divendres, 24 de febrer del 2017

Carta al Nil

Fa tres anys vaig escriure aquesta carta al teu germà i avui sembla just que t'escrigui a tu. No sé si sempre sabrem ser prou equitatius, començant per ara mateix, que potser no estic tan inspirat com aleshores.

Has vingut un mes abans del que esperàvem, com si tinguessis moltes ganes de descobrir el món. Espero que no et decebi. O que, encara que et decebi alguns cops, trobis camins que t'agradi recórrer. De vegades mirem el món i ens preguntem si és un món prou digne perquè hi vinguin els nostres fills. Ens plantegem tantes coses...

La primera alba que va veure el Nil


Nil, tu has vingut al món perquè la teva mare i jo creiem que sí, que la vida val la pena viure-la. Que és una experiència plena de moments meravellosos. Esperem que tu opinis el mateix perquè -malauradament no podia ser d'una altra manera- els teus pares hem pres aquesta decisió per tu, sense consultar-te. Suposo que també t'intentarem condicionar, transmetre't la passió d'allò que ens apassiona. La música, la literatura, la ciència... I potser acceptis i incorporis aquestes passions a la teva vida o potser te'n busquis d'altres. Ara mateix ets com un regal per obrir. No sabem com seràs però tenim tota la vida per anar-nos coneixent.

El teu germà ja ens ha donat tres anys d'experiència i ja sabem que educar un nen no és fàcil. Uns diuen que no veniu amb manual d'instruccions. D'altres tenen milers de teories que es contradiuen entre elles. I d'altres, que cal seguir el que ens diu el cor. Bé, de moment el cor ens diu que estem molt contents de tenir-te amb nosaltres. Esperem poder aprendre i ser els bons pares que et mereixes. No ho farem sempre tot bé i de vegades ens enfadarem. Però sí que volem estar al teu costat per ajudar-te quan ho necessitis en aquest camí que tot just comences.

8 comentaris:

  1. Una carta preciosa, la dedicada a l'Albert també ho era...
    Segur que sereu uns bons pares pels vostres dos fills, ja que no es tracta de ser perfectes, sinó de fer-ho el millor possible, respectant aquestes ara petites personetes...
    L'alba d'un dia clar és un bon auguri.
    Felicitats a tu, a la mare i una carícia als xiquets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, M.Roser. Molt inspiradores les teves paraules.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Aquesta segona lletra al teu segon fill em dóna motiu per a donar-te i donar-vos a tota la família l'enhorabona.

    Que siga i sigueu tots molt feliços.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Vicent. Ho intentarem. Cada dia una mica.

      Elimina
  3. Nil, ves amb compte, perquè ton pare, a la que et despistis, t'implanta un xip o et fa una modificació genètica per tal de millorar les teves prestacions com a humà. Crec que és de justícia que sàpigues això. Per la resta, molt benvingut a aquest món, que té de tot, però com diu ton pare, també té grans moments per viure i veure. Ah, i enhorabona al pare i a la mare. Dóna'ls una mica la tabarra, ja hi estan acostumats, i segur que t'estimaran igual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser els xips seran els piercings de l'adolescència dels nens que estan naixent ara. I les millores genètiques, els tatuatges. Qui sap. No sé com serà el món en el qual viurà el Nil però les expectatives que en tinc són molt altes. Quan vaig néixer jo no hi havia internet, ni mòbils, ni blogs... Com serà el món del futur? Veurem la singularitat transhumanista? La veurà en Nil? Quantes coses interessants ens perdrem...

      Elimina
  4. Ara entenc perquè últimament publicaves tan poc! Això de la paternitat realment ha de robar molt de temps, molt més que per exemple cuidar un peix, per posar un exemple al atzar... Estic marxant del tema, felicitats de nou i espero que el Nil creixi espavilat com el seu pare, ostres què pilota xD Ara que tens el segon fill vol dir que ja podràs començar a fer servir a un pels teus experiments transhumanistes, no? L’altre el deixes com a control entenc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! No tinc pensat cap experiment transhumanista ara mateix però m'agradaria pensar que el Nil i l'Albert seran millors humans que jo. Més forts, més intel·ligents, més sans i, fins i tot, més bones persones. Si hi ha tecnologia disponible per aconseguir-ho, per què no fer-la servir?

      Elimina