dimarts, 5 de juliol de 2016

La paradoxa energètica de l'estiu

S'acosta l'estiu i veureu que blogs, diaris i programes de televisió van substituint els continguts més "seriosos" per d'altres més lleugers o frívols. El motiu que s'intueix és que amb la calor fa mandra escriure i/o llegir textos que requereixin una gran activitat mental. Durant l'estiu, es recomana dur una activitat similar a la dels óssos a l'hivern. No es podria dir hivernar, s'hauria de dir estiuar i consistiria en abaixar les revolucions de la nostra activitat per no forçar el metabolisme.

Cada estiu hi ha una notícia que no pot faltar als diaris i telenotícies: fa calor. Jo mai em poso a suar fins que no he vist a les notícies que fa calor.


Podríem pensar que aquest ritme més lent dels humans a l'estiu va en contra del ritme més ràpid de la natura (a més calor, moltes formes vives proliferen més ràpid. Només cal veure la quantitat d'insectes que trobem a tot arreu durant l'estiu) i, en tot cas, el que està clar és que es produeix una paradoxa micro/macro amb la nostra velocitat.

Si mirem l'activitat d'un humà escarxofat a la gandula de cara al mar ens vindrà al cap una imatge de lentitud. Però físicament, quan la temperatura d'un cos augmenta, el que passa microscòpicament és que les seves partícules es mouen més ràpidament. De fet, la temperatura d'un cos es pot definir com una mitjana de la velocitat de les seves partícules.

Així doncs, la calor que ens arriba a l'estiu ens hauria d'accelerar però en general passa el contrari: si ens accelerem macroscòpicament, encara produïm més calor i el nostre organisme té instruccions clares per mantenir constant la temperatura.

Per tant, aquest estiu, si veieu que se us acceleren els àtoms, relaxeu-vos amb una lectura lleugera, una (el seu anunci de begudes aquí) fresca a la platja o estiueu tranquil·lament mirant els núvols.

12 comentaris:

  1. De moment ens està fent uns dies fresquets amb l'ajuda del vent. No cridem al mal temps! ;)
    Desprès de llegir-te et faré cas, la llei del mínim esforç.

    Bon estiu, Sergi!!
    Aferradetes fresquetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui he llegit al "ascensor news" que ja ha arribat la calor. Però que, d'altra banda, "això només ha fet que començar".

      Bon estiu, lluna!

      Elimina
  2. Els meus àtoms ja no saben on paren de la calor que fa. Menys paradoxes i més ventiladors!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara m'acabes de despertar un dubte molt friki.

      Elimina
  3. Diuen que a l'estiu tota cuca viu, però és veritat que la nostra activitat deixa de ser frenètica, per deixar pas a una espècie d'apatia, davant de qualsevol activitat no lúdica...
    M'has fet gràcia quan dius que comences a suar quan diuen que fa calor...Fins ara trobo que no n'ha fet, però diuen que la setmana que bé es disparen els termòmetres i la nostra "modorra" sobretot a l'hora del sol. És clar que hi ha qui li agrada la calor i això no li deu passar!
    A mi només m'agrada per anar a caminar a la platja, ran de mar...
    Sergi, que tinguis un bon estiu, si pot ser ben fresquet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi, de tota la vida, m'ha agradat l'estiu. Suposo que perquè l'associava a les vacances i al lleure. Darrerament, els estius són una mica més cansats i ja no fan tanta gràcia...

      Elimina
  4. Si els noticiaris no avisessin que fa calor jo seguiria amb l’abric, gràcies.

    PD: Sóc tot un exemple en el món dels blogs ^^

    PD2: Molta sort alhora de trobar una beguda que patrocini el teu post!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Falten programes de debat que informin, a cada oficina, sobre la temperatura a la que ha d'estar l'aire condicionat.

      A veure si hi ha sort amb el patrocini...

      Elimina
  5. Efectivament, Sergi, en hivern et diria que la realitat és una contradicció paradoxal i en estiu que és un miracle. He, he, he... fruïx de l'estiu en què ja estem.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que gaudeixis tu també de l'estiu, Vicent, ja sigui paradoxal o miraculós.

      Elimina
  6. L'atre dia vam estar en un bar vegà de Girona, on hi havia birra artesana de Lleida (molt bona) i, atenció, Alter Cola catalana (aquí, disparitat d'opinions entre els cocacòlegs). Les dues begudes podrien patrocinar aquest espai. A mi també m'agrada de sempre l'estiu, i encara ara!

    ResponElimina
  7. Per cert, que vam veure sortir el Puigdemont de l'Ajuntament (seria un flashback) i el vam saludar des del bar, això també és més fàcil que passi a l'estiu :)

    ResponElimina