Com tots sabeu, els últims mesos estic bastant ficat en els microrelats. (Us pregunteu potser per què els posts d'aquest blog no s'han contagiat de la brevetat dels microrelats?)
Bé, el cas és que l'altre dia vaig participar en el concurs ARC a la ràdio i han seleccionat un text meu com a finalista del mes de gener. El concurs d'ARC a la ràdio d'aquest any va de "Comuniquem-nos" i, concretament, el mes de gener era "per xarxes socials".
Podeu participar al concurs ARC a la ràdio fins el mes de maig. Si quedeu finalistes compartireu un llibre amb mi ;)
Us deixo també aquest enllaç (cortesia d'en deomises) per si voleu escoltar altres textos seleccionats.
El relat el podeu llegir aquí. Però, el més important, el podeu escoltar aquí. Part de la gràcia del concurs (a més dels 400 euros del guanyador i de la publicació d'un llibre dels relats finalistes) és que els relats es transformen en fitxers d'àudio per ser llegits a les "ràdios col·laboradores". No he esbrinat encara quines ràdios són però el fet d'escoltar el meu relat m'ha fet reflexionar.
La qüestió és que hi he estat pensant i llegir el relat després d'escriure'l em va fer pensar que el relat era millor del que pensava quan l'estava escrivint.
Llegit un cop vaig saber que estava seleccionat em va semblar encara millor. Potser pel tema de la transferència de prestigi que vam comentar l'altre dia.
Però escoltat encara em sembla millor. I això em fa pensar que no sé llegir. Vull dir que sé traduir les lletres en paraules i aquestes en frases i en idees i tot això però està clar que quan llegeixo un text en veu baixa, aquest no agafa les entonacions adequades per potenciar l'interès del text.
I sospito que no sóc l'únic a qui li passa això.
I sospito que aquesta manera de llegir fa que els textos puguin semblar monòtons i avorrits. I que si sabéssim llegir de forma més entusiasta, gaudiríem més de la lectura.
I ara no ho recordo però diria que això no t'ho ensenyen a primària, quan aprens a llegir. O t'ho ensenyen però després se t'oblida i ningú hi insisteix. A no ser que facis teatre o alguna cosa per l'estil.
Penseu que els músics que toquen un instrument tenen molta informació (notes, durada, tempos...) a la partitura però també han d'aconseguir una interpretació que transmeti emocions. En canvi, quan escrivim un text literari deixem aquesta part totalment a càrrec del lector.
¿Pot ser aquesta una de les raons per les quals un mateix text pot avorrir completament una persona i ser fabulós i emocionant per a una altra? Quin pes podria arribar a tenir l'entonació en el fet que acabem gaudint -i fins i tot entenent correctament- un text?
Quant llegeixo els teus relats en absolut hi poso aquesta veu, ni aquesta entonació, no et pensis, tampoc poso la meva veu, ni la meva entonació es com més neutre, aquesta dona m'ha recordat com si estigués explicant un conte, massa teatralitzat (no sóc fan del teatre, ho trobo forçat i exagerat). Personalment prefereixo la meva lectura a l'audició.
ResponEliminaSí, bé, això de les entonacions té a veure amb la cosa emocional de les persones... Potser et vingui alguna actualització del teu software.
EliminaTens molta raó amb el que dius dels intèrprets de música. Jo darrerament he hagut de llegir textos per a la presentació del llibre del meu pare, és tot un art, encara que llegeixis i no improvisis. A mi sí que m'agrada la lectura que han fet del teu microconte.
ResponEliminaSí, és clar que cada habilitat requereix un talent i/o un aprenentatge.
EliminaAixí tu també t'hi dediques?
Bë he de llegir els meus poemes en públic! No ho faig prou bé, però no tinc gaire por escènica.
EliminaSegur que sí que ho fas bé i tot això és modèstia...
EliminaEt posaré un altre dubte sobre la taula. Ens condiciona el gust saber qui ha escrit un text concret? Jo penso que sí, i que segurament valores diferent un text fet per un altre o fet per tu. És possible que no les tinguis totes, però en ser triat, i passar a la fase de poder-te sentir, segurament ja et valores més. Superat això, que ens agradi o no un text escrit per un altre és molt probable que sigui per com el llegim, i el nostre estat mental hi juga un paper important, no t'ha passat mai que algun cop t'ha semblat que un llibre t'hauria d'haver agradat més, però que no t'hi has concentrat prou? L'estat mental també pot fer que ens interessin coses diferents en moments diferents, i que per tant, ens deixem atrapar per la lectura més o menys.
ResponEliminaAmb tot això no vull dir que no hi influeixi el que tu dius, però crec que hi ha molts altres motius que poden fer decantar la balança davant d'un llibre.
Sí, crec que et condiciona prèviament saber qui ha escrit un text. Igual que et condiciona veure l'etiqueta d'un vi abans de tastar-lo.
