jugués tan malament com ho feia el Madrid. L'estil de Mourinho era un joc basat en la força física, en la violència (dins i fora del camp), en les tanganes, en les queixes arbitrals, en desprestigiar els rivals. Mourinho va venir per baixar Guardiola al fang. I això enamorava molts dels seus seguidors.

Per què? Perquè Espanya està plena (i Catalunya, per osmosi, també) de mediocres ressentits i envejosos que quan veuen algú amb ambició per fer les coses bé, en comptes de prendre'n exemple i intentar emular-lo, decideixen destruir-lo o, pitjor, esperar que vingui algú a destruir-lo.

Mentre a la Xina, Japó o Corea miren cap a l'espai, competeixen per fer mòbils d'última generació i valoren els cervells que construeixen projectes importants al voltant del coneixement, aquí seguim fent bullying als "empollons" de la classe.

I aquesta tendència, més enllà de la baixesa moral que suposa, ens condemna a viure en un país de mediocres, on el talent ha de fer les maletes per anar a llocs on se'l valora. Un país d'envejosos que, des del bar, amb un cigaló a la mà i un escuradents a la boca, quan veuen enlairar-se un coet, en comptes de somiar amb futurs esplendorosos, desitgen veure com el coet esclata.

dimarts, 10 de novembre del 2020

Arriba la vacuna?

Aquest dilluns 9 de novembre, un comunicat de Pfizer anunciant bons resultats preliminars de la fase 3 de la seva vacuna va desfermar l'eufòria als mitjans de comunicació i a les borses. Curiosament, no va ser Pfizer l'empresa que va pujar més a la borsa sinó companyies hoteleres o d'aerolínies, que van veure la llum al final d'aquest túnel de "nova normalitat" que les està matant.

Estem davant d'un dia clau? Ha canviat definitivament alguna cosa en la lluita contra la Covid o seguirem necessitant durant molt de temps mascaretes, distàncies i gels hidroalcòholics?

Pfizer fins ara era famós per comercialitzar la Viagra.


Què diuen els resultats que s'han anunciat?

S'ha explicat malament en molts llocs. No són proves que han fet en 94 persones. Les han fet en més de 40000 voluntaris, dels quals 94 s'han contagiat de Covid.

En la fase 3 de la vacuna, Pfizer dona la seva vacuna a milers de voluntaris. A molts altres voluntaris els dona un placebo. En una vacuna perfecta, els del grup control (placebo) anirien contagiant-se de Covid igual que els que no han rebut cap vacuna i els que han rebut la vacuna estarien protegits.

Pfizer ha dit que la protecció de la seva vacuna és superior al 90%, la qual cosa vol dir que dels 94 contagis, com a molt 8 havien rebut la vacuna de veritat. Això és molt bo, ja que per sobre del 50% es considera que la vacuna és útil i pot comercialitzar-se.

Són aquests resultats preliminars. Es continuarà fent aquest recompte fins que s'arribi a 164 contagis, en els quals pot variar aquest 90% d'eficàcia (No, aquí tampoc es pot fer un STOP THE COUNT).


La protecció durarà per sempre?

Això no es pot saber encara perquè no ha passat prou temps. Un escenari probable és que la protecció duri uns mesos o uns pocs anys i calguin dosis extres de la vacuna per seguir protegits. Potser no d'aquesta mateixa vacuna, que pot ser una de les primeres en comercialitzar-se, sinó d'altres vacunes que arribin més tard però siguin més efectives.

Segurament passaran dues coses: una, que amb percentatges grans de la població vacunada, el virus correrà menys. No tindrà tantes facilitats per contagiar fàcilment i serà molt més residual. I dues: el virus pot mutar en altres varietats contra les quals la vacuna no sigui tan efectiva.

Estaríem davant de l'escenari "és com una grip". Una malaltia que va fent pics periòdics matant cada any uns pocs milers de persones vulnerables.


Quan ens la podrem posar?

Aquí els més savis apunten a les dificultats logístiques de vacunar tants milions de persones. Només cal recordar els problemes que hi ha hagut amb la vacuna de la grip aquest any (un repte molt menor), que ha esgotat existències per una demanda superior a la d'altres anys per entendre que hi haurà problemes.

Cal produir milions de dosis, distribuir-les i administrar-les a milions de persones. A més, aquesta vacuna presenta dificultats afegides en tant que es basa en ARN missatger i requereix unes condicions de fred especials per a conservar-se en bon estat.

Cada país haurà de negociar amb la farmacèutica per comprar les dosis i muntar la logísitica necessària per vacunar la població, prioritzant qui la rep en primer lloc amb criteris que haurien de ser de salut pública (personal sanitari i persones vulnerables primer).

En el vostre cas, segurament pugueu posar-vos la vacuna en algun moment de 2021.


Què és això de l'ARN missatger?

Les vacunes tradicionals es basen en inocular virus morts o debilitats a l'organisme per tal que aquest generi resposta immune. En aquest cas no s'inocularia cap virus sinó només una molècula que fa que les cèl·lules humanes sintetitzin una proteïna del virus, l'alliberin al medi i el sistema immune sigui capaç d'aprendre a combatre aquest cos estrany.

L'inconvenient principal és que l'ARN és molt inestable i per això cal conservar-lo a temperatures molt baixes (-80ºC).


Serà segura aquesta vacuna? I si no me la vull posar?

Resposta curta: sí, serà segura. I si no te la vols posar, pitjor per tu i per als que t'envolten.

Si els estudis de fase 3 tenen èxit voldrà dir que la vacuna és segura i té un grau de protecció acceptable. Això no vol dir que no hi hagi cap efecte secundari però aquests seran ridículs comparats amb el que ens pot passar si decidim no posar-nos la vacuna i infectar-nos pel virus.

De retruc, si la cobertura de la vacunació és àmplia, tindrem la famosa "immunitat de grup" que augmentarà la protecció als qui s'han vacunat i també als que no, ja que en haver-hi menys persones infeccioses, serà molt més difícil contagiar-se.


I si aquesta vacuna al final falla?

Hi ha deu vacunes més en fase 3. I totes donen motius per a l'esperança. Al 2021 és més que probable que tinguem alguna cosa més que mascareta, mans i distància per enfrontar-nos al virus.

Però ara no. I sabent que hi ha "reforços" en camí, toca més que mai protegir-nos, ser prudents i utilitzar totes les eines que tenim a l'abast per posar-li les coses difícils a l'expansió del virus. Fem servir tests ràpids, obrim les activitats amb seguretat, quan la situació epidemiològica ho permeti, siguem pacients i posposem aquelles festes amb centenars de persones tancades en un local. Seguim protegint els més vulnerables.