Fa uns anys els Amics de les Arts van treure una cançó anomenada ciència-ficció, la podeu escoltar aquí:
La lletra parla d'un home que està enamorat de la seva parella però vol oblidar alguna cosa horrible que ha passat en aquesta relació. La solució: una empresa japonesa capaç d'esborrar els records. L'argument s'assembla a la pel·lícula "Oblida't de mi".
La lletra de la cançó comenta, com a anècdota, un avantatge del procediment d'esborrat de memòria: les pel·lícules, els llibres, discos, llocs es podrien tornar a gaudir com el primer dia.
Poder tornar a llegir els llibres preferits com si fos el primer cop... Quan vaig sentir la cançó per primer cop, no vaig trobar que fos un avantatge molt interessant. És més, tot l'esforç per aprendre i conèixer tantes coses realitzat al llarg de tants anys haurà estat a debades.
Amb el pas dels anys, el meu cervell està realitzant per si sol un procés semblant. Dels llibres que vaig llegir fa 20 anys recordo poca cosa més que el títol. Si n'he llegit més d'un autor, no sé què hi passava en cadascun. Pel que fa a les pelis, tres quarts del mateix. De vegades en recordo alguna escena, però sovint he oblidat la major part de trama, final inclòs.
Després hi ha les sèries llargues. Quan apareix un personatge de fa dues temporades, per mi és un personatge nou, i no recordo per què està enfadat amb el protagonista.
És probable que hagi oblidat fins i tot part dels relats que he escrit i fins i tot els posts d'aquest blog.
I vosaltres, estimats lectors d'aquest blog, si és que encara en queda algun, si us passa el mateix i enyoreu aquells temps en els quals aquest era un blog prolífic, podeu tornar a llegir posts antics d'aquest blog i gaudir-los com si fos el primer dia.
