dijous, 28 de juny de 2012

Els ciberprofetes

L'altre dia vaig llegir una frase que em va semblar molt il·lustrativa d'un fenomen molt present en la comunicació digital. No estic segur de saber trobar-ne l'origen ni l'autor original (això també és un símptoma del que passa avui en dia, amb tants retuits i copy'pastes). Potser sigui aquest. Venia a dir que:

"La religió, al cap i a la fi, no és molt diferent del Twitter, es tracta d'aconseguir el major nombre de seguidors a base d'explicar ximpleries".

Així doncs, si als últims posts vam parlar sobre la brevetat de les noves formes de comunicació digital, avui parlarem del que està passant amb el rigor i la credibilitat. Perquè la lectura del tuit anterior em va fer reflexionar i sí, la veritat és que molts cops, navegant per internet, tinc la sensació d'estar veient coses molt semblants a aquestes:


Molts cops es fa servir la paraula "gurú" per referir-se a algú que assoleix una certa influència mediàtica. Algú que té un discurs capaç de modificar tendències o de predir-les (que en el cas de la profecia autocomplerta, seria més o menys el mateix). Alguns d'ells pretenen guanyar-se la vida amb el seu discurs però són una minoria. La majoria no té altre objectiu que proclamar la seva veritat al món. Defensar, de vegades de forma impertinent, que ells tenen raó i els altres no.

La tendència profètica és absolutament transversal. Es poden trobar profetes de totes les disciplines.  Jo distingiria dos grans grups: els que tenen una mínima idea dels temes dels quals parlen i els que no. Aquests últims acostumen a ser els més productius perquè, en no haver de raonar gaire, tenen molt temps lliure per poder repetir les seves 4 o 5 idees o consignes (seves o d'un altre profeta, que han fet seves) molts cops per tot arreu: als fòrums, blocs, twitters, facebooks...

En el món actual, on és bastant difícil entendre de tots els temes, és fàcil que certes idees falses o ximples, s'escampin per la xarxa a la velocitat de la llum, a través d'aquests profetes i els seus seguidors. Els experts acostumen a parlar en un llenguatge complicat i això els allunya del públic general. També intenten contrastar les informacions i elaborar-les, perdent un temps que, en el món hiperveloç d'avui en dia, esdevé essencial. Així doncs, els no-experts, més prolífics, més ràpids i amb un llenguatge més proper al públic, acaben inundant la xarxa dels seus missatges.

La democratització de la comunicació, que abans estava en mans d'uns pocs mitjans, ara gràcies a Internet està molt més distribuïda. La llibertat d'expressió està més estesa que mai. Però no tot són avantatges: com diuen els castellans, la ignorancia es atrevida i els ignorants han convertit Internet en un desert de ximpleries, amb petits oasis que cal saber trobar, on hi ha les fonts que ens ofereixen informació rellevant.

Oasi o miratge? Ens cal una formació específica en cadascun dels temes per evitar que ens ensarronin fàcilment? Imatge extreta d'aquí

En veritat us dic, seguidors meus, que heu de saber trobar aquests oasis i verificar que realment es tracta d'oasis i no de miratges. Contrasteu la informació abans de compartir-la, informeu-vos bé, formeu-vos. I així, a poc a poc, anireu trobant els camins de la saviesa. Per a vosaltres i per als vostres seguidors.

7 comentaris:

  1. Fixa't Sergi que al segle XIX escrivien molt poques persones i llurs deliris canviaven el món, hui afortunadament o malaurada podem escriure tots i hi ha de deliris a dojo, que passarà amb el món, un món que en massa delira? Jo vaig fer un bloc fa temps anomentat "El darrer home" tot arrplegant les idees de Fukuyama, de Nietzsche, de Hegel, Lacan, Marx, Freud, etc. I en ell exposava que la globalització, l'aldea global portava com deien Dalí i Lacan a la paranoització de la Història i a la seua fi mitjançant l'endogàmia i l'entropia, però no és que m'haja retractat d'això, són coses que duus sempre dins, però he vist que no és moment d'apocalipsis i de finals gloriosos sinó d'una reconciliació i d'un anar posant granets de sorra un damunt d'un altre per a construir que no destruir, a mi ja no em trobaran pels camins del guruïsme ni de la profecia i sí del contruir per a crear, el destruir ho deixe per a allò connotatiu que representa el simbòlic del fet d'escriure.
    I és cert, hi ha molta gent que no controla el seu instint de mort i no sap o no arriba a comprendre quant de mal fan en escriure finals de la Història, i apocalipsis. Cal crear i no destruir, el que fem o diguem a la xarxa té molta repercusió, i és per això, perquè escampa com la pòlvora, però jo crec que sempre estem a temps de donar un gir i traure el desig en comptes del gaudi i l'instint de mort.

    Bé, et deixe per hui donant-te la raó, hi ha massa gent temerària a la xarxa.

    Vicent

    ResponElimina
  2. haha, m'encanta el títol! Bé, el tema que tractes i com l'etiquetes.

    De vegades, quan comento (al meu bloc o al dels altres), haig de reescriure les meves frases perquè em llegeixo i hi veig una ciberprofeta "que proclama la seva veritat al món". És només una sensació que algun cop he tingut. Ara ja sé com anomenar-la. El cas és que m'emociono tant amb el que dic o penso arran d'un post o una notícia, que escric el meu punt de vista com a veritat absoluta. Quan me n'adono (segur que alguna vegada he profetitzat), intento suavitzar-ho amb "jo penso", "crec", "potser". D'aquesta manera qui ho llegeix rep una opinió, una suposició personal, mai una imposició o una revel·lació. Ho faig perquè no sofreixo el tipus de perfil que descrius i que corre pertot arreu (a la Xarxa, al bar, als llibres...) i que "defensa, de vegades de forma impertinent" que té tota la raó. Els hi dono generosament, a veure si aprenen a fer-la servir.

    ResponElimina
  3. Estic d´acord amb la Sílvia quan diu que és millor un crec, potser...escrivim allò que ens agrada, o no, i de vegades hi posem massa ganes i pot semblar que ho sabem tot, i no és així.

    La veritat és que només puc profetitzar que tot ens morirem un dia o l´altre, però està clar , la idea tampoc és meva.

    Bona tarda!

    ResponElimina
  4. T´he deixat un floquet de lluna al meu bloc ;)

    Bessets!

    ResponElimina
  5. Vicent, Sílvia, Lluna, em penso que tothom que escriu per internet acaba fent una mica de ciberprofeta (i la veritat és que tenia els meus dubtes sobre publicar aquest post, no fos cas que algun dels meus lectors se sentís identificat, pensés que em referia a ell i s'ofengués).

    La part irònica d'aquest post és que, d'alguna manera, estic advertint als lectors contra les bajanades que diu la gent com jo.

    ResponElimina
  6. No crec que ningú es pugui ofendre, Sergi! I tot s'ha de dir, tu no ets un ciberprofeta, ets algú que pensa i argumenta i un escriptor. Res a veure. Les bajanades ens estan permeses a tots ;)

    ResponElimina
  7. Doncs potser més d'una vegada he estat fent de cibermissatger, que no ciberprofeta, en el meu cas.

    ResponElimina