dijous, 19 de març de 2015

10 (+1) tècniques per guanyar una discussió a Twitter

Ja fa més d'un any a que sóc a twitter. Observant els costums dels seus usuaris, he vist que de vegades es barallen. He estudiat les tècniques més utilitzades pels usuaris que discuteixen de forma més ferotge i les he resumit en aquests 10 (+1) pràctics consells que us poden convertir en poderosos gladiadors dialèctics.

La majoria d'ells també servirien per guanyar discussions a altres fòrums virtuals o, fins i tot, als bars o als platós de televisió. Aneu en compte, però, amb les discussions no virtuals: no estareu protegits per la distància física que us separa dels vostres contertulians.
Piu, piu, dius? No en tens ni idea, passerell!

1. A l'enemic, ni aigua. No intentis entendre ni empatitzar amb els arguments de l'oponent. Si tu creus que l'altre té un 10% de la raó i tu el 90% i ell creu que tu tens un 0% de la raó i ell el 100%, fes la suma: has perdut.

2. Intenta trobar un to que resulti el més irritant possible per al teu rival dialèctic. Busca en el seu TL quins insults acostuma a utilitzar i fes-los servir contra ell (són els que ell creu que fereixen més i, per tant, els que més el feriran). Fes-li veure que tot el que diu és ridícul. Utilitza mems o emoticones per reforçar aquest missatge. Acaba els tuits amb "HAHAHAHAHAHA, que burro!"

3. Ves en grup. La superioritat numèrica és clau en qualsevol batalla. Si l'enemic ha de repartir els seus esforços entre diversos contrincants es debilitarà més ràpidament. Doneu-vos la raó els uns als altres i repetiu els arguments dels aliats per donar-los més pes. Si cal, demaneu reforços fent múltiples retuits que veuran els vostres seguidors.

4. UTILITZA GENEROSAMENT LES MAJÚSCULES. DONARÀS LA IMPRESSIÓ DE DIR COSES IMPORTANTS I D'ESTAR SEGUR DE TU MATEIX. NINGÚ S'ATREVIRÀ A DIR-TE QUE NO TENS RAÓ SI ESCRIUS EN MAJÚSCULES!

5. Ves sobre segur. No vagis gaire més enllà dels teus arguments bàsics o eslògans que estiguin molt provats. Són com trinxeres, llocs segurs des d'on defensar-te. Si mai veus que t'estan guanyant, torna a un argument segur i repeteix-lo amb vehemència.

6. Atac preventiu. Si creus tenir algun punt feble, avança't i acusa el teu rival d'aquest defecte. Així, quan t'acusi a tu, ja estarà desprestigiat i no sonarà creïble. "Us ho podeu creure? Un fatxa acusant-me de fatxa!".

7. Utilitza fal·làcies. Si pot ser, més d'una a cada tuit. Recorda que has d'acusar el teu rival d'utilitzar fal·làcies abans que ho faci ell. Això et donarà via lliure per utilitzar-ne tantes com vulguis.

8. Surt per la tangent. Cada cop que et vulguin atrapar en un argument, obre 3 temes nous que no tinguin res a veure i exigeix al teu rival que et contesti. Quan ho faci, digues que està fugint per la tangent i obre 5 temes nous.

9. Domini dels temps. Contesta a un tuit de fa dues hores reobrint un tema que el teu oponent creia tancat. Això el desesperarà, fent-li pensar que les últimes dues hores de la seva vida han estat una inútil pèrdua de temps. Aquesta maniobra acostuma a ser molt efectiva per guanyar, com expliquem al següent punt.

10. Sigues qui té l'última paraula. Si ets tu qui té la darrera paraula, vol dir que l'enemic es retira. La victòria és teva!

EL VESTIT ÉS NEGRE I BLAU! CAL SER BEN BURRO PER DIR QUE ÉS BLANC I DAURAT, HAHAHAHAHA! SABEU A QUI LI AGRADAVEN ELS COLORS ARIS I DAURATS? EXACTE: A HITLER!


Bonus

11. Bloqueja. Es tracta d'una opció no gaire gloriosa. No ens enganyem, el bloqueig s'utilitza per evitar trobar-te amb algú en un futur. I l'utilitzem quan tenim la impressió d'haver perdut una batalla important. I de fet, molts tuitaires mostren orgullosos els bloquejos que han rebut per part de contrincants de nivell. 

