Una de les crítiques més freqüents al transhumanisme és que ens farà "menys humans". La paraula "humà" té encara moltes connotacions positives, fins i tot entre amplis sectors benpensants molt crítics amb com els humans estem gestionant els recursos del planeta, repartint la riquesa o limitant les llibertats. Potser seria lògic preguntar-se si caldria ser "menys humans" en alguns aspectes.
Per exemple, la nostra alimentació és responsable directa de la mort de milions d'animals cada any, del consum de molts recursos naturals i de la contaminació o destrucció d'ecosistemes (tala de boscos per crear camps de conreu, ús de pesticides, contaminació d'aqüífers pesca intensiva amb xarxes d'arrossegament...).
Segons unes dades que acabo de buscar, l'any 2009 es van produir 270 milions de tones de carn. Això és un eufemisme per dir que van morir uns quants milers de milions d'animals per tal que nosaltres ens els mengéssim. Resulta que molts de nosaltres ens escandalitzem quan veiem que es mata un toro a una plaça, es maltracta un gos o es fan experiments amb animals però ni tan sols ens preocupem de les condicions en les que viuen els animals que ens mengem. És l'ordre natural de les coses, som al cim de la piràmide alimentària i això vol dir que al llarg de la vida d'un espanyol se sacrifiquen 4 vaques, 27 porcs, 1200 pollastres i uns quants milers de peixos.
El gràfic és estrany perquè no sembla que els números i la mida dels sectors quadrin gaire (ni sumen 100) però ho he agafat com a aproximació. Font.
Imagineu que un d'aquests animals es plantegés els dubtes transcendentals que ens plantegem nosaltres: d'on venim? Per què som aquí? Quin sentit té la nostra vida? Doncs li hauríem de respondre: la teva vida serveix per subministrar proteïnes a un humà. Tot allò que et passa té aquest sentit. Néixer en captivitat, viure en un camp de concentració, que et separin de la teva família... tota la teva vida està regida sota un únic objectiu: que produeixis carn.
No sé si en un futur es considerarà això que fem als animals de manera similar a com nosaltres jutgem l'esclavisme de societats del passat. Els esclavistes també es devien justificar pensant que els esclaus eren éssers inferiors. Com explicaríeu a les 4 vaques, 27 porcs, 1200 pollastres i els milers de peixos que s'ha cruspit la Belén Esteban que el seu sacrifici ha servit per alimentar un ésser superior?
En certa manera, jo crec que ja tenim un grau de conscienciació que ens indica que allò que fem no està del tot bé. I la prova és que poca gent menjaria animals si els hagués de matar amb les seves mans, com fa el senyor Zuckerberg. No, nosaltres som carnívors de supermercat. Necessitem que algú ens faci la feina bruta i no volem saber de com es fa aquesta feina.
Bé, ja que mengem bistecs i no pas vedella, per què no fem un pas més? Mengem bistecs que no hagin estat mai una vedella. Podem fabricar carn al laboratori? Teixits proteics que creixin en medis de cultiu sense arribar a assolir cap mena de consciència? Sí, ja s'està fent, tot i que actualment encara s'han de superar alguns obstacles tecnològics per poder produir aquesta carn a gran escala.
Jo en el futur m'imagino que a la cuina hi tindrem una impressora 3D d'aliments, que ens faci el menjar a l'instant a partir d'unes matèries primeres que podrien venir en tubs (ves a comprar toner de proteïnes!). Ens podríem baixar receptes d'internet, imprimir-les i menjar-nos-les. De camí a casa, a través de l'smartphone ens comunicaríem amb la impressora-cuinera i li faríem la comanda perquè ens fes el sopar. A més, un programa informàtic ens podria generar dietes setmanals adaptades a les nostres necessitats nutricionals.
I potser una mica més enllà, ens podrem fusionar amb els robots i consumir només llum solar, com diu que fa alguna gent. O directament, fer com aquest compi yogui, que ja ni compleix la segona llei de la Termodinàmica.
hi ha persones que per això decideixen no menjar productes carnis , i es fan vegetarians o vegans ....a més l'excés de proteïnes animals que mengem no és sa ni per nosaltres i evidentment encara menys pels animals sacrificats
ResponEliminaSí, el veganisme és una opció més respectuosa amb el medi ambient i amb els animals però és difícil obligar la gent a deixar de menjar carn. És com si diem que caminar és més saludable i respectuós amb el medi ambient que anar en cotxe. Sí, i tant que ho és però el futur no sembla que hagi de passar per donar passes enrere sinó per aconseguir tecnologies que ens permetin combinar l'estil de vida que volem amb el respecte al medi ambient.
