Fa uns mesos us vaig parlar del concurs ARC a la Radio, un concurs que ha transcorregut al llarg de 7 mesos, amb set temes diferents al voltant del concepte "comuniquem-nos". Cada mes es van triar 7 finalistes que han passat a la final. I aquest dissabte 29 d'octubre es coneixeran els guanyadors.
Ara faré el típic comentari dels JJOO o dels Oscars i diré que la nominació ja és tot un premi. I en part és cert perquè, com a la tòmbola, tots els finalistes tenim premi: un llibre de regal amb els 49 relats seleccionats. És a dir, compartir pàgines amb cracks com en David Castejón, en Lluís Servé, la Magda Bistriceanu o el Ferran d'Armengol. I també passar una estona agradable posant cara a aquells relataires que llegeixes des de fa temps.
Si veniu, aviseu i saludeu :)
Jo valoro positivament la meva participació en aquesta iniciativa de l'ARC. En primer lloc perquè m'he divertit molt. En segon lloc perquè, malgrat no haver pogut esbrinar si els relats han sortit o no en alguna ràdio, els he pogut escoltar llegits en veu alta i ha estat una experiència interessant. I en tercer lloc perquè m'han seleccionat 4 relats per a la Gran Final. I, com us vaig dir fa uns mesos, després d'escoltar-los llegits en veu alta, m'agraden més que quan els vaig acabar d'escriure. Aquí els teniu, per si els voleu llegir o escoltar:
Des del núvol: Escrit / Àudio.
Exortizamus-te.exe: Escrit / Àudio.
Carta a la mare d'un heroi: Escrit / Àudio.
El Pare: Escrit / Àudio.
Com veureu, hi ha dos relats transhumanistes, un sobre una mare i un sobre un pare. Ben bé un resum del meu curs 2015-2016.
M'han agradat moltíssim el "Exortizamus-te.exe" i l'últim, "El pare"; en el primer la realitat pot ser així, de fet la literatura no desdiu gairebé mai a la realitat, i aquesta, la literatura s'avança en mil·lenaris a la realitat, la possibilitat d'un cervell com un ordinador amb ciberatacs em sembla més que res molesta i perillosa, alhora que una realitat despersonalitzada i avorrida, però perfectament pot ser el futur, observa, ja ho hauràs fet que a les persones que porten xips en parts del seu cos actualment els amaguen les marques per evitar aquests ciberatacs, ja és una mitja realitat.
ResponEliminaI el darrer, el de "El pare" em sembla que hem tocat tants fils com la figura eix dels individus, crear una figura eix a tots els que han mancat de pare, i com tristament algú se n'adona de l'invent i si no mor poc li falta.
Molt bons i dir-te que jo tinc pocs escrits a RC, vaig llevar els primers que vaig fer i ara publique a una quantitat de dos o tres per any, m'agrada i tinc alguns lectors també, en fi, fins un altre article i m'ha encantat poder-te haver llegit aquests quatre relats.
Vicent
M'alegra que t'hagin agradat aquests relats. El del pare, després d'escriure'l vaig veure que tenia una segona lectura en clau religiosa. La religió cristiana, en concret, fa molta referència a la figura del pare com a eina per encaminar els creients cap a un camí determinat.
EliminaM’han agradat els relats. Sense haver llegit la competència crec que tens possibilitats.
ResponEliminaEl Pare: Encara que no sigui el pare de veritat, són consells vàlids igual
Carta a la mare d'un heroi: De moment es voluntari el reclutament en el nostre país, no?
Des del núvol: No hi ha internet al infern?! Ostres! M’hauré de penedir dels meus pecats just en el llit de mort.
Exorcizamus_te.exe: I el tema firewalls cerebrals què tal funciona?
Gràcies per la confiança, Pons. Ja us comentaré si guanyo algun premi dissabte vinent.
EliminaNo sé si eren retòriques però les contestaré igualment:
El Pare: el Vicent ha fet uns comentaris molt encertats en aquest sentit. I, fent una lectura en clau religiosa, el teu comentari és prou interessant. Importa més la validesa dels consells dels capellans que no pas l'existència o no del Déu del que parlen? Uf, que transcendental!
Carta a la mare d'un heroi: Sí, gràcies a l'Aznar! XD
Des del núvol: M'agrada la idea de l'infern com una eternitat sense internet.
Exorcizamus_te.exe: Això ho sabràs millor tu que jo però la meva impressió és que la seguretat sempre va un pas enrere dels crackers. Primer surt el virus i després l'antivirus, no?
Grans relats i gran temporada a l'ARC, Sergi! Exortizamus-te.exe és una joia de la ciència-ficció catalana. Personalment m'atreveixo a augurar-li encara més èxits en el futur.
ResponEliminaQue hi hagi sort! Estaré recolzant des de la distància!
Gràcies pel compliment, David. No sé si la ciència-ficció catalana reconeixerà mai cap valor a Exortizamus-te.exe però sí que m'agrada haver aportat un petit gra de sorra transhumanista a la ciència-ficció catalana.
EliminaEstan molt bé, "Des del núvol" ja l'havia llegit i m'ha agradat molt "El pare". Em fa pensar si amb la tecnologia podrem "fer reviure" d'alguna manera les persones estimades mortes. Hi havia una novel.la de fa uns anys, potser la coneixes, d'una tecnologia que et posava en comunicació amb algú ja mort a partir del material que havia generat en vida, no ho recordo gaire però em va agradar molt, a veure si recordo quina és...
ResponEliminaMolta sort!
És aquest:
ResponEliminahttp://www.arallibres.cat/ca/cataleg/5/567/tu-i-jo-ara-i-sempre
El títol en anglèes és "Goodbye for now", m'agrada més.