divendres, 16 de novembre de 2012

Especial eleccions: el vot de Schrödinger

Per si no ho havíeu notat, s'acosten eleccions a Catalunya. No és un tema que m'agradi tractar en un bloc com aquest que, normalment (modèstia a part), tracta de temes més divertits o interessants. Però no us amoïneu, no penso fer campanya a favor de cap partit ni de cap ideologia en concret.

En canvi, us vull presentar una tècnica de vot que us pot ajudar si esteu indecisos i dubteu entre 2 o més opcions. O, mirat de forma negativa, si no confieu en cap partit però n'hi ha un al que voldríeu votar en negatiu.

Aquest podria ser un bon cartell electoral.

El vot de Schrödinger permet repartir el vostre vot entre diversos partits o votar en negatiu (si considerem que votar a tots els partits menys a un és més o menys el mateix que votar en negatiu).

Potser us esteu preguntant qui és aquest Schrödinger i què te a veure amb les eleccions. És independentista, unionista o federalista? És de dretes, de centre, d'esquerres, d'esquerres de debò? Bé, crec que el partit més relacionat amb ell (més oposat a ell, de fet) seria el PACMA (partit que defensa els drets dels animals), pel que aquest senyor li va fer al seu gat.

Pels qui no en conegueu la història, aquest senyor va proposar ficar un gat en una caixa on hi havia també una ampolla de verí i un dispositiu que, en un 50% dels casos, trencava l'ampolla de verí i provocava la mort del gat.

Direm en defensa del senyor Schrödinger que això era un experiment mental (no es va maltractar cap gat real) per il·lustrar el quart postulat de la mecànica quàntica. Més o menys venia a dir que, mentre no obríssim la caixa, podíem considerar que teniem el gat en un estat que era barreja dels estats viu i mort. Curiosament, si obrim la caixa, el gat canvia d'estat i passa a estar viu al 100% o mort al 100%. Això s'utilitza per il·lustrar el fet que, en mecànica quàntica, l'observació d'un sistema en pot canviar l'estat.



El quart postulat explicat amb dibuixos. Podeu trobar aquesta imatge, l'anterior i alguna més en aquest magnífic recull sobre el gat de Schrödinger.


D'acord, pensareu, però tot això quina relació té amb les eleccions? Què és això del vot de Schrödinger?

Doncs es tractaria d'agafar les paperetes dels partits entre els quals dubtem. Posem, per simplificar, que dubtem entre A i B. Agafem les dues paperetes i les posem cadascuna a un sobre. Barregem els sobres com si fossin cartes, fins que ja no sapiguem quina papereta hi ha a quin sobre. En triem un i el dipositem dins de l'urna. L'altre el destruïm pel mètode que preferiu (jo suggereixo el reciclatge, tot i que algú més romàntic potser us suggeriria l'ús del foc). Acabem d'emetre mig vot pel partit A i mig pel partit B.

Sé que molts de vosaltres (especialment si no heu assumit que el gat de Schödinger està realment mig mort, mig viu) pensareu que no heu fet mig vot a dos partits sinó un vot sencer a un dels dos. Bé, no em barallaré amb ningú per imposar com a dogmes les profundes idees que envolten el món de la quàntica. El que sí que us puc dir és diuen que la quàntica funciona i les matemàtiques també. Si 10.000 persones decideixen votar segons l'exemple que he posat, el partit A rebrà aproximadament 5000 vots i el partit B també. Mai seran 7000 i 3000 (això m'ho va ensenyar el profe de mates fent-nos llençar una moneda 10, 100 i 1000 cops i apuntant el nombre de cares i de creus).

La part de destruir la papereta que no dipositeu a l'urna no canviaria el resultat del vostre vot però sí que li faria perdre la màgia de tot plegat: si mireu què hi ha a la papereta, ja no es tracta d'un vot de Schrödinger.

24 comentaris:

  1. Ho trobo simplement genial, encara que si faig això el dia de les eleccions la raó em digui que estic fent alguna cosa malament. Sembla un joc, però pel que expliques va més enllà. No coneixia el gat de Schrödinger, només per això ja val la pena llegir aquest post. I jo és que sóc una mica flipada amb aquests temes de física quàntica i m'agrada creure-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entenc els teus recels però insisteixo que és una manera perfectament vàlida de repartir el vot entre dos o més partits.

      Si t'agraden els temes de física quàntica et recomano "Alicia en el país de los cuantos", una alegoria on s'expliquen de forma prou entenedora (amb el benentès que estem parlant de temes molt difícils, és clar) diferents conceptes de la física quàntica.

      PD: Em fio del teu criteri per corregir un dubte lingüístic que sempre em fa dubtar.