EliminaLa paraula "humà" té dos sentits contradictoris, el d'allò noble i el d'allò realista alhora.
ResponEliminaJo em faria vegetariana, però de moment no en sóc capaç.
Suposo que els humans som contradictoris.
EliminaJo mateix estic en el teu cas: estic en contra de menjar carn en les condicions en què es produeix però en menjo.
M'agrada tant menjar, i concretament carn, que no em vull imaginar encara aquestes pràctiques alimentàries que introdueixen, i a les que sembla que tendim. Però sí que apunta a que en un futur, no sé com de llunyà, serà considerat una aberració menjar carn d'animals criats a aquest efecte. Ja actualment hi ha moltes associacions animalistes que aposten pel veganisme, i que volen eliminar qualsevol forma de tortura animal. Comencen per la tauromàquia, per gossos que no viuen en les condicions adients i per tot tipus de maltractament animal. Però quan hagin aconseguit aquest objectiu, el següent és la batalla pel menjar. Espero no veure-ho. I espero que els preparats de carn artificial siguin prou aconseguits...
ResponEliminaNo en sé gaire d'història però crec que l'Imperi Romà no hauria pogut sobreviure sense l'esclavisme. El repte de la nostra societat crec que és superar aquelles facetes negatives sense que calgui ensorrar tot el sistema i començar de zero. Per això he proposat una solució tecnològica per donar continuïtat a l'estil de vida carnívor.
EliminaCada cop hi ha més consciència sobre aquest tema i cada cop és més insuportable el sofriment animal, per això penso que anirem menjant menys carn, amb el temps (o aquesta carn que dius). L'humanisme clàssic deia que l'home està entre l'animalitat i la divinitat, però l'humanisme actual em sembla que reconeix una continuïtat amb els animals, no?
ResponEliminaLa ciència reconeix que els humans som animals. No queda clar fins a quin punt ens separem de la resta d'animals perquè ens creiem molt especials o perquè tenim alguna cosa que ens fa diferents. Però això últim tampoc està molt delimitat. És perquè som intel·ligents? Hi ha altres animals intel·ligents. Per què tenim sentiments? Altres animals són capaços de sentir dolor físic i també psicològic. Potser és perquè parlem? Els altres animals no poden parlar i potser per això no els hem d'escoltar i podem ignorar els seus arguments.
EliminaComentaris
Elimina1. Potser els animals d'avui seran els humans del futur.
2. El veganisme Acceptat, i no és un tòpic, que el verí està en la dosi. Clar i català.
En aquest primer món ens omplim la boca amb filosofies i alternatives conductuals totalment respectables, però fem cas omís al malbaratament alimentari.
3. La diferencia amb els altres animals i nosaltres, dits racionals, els que ens fa diferents, és la grandària de la nostra escorça cerebral, ende, el major nombre de neurones i la capacitat que aquestes treballin en xarxa, i per extensió, de tindré consciencià, entesa, en paraules de reconeguts especialistes en bioètica, i neurocientífics, com la capacitat de perfeccionar-nos com a espècie i diferenciar-nos dels animals, com la capacitat de fer-nos preguntes.
Això vol dir que els animals no tenen consciència? No, però per descomptat clarament en un altre nivell.
Això vol dir que hi ha altres animals que són intel•ligents? En quin nivell? Són capaços els primats com per exemple dels animals més desenvolupats, fer arrels quadrades? No que jo sàpiga!
Els animals tenen sentiments, són capaços de sentir dolor físics o psicològic? Sí, però a quin nivell? Un insecte, un rèptil, un mamífer superior? En quin nivell i com és quantifica?
I, com definim la intel•ligència? I quina relació hi ha entre intel•ligència i sentiments?
Com podem dir que ignorem els seus arguments? Per què només ens referim al llenguatge verbal?
I en quant a la moral, és adquirida o innata? Encara no s’han identificat les àrees i zones del cervell implicades en la presa de decisions morals.
Conclusió, no barregem peres amb pomes: si encara no coneixem com treballa el nostre cervell, com podem gosar atrevir-nos a interpretar com funcionen els dels animals.