De tota manera no val la pena perdre el temps amb oponents massa difícils. En el temps que gastes per empatar amb un contrincant difícil pots vèncer a 10 rivals fàcils. Sigues productiu. Abans de bloquejar recorda que pots utilitzar l'últim tuit per explicar al teu oponent quins insults el descriuen  millor.

29 comentaris:

  1. Ets bo, ets bo! No m'estranya que et donessin un Premi Pons! Tots ells gran consells, però el número 8 és el meu preferit xD Es nota que tens experiència guanyant discussions

    Jo faig servir més el twitter com a mitjà de divulgació d'enllaços que no pas per res més, si algú em pregunto personalment intento contestar, però no perdo el temps llegint gaire.

    ResponElimina
    Respostes
    1. EL 8???? NO SAPS QUE 88 VOL DIR HAIL HITLER????
      EL MILLOR SEMPRE HA SIGUT EL 4!!! HAHAHAHAHA!

      Elimina
    2. El número 8 està basat en aquell dubte que vaig preguntar per Twitter sobre la defensa xxxxxx (on xxxxxx era el cognom d'un personatge d'una sèrie -crec que els Simpsons o Futurama- que en un judici feia una defensa surrealista fugint per la tangent). Lamentablement no he trobat el nom de xxxxxx, que hauria quedat molt millor. Què hi farem.

      Elimina
    3. 88 vol dir Heil Hitler? I 33 què deu voler dir? Una salutació comunista/federalista/vegana? El meu metge m'ho feia dir sovint. A veure si m'estava intentant convertir a alguna ideologia o secta.

      Elimina
  2. Un decàleg amb propina!
    Si mai tinc twitter l'imprimiré.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, lo seu si tens twitter és retuitejar-ho.

      Elimina
  3. Ha, ha, ha... molt bo, això és com fer una paella per a menjar-se el safrà, jo preferisc anar al lavabo i, en fi, fer coses meues, és molt més productiu, mira, ara parlant seriosament, jo vaig tenir de jove baralles lingüístiques i em vaig adonar, tard, però a temps, que la veritat no és l'important del discurs sinó la intenció. Així que quan algú se'm posa amb "veritats" l'envie a pastar fang, directament, si pot ser perc la relació amb ell com en un calaix tancat per sempre, si he perdut, doncs millor per a ell si s'ho creu, ja he fet quelcom per ell i a més sense convéncer-lo.

    En fi, m'ha agradat el teu post, que de veres em sembla molt irònic, de fet aquestes tècniques són, jo que les hi vaig fer servir, o de semblants, en temps real, molt útils també, si el que t'agrada és convéncer, però arriba un moment que només vols poder viure, parlar, si pot ser la llengua que t'abelleix, que per cert he tingut discussions per aquest motiu en facebook, però la raó s'ha imposat, la raó o el sentit comú, el menys comú dels sentits. En fi, que tinc sort de no trobar-me mai amb aquests "xiquets" i no és per casualitat, sinó perquè m'ho curre.

    Ens seguim llegint.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, un diria que la conversa té com a fi l'intercanvi d'informació en el que un escolta l'altre i aprèn coses que no sabia. Però en la pràctica, certs tipus de discussions estan enfocades a imposar un model ideològic a base de guanyar adeptes a la causa. Per exemple, aquest cas que comentes de poder parlar una llengua que estimes contra l'intent d'alguns d'eradicar aquesta llengua i deixar lloc a una altra més "útil" (aquí sí, poso les cometes amb evident intenció irònica).

      I mira, de vegades potser sí que hem de defensar-nos d'alguna manera d'aquests proselitistes que vénen a imposar coses. Potser fins i tot amb fal·làcies o amb majúscules.

      Elimina
  4. Un estudi molt exhaustiu, com sempre que t'hi poses. Miro d'evitar discussions d'aquesta mena perquè no porten enlloc, però val a dir que claves aquests punts, perquè la gent hi cau de quatre potes, som molt previsibles. Jo prefereixo picar-me amb gent coneguda, dient-los alguna animalada, i així passem una estona rient, més que discutint-nos. És absurd, ningú té voluntat ni capacitat d'entendre's a twitter, no existeix allò de 'doncs m'has convençut en 14 caràcters'. Això sí que és una fal·làcia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, podríem dir que aquest post és un estudi observacional. Treball de camp. M'ha fet mandra agafar un tuit d'exemple per cada consell però segur que n'aconseguiria unes quantes dotzenes en poques hores de voltar per Twitter.

