dimarts, 17 de setembre de 2019

Time, de Zimmer i Inception, de Nolan. O com explicar conceptes amb música.

En algun post anterior havia parlat de la utilitat de la música per transmetre emocions en formats audiovisuals. Aquella cançó d'aquella pel·lícula que quan sona ja saps que els dos enamorats acabaran junts i, gràcies a la cançó, això t'importa.

Avui us vull parlar d'una cançó que serveix per explicar conceptes. O fins i tot per explicar la pel·lícula de la qual és BSO. I això té dos grans mèrits: en primer lloc, la cançó no té lletra, és purament instrumental. En segon lloc, la pel·lícula no té un argument fàcil d'entendre ni fàcil d'explicar.

Us vaig posant la cançó mentre us vaig explicant la resta del post. Jo l'aniré escoltant també mentre vaig escrivint. Potser hi haurà alguns spoilers.


Si us hi fixeu, la cançó es diu Time i explica el concepte de temps que apareix a la pel·lícula. Així molt ràpid, us recordo de què va (si no l'heu vist, és una obra mestra, com quasi tot el que fa en Nolan). La premissa de ciència-ficció de la peli és una tecnologia que permet construir somnis dins de la ment de les persones i introduir-s'hi altres persones. Per complicar-ho una mica (perquè a en Nolan li agrada complicar-ho tot sempre), dintre dels somnis es poden introduir altres somnis als personatges dels somnis. I al final, es produeix una confusió sobre si el que perceben els personatges és el nivell més alt de la realitat o estan dins d'un somni. Fet que potser explica la cançó.

Una altra característica d'aquests somnis que es generen dins d'altres somnis és que el temps hi transcorre de manera diferent. No recordo ara la proporció però potser al somni de segon nivell ha passat un dia mentre que al de primer nivell ha passat una hora. I aquest efecte es multiplica a mesura que baixem nivells en els somnis. El de tercer nivell seria un mes. El de quart dos anys. Etc.

Bé, si m'heu fet cas i esteu escoltant la cançó, potser hàgiu notat que la cançó té diferents capes. Comença amb una capa a l'inici amb dues notes, que són com un tic-tac d'un rellotge. I, sobre aquesta base, es van afegint altres capes. Altres rellotges que corren a temps diferents. A partir del minut veiem una segona estructura que s'encabeix en la primera (però més ràpida!), a partir dels dos minuts una tercera que s'encabeix dins la segona (però més ràpida!) i no sé comptar-les totes ben comptades (vosaltres sabríeu trobar-les totes?) perquè la meva oïda musical té limitacions però, si us hi fixeu, les capes de la cançó fan una cosa semblant a les diferents realitats oníriques de la pel·lícula: encaixar-se les unes dins de les altres.

Cada capa té el seu rellotge (o metrònom) inserit dins del metrònom de la capa superior. No estic segur si aquesta taula està ben feta o no des del punt de vista de les matemàtiques musicals però ho he fet així perquè coincideixin els TIC amb els TIC i els TAC amb els TAC.


A partir d'aquí podríem pensar que la cançó ens dóna la resposta al final obert amb el qual acaba la pel·lícula. Fixeu-vos-hi bé i m'expliqueu què us sembla que diu.

4 comentaris:

  1. M'he fixat amb les capes de la cançó i he trobat que era una passada, molt ben sincronitzat el temps...
    Mai se m'havia acudit pensar que el personatges dels somnis també podien somniar i que al mateix temps també ho podien fer els personatges d'aquests somnis i així successivament... Ho he trobat molt interessant així com la relació amb el temps.
    No se pas que diu la cançó, potser que el temps no és res més que un somni(bé, són divagacions)...
    Bon vespre, Sergi.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És difícil entendre la naturalesa del temps. Per això valoro el que fa aquesta cançó. Certament, si el temps és un somni i els somnis poden encabir-se en altres somnis, i si els personatges dels somnis veuen el somni com la seva realitat, aleshores és una hipòtesi raonable pensar que vivim un somni. Això és més o menys el tema d'Inception.

      Suprimeix
  2. Jo també penso que Nolan es molt bo, Insomnio la més fluixa seva que he vist (no he vist Following), tot i que em va agradar la última, Dunkerque sobrevalorada.

    PS: Si, jo també penso que al final la baldufa fa TAC

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo no les he vist totes però totes les que he vist m'han semblat molt ben fetes.

      PS: Però creus que la música podria revelar el final de la peli?

      Suprimeix