Jo no sóc gaire de menjar carn, però em nego a menjar un bistec de laboratori...Potser de tot plegat, en fem un gra massa. Jo sóc una persona que està a favor de tot el què sigui protegir el medi ambient, però nosaltres també ho som...
ResponEliminaPenso que les persones cada vegada estem més deshumanitzades, només cal mirar una mica com funcionen les coses i com actuen molts homínids...Penso que hem de lluitar per la conservació del medi ambient si no volem que aquest nostre món se'n vagi en orris, però amb sentit comú, sense radicalismes!
Bona setmana, Sergi.
Entenc que hi ha un punt naïf en el meu plantejament. Sóc un producte d'una cultura audiovisual on els animals són els nostres amics, mascotes, hi ha en Bambi, en Nemo, en Simba, en Mickey i estan pràcticament humanitzats del tot. I aquesta tendència animalista de la ficció xoca frontalment amb el tracte que donem als animals. La producció de foie gras, les corridas de toros, la realitat dels escorxadors... No sé tu, M.Roser, però jo ni tan sols seria capaç de separar un vedell de la seva mare. Saps com les vaques els criden després durant dies? Jo no sé què deuen sentir però no puc deixar de pensar que són mares a qui els han pres els fills.
EliminaI sí, la natura ja ho té això: és cruel. Els lleons devoren les gaseles. Ara bé, havíem quedat que els humans estem per sobre dels animals, que nosaltres no ens regim per "la llei de la Selva" o no ho hauríem de fer. Doncs bé: això és el transhumanisme; aplicar a la vida real aquells valors elevats que se suposa que hem de tenir els humans. Som millors que les bèsties? Hem d'aspirar a ser-ho? Com es demostra això si no és a través del tracte que donem als diferents éssers amb qui compartim la nostra vida?
En moltes coses pensem igual, a mi també em fa pena, quan veig en les condicions en què viuen molts animals que després ens cruspim i això de separar els vedells de les mares...Però el que jo pretenia dir és que si he de menjar coses artificials fetes en un laboratori, em faig vegetariana i tots contents, perquè suposo que no sortirà algú parlant del patiment de les plantes , pel fet de què també són éssers vius...
EliminaPetonets.
Coses artificials probablement ja en menges. Un donut, per exemple, és artificial, no creixen als arbres. El pernil (dolç o salat) és una manera artificial de processar la carn. La pasta és un preparat artificial de blat. I així amb quasi tot.
EliminaJo, com a químic, valoro molt positivament el mot laboratori, tot i que entenc que per als no químics pugui ser una paraula amb connotacions negatives. Gràcies al laboratori el Ferran Adrià va convertir-se en el millor cuiner del món, optimitzant i experimentant diferents condicions, processos i ingredients. El laboratori vol dir metòdica per arribar a l'essència del coneixement. I per aquesta via es poden arribar a fer grans descobriments.
Entenc que la carn artificial desperti recels. Culturalment encara no estem preparats. I tecnològicament tampoc s'està produint bona carn artificial. Però crec que en un futur, la carn artificial podria arribar a ser molt més bona i saludable que la natural.
La veritat és que podem caure en el parany de la deconstrucció o del devenir dialèctic de la Història sense ni tan sols adonar-nos-en, és com la ballarina que es llevava una peça de roba davant del sultà quan aquest tenia neguit, finalment la va escabellar i li va llevar la pell. No, no podem prendre'ns a un animal com a una persona, som omnívors i necessitem de la carn, i en certa manera també tenim l'instint de mort i necessitem maltractar de tant en tant esguitat de cultura certs animals, sinó ens mataríem a nosaltres mateixos, però no tot lo món veu açò per a mi evident, ara, la violència injustificada contra qualsevol ésser, amb qui pots parlar, i jo parle amb els animals, les plantes, les persones i les coses em sembla sàdic, tot i que els sàdics també tenen o han de tenir llur lloc.
ResponEliminaAntigament els xamans de les tribus europees tenien adoració al llop i al gos, Anubis el déu gos, per exemple i en llargues períodes iniciàtics caçaven i anaven a la guerra i donaven les gràcies, sense odi, i amb tot l'amor a l'animal, planta o persona sacrificada. Eixos eren altres temps, ara, que sí que estaria bé que es fera carn artificial o genèticament fabricada, ens llevaríem molts maldecaps, però no deixant als hòmens més "actius" o "freds" o "agressius" la possibilitat de poder anar de cacera i no fer la cacera amb un de la seua espècie, que és el que com a la ballarina en poc de temps els abocarem.
