¿No us passa sovint que aneu a un restaurant, us fixeu en el menú i, al final, acabeu arribant a la conclusió que demanant a la carta hauríeu estalviat diners?
Això és perquè els packs estan dissenyats per facilitar les decisions del consumidor però no necessàriament per oferir-li millors opcions.
Amb les eleccions passa exactament això: pots decidir entre una sèrie de restaurants (partits polítics) que ofereixen un menú (programa electoral) però no pots triar els plats. De fet, ni tan sols pots estar segur del que t'acabaran portant. La prudència convida a desconfiar dels que ofereixen mariscades a 5 euros, tot i que, molts cops, menús més creïbles tampoc són respectats.
I, per desgràcia, el cuiner que t'acaba preparant el menjar no sempre és el que has triat tu sinó el que han triat la majoria de comensals. Suposo que, per totes aquestes raons, la majoria de clients no fa ni l'esforç de llegir-se el menú. I ja em direu quina decisió col·lectiva es prendrà quan la majoria no està informada de gairebé res.
La simplificació dels packs portada a l'extrem arriba a reduir-ho tot a dretes vs esquerres. I si dius que no ets ben bé de carn però tampoc de peix, que ets vegetarià, llavors tothom et mirarà malament i suposarà que ets de peix. Però de fet, també podria passar que t'agradés l'ànec i el bacallà però no suportessis la vedella i el lluç. Què series, llavors? Hauries de fingir que t'agrada la vedella i que no t'agrada el bacallà per no aixecar sospites?
D'altra banda, els restaurants que ofereixen peix, sovint acaben servint carn i viceversa. Per exemple, es diu que ser de dretes vol dir abaixar impostos i fer retallades però recentment hem vist partits de dretes apujar impostos (PP, CiU) i partits d'esquerres fent retallades (Tripartit, Syriza).
Diuen que la sopa simbolitzava per a Quino les dictadures llatinoamericanes i que per això la Mafalda mai no se la va poder empassar. Imatge.
En principi els packs podrien tenir un cert sentit. De la mateixa manera que un menú pot ser dietèticament equilibrat, un programa electoral pot tenir mesures que no entrin en clara contradicció entre elles. Per exemple, un partit que ofereixi abaixar impostos i acabar amb les retallades (perquè no són ni de dretes ni d'esquerres) és altament sospitós d'estar-nos prenent el número. I és aquí quan, els que no són "ni de dretes ni d'esquerres" perden tot el prestigi i es converteixen en populistes.
A la pràctica, veiem com els restaurants ofereixen menús gens equilibrats i els partits, programes impossibles de complir. Es diu que alguns partits minoritaris, tiren més d'utopia sabent que no guanyaran i no hauran de patir per haver de complir allò que prometien però en realitat, els partits majoritaris també prometen més enllà del que saben que podran complir.
Altres cops, les mesures dels programes no tenen res a veure entre elles però queden estèticament bé com a pack electoral. Per exemple, si ets d'esquerres, has d'estar a favor dels palestins i en contra dels israelians. I si ets de dretes, has d'estar en contra dels palestins i en contra dels israelians. I no sé molt bé per què és tan important definir-se en aquest conflicte estranger i no tant en el de Pakistan-Índia o en el de Marroc-Algèria però te'l venen amb el pack.
Hi ha opcions per evitar les males digestions del menú i permeten triar plats a la carta, com són els referèndums i la democràcia líquida. Hi ha qui diu que, tenint en compte la poca cultura culinària dels comensals, és millor deixar la majoria de les decisions importants en mans dels xefs. Jo crec que tot va lligat: mals comensals trien mals xefs i mals xefs no permeten que els comensals aprenguin gaire cosa de cuina.
I la millor manera d'aprendre'n potser sigui amb la pràctica. Votar, decebre's i treure'n alguna lliçó. Per això us demano que aneu a votar aquest diumenge i animeu tothom que coneixeu a anar a votar. Sí, sé que fa mandra i no ens hi juguem gairebé res però el vot de diumenge us ajudarà a tenir millor criteri per votar el proper cop. I el proper cop potser sí que ens hi juguem alguna cosa.
I la millor manera d'aprendre'n potser sigui amb la pràctica. Votar, decebre's i treure'n alguna lliçó. Per això us demano que aneu a votar aquest diumenge i animeu tothom que coneixeu a anar a votar. Sí, sé que fa mandra i no ens hi juguem gairebé res però el vot de diumenge us ajudarà a tenir millor criteri per votar el proper cop. I el proper cop potser sí que ens hi juguem alguna cosa.
A vegades acabes triant un menú perquè t’agrada el primer i el postre, però el segon plat no t’agrada gens, però sempre es millor això que no pas triar un menú que només t’agrada el segon però el primer i el postre gens, perquè per fer-te un menú a la carta hauries de presentar-te tu amb el teu partit a les eleccions i es possible que no treguis un bon resultat.
ResponEliminaEl menú a la carta seria la democràcia directa o la democràcia líquida, que seria segurament caòtica perquè poca gent sap cuinar i es faria tot amb poc criteri.