      Sobre la capacitat de convèncer per mitjà de fòrums, crec que hi és, tot i que evidentment no és fàcil. És com la publicitat. Tu dius "et penses que compraré aquesta marca només perquè s'anuncia a la tele?". Doncs potser no, però algú ho farà. Si no, no es gastarien els diners.

      Elimina
  5. buf, comptant que ja fallo en el primer punt,.... ara entenc xq no se'm dóna gens bé i m'agraden ben poc. El cert, xò, és que tampoc m'agraden cara a cara.

    Un estudi ben complert!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu deus ser d'aquelles persones que diuen:
      -Crec que he arribat a viure tants anys perquè no m'agrada discutir amb ningú.
      -Home, no serà per això!
      -Ah, bé, doncs no serà per això...

      Elimina
  6. Podria dir que Twitter s'ha convertit en la meva xarxa social preferida, però no l'utilitzo gaire, o gens, per mantenir discussions. En certa manera aquest ús em recorda els fòrums de l'Sport o el Marca, paradigmes de la discussió absurda amb desconeguts sobre temes igualment absurds.

    El que sí trobo interessant del fenomen de les discussions tuiteres és la possibilitat de discutir o insultar directament (per què no?) personatges coneguts, altrament inabastables. Aquest és un dels progressos no gens menyspreables que li devem al Twitter: la democratització de la discussió, el reny, l'insult, el vilipendi, o l'amenaça de mort als intocables i semidéus que habiten les altes esferes de la nostra societat. Una altra cosa és que s'ho arribin a llegir en algun moment, però un ja s'ha quedat a gust inundant els seus comptes personals de brossa i bilis...

    Compto com el meu moment més gloriós de gladiador de Twitter quan vaig aconseguir que el mateix aspirant a president d'algun govern (li va bé qualsevol, suposo...), el poc Il·lustre sr. Albert Rivera em repliqués un parell o tres de rondes.

    No sé ara quina tècnica vaig aplicar en aquest magne combat, però suposo que seria bàsicament la número 2. Ell, per descomptat, excel·lia en la número 8.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He rigut molt amb això dels famosos. El millor de twitter, la democratització de l'insult, sí senyor! Mira, si no fos que ho has dit tu, ho tuitejaria ara mateix.

      Normalment el que passa quan discuteixes amb un polític famós és que té una sèrie d'esbirros fanàtics que són els que s'encarreguen de posar a ratlla els enemics del líder. (Tàctica 3). Aquests tenen prou temps lliure per arribar tard o d'hora al punt 10 i deixar clar que els fils de discussió del líder són el seu territori i els intrusos no són benvinguts.

      Tema a part són els famosos de twitter o tuitstars. Gent que és famosa gràcies a twitter i enlloc més que a twitter. Alguns d'ells tenen certa gràcia fent tuits, normalment d'humor. D'altres s'han guanyat la reputació com a gladiadors professionals especialitzats en algun tema (normalment polític) i poden arribar a ser extremadament insofribles. De fet m'he basat en ells per fer aquest post.

      Elimina
  7. Jo sóc a Twitter perquè algú mi va registrar, però no hi entro mai...Si he de discutir, prefereixo fer-ho cara a cara! De totes maneres uns bons consells, i jo hi afegiria que no et vegi mai dubtar...Encara que no ho estiguis dóna sempre la sensació de seguretat...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, discutir per internet és una mica de covards. Cara a cara pot ser més perillós, segons com, però suposo que és més honorable.

      Certament, això del dubte a una discussió és com un fil de sang per als taurons: només pot fer que se't llencin a sobre despiatadament.

      Elimina
    2. Algú em pot explicar que és això del vestit, que no tothom el veu del mateix color? He sentit tocar campanes, però...
      Gràcies.

      Elimina
    3. És un tema de percepció visual. El cervell interpreta els colors en funció de la quantitat de llum. És a dir, fa correccions sobre la senyal que li arriba de l'ull per adaptar-la al que ell creu que és el color real de l'objecte.

