dilluns, 18 de juny de 2012

La literatura Memento en català

L'últim dia us vaig parlar de la literatura Memento i, pels comentaris, em penso que va quedar la idea que jo estava bastant en contra d'aquesta tendència moderna a escurçar els texts. I em va saber una mica greu perquè tampoc voldria semblar un d'aquests profes repel·lents que es pensen que tenen dret a enrotllar-se com catifes perses i a sobre pretendre que tothom els escolti atentament.


En el món modern, irònicament, per ser "enrotllat" no és aconsellable enrotllar-se massa (imatge trobada aquí)

Així que avui us volia dir que "Ei tios, que encara sóc una mica jove i una mica modern!". Sé veure els avantatges de la brevetat i fins i tot he participat en algunes iniciatives pioneres de la literatura Memento.

Per exemple, el llibre Relatsencatala.com 2.0. que va recollir el primer relat que vaig publicar en paper. El meu pare va treure molt de profit d'aquest llibre ja que en aquells temps no era un lector habitual (un lector de novel·les) però un llibre de relats curts li servia per omplir les estones buides dels seus viatges.  No havia de recordar el que havia llegit l'últim dia perquè sempre podia començar a llegir un relat nou. Si un relat l'avorria, passava al següent. I quan arribava al final del llibre, podia tornar a començar perquè havia passat tant de temps que ja no recordava la majoria de les històries. Tot un exemple de literatura Memento.


Relatsencatalà.com 2.0 va ser una de les primeres iniciatives on petits bocins d'internet 2.0 (més modern que l'internet 1.0) van acabar impresos en paper.

Val a dir que, contradient la tesi que exposava al post anterior, el meu pare s'ha acabat convertint en un lector més o menys habitual de novel·les. Per tant es podria pensar que la literatura Memento pot ser un trampolí cap a altres lectures més exigents. O també hi ha la possibilitat que al meu pare senzillament li agradi portar la contrària.

Els escèptics més moderns diran que les històries de Relatsencatala.com 2.0., algunes de les quals arriben fins als 30 minuts de lectura, no es poden considerar literatura Memento. Potser no van desencaminats perquè un parell d'anys després de la mateixa editorial va publicar un altre llibre de relats. I agafant la onada de modernitat, van limitar l'extensió dels relats a 330 paraules.

10x10 microrelats conté 100 microrelats escrits al voltant de 10 temes diferents: infidelitat, gelosia, venjança, poder, èxit/fracàs, secrets, equívocs, bogeria, culpa i passió. La iniciativa va sorgir de la idea de fer un llibre basat en el Repte.


Val a dir que adaptar-se a la brevetat que semblen exigir els temps moderns no és garantia d'èxit. Avui hi ha literatura breu per donar i per vendre. O, en el cas de la que circula per Internet, per regalar-ne. N'hi ha tanta que un no sap per on començar.

Jo us recomanaré un bloc que trobo que reuneix textos de qualitat i s'adequa perfectament al concepte de literatura Memento*. El bloc es diu La bona confitura i es tracta senzillament d'un recull de microrelats, escollits amb el bon criteri de l'editor del bloc, en Jordi Masó.

I ara us demano a vosaltres: quines són les iniciatives (blocs, webs, pàgines de facebook, performances multimèdia,...) relacionades amb la literatura Memento catalana que més us agraden? (marco en negreta les tres condicions innegociables que ha de complir la iniciativa: ha de ser literatura, ha de ser breu i ha de ser en català). Podeu proposar-ne més d'un cadascú però tampoc us passeu, eh?

Per fer-ho més interessant, divertit, 2.0 i modern, amb les propostes que em feu intentaré fer una enquesta (a veure si aquest cop me'n surto millor que l'últim) que permetrà als lectors d'aquest bloc votar segons les seves preferències. Finalitzat el període de votacions, faré un post sobre la iniciativa que guanyi. Sí, apreciats lectors, aquest és un bloc moooolt interactiu. Sempre que us animeu a participar, és clar.


*: Ara m'ha donat la sensació d'estar repetint molt això de literatura Memento. Creieu que si el segueixo repetint sense parar puc aconseguir que la gent l'acabi fent servir?

11 comentaris:

  1. Uhms... No sé si acabo d'entendre el que demanes. Per exmeple, podria proposar El Blog del Maurici i Relats en Català? Suposo que sí, però RC és taaan inabastable, que potser caldria proposar autors concrets, no? Complicat.

