Veredicte del concurs de ressenyes

En episodis anteriors vaig explicar que l'Editorial el Toll m'ha publicat aquest llibre i, per donar-lo a conèixer vaig idear aquest concurs de ressenyes. Cada membre del jurat ha avaluat les ressenyes i m'ha enviat una llista amb les que els han agradat més i alguna explicació de per què han fet aquesta tria.

Deixeu que us presenti els membres del jurat: són la Irene, la Carme i el Vicenç. La Carme s'ha centrat molt en l'aspecte formal i lingüístic, el Vicenç ha fet un Excel on valorava qualitat (ben escrita) i comercialitat de la ressenya (que faci venir ganes de llegir el relat) i la Irene ha fet una valoració més general. 

La veritat és que estic content per la feina que han fet. En primer lloc, perquè ho han fet gratis. I en segon lloc, perquè s'han esforçat en trobar arguments convincents per justificar la seva tria. També destaco que m'han tret de sobre la difícil tasca d'haver de triar entre participants que conec en major o menor mesura (m'hauria costat molt ser imparcial).

I ja sense més dilacions, us presento els textos guanyadors. Els poso en un ordre que podria ser un altre, perquè he fet servir dos criteris diferents per fer la tria definitiva. Hi ha un criteri estil Eurovisió (5 punts al primer, 4 al segon, etc) i n'hi ha un altre de consens (dos o tres membres del jurat han triat el relat). De tota manera, recordeu que el premi és el mateix per a tots els guanyadors.

1. Carles Quílez, per la ressenya de Per amor a l'art (12 punts).

Tots 3 membres del jurat han triat aquesta ressenya com una de les 3 millors. La Irene el considera "molt ben escrit, molt literari, amb llenguatge ric i metafòric". El Vicenç la considera "molt comercial, i d'això hi entenc un xic" i la Carme considera que "hi ha algunes expressions genials" i  destaca aquest paràgraf:

Però amb això no tenia prou. En Sergi Monteagudo mai en té prou. Va esmolar els seus estris d’escriptor i va construir una trama amb reflexos de color de sèpia i accent italià. In avanti, si prega -endavant, si us plau-, semblen dir les seves lletres. I entres, és clar, que hi entres i t’endinses, fascinat, en una prosa clara i lluminosa.

2. McAbeu, per la ressenya de Selfie (6 punts).

Aquí també hi ha consens entre els 3 membres del jurat, que destaquen la ressenya entre les 5 millors. La Irene en destaca la documentació i l'originalitat del joc proposat. En Vicenç, com en George Smith, es declara aficionat a les frases cèlebres i valora molt positivament el joc.

Al llegir-lo, m'ha vingut al cap la hipòtesi Gaia que defensa que la Terra és un superorganisme format, al seu torn, per organismes vius i autònoms que interaccionen entre ells però, en aquest cas, aplicada a tot l'Univers. De fet, l'univers és el protagonista del relat. 

3. Sergi Sampere, per la ressenya de La Planta (4 punts).

El Sergi Sampere és el darrer participant que aconsegueix convèncer els tres membres del jurat. La Carme destaca els dos darrers paràgrafs i la Irene diu que "El que més m'agrada és que enlloc d'explicar què passa en el relat expressa les idees que hi ha al darrere (les ha sabut veure i fer-les entendre als lectors). Així fa una mica més misteriosa però interessant la lectura. M'agrada la primera frase, curta i contundent."

La ressenya té 4 paràgrafs, ben aprofitats. Us en poso el segon, que no és cap dels destacats  pel jurat:

En un lectura estrictament orweliana i mirant de reüll a Darwin, ens trobem amb una rebel·lió en tota regla, una col·lisió frontal entre una futura evolució intel·ligent de la natura enfront de l’abús que en fa l’home d’ella, amb una interpretació pertorbadora de les possibles conseqüències.

4. Mercè Bagaria, per Al·legoria de la cel·la (8 punts).

La Mercè aconsegueix posar d'acord dos dels membres del jurat, que atorguen a la seva ressenya el segon lloc. El Vicenç la qualifica com una "gran descriptora" i diu que la seva ressenya és gairebé un altre relat. La Irene hi està d'acord, diu que "descriu molt detalladament els personatges, gairebé te'ls imagines" i li agrada que la ressenya acabi amb tantes preguntes.

Ara bé, quan t’estàs en una cel·la com la que ens descriu en Sergi Monteagudo, el temps com és? Afavoreix els presoners o els contraria? El temps i la cel·la són la mateixa cosa? O és la memòria la que podríem confondre amb la cel·la? La por ens fa dependents o és la independència el que ens aterra? Que seria del rei sense presoners, o hem de dir, més aviat, sense poder? Què passaria si la cel·la quedés buida?

5. Gemma Sara, per la ressenya de Viatge al país de la democràcia (6 punts).

La Gemma aconsegueix el vist-i-plau de dos membres del jurat, un dels quals li atorga el màxim reconeixement. No sé què destacar, així que ho copio tot: "Molt ben explicat. Molt ben sintetitzat. Estil clar, senzill i concret. Enganxa i et motiva per llegir el relat". "Posa la mel a la boca, perquè apunta cert elements sense acabar d’explicar la història".  "La frase final també té la gràcia d’englobar, segurament, el propòsit de l’autor".

Us copio el final de la ressenya, que té encara més gràcia si heu llegit el relat:

Però ni tan sols els dolents són molt dolents, són dolents sense voler-ho. Simplement, les coses no són tan bones com ens pensàvem. Els somnis destenyeixen.

De la resta de participants, n'hi ha 6 que han aconseguit un vot d'un dels 3 membres del jurat. Dos d'aquests relats, els he decidit premiar amb el premi especial que vaig anunciar la setmana passada, basat en el criteri de la difusió (D). Són aquests:

(D). Jordi Dausà.

Aquesta ressenya que, segons dos dels membres del jurat, en realitat no és cap ressenya, ha aconseguit el vot entusiasta del Vicenç, que li atorga el màxim reconeixement. Transcric:

Un 10 en comercial, per mi de totes les ressenyes llegides és la que més m'incita a comprar el llibre i a més coincideix totalment amb el muntatge d'en Sergi referit a aconseguir que d'altres blocaires parlin d'ell als seus blogs. Gran iniciativa que ens demostra la seva facilitat per fer de lo complicat fàcil. Amb amics així me'n vaig on sigui.

I l'olfacte comercial del Vicenç es veu ratificat per les estadístiques del facebook.

Guanyador en abast, en clics i en reaccions. No sé quina part del mèrit correspon al Jordi Dausà i quina al Víctor Amela però la victòria a facebook és inqüestionable.

(D). Pons.

També amb un vot del Vicenç, la ressenya al Pons's Blog apareix en segon lloc a facebook però és el guanyador absolut als blogs, amb 25 comentaris. Sí, la majoria són del propi Pons i de l'ahse però també de dos o tres bloguers més que s'han acabat apuntant a la iniciativa després de llegir la seva ressenya. Així que, part de l'èxit del concurs ha estat gràcies a la seva participació.

Fins aquí els premis. Felicitats a tots els guanyadors i gràcies de nou a tots els que heu participat. I gràcies també als lectors del blog que han aguantat pacientment la promoció d'aquest llibre. No, no s'ha acabat, però dijous hi ha un post que quasi no parla del llibre.

Ah, i gràcies també als bibliotecaris de Vapor Vell, que ja anuncien la presentació. 

Els que heu guanyat el concurs, ja sabeu on i quan podeu venir a recollir el vostre exemplar gratuït.