      Un exemple més clar i més espectacular és aquesta imatge, on els quadres A i B en realitat són del mateix color però el cervell fa una correcció per entendre correctament el taulell d'escacs:

      http://www.nopuedocreer.com/quelohayaninventado/wp-content/images/2007/10/ilusion-optica.jpg

      En el cas del vestit, els colors estan molt al límit i segons la percepció de cadascú, les pantalles en què ho miri cadascú i les condicions de llum es pot veure blau i negre o blanc i daurat.

      Elimina
    4. Gràcies, jo ho veig blau i marrró fosc......

      Elimina
  8. no tinc twitter o sia que no dic ni piu en aquell lloc.....em sembla difícil condensar en els caràcters permesos el que es diu o es rediu....n'has fet un bon estudi i força exhaustiu .....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Condensar en 140 caràcters és un bon exercici per als que ens agrada escriure. Per exemple, aquest comentari teu fa 188 caràcters que es podrien reduir a 140 sense perdre gaire significat.
      També hi ha qui fa 2, 3, 4 o una vintena de tuits seguits, tot i que no és un bon ús de twitter.

      Elimina
  9. Hahahah molt bons els consells! Sobre tot m'ha convençut aquell de les majúscules, tens molta raó!! i no ho havia pensat lúcidament, però si, així és... i jo crec que si encara hi havia algú amb dubtes del color del vestit, l'acabes de convèncer. També li agradaven a Hitler les òperes de Wagner i no hi ha qui les aguante.... 6 hores de so infernal i unes històries que conta... uffff!!!! fuig fuig!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deia Woody Allen "no puc escoltar tant de Wagner: m'entren ganes d'envair Polònia!".

      Seria curiós imaginar què hauria piulat Hitler si hagués tingut Twitter. I veure qui li feia retuit, fav i follow.

      Elimina
  10. Les majúscules són com els crits, oi? Que discuteixin, que discuteixin q a mi no m'hi trobaran pas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, seria l'equivalent. Jo també penso que els insults són l'equivalent online a parlar escopint i la mala ortografia al mal alè.

      Elimina
  11. Jo no discuteixo a Twitter, no per falta de ganes, sinó per higiene mental.Tanmateix, això no vol dir que, ocasionalment, llenci algunes ganivetades, generalment sense respostes que tampoc espero. Em sentiria satisfet si tan sols algú, que no sigui un dels directament afectats, pensi i reflexioni sobre el que hi dit, perquè al directament afectat, en general, l'importa un rave i de ben segur el que sovint pretén és provocar.
    De fet els tuits em serveixen més per a sintetitzar una idea que per expressar-me. Com diu en David Castejón, arribat el cas, més per insultar que per convèncer.

    Al respecte aprofito per mencionar un opuscle d'en Arthur Schopenhauer (1788-1860) titulat "L'art de tenir sempre raó" : trenta-vuit estratagemes per a desarborar a l’adversari.
    Val a dir que de tant en tant segueixo debats polítics i intento identificar-les. Moltes vegades és una mica difícil, però altres es veuen a les primeres de canvi, cas del llastimós debat estel•lar ( o estrellat) de les últimes eleccions andaluses.
    Sigui com sigui,tornant al tema, un excel•lent treball de síntesi d'en Sergi i unes eines a considerar.

    I posats a parlar de Twitter, un enllaç, ( certament avui és un dia d’enllaços)

    Vosaltres mateixos.

    Twitter. El sueño húmedo de Goebbels
    Catorce mandamientos goebbelianos aplicados a Twitter
    httbit.ly/1DwfWQA

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola David. Gràcies per aquest comentari tan interessant que fas. Realment vaig escriure aquest post com a divertimento però certament podríem buscar-li molta profunditat i antecedents històrics, com tu fas.

      Tinc entès que ja a la Grècia Clàssica hi havia escoles on ensenyaven oratòria i m'imagino que no només per a construir bons discursos sinó també per fer certes trampes argumentals.

      La política i les trampes fa segles que van unides, doncs. Potser també podriem parlar de Maquiavel. En el fons, la manipulació i la violència són les dues principals armes per arribar i mantenir-se en el poder.

      Respecte a Goebbels, jo sempre he cregut que si hagués tingut twitter (o si avui hi hagués un Goebbels) acusaria els seus enemics de nazis. De forma reiterada.

      Elimina
  12. Millor aquest link
    Twitter. El sueño húmedo de Goebbels
    Catorce mandamientos goebbelianos aplicados a Twitter
    http://www.yorokobu.es/twitter-el-sueno-humedo-de-goebbels/

    ResponElimina