dijous, 1 de desembre del 2016

L'art (incomprès) de posar exàmens

Diu la llegenda que l'inventor de les cambres de gas nazis se sentia maltractat per la Història perquè no se li va reconèixer el mèrit del sistema d'extermini que va dissenyar. Suposo que l'home estimava la seva feina i se sentia orgullós de la solució que havia trobat als problemes tècnics que plantejava l'assassinat en massa de gent innocent.

No sé si es pot empatitzar amb aquest tipus de personatges però en la meva feina em trobo en un cas semblant quan redacto un examen. Fer un bon examen és complicat. I un mal examen es pateix molt quan s'ha de corregir.

Fixeu-vos que cal tenir en compte almenys 5 factors:


  • Selecció equilibrada dels temes. Els alumnes acostumen a estudiar molt el primer 10% dels apunts i bastant l'últim 5% (saben que el profe condensa allà tot el que s'ha deixat de dir). Els profes de la vella escola ataquen sempre per la part central però els nous estàndards de la psicopedagogia aconsellen aprovar tants alumnes com sigui possible. Una solució de compromís és l'equidistància. És a dir, si els apunts tenen 100 pàgines i vols fer 10 preguntes, tries a l'atzar un paràgraf de la pàgines 5, 15, 25,...., 95.
  • Correcció lingüística i de registre. Has d'aprendre tot un vocabulari que els alumnes no faran servir mai. Crec que en una o dues dècades els profes haurem d'apropar el llenguatge escolar al del carrer i fer preguntes com 'EnRoLla'T i dOna'm lA cHaPa soBre Xk el mErCUri és XUNGO ke T Kgues pELs BiXos' però ara cal dir 'Explica les propietats tòxiques del mercuri en animals'.
  • Redacció clara i sense ambigüitats. Molts alumnes tendeixen a ignorar l'enunciat o llegir-lo ràpid i contestar qualsevol cosa, relacionada o no, amb el que es preguntava. El problema és que una redacció ambigua pot fer que, a l'hora de corregir, més o menys qualsevol resposta l'hagis de donar per bona. Per exemple, la pregunta "Quines són les 4 estacions?" es pot respondre amb "Primavera, Estiu, Tardor i Hivern" o amb "xampinyons, pernil dolç, gambes i pebrot". Penseu que ara et poden venir els pares dels alumnes a dir-te que has suspès el seu fill injustament (i de vegades fan por), així que més val ser molt clar.
  • Equilibri de competències. Hi ha alumnes que no volen memoritzar, d'altres que els costa raonar o fer càlculs matemàtics complicats o redactar idees complexes i, segons els psicopedagogs abans esmentats, has d'intentar que tots aprovin o puguin aprovar. Bé, això és una barbaritat en molts casos. Imagineu un examen per ser cirurgià on l'ús del bisturí fos igual d'important que saber tocar la flauta. Però en alguns cursos, que al final se suposa que els alumnes han d'aprovar sí o sí, això passa bastant.
Aquesta imatge ja és bastant famosa. Denuncia que els alumnes siguin tots avaluats de la mateixa manera quan tenen aptituds naturals diferents. Ara bé, si el que es tracta és de viure a les branques dels arbres, ja em direu què ha d'avaluar l'examen. Font.

  • Nivell adequat. Cada professor té el seu objectiu d'aprovats. Els més ganduls intenten aprovar bastants alumnes en primera convocatòria per tal d'evitar la feina extra d'haver-los de tornar a examinar. De tota manera, no sempre és fàcil fer un examen que aprovi tothom. Hi ha alumnes que tenen un codi ètic molt estricte i, quan no es creuen mereixedors de l'aprovat, fan l'impossible per suspendre l'examen, per més fàcil que els ho hagis posat.


Bé, hi ha més factors que cal tenir en compte però la pregunta només en demanava 5 i crec que amb el que he contestat ja arribo a l'aprovat.

Bromes a part, l'avaluació és força complicada i genera molts dubtes i controvèrsies. L'examen escrit, com a eina mestra que aguanta el pas de les dècades, diuen que no és la millor manera d'avaluar els alumnes. Que el que caldria és una avaluació contínua personalitzada de cadascun dels teus 100 o 200 alumnes (30 alumnes per classe per 5 o 6 assignatures per any), parametritzant no menys de 25 ítems diferents que reconeguin el desenvolupament de les diferents intel·ligències i aprenentatges. Per alguna raó que escapa a la comprensió dels psicopedagogs del país, molts professors es resisteixen a adaptar-se als nous mètodes d'avaluació.


9 comentaris:

  1. Ara parlaré des del desconeixement, i que em disculpin els mestres a la sala. Però em sembla que explorem el benestar dels nens i nenes per sobre de les nostres possibilitats. La canalla està hiperprotegida, i a veure si després es pensaran que la vida és fàcil, que després te la foten per totes bandes. Això de canviar els mètodes d'avaluació em sembla bé, probablement els exàmens no són la millor manera d'avaluar, perquè són freds, són impersonals, objectius... coooooom per exempleeeee, una entrevista de feina. Ho fem també a l'institut? A la universitat? Si sobretot, a les entrevistes de feina vull que em posin a treballar durant un any (remunerat, és clar), i que llavors decideixin si sóc apte per la feina, no que ho decideixin en una horeta de preguntes estúpides sense conèixer-me de res. Com un examen de l'escola, vaja.