      Elimina
    2. Hi faré una ullada, merci! Quin dubte??

      Elimina
    3. Això dels apòstrofs davant paraules estrangeres. Si comencen per consonant però el so és vocàlic (p.e. una h muda o aspirada) sempre dubto. I amb la essa aquí fem l'error de posar-hi una e (this is espain). Si ho penses racionalment no té molt de sentit però en això de la llengua no sempre la manera racional és la correcta.

      Elimina
    4. La "e" la posem per la pronúncia, quan en català no existeix el so inicial (sp- st-...) i de vegades acaba integrant-se en la grafia si el mot s'adapta al català: estrès, per exemple. Això dels apòstrofs és un món i no et voldria avorrir ara amb una classe teòrica. El cas és que de moment la cosa no està gaire clara amb la preposició "de" perquè no tenim la gramàtica oficial que ens digui què és "correcte". Així que ets lliure d'apostrofar-ho com et digui la intuïció i no seré pas jo qui et digui res, perquè també ho faig ;)

      Elimina
    5. Gràcies per fer-me veure que és ben complicat, això dels apòstrofs i t'agraeixo la mini-lliçó. Sempre és bo poder aprendre alguna cosa més de la nostra llengua. Així que tens permís per corregir i donar les lliçons que vulguis en qualsevol post d'aquest bloc :)

      Elimina
  2. T'ho prendràs a broma, però hi ha vegades que m'alce del llit malumorat i dic, hui tindré correus electrònics problematics o els amics de la xarxa es cabrejaran amb mi, i obric el meu ordinador abans de prendre'm el cafè del dia i efectivament això tan temut ha passat, hi ha dies que primerament quant tinc un d'aquests auguris em prenc el meu cafè i em fume un parell de cigarretes i tot, tot va bé, no cal dir que de tant en tant es trenca aquesta dinàmica, però de tant en tant, i és que sí, és cert, l'observador crea la cosa, i qui no ens diu que a l'Univers no hi ha una ment creadora o observadora?

    Una abraçada des de València

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. El més fascinant de la quàntica és que dóna molta corda a plantejaments filosòfics i metafísics que potser no sempre s'adiuen a la realitat però sí que acostumen a ser força creatius.

      Elimina
  3. Jo el meu vot el tinc clar des que encara no podia votar! Però m'ha agradat molt aquesta teoria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tothom fos com tu els polítics es podrien estalviar les campanyes electorals. La qual cosa és certament temptadora...

      Elimina
  4. Els principis de la quàntica no apliquen a la física macroscòpica, i encara menys a la política. El plantejament no és dolent, però en aquest cas el nostre sobre s'acabarà obrint, no per nosaltres, però l'efecte és el mateix, sabem que serà així, haurem votat al 100% per un dels dos partits, encara que nosaltres pensem que és 50-50, però no és així. I posats que en l'observació del vot canviarà l'estat del mateix, potser que ens ho pensem una mica millor i ja d'inici triem l'opció més adient, a veure si després ens haurem de cagar en la física.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, l'exemple del gat també és macroscòpic. És cert que els principis no s'apliquen a la física macroscòpica però els conceptes o idees són, fins a cert punt, adaptables.

      En l'exemple que he proposat, si algú vota d'aquesta manera i a la sortida del col·legi l'enxampa un enquestador, haurà de dir que ha votat al 50% per dos partits. I si l'enquestador accepta aquesta dada i la inclou a l'enquesta, em sembla clar que no distorsionaria gens les prediccions. Si filem prim aquest efecte es deu més a la Llei dels grans nombres que no pas al quart postulat de la mecànica quàntica però això no treu que l'exemple del vot sigui tan equiparable al quart postulat com el del gat.

      Elimina
  5. Mira que no havia sentit a parlar del gat aquest, però no sabia ben bé perquè era tan famós! Gràcies per aclarir-m'ho!
    Està bé la teva proposta, tot i que jo ja tinc el vot decidit. I votaré 100% als mateixos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'han fet molts acudits frikis sobre aquest gat (a l'enllaç que he posat en surten uns quants), potser per això és tan famós. I crec que és una fama merescuda: això de ser un gat viu/mort té més mèrit que anar al llit amb un torero (que és una de les formes més esteses de fer-se famós per aquestes latituds).

      Veig que tots teniu molt clar el vostre vot. No sé on deuen ser els milions d'indecisos que esmenten les enquestes.

      Elimina
  6. Realment encisadora la teòria del gat de Schödinger sobre el vot. Felicitats A partir d'ara ho tindré en considerció.
    Potser podre ponderar molt millors les meves ideis.
    Felicitats,
    Gràcies,
    Salva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Salva. Gràcies per les felicitacions. Celebro que t'hagi agradat la proposta del vot de Schrödinger i espero que et sigui útil.