EliminaI l'estat mental també et condiciona. Jo, molts cops estic massa dispers per llegir. I, o el text és molt interessant, o desconnecto.
Sens dubte hi ha un munt de factors que hi intervenen.
Doncs a mi m'ha passat a l'inrevés, Sergi. Primer em va sorprendre que seleccionessin el meu relat, i després encara em va sorprendre més quan el vaig sentir narrat (tot i que la lectura que n'han fet és molt bona, com bé dius). Serà que no m'acaba de fer el pes el meu propi relat...
ResponEliminaEn qualsevol cas, opino que la forma en què es llegeixi un text pot influir molt en l'apreciació que en tingui l'audiència. És un fenomen que he estat estudiant últimament al "Me suenan tus letras", i certament els textos llegits per persones amb dots interpretatives guanyen molt, fins i tot si el contingut no és res de l'altre món.
Sé de quin personatge de "Me suenan tus letras" parles. Les seves dots interpretatives fan por i tot.
EliminaMenuda faena pels mèdiums, el cert és que es quedarien sense el seu menjar, bon relat, graciós i per què no? Real, perquè algun dia i vist la velocitat emb que fem contacte amb noves dimensions ens poden eixir morts vivents.
ResponEliminaI és cert que la pronúncia diu molt del conte, no és el mateix un conte llegit per un gangós que llegit per una dona o per una persona que tinga una pronúncia perfecta o gairebé perfecta, i li done els sentiments adients, sí, els meus guanyarien molt també si no els llegira jo.
Una abraçada des del barri de Russafa de la ciutat de València, xicotet racó del nostre domini lingüístic.
Vicent
Hi ha casos extrems on qui llegeix està tan nerviós que transmet aquesta mala estona als oients i no hi ha manera de gaudir del text que està llegint.
EliminaUna abraçada, Vicent!
He llegit el teu micro-relat i m'ha agradat molt, l'he trobat original...
ResponEliminaT'aconsello que provis de llegir en veu alta i no cal que tinguis qui t'escolti... Veuràs com de mica en mica, aniràs
agafant fluïdesa, pensa que de llegir bé només se n'aprèn
fent-t'ho. Hi ha molta gent que no s'atreveix a llegir en veu
alta davant d'un públic i és per falta de seguretat...Cal practicar!
A mi és que m'encanta, però m'ho vaig haver de currar, perquè era molt tímida...
A veure, llegir bé, no vol dir confegir les paraules
correctament, sinó donar una entonació a la lectura, això
ajuda a entendre-la millor i a fer-la més amena pels que
t'escolten.
Als nens sempre els dic que han d'exagerar una mica,com si fessin teatre...Parar-te bé als punts i les comes, fe bé les exclamacions, les preguntes...Fer la musiqueta, que dic jo! I
sobretot no voler corre, llegir a poc a poc escoltant-te per
poder-te corregir.I no en dubtis, a primària s'ensenya i molt, és la base de l'ensenyament una bona lectura mecànica i sobretot, COMPRENSIVA!
Bon vespre, Sergi.
Gràcies, M. Roser per aquesta lliçó de com llegir en veu alta. És un exemple clar de com molts cops, en un blog, els comentaris són més interessants que l'article comentat.
EliminaMolt bo això que els morts es connectaven des del núvol :))
ResponEliminaNo he pogut escoltar el relat, teniu raó que hi ha molts factors que poden influir (concentració, interpretació...), jo de vegades amb la lectura em perdo, em desconcentro més, la lletra em fixa, però bé, si aconsegueixo escoltar el teu microrelat segur que m'agrada tant com el text, felicitats!
Perdó, volia dir que amb l'escolta em perdo, no amb la lectura...
EliminaAh doncs l'he pogut seguir bé, q és curtet...
EliminaM'estàs fent un spoiler??? ;)
EliminaM'alegra que t'hagi agradat, Gemma. Tens raó que de vegades costa també seguir els relats llegits en veu alta per algú altre. En part, jo crec que és perquè t'has d'adaptar al seu ritme de lectura i cal un punt de concentració extra. Quan llegeixes tu, pares quan vols i reflexiones i tornes a llegir. Això no passa quan escoltes, que no pots fer stop. Bé, a no ser que sigui un arxiu d'àudio, com en aquest cas.
Enhorabona,enèsima enhorabona. Ja sospitava les xarxes socials del més enllà, tanmateix no em podia imaginar que les dues xarxes ja estiguessin interconectades.
ResponEliminaÉs una mica macabre però sé de persones mortes que encara estan, per exemple, a Linkedin. També hi ha unes altres que estan vives però semblen mortes. Vaja mort! diem sovint...
Enhorabona també a tots els incondicionals que post rere post enriqueixen aquest blog!
T'imagines que alguns dels comentaristes d'aquest blog estiguessin morts i escriguessin els comentaris "des del núvol"?
EliminaSí, ara que ho dius, a casa meua sempre em diuen que estic en un núvol! A lo millor ja no sóc d'eixe món...
ResponEliminaSerà per això?