EliminaDe tota manera, abans de liar-me una mica, volia dir que , independentment del que votis, pots estar d'acord amb uns polítics amb unes coses i amb uns altres polítics amb unes altres. No cal fer adhesions incondicionals sempre.
Molt d'acord amb la teva conclusió final, i també amb la frase dels mals comensals que trien mals xefs. Fan molta mandra aquestes eleccions, sí. Però hi hem d'anar a votar, ara més que mai després dels darrers esdeveniments. Hem de demostrar alguna cosa, que no ens poden intimidar, i que davant de les seves males pràctiques, nosaltres sabem votar a qui ens representa de veritat. S'ha de votar.
ResponEliminaRespecte als menús, de vegades tens la sort de trobar-ne que s'adapten molt als teus gustos, a mi em va passar. El problema ve quan hi ha assumptes com els que dius, si ets d'esquerres per força has d'estar a favor amb això o això altre, i repudiar tals altres temes. Això és qüestionable, i a més en molts casos és una simple qüestió de postureo.
El post està escrit abans del repugnant episodi de Guerra Bruta del Ministre de la Veritat. Vaig estar a punt d'esborrar-lo i escriure alguna cosa molt més agressiva però aquest no és un blog d'actualitat ni d'opinió política, així que vaig deixar el post que tenia programat.
EliminaMolta sort amb les eleccions. Espero que tingueu el bon resultat que us mereixeu, XeXu.
Efectivament, Sergi, per això dels plats i triar plats i no el menú, per aquest motiu a mi sempre se m'ha confòs amb un feixista, un comunista, un filo-capitalista o un liberal, segons el plat que em vegen menjant, és el sinó de les persones anònimes, que no podem triar els nostres plats a taula, i jo abomine contra aquells que demanen el menú i si un altre es posa òstres els diuen, que com que no està al seu menú les òstres són d'allò més roí, no, no és eixa la eixida, cal que les persones pensem el que volem, fora de menús i de Kits.
ResponEliminaVicent
Has captat perfectament el missatge que volies transmetre, Vicent, malgrat que potser m'havia quedat una mica confús. Segurament, la teva personalitat fa que no se't pugui encasellar en cap grup de "pensament dirigit" i per això pots sentir que la societat no t'acaba de respectar com hauria de fer-ho.
EliminaClar i català, a mí me la bufa que la societat no em respecti, doncs el més important és respectar-se a un mateix (entre cometes més o menys).
EliminaI és que tampoc cal lapidar-se cada dia.
Hi ha almenys dos tipus de respecte i un d'ells és força necessari, en tant que afecta a la convivència. Per exemple, si pertanys a una minoria a la qual la societat no respecta i aquesta manca de respecte es manifesta en forma de cops de pedra, és desitjable que et respectin.
EliminaEstà molt ben trobat això de relacionar la política amb la restauració...Per cert que jo sempre demano la carta, perquè no puc amb els tres plats del menú! Fins ara quedava bé dir que erts vegetarià, però sembla que els "vegans" van agafant posicions...
ResponEliminaI aniré a votar encara que em faci mandra ho sembli que no ens va ni ens ve, però com dius tu, hem d'estar preparats per les properes...
Bona revetlla, Sergi.
Hi ha gent que té molta mania als vegetarians i també als vegans, no em preguntis per què.
EliminaQue gaudeixis d'aquesta nova "festa de la democràcia", M.Roser!
Una festa molt estranya, sembla que a molta gent li agrada repetir plats enverinats, és masoquisme o tenen algun ingredient que els altres no sabem apreciar??
ResponEliminaVaig sovint als restaurants. De fet, a casa treballem a nevera buida.
ResponEliminaAquesta experiència ens ha portat a valorar sempre la relació qualitat preu i apreciar un humil menú de 8 euros enfront d'un pretensiós plat de 30 euros.
Aquesta experiència m'ha portat a valorar factors gairebé intangibles o difícilment recognoscibles més enllà del menjar. La distància entre les taules, si el lavabo aquesta cuidat, si les cadires són massa pesades i fan soroll en arrossegar-les, etc, o si la terrassa d'un bar aquesta prop d'un semàfor en un carrer ascendent, ( com en la mateixa Rambla de Catalunya de Barcelona) doncs els cotxes, en posar-se el semàfor en verd, arrenquen i et deixen fumat com una sardina enllaunada.
Factors que alguns definirien com a manies, però que sempre van més enllà del món visible.
Doncs amb la política pansa el mateix. Veure o intentar veure més enllà del visible i equivocar-se una vegada, però no més d'una vegada amb el mateix restaurant.
Lamentablement, en aquests últims temps, la competència és feroç, el tot a cent està l'ordre del dia i el llibre de reclamacions treu fum. Així que treus el Keep Calm i penses que cap xef podrà amargar-te el dia i, per si de cas, decideixes tenir sempre la nevera un bon filet o unes simples patates bullides amanides amb oli de primera qualitat.
I així és com l'experiència t'ha ensenyat que de vegades és millor quedar-se a casa i oblidar-te dels restaurants, fet que dissortadament només m'ha succeït una vegada.