Vicent
Dius que els humans "som", que els humans "necessitem" caçar, menjar carn, exercir la violència injustificada, maltractar...
EliminaPrecisament, Vicent, jo em plantejo: volem ser així? Ens doldrà molt si perdem aquesta part de nosaltres que ens fa "humans" d'aquesta manera? O, al contrari, hem d'intentar superar aquesta etapa de la nostra història com a espècie, com vam deixar enrere la necessitat de tenir esclaus o de considerar inferiors les dones?
Crec que és un tema interessant perquè els humans busquem la identitat i ens aferrem a allò que creiem la nostra identitat, fins i tot quan es tracta de vicis o mals costums que potser caldria enterrar en la nit dels temps.
Si vols comprendre el que he escrit llegeix-te una altra vegada l'article, he trobat que no m'has entés en alguns punts, el primer és que els humans som de moltes classes, els n'hi ha violents, i si no maten animals matarien persones, imagina't que tens molta set i no pots beure, et beuries qualsevol cosa, si li lleves a una persona que té moltes ganes de fer mal, li lleves els animals, què li queda? I a més quan sap que ets tu qui els has llevat.
EliminaDe totes les maneres sempre es pot pensar que hi haurà un moment en què l'Home violent no existirà, però és un idealisme tan perillós com pensar que ha d'existir sempre, però ja et dic hi ha bàsicaement cinc tipus d'Home, el violent n'és un.
I disculpa si he fet de mestre "gotera", però això de la ballarina és un conte molt antic i com tots els atavismes molt real, però clar que hem d'intentar no ser violents, però jo sé que tu no ho ets, i jo tampoc, però els n'hi ha i abans que facen o munten una guerra els preferisc veure a una correguda de bous o a un camp de futbol. És difícil entendre'm, més que res perquè parle amb l'experiència personal i no amb dades i tu ets més de ciències, però creu-me, si vols o si pots, o bous, baralles de galls o la ballarina sense pell, és a dir, una guerra. Malauradament és així. Què no ho voldria? Clar que no, però quan comprens a l'ésser humà l'acceptes, i el més important de tot el que et diré: Només acceptant-lo el pots canviar.
Vicent
És evident que actualment l'home té una part violenta. La lluita per la supervivència que l'ha dut fins on som ara l'ha fet així. Hi ha plaer involucrat en l'ús de la violència, en la caça, en la mort d'altres sers. És així.
EliminaPerò que sigui així no vol dir que sempre hagi de ser així. El transhumanisme planteja vies perquè l'home es transformi, gràcies a la tecnologia. Et posaré un exemple.
Dius que jo no sóc un home violent i no és del tot cert. Però canalitzo els meus instints violents a través de vies inofensives, en la majoria dels casos. Per exemple, m'agraden alguns videojocs violents, en els quals has de matar enemics, o els d'estratègia militar. D'aquesta manera, gràcies a la tecnologia, reconduïm un instint violent cap a una activitat que només té conseqüències en un pla virtual de l'existència.
Bàsicament el transhumanisme ofereix dues grans vies per tractar aquest instint violent de l'home.
La primera és la que he dit: donar un espai virtual on les accions violentes siguin inofensives. La virtualitat s'anirà fent cada cop més versemblant fins a ser pràcticament igual a la realitat. Pensa, per exemple, en curses de braus on els braus siguin robòtics.
La segona és erradicar directament l'instint violent de l'home. En algun moment podrem comprendre i editar el nostre ADN. Per tant, s'obrirà la porta a crear homes que siguin com nosaltres vulguem que siguin. Ja no dependrem de la nostra herència biològica.
Les possibilitats hi seran, Vicent. I haurem de decidir si volem seguir sent humans com fins ara, amb tot el que comporta (per exemple aquesta violència) o volem ser una espècie diferent.
Estic totalment amb tu, i jo ja he escrit que aquest serà el nostre futur, tu des de la ciència, jo des de la filosofia, però tots dos coïncidim.
EliminaEl que no sé és si eliminem un arquetip si la màquina social humana seguirà funcionant, o caldrà que siguen els mateixos arquetips però virtuals?
Jo crec que tu apuntes a aquesta darrera solució, que seria la més lògica des de la distància que ens dóna un encara món primitiu.
Una abraçada des del barri de Russafa de València.
Vicent
Vicent,
EliminaPrecisament un dels camps d'investigació de la Neuroètica és si els arquetips resideixen en els camps cerebrals on es troben els conceptes morals que han condicionat el comportament dels humans des del inici dels temps.