    En tot cas, veig que les males paraules d'algú t'han fet escurçar la mida dels teus posts!! Vaja, que influenciable, no? Jo que quan he vist sortir al reader al teu blog esperava tenir lectura per estona... pffff... i ara fas posts curts, quin rotllo. (És brooooooooooooooooma! =D)

    M'has fet pensar que jo tinc almenys un dels llibres de RC a casa. Potser serà hora de treure-li la pols perquè (ho confesso) mai els he llegit. Suposo que algun relat puntual al moment de comprar-los i prou. I llegir relats no està malament, abans d'anar a dormir, no!? =P

    ResponElimina
  2. No, Sergi, jo pense que havia quedat ben clar que el que volies exposar és la importància dels relats curts, el que tu anomenes la literatura Memento, jo al repte que proposes posaria, i n'hi he llegit un munt, Relatsencatala i dins d'aquests, i no és que els altres no siguen bons, que ho són, gairebé el 90 % (valguen dades a la literatura per aquesta vegada) del que he llegit m'ha agradat, bo, i dins d'aquests un relataire xativenc que es diu Vicent Terol, els seus relats són d'una brevetat i perfecció que semblen veritables joies, recent passades per l'engastador. Tot i que també tinc com als meus clients o a l'inrevés persones com Eduard a Franz appa, Sergi, Unaquimera, Aleix de Ferrater, Ferran d'Armengol, etc.

    Jo crec que és una bona cosa açò de la literatura Memento i val com tu bé dius per a fer el salt cap a altres tipus de literatura, una mica el que eren els antics tebeos, però més seriosament escrita.

    Una abraçada russafenca

    Vicent

    ResponElimina
  3. Les propostes haurien de complir les 3 condicions: literatura, brevetat i en català. Si només en compleix 2, 1 o cap, també ho podeu proposar, faltaria més. L'únic que passa és que no ho tindré en compte per a les votacions.

    El Blog del Maurici crec que compliria perfectament les 3 condicions. L'apunto. Relats en Català més o menys també. Potser això de la brevetat seria opinable perquè hi ha relats de més d'una hora. De tota manera, com que ja he parlat bastant de Relats en Català, jo faria el que diu la Yáiza, és a dir, proposar autors concrets. Apunto de moment els que ha dit el Vicent. Tampoc us passeu fent propostes que ja em veig venir que hi acabarà havent més propostes que vots.

    Respecte a la queixa de la Yáiza, dir-vos que el proper post serà sobre el nanorepte i tancarà aquesta trilogia sobre literatura breu. Després, on verra. Apunto el suggeriment de tornar a fer posts llargs ;)

    ResponElimina
  4. Segueixo pensant que en els blogs no hi busco literatura, aquí vinc a buscar altres coses perquè la literatura me la proporcionen els llibres. Separo les dues coses, llegeixo i miro blogs. Per mi són dues parcel·les diferents.

    Per altra banda, hi ha gent per aquí que escriu molt bé, naturalment. Però alguna cosa dintre meu m'empeny a no buscar textos literaris, és una altra mena d'entreteniment, i en segueixo pocs. La cosa canvia quan en comptes de llegir el que vols és escriure. Hi ha iniciatives a la xarxa que et permeten donar sortida a aquestes ànsies que tenim molts cops, especialment aquells que no dediquem el nostre temps lliure a escriure literatura, o no regularment. Si un cop al mes aprofites una proposta blogaire per crear, d'alguna manera t'obligues a fer l'exercici. Per això a mi m'agrada molt Relats Conjunts, una imatge al mes, sense lligams, sense límits i sense instruccions, fes el que et surti veient la imatge. Un bon exercici, i miro de trobar una bona idea i d'escriure-la correctament. Molta gent participa i llegeixes molts textos basats en la mateixa imatge. No ens enganyem, no tots són bons, ni molt menys, i la immensa majoria no es recordaran. Però per qui els escriu sí que són importants, i sempre n'hi ha alguns que sí que agraden, curiosament, sempre solen ser dels mateixos autors. Segons els nostres gustos, sabem que quan un o altre publica, ens agradarà més o menys.

    Això de Memento... com a pel·li molt bé, però aplicat a la literatura trobo que la rebaixa massa... també hi ha molts llibres publicats que són per oblidar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Evidentment hi ha molts blocs que no tenen res a veure amb la literatura. Els blocs són essencialment comunicació i, per tant, hi ha una certa transversalitat en els temes tractats.