      Elimina
  7. A les del generalitat no m'agradaria arriscar-me a fer experiments físics i que provoqui un forat negre o ves a saber què, millor ho guardo per les la ciutat, quan tonquin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ara m'has fet pensar si un vot quàntic independentista podria fer obrir un forat negre o un portal dimensional que xuclés Catalunya fora de la Unió Europea i fora també de l'Univers conegut. Només ens faltaria això!

      Elimina
  8. Doncs jo tenia bastant clar el vot i com més va més dubtes tinc entre dues opcions, al contrari del que hauria de passar... no descarto plantar-me al col.legi amb dues paperetes i un encenedor (no sé si podran dir que la jornada ha transcorregut amb normalitat...).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que passa una mica com amb els menús dels restaurants: si tens dues opcions, esculls de seguida. Però si te'n posen 8 o 10, pots estar-t'hi una bona estona.

      Espero que si finalment fas servir el vot de Schrödinger o coneixes algú que el faci servir m'ho expliquis. Tard o d'hora tinc pensat fer un post que repassi totes les iniciatives que he intentat promoure des d'aquest bloc.

      Elimina
    2. El perill d'aquesta iniciativa en concret és que vulguis cremar unes quantes paperetes més... (de bon rotllu!)

      Elimina
    3. Jo ja he proposat una opció assenyada com és el reciclatge. Els incendis, un cop començats, hi ha un cert perill que escapin del control de qui els ha provocat.

      Respecto els qui pensen diferent però a mi no m'agrada massa això de cremar paper. Es comença per paperetes, cartells electorals, programes electorals i quan et despistes ja estàs cremant llibres en una gran foguera.

      Elimina
  9. La quàntica sí que funciona a nivell macroscòpic, el que passa és que a nivell macroscòpic, les magnituds indeterminades s'orienten per un valor concret (es determinen) amb un percentatge que frega el 100% (però sense arribar-hi). Per exemple, la posició d'un electró és clarament indeterminada (nivell subatòmic), mentre que la nostra posició està determinada en un 99,9999999999999999999999999999999999999999% o més (nivell macroscòpic), però aquesta petita diferència amb el 100% podria fer possible que en comptes d'aquí, aparegués a Sidney.
    D'altra banda hi pot haver fenòmens macroscòpics que depenguin amb gran intensitat de valors subatòmics, que sí que són clarament indeterminats, sospito que la capacitat de "decisió" és, en part i de vegades, un d'aquests casos.
    Crec que 10.000 és un nombre massa baix per a garantir que hi haurà aproximadament 5000 d'un i d'altre. No és excessivament improbable que surti un 7000/3000.
    Pel que fa a l'experiment del vot, crec que el que passaria si escollíssim a l'atzar un dels sobres, és que en realitat escolliríem totes dues opcions; el que passa és que nosaltres aniríem a parar a un sol futur dels molts que es generarien a l'instant posterior de l'elecció. Hi hauria un altre futur on hi seríem nosaltres havent escollir l'opció contraria. De fet, hi hauria milions de futurs amb un dels vots, i milions de futurs amb l'altre dels vots. Cap futur no seria igual. La nostra consciència aniria a un d'ells i prou. Als altres també hi seríem, però amb una altra consciència. Tot i que serien simètrics. És a dir, qualsevol dels "jo's" del futur podria dir que a ell li ha tocat aquest futur, i que la seva consciència ha anat a parar a aquell futur. I cap tindria més raó que cap altre. És per això mateix que cada partícula té associada una ona esfèrica, perquè la ona esta formada per tots els possibles camins que la partícula pot emprendre; i a nivell subatòmic la probabilitat que un camí es determini respecte un altre és molt més baixa que a nivell macroscòpic. Per això, com a partícules macroscòpiques que som, ens costa força veure'ns com a ones, que en un petit percentatge també som. És a dir, tot això ho he explicat per aclarir que hi ha un futur en el qual guanya el Junqueras.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una dissertació molt interessant, com sempre que algú t'anima a parlar d'aquests temes.

      Bé, deixa'm corregir-te amb això de les 10000 monedes. Apostaria que si agafem una persona i la posem a fer aquest experiment, moriria abans d'aconseguir una seqüència amb més de 7000 cares. Si vols podem apostar alguna cosa i buscar un matemàtic que ens resolgui el problema.

      D'altra banda, crec que hauries d'explicar a la seu d'ERC la possibilitat de convertir-vos en ones amb el propòsit d'arribar a un escenari on en Junqueras fos president. Vés que no et nomenin conseller d'afers ondulatoris del primer govern de la Catalunya independent.

      Elimina