Diuen que l'escola de la vida ensenya les coses més importants, les que no són als llibres. Jo trobo que no té gaire sentit que calguin tants títols per tantes coses i que en canvi votar o tenir fills, per dir-ne dues de molt importants, les pugui fer gairebé qualsevol.
EliminaAixí doncs, més val que cadascú de nosaltres s'esforci en aprendre'n.
Un fill, un vot,una votació. Entre generals, autonòmiques, locals i repeticions, buffff
EliminaBromes apart,feia dies que no llegia el teu blog, sempre sorprenent. Com els bons xefs!
En general els restaurants tenen un problema de creixement.
ResponEliminaDes d'un petit bar que es fa famós per les seves tapes i els seus “montaditos”, fins a una masia en el Montseny pels seus caragols a la llauna.
El seu èxit, gràcies al boca orella, i no al boca a boca com he sentit de vegades, encara que en aquest cas en tractar-se de menjar potser tindria algun sentit, magnifica el missatge i els que regenten el bar ja no donen abast: llargues esperes i pujades de preus fan la resta.
Altres vegades, un restaurant basc o català s'assenta en una gran capital i té la seva clientela, tan diversa com puguin ser els habitants o residents del lloc; però difícilment competirà als pobles i petites capitals de província on “ las migas” són “las migas”, “las morcillas las morcillas” i no se’n parli més o hi hauran garrotades.
Hi ha altres restaurants que aposten pel segur, que innoven poc. Tenen una clientela consolidada i el seu pla estratègic consisteix en implantar-se en altres llocs del país. El preu és ajustat i la clientela té un perfil pla: matrimonis amb nens petits que a la sortida del cinema intenten minimitzar els danys: no pregunten, no es qüestionen obertament el menjar, doncs el seu objectiu és sobreviure al cap de setmana en espera que els dilluns el calendari escolar posi les coses en el seu lloc.
Els seus molt avantatjats i conformistes clients, coneguts com a MACC’s, van a barraca i no es plantegen de quina part de l'animal és l'hamburguesa mentre s’asseguren, més enllà dels gadgets, que la factura sigui assumible.
Aquests restaurants no enganyen, i en gens es diferencien els d’una o una altra ciutat, excepte en algun detall lingüístic en la publicitat
La comoditat i la por a una factura desorbitada o a una qualitat qüestionable, en definitiva a una relació qualitat/preu baixa, provoca que moltes persones s'afiliïn a aquestes grans cadenes i no pensin en anar a esmorzar a un altre lloc ni en pintura, conducta que, paradoxalment, es coneix com el nBrexit.
Que els queda als petits restaurants sinó apostar per la qualitat, l'honradesa i el respecte als seus comensals.
El problema és que, com es diu vulgarment, si no hi ha pa per a tant xoriço, tampoc hi ha suficients, presumptament, acreditats xefs en què confiar.
I aquest és el problema amb el que es va enfrontar Hamlet, també conegut com les 4W angleses.
Pensa també que les grans cadenes de restaurants tenen un gran control sobre les revistes de crítics gastronòmics i, per alguna raó, la gent llegeix les revistes abans de triar restaurant. Per si fos poc, també aprofiten els inspectors de sanitat amics per difondre rumors sobre la higiene dels restaurants rivals.
EliminaAl final, els clients que creuen en la bona gastronomia, s'han de menjar més d'un brownie amb patates.
Sergi, has donat en el clau. Sí, la realitat supera a la ficció i les teves paraules m’han recordat la pel•lícula de Louis de Funès “ El gran restaurante”, en el que ens pinta un xef que porta el negoci amb disciplina quasi militar.
ResponEliminahttp://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-37270/
http://www.filmaffinity.com/es/film784240.html
Sergi, la vida política és un com un gran restaurant: tots hi estem convidats però mentre uns es mengen el pa, altres es mengen les engrunes. El mateix que deia McLuhan de l’Aldea Global: global sí, però no tots els barris són iguals.
Un gran restaurant, uns petits restaurants i unes petites tasques anti-sistema.
Un títol pel teu proper llibre, hi ho dic seriosament, molt seriosament, MOLT...
Tenim tots els ingredients: els clients, els xefs, els crítics, els inspectors de sanitat, tot el que tu has dit i més. Intriga i maquinacions a dojo. Cops baixos entre els qui hi estan i els que i volen ser.
Menús a la carta, i trobades en petit comitè, per gaudir, per menjar-se les restes dels enemics polítics caiguts en les urnes o en mans del seu propi partit.
Ho imagino, ho veig clar, “ Menudillos de Pedro Sánchez a la parmentier”, “ Crema catalana amb ous escollits de...”. "Llonzes de les Junqueres regades amb vi dolç" i un toc de la pel•lícula Delicatessen.
Si hi ha coalicions un pica pica assortit, per a tots els gustos i per a cap.
I si hi ha majoria absoluta, que menys que celebra-ho com en el “ Festí de Babette”.
Sergi, en les teves mans aquest llibre, adobat amb humor i mala llet, seria una bomba!
I ho dic seriosament!
En aquest estiu climàtic i polític la xafogor és insuportable. Et posem la piscina, l’aigua i tu una glopada d'aire fresc i la teva ploma.