      Aquest bloc està enfocat cap a diferents aspectes que giren al voltant de la literatura i l'ofici (o l'afició) d'escriure. I intento buscar i tractar temes que puguin ser interessants per als aficionats a llegir i a escriure.

      Apuntem pel concurs el bloc de Relats Conjunts. Recordeu que no és imprescindible que les propostes siguin blocs. També podrien ser pàgines de facebook o twitter o el que sigui, sempre que compleixi les 3 condicions.

      Elimina
  5. Potser jo tampoc no busco directament literatura en els blocs, però sí que hi ha iniciatives com la que diu el Xexu de Relats Conjunts que te l'acaben oferint. Com ell diu no tots els resultats són literaris però la major part si que contenen idees literàries. Últimament aprenc força de la "pseudoliteratura" (si li voleu dir així, jo no ho tinc tan clar) que trobo per la Xarxa. És una literatura memento, potser sí, però gràcies a la interacció i a la descoberta contínua acaba pouant més. No et sé dir autors concrets, jo si destrio trobo literatura en molts dels blocs que segueixo (encara que no siguin blocs pròpiament literaris).

    ResponElimina
    Respostes
    1. No voldria començar una discussió filològica sobre què és i que no és literatura. De vegades hi ha texts que caminen una mica per la frontera entre assaig i ficció (és un tema que ja ha sortit molt en aquest bloc). Bé, tampoc serem molt estrictes en aquest tema. Si sembla literatura, ho donaríem per bo.

      Si se t'acudeix alguna proposta concreta, encara ets a temps. Deixarem un parell de setmanes per fer propostes.

      Elimina
  6. Jo m'enrotllo més que el de la imatge i avui... no ho faré.

    Molt bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahir només hi havia una porció molt petita de lluna. Entenc que hagis estat tan breu. Passa't un dia que estiguis de pleniluni, si et ve de gust.

      Elimina
  7. Literatura memento? La peli l'he vist dos o tres cops, l'últim fa uns tres anys a la fresca del castell de Montjuïc. Sense saber si m'agrada aquesta definició, diria que en un post blogaire has de fer aquest tipus de literatura, sempre ho ha de ser, crec que si publiques alguna cosa, has de tenir un mínim respecte per qui et pugui llegir, i intentar, dins de les teves capacitats, fer-ho una mica bé, i cada cop a millor. Comprenc que la literatura escrita, de cent tres-centes o mil pàgines ofereix un nivell molts cops superior a tot el que ens podrem trobar a la xarxa, però sempre hi ha petits tresors que cal viure'ls, si te'ls ensopegues.
    Dono la raó al xexu que molt cops seguim per simpatia o afinitats, per algun comentari que t'ha fet un dia un desconegut, que amb el temps s'ha fet un apreciat co-blogaire, que fins i tot algun cop has coincidit en algun sopar. I bé, a voltes, seguir a tanta gent no es gaire factible, admiro a la Yaiza que diu en segueix 100! Cert que hi ha molt carro de palla que va de carro d'or i que té força seguidors, potser pel pes dels seus comentaris, en fa tants que a la fi l'acabes comentant i t'acabes fent seguidor, i per això defenso que sí que cal un mínim de nivell literari. M'ho passo bé fent petits relats, són com retalls d'una història més llarga a la que hi afegeixo alguna poesia, o pensament, que no em sé veure de poeta, però sí de escriptor de sentiments que faig sortir del pap. I prou que ja estic fent massa llarga la resposta i no voldràs ni llegir-la de tan llarga.
    Vols vots? jo votaria per "la bona confitura" o el bloc del Maurici, que són els que més segueixo, però el de Relats conjunts també hi participo tot sovint de fa un temps, i el veig molt engrescador.
    I prou per ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Ferran! El concepte de literatura Memento ve d'un personatge d'aquesta pel·lícula que no podia recordar més enllà dels darrers dos minuts. Per tant, si li agradés la literatura, només podria llegir relats molt breus.

      Sobre això que dius dels carros i els blocs, l'altre dia vaig escoltar que twitter era com les religions, que cadascú competia dient tonteries per captar seguidors. Són els seguidors la finalitat última (quasi única) d'escriure un bloc? Els hem d'aconseguir escrivint coses interessants o fent visites a domicili? Mira, segons com, potser intenti respondre aquestes qüestions un dia d'aquests en un post nou.

      Apunto els teus suggeriments per al concurs.

      Elimina