Amb altres paraules i com ja es va comentar en el blog en un altre context, plantejo i pregunto si des del punt de vista de la filosofia i la moral els arquetips podrien ser el ADN de la nostra condició humana?
Sí, David, podrien ser perfectament, però impossible de representar o de demostrar, com ho és d'impossible de demostrar la importància del "Poder indirecte" del yin.
EliminaPerò hi ha una altra part de la filosofía que ho mira des del punt de mira de la follia i del miracle, del quart paradigma de la realitat, el de la cinta de Môbius, meitat follia meitat realitat, pensa que en un segment i si ho mirem amb la lògica més mundana, amb el sentit comú, el menys comú dels sentits de tota manera, que el segment és infinit en allò micro i finit en allò macro i si mirem allò macro, l'Univers és infinit en allò macro i finit en allò micro, la realitat és una contradicció pàradoxal, un miracle.
Podran dir molts científics que hi ha un límit en l'Univers, però ¿de veres ens ho creiem? O que hi haurà un límit si dividim per la meitat el segment, però hi ha alguna cosa que rexina.
El que vull dir i se m'ha oblidat de dir-te és que no és que nosaltres estiguérem representats pel nostre ADN sinó que aquest i nosaltres no foren més que un somni en eixos moments en què FEM la realitat, una mena de Màtrix, o com diu Calderón de la Barca la vida és somni.
EliminaResponc una mica a tots dos: crec que el transhumanisme planteja la possibilitat de deixar enrere QUALSEVOL aspecte actual de l'home. Passada la singularitat, allò que ens succeeix ja no serà l'home tal com l'entenem ara. I això aplica a un, diversos, molts aspectes o fins i tot la totalitat del que som ara.
EliminaSi aconseguim arribar a les singularitats, haurem de decidir què voldrem preservar i què no.
Gràcies per les respostes. Massa complexes per donar-vos una resposta i prou interessants i engrescadores per no deixar-les de costat.
EliminaI per descomptat, un incentiu per capbussar-me en la temàtica i a ser possible donar una resposta digna a les vostres observacions.
....continuarà.....
Gràcies, Sergi i David, la veritat és que l'optimisme mai no deu mancar, si no encara estaríem a una cova o potser en un arbre.
EliminaVicent
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPensar en els animals com a éssers conscients i mereixedors de consideració i respecte està molt bé. Res podria alinear-se més amb la meva forma de pensar. ¿Però com podem aspirar, com a societat, a respectar els drets dels animals si ni tan sols respectem els dels nostres congèneres? Tenim encara avui en dia nombrosos exemples punyents de pobles sencers destinats a rebre tracte de carn (potser no com a carn comestible, que seria obscè fins i tot per a la majoria dels psicòpates que ens governen, però sí com a carn de canó). En resum, potser quan deixem de matar-nos entre nosaltres per un bidó de petroli o uns grams de coltan, podrem posar-nos a pensar seriosament en el patiment de porcs, cabrits i pollastres que amenitzen les nostres barbacoes.
ResponEliminaSergi, què tal un post sobre transhumanisme per la pau?
No trobo que les lluites per la dignitat dels animals i per la dignitat humana siguin incompatibles. Potser et diria que es tracta de la mateixa lluita, en tant que els humans també som animals. Potser el tema dels animals és més senzill perquè ja saps què pots esperar d'un animal i com actuar. En canvi, quan els humans actuen de manera hostil, és molt controvertit dir de quina manera cal actuar. Cal fer servir la força, amb tot el que implica, contra humans com els talibans o els genocides de Ruanda? Quines relacions volem que tinguin els nostres governs amb països governats per dictadures? Estic d'acord que, fins a cert punt, hi ha actituds i fets miserables que cal condemnar (la Guerra d'Iraq, per exemple) però, a partir de cert punt les decisions que cal prendre per actuar realment en la solució d'un conflicte són terriblement controvertides.
EliminaApunto la idea del transhumanisme per la pau, a veure si me'n surto.
Estic una mica com tu, maltractar els animals (encara que jo no ho vegi) no em sembla bé, però no arriba al punt de semblar-me tan malament com per no consumir-los. Espero amb ganes aquests fantàstics bistecs de laboratori amb el mateix gust del bistec de vedella!
ResponEliminaEl mateix gust? Per què no millor?
Elimina