dimecres, 3 de juny de 2015

Quan la ficció supera la realitat

Ara mateix visc molt a prop de les Rambles que són potser el carrer més turístic de la ciutat més turística d'un dels països més turístics del món. Al llarg dels 1300 metres d'aquest passeig podem trobar multitud d'establiments que venen kebabs, gofres, hamburgueses, barrets mexicans, figuretes de flamenques, pizzes i gelats italians, roba de grans franquícies internacionals i, per suposat, milers de turistes. Tinc la teoria que la presència de turistes a la Rambla és ininterrompuda des de fa anys. És a dir que vagis a l'hora que vagis, el dia que vulguis, sempre hi haurà almenys un turista.

Espectacle de... flamenc mexicà? A les Rambles? A Port Aventura? A Acapulco? Quants de vosaltres notaríeu la diferència? Font. Sabíeu que els barrets mexicans que es venen a les Rambles no són realment barrets mexicans?


Podríem pensar que la gent viatja per veure coses diferents de les que té a la seva ciutat. Però en el moment que totes les ciutats esdevinguin multiculturals, caldrà viatjar? Si ja pots fer dansa del ventre, meditació tibetana o cuina tailandesa sense moure't del barri, per què coi t'has de gastar una pasta en un bitllet d'avió? (hi ha un relat molt bo del David Castejón sobre aquest tema).

Per això, al final, el turisme de parc temàtic acaba sent una gran idea. Els avantatges sobre el turisme de "ciutat cosmopolita" són més que evidents:

1. No provoquen molèsties als veïns.
2. Els escenaris són de cartró pedra i els "nadius" són actors, sí, però almenys estan fingint el país que toca! Com deia en Laporta, al loro, que alguns es fan passar per polinesis a Port Aventura ¡y no lo son! Però a les ciutats cosmopolites, els rastres de cultures autòctones cada cop són més difícils de trobar i molts turistes ni tan sols els busquen.
3. No cal fingir que ets culte i t'interessen els museus, la pintura o altres temes sobre els quals no tens ni idea. I, en canvi, pots gaudir amb emocions fortes a les muntanyes russes.

La diferència entre aquests dos models de turisme es pot inscriure en el marc de la dicotomia entre la ficció versemblant i la realitat inversemblant.

Per construir una bona història i fer-la creïble, molts cops hem de mentir. I ho hem de fer bé. Una veritat et pot espatllar una història. Ho veureu en totes les pelis dolentes: al final sempre diuen "basada en fets reals". En canvi, quan l'argument d'una pel·lícula de ficció és bo, l'espectador sospita que el guionista ha d'haver copiat la idea de la realitat.

I quan la no-ficció també s'ha tornat mentidera (programes de telerealitat, informatius manipuladors...) aleshores la ficció supera en versemblança i en atractiu a la suposada realitat.

14 comentaris:

  1. La gent viatja per dir que ha viatjat i compartir-ho a les xarxes socials. Per demostrar-ho a ha de fer fotos del què ha vist i visitat, i per tan cal que visiti el lloc en qüestió, en aquest sentit no serveix Port Aventura. Que no em vull ficar pas amb Port Aventura, que a mi m’agrada molt :D

    PD: A la imatge del post només li falta un toro entre les flamenques i els mexicans xD Si no son mexicans d’on son aquests barrets? Aquí ha falta un link amb la font!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de les fotos m'ho he deixat. Certament fa gràcia la gent que fa desenes de fotos de la torre Eiffel o l'estàtua de la llibertat. Com si no es poguessin trobar aquestes fotos enlloc.

      La font dels barrets mexicans és un mexicà que vivia a Barcelona. Si el trobo ja l'intentaré enllaçar d'alguna manera.

      Elimina
  2. A mi cada cop més no m'agrada de viatjar. Pessoa deia que el punt més lluny de la terra on pots anar és on ja et trobes, fent la volta al planeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. O, com deien els amics de les arts: "tornar sempre és la millor part de l'aventura".

      Elimina
  3. Potser "cal" viatjar per descobrir que a Andalusia la gent no va vestida de flamenca tots els dies o que al Marroc la gent no passeja amb camell o que els mexicans duen gorres "made in PRC", etc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una hipòtesi interessant. De tota manera, si el motiu de viatjar fos aprendre coses, també hi ha llibres, tele, internet... A l'street view del google maps pots veure com va vestida la gent a diferents ciutats.

      Elimina
  4. Jo no soc viatgera descobridora de ciutats i monuments i tampoc m'agrada passejar per les Rambles, m'atabala tanta gent que no va enlloc com un riu inútil...Jo sóc de descobrir paratges de natura on es respiri pau.
    La informació manipulada, ja no és informació és com una petita o gran estafa!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En això de la natura coincidim. No sé si tu també vius a ciutat però a mi em passa que de tant en tant ve de gust alliberar-se de la saturació de gent de la ciutat.

      Elimina
    2. Jo visc a Esplugues, però si vull anar a respirar aire pur, tinc la serra de Collserola al costat, i no està malament per buscar raconets tranquils, fora dels camins més concorreguts, per bicicletes i gent amb gossos...
      Bon vespre.

      Elimina
    3. Sí, diuen que Collserola és molt gran. Potser fins i tot hi ha llocs tranquils fora de les rutes habituals de ciclistes, runners i gossos.

      Elimina
  5. Jo me'n recorde d'una parella de "coents" com diem ací als cursis, que van anar a París i van dinar, berenar i sopar a un burguer, si a això li poses que se n'anaren a Berlí, amb tota una sèrie de urbanisme amorf, ja ho tindríem tot, eixir del país per a no conéixer ni llengua, ni menjar, ni arquitectura, ni costums del lloc on vas sinó simplement per a prendre l'aire i per aquesta cosa pots anar-te'n al barri del costat, que de ben segur no coneixes en la teua ciutat.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, aquesta era la idea que hi havia rere el meu post. Potser hi ha gent que sap viatjar i que aprofita els viatges per fer coses que no pot fer a la seva ciutat o poble però molts (jo diria que la majoria) fan viatges que a mi em semblen molt absurds i buits de l'essència del lloc on van.

      Elimina
  6. m'hi apunto a la proposta un parc temàtic i que puguem fruir de la nostra ciutat sense tanta despersonalització turística

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara no recordo en quina guerra de la ficció o la realitat es va construir una ciutat de mentida perquè els avions enemics la bombardegessin i així preservar intacta la ciutat de veritat. Les ciutats/parcs temàtics podrien complir aquesta funció.

      Elimina