Ara està molt de moda el conflicte Israel-Palestina però els diaris i les xarxes socials també van plenes de procés català i encara s'arrossega algun eco d'Ucraïna, a més dels clàssics Veneçuela i Cuba.
Tots aquests conflictes han aconseguit que molta gent es posicioni en un dels dos bàndols. Hi ha altres conflictes que semblen tenir menys èxit mediàtic perquè no produeix tal divisió d'opinions.
Malauradament aquest posicionament condiciona molt la nostra oportunitat d'entendre el conflicte. Igual que, abans de produir-se un penal dubtós, estem condicionats per ser seguidors d'un o altre equip.
Es dóna així la patadoxa que potser els més indicats per arbitrar un conflicte serien els qui mai han sentit interès per aquest conflicte. No obstant això, la ment humana és tan mandrosa que també aquí faria de les seves: construiria paral·lelismes entre amb un conflicte que coneix i on sí ha pres partit. Per exemple, un unionista espanyol donaria suport als unionistes canadencs i britànics, enfront als quebequesos i escocesos. I un independentista català faria el contrari.
Així doncs, podríem preguntar-nos qui té una visió més clara d'un conflicte: el que hi està directament involucrat, el que el segueix des de fa temps o el qui se'l mira des de lluny. Des de quina distància es té la millor visió?
M'hauria de quedar amb l'opció intermèdia, algú que segueix el conflicte de fa temps però no està implicat directament amb cap dels bàndols. El problema és que no sempre hi ha observadors independents, i no sabem mai si els observadors són subvencionats o sincers. Per tant, és difícil creure uns o altres. El que tinc clar és que qui viu el conflicte defensa la seva opció i és poc objectiu. I l'observador extern no té cap credibilitat, amb qui dret jutja coses que no coneix? A qui creu? Per això intento no parlar de certes coses, perquè no les conec prou, i tot i que tinc opinió, no sé si el meu posicionament està ben influït o no.
ResponEliminaÉs molt difícil saber en qui podem confiar avui en dia. Hi ha moltes fonts d'informació i moltes d'elles diuen coses oposades però parlen com si tinguessin la raó absoluta.
EliminaLa millor visió, sempre des del meu punt de mira clar, és a banda de les vivències de cadascun, haver pres partit pel discurs de l'analista, un dels cinc discursos de l'ésser humà, n'hi ha més, però són més residuals, el de l'analista, l'histèric, el capitalista, l'universitari i el de l'amo.
ResponEliminaQui ha pres la postura d'estar molts moments de la seua vida al de l'analista veu la realitat mancat d'instint de mort, d'afecció i, la veu amb l'instint de vida junt a l'amor i una mica, com no del de mort, ens és també imprescindible, però estar a aquest discurs és posar-se en el lloc de boc expiatori, de Crist o de Sòcrates i corres el risc si freqüentes llocs físics o països on la llibertat no hi és, si més no la legal, que pugues acabar de mala manera.
És un lloc necessari, molt enriquidor, però de tant en tant Mortal, però val la pena conéixer-lo, és una experiència que et fa viure, jo, que estic en aquest discurs en molts moments del dia, quan hi sóc em sent amo de mi mateix, és l'únic discurs que t'hi fa amo de tu mateix, fins i tot el discurs de l'amo et fa esclau dels teus propis esclaus igual que el capitalista que et fa esclau del gaudi per les explotacions de plusvàlues, o l'lhistèric que frueix del saber, que va molt lligat al de què parlem i finalment l'universitari et fa esclau de la veritat, quan la veritat, si arribes al discurs de l'analista, la veus com una eina amb valor d'ús i de canvi, però no amb valor absolut.
És un bon discurs, però perillós, Franco els deia tebis a aquells que s'hi endinsaven i ja saps el que feia amb els pobres tebis bocs expiatoris.
Vicent
Entenc que el discurs de l'analista consisteix en preguntar, a la manera socràtica, per tal que la pròpia font d'informació vagi destriant el gra de la palla. Una mica com fer una entrevista ben feta, on l'entrevistat hagi d'enfrontar-se a les seves contradiccions i llacunes de discurs.
EliminaA molts gran trets podria ser això, però sense identificar-se contra ningú, no ensenyant ni sent ensenyat, sense un sentit.
EliminaVicent
Mira la teua configuració en blogger, perquè no se t'actualitza per temps el teu bloc.
ResponEliminaVicent
Em penso que el que ha passat és que tenia el post fet des de dimecres però fins a divendres no li vaig donar a publicar. Aquesta setmana he estat sense ordinador i he escrit i publicat l'article des del mòbil.
EliminaSi estàs involucrat segur que no ets parcial. Si fa temps que el segueixes, però si no hi estàs involucrat potser encara ets capaç de canviar d'opinió segons els fets o potser no...
ResponEliminaSigui com sigui, preguntam a mi que soc un expert en escollir la millor opció ;)
Raó no et falta. Com suggeria l'Asimov, potser el judici dels robots és més just que el dels humans.
EliminaPenso que és molt difícil de dir qui en té millor visió d'un conflicte, perquè segons i estiguis implicat o t'ho miris des de fora, seran visions completament diferents...I també segons la persona!
ResponEliminaBon vespre.
Per una banda hi ha la informació que ens arriba a cadascú i per altra els filtres que ens posem a l'hora de processar aquesta informació.
Elimina