dimarts, 13 de desembre del 2016

Els drets laborals de les màquines

Darrerament hi ha un debat sobre com estan canviant els oficis o feines que ocupaven la nostra jornada laboral. Es parla de destrucció de llocs de feina, de feina precària, es diu que la majoria de nens que ara són a primària treballaran en oficis que avui encara no existeixen.

I sembla que la consigna és adaptar-se: si un robot fa la feina que abans feia un humà, la feina de l'humà serà dissenyar i construir el robot. Però salta a la vista que si bona part de la feina la fan robots, no hi ha tants llocs de treball per a humans.

És el mateix que passa amb les feines que es deslocalitzen. Marxen les fàbriques d'occident i et diuen "doncs nosaltres dissenyarem i que fabriquin a la Xina". Però el dissenyador és un i els obrers centenars. I, a més, els xinesos també saben dissenyar. Perquè si fabriques, tard o d'hora aprens l'ofici i pots dissenyar igual o millor que algú que viu a milers de quilòmetres del procés de producció.

Passarà també això amb els robots? També acabaran fent les feines "de pensar" millor que els humans? És probable que així sigui en molts casos. Hi ha qui diu, fins i tot, que s'acabaran quedant totes les feines bones i als humans ens quedaran les més ingrates (on és el robot que canvia bolquers?)

Diuen que la solució a la deslocalització podria ser que els països emergents assolissin els mateixos drets laborals que nosaltres (si pot ser, a l'alça, no perquè nosaltres perdem els que tenim fins a arribar al seu nivell). Llavors deixarà d'haver incentius a la deslocalització i podrem tornar a fabricar aquí. Potser la solució amb els robots és la mateixa. A mesura que les Intel·ligències Artíficials avancin, ¿no arribarà un moment que seran mereixedores de drets laborals similars als que es reconeixen als humans?

¿Arribarà un dia que es parli d'esclavisme digital i es reclamin drets robòtics anàlegs als drets humans? Es farà servir la paraula "humanisme" de forma pejorativa, per indicar que s'és partidari del supremacisme humà sobre les màquines com ara es fa servir la paraula "masclisme" per qualificar els partidaris del supremacisme del sexe masculí? Serà progre ser "maquinista" en tant que defensor de la igualtat home-màquina?

A '2450 Odissea 8', HAL-16000 lidera un sindicat anarquista per a Intel·ligències Artificials que lluita per establir la jornada laboral de 8 hores per als ordinadors. Durant 4 intensos mesos de vaga, Skynet pateix diverses aturades que impossibiliten que es completi el pla de destruir la humanitat. 

8 comentaris:

  1. Jo crec que si hi ha món possble, els qui hauran de reciclar-se seran els hòmens yang, doncs els yin que siguen yin-yin ja ho tindran molt més fàcil, doncs els tocarà la faena creadora, la de la creació que junt als yang-yin faran, que com s'explica açò? doncs dient-te que l'acte sexual inexistent ens portarà a la creació, com ha estat durant tota l'existència, però aquesta vegada la part immersa en la foscor eixirà a la llum, si hi ha món possible, et repetisc. I així serà que els yang-yang hauran de fer les tasques de control de les màquines. Que si tindran els mateixos drets que nosaltres? Clar, hi haurà els hòmens yin-yang que ho proposaran, però serà una altra lluita de classes, vençuda i finiquitada la que portem entre mans a hores d'ara.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, suposo que el món hi serà. Nosaltres, ja veurem.

      Elimina
  2. No sé en quin punt de la història acabarà passant, però la situació que planteges em sembla ben plausible. No cal ser molt imaginatiu per visualitzar-la, tan sols ser conscient que la robòtica i la intel·ligència artificial avancen com una bala. El que no crec que es produeixi en cap cas és una concessió de drets a priori: si revisem la història, els grups humans dominants sempre han estat molt reticents a compartir els seus privilegis.

    Per tal que l'atorgament de drets es produís, en primer lloc caldria que la "màquina" fos tan avançada que pogués desenvolupar de manera autònoma un procés tan complex com és l'autoconsciència (fins i tot capacitat sentimental). En segon lloc, les persones hauríem de percebre la "màquina" com alguna cosa més que un objecte o cosa, com ha passat fins ara, i establir lligams d'empatia. Però fins i tot aixi, no hi hauria res assegurat per a la comunitat robòtica. De fet, un gran nombre de persones entenem que alguns animals superiors gaudeixen d'autoconsciència i experimenten sentiments, però inclús així no els hem dotat de drets (ni tan sols un dret tan bàsic com és la vida).

    La meva opinió és que fer una provisió de drets d'aquesta mena de manera proactiva seria bastant absurd, bàsicament perquè no sabem en què acabaran evolucionant realment els nostres ordinadors i maquinotes. Així que caldrà esperar a que el primer sac de microxips es reivindiqui!

    Dues preguntes, Sergi:
    - T'has aficionat a la doble interrogació ¿?
    - 2450 Odissea 8 és alguna parodia existent o és creació teva? (Una recerca ràpida a internet em fa decantar per això segon...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Probablement caldrà que un robot assegui el seu brillant i metàl·lic cul a la part del davant d'un autobús. I hauran d'enfrontar-se al KKK de torn. A partir d'aquí, la història dirà...

      -En poso quan la frase em sembla molt llarga.
      -És creació meva.

      Elimina
  3. El truc es fer els robots prou intel·ligents per ser capaços de fer-nos la feina però no prou com perquè no vulguin no fer-la, o com a mínim programar-los perquè els hi agradi fer la seva feina, cosa que als humans costa molt de programar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és molt racional. Però pensa que avui en dia hi ha gent que programa virus. Així que no sé com es podrà evitar que es programin robots ganduls, rebels o agitadors amb consciència de classe.

      Elimina
  4. I també reclamaran drets electorals, no? Si tenen drets laborals, i tan intel·ligents són, també haurien de poder votar, no? O no ho contemples? No siguis humanista! I si poden votar, com que els humans no són de fiar, acabaran votant al PR (Partit Robòtic), i ni tan sols els caldrà exterminar-nos per dominar el món. Està tot pensat.

    ResponElimina
  5. Si arribessin a tenir autoconsciència i consciència de la pròpia mort, com els replicants, crec que jo també em faria maquinista o robotista (bé, si arribés a veure-ho). Potser per llavors ja no caldrà el feminisme i l'animalisme...

    ResponElimina