    No és que estigui a favor dels exàmens i ja està, no em malentenguis. Avaluació una mica més contínua està bé, però que cada nen té les seves capacitats, doncs ja ho sabem. Per mi hi ha d'haver un ensenyament troncal igual per a tothom, perquè n'han d'aprendre, i se'ls ha d'avaluar de la mateixa manera. Després, hi pot haver part de l'horari que es dediqui a les potencialitats de cadascú. Per exemple, al trinxeraire que fa bulling als companys i que és el crack de l'educació física, l'avaluem només per les seves capacitats físiques? És el que pica més fort als companys: excel·lent!

    Ho porto a l'extrem, no te m'enfadis, perquè francament no estic capacitat per pensar un sistema educatiu millor del que tenim, però el que sí que penso és que sobreprotegim la canalla, i que quan surten de la seva bombolla, l'hòstia pot ser monumental.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'enfado, XeXu. Si pràcticament has dit el mateix que jo.

      Un incís, però. Tot i que l'exemple de l'entrevista de feina és molt bo, en el cas dels estudiants d'FP sí que fan una estada en una empresa (molts cops no remunerada, per desgràcia, prou feina tenen els tutors en trobar empreses que els vulguin gratis) i, un cop acabada l'estada, l'empresa pot contractar o no l'estudiant en funció de les necessitats de l'empresa i de l'avaluació que n'hagi fet de l'estudiant.

      Elimina
  2. Això d’aprovar tants alumnes com sigui possible em sembla una collonada, però jo no estic ficat en educació o sigui que no em facis cas.
    Els pares sobreprotectors que diuen que el seu fill no s’equivoca mai tenen tela, on han quedat els temps on el mestre era un autoritat respectada? Tampoc no cal tornar al temps on el mestre et fotia una hòstia per no saber la lliçó i quan arribaves a casa te’n fotien una altra perquè si el mestre te l’havia fotut es que alguna cosa malament havies fet.
    No, no, si l’examen es de matemàtiques a un l’has d’evaluar fent sumes i al altre l’has d’evaluar tocant la flauta. Ni que fóssim tots homos sapiens sapiens...
    Hi ha alumnes fins hi tot fan veure que no estudien res, imaginat com de recargolats son!
    Què vols dir? Que no ets capaç d’estar a sobre de cada un dels 200 nens constantment? Que no saps multiplicar-te? Avui en dia qualsevol pot ser profe...

    PS: L’exemple del mercuri genial XD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, hi ha qui diu que la música són matemàtiques, així que potser sí es podria fer una adaptació curricular per fer les mates amb un projecte de tocar la flauta.

      Ah, sense voler has dit una cosa molt graciosa. Avui dia qualsevol pot ser profe, és cert. Quan vaig fer el CAP havies de fer molts treballs i algunes pràctiques a Instituts. Però, saps el que no feien al final? Exacte: un examen escrit. Tothom que va assistir fins a final de curs va aprovar.

      Elimina
  3. Aquesta vegada no faré grans discursos i deixaré que guanye el sentit comú.
    Com s'ha de saber el que un alumne sap o pot fer a soles?

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pregunta que fas és molt complicada, Vicent. Jo sovint em plantejo si té sentit la forma d'avaluar els alumnes. La prova escrita és la germana lletja de l'avaluació però costa substituir-la per alguna eina que sigui tan efectiva, objectiva i metodològicament senzilla. Bé, hi ha la presentació oral (que atemoreix encara més alguns alumnes i requereix més temps). Però sense aquestes dues, és difícil construir un criteri per discriminar qui mereix aprovar un curs i qui no.

      Elimina
    2. Eixa, Sergi, era la meua resposta, però tot i que la prova oral jo no la contemplaria, pot crear, amb el nerviosisme dels alumnes, traumes i veritablement, trau més puntuació qui té els nervis més trempats, no és del tot objectiva, l'escrita ja s'acosta més a la realitat del que pot arribar a fer a soles o a saber un alumne, com tu dius.

      Vicent

      Elimina
    3. Sí, la prova oral és el 'coco' dels alumnes més tímids. Però potser també és un temor que han de vèncer i els hem d'ajudar fent que s'hi familiaritzin?

      Elimina
  4. A les escoles Nova 21 no deuen fer exàmens, oi? Si la idea és potenciar el desenvolupament de cada alumne, al seu ritme, i que el profe només el guiï, no té massa sentit l'examen. No acabo de saber què pensar sobre aquest mètode, potser pot ajudar a modernitzar el model tradicional, però caldria pensar si el mètode és bo amb una ràtio d'alumnes assumible. Suposo que té pros i contres, com el mètode tradicional.

    ResponElimina