dilluns, 9 de setembre de 2013

Figures literàries: la ironia.

La Dictadura Catalana

Ningú sap del cert quants anys va durar la Dictadura Catalana. Com passava al 1984 d'Orwell, el temps es va aturar a la Catalunya independent. I amb el temps, la Història.

Com pronosticaven els defensors de la Constitució, la victòria del sí al referèndum va suposar l'aïllament i l'empobriment dels catalans, excepte de les famílies del president Mas i del conseller Puig que van fugir a Suïssa a reunir-se amb els diners que havien robat als catalans.

Paral·lelament, la resta d'Espanya, que es va a passar a dir Españ per recordar a tots els espanyls que sense Catalunya no seria espiritualment un país complet, va començar a prosperar econòmicament, gràcies a l'estalvi que suposà desprendre's de la Comunitat Autònoma més deficitària i de les noves oportunitats de negoci que oferia l'aïllament i l'empobriment de Catalunya.

El sistema radial d'Espany va resultar fonamental per desenvolupar l'economia. Per exemple, els turistes d'alt standing que abans anaven en creuer a Barcelona van descobrir que era més còmode i més divertit passar una nit a cada ciutat costanera del litoral espanyl desplaçant-se en AVEs nocturns que connectaven totes les grans ciutats de la costa amb Madrid.

A Catalunya, mentrestant, començava la Dictadura. Diuen que van aixecar una gran Muralla, des del Pirineu fins a l'Ebre, per aïllar els catalans dels espanyls. Especialment tràgic va ser el segrest de milers de famílies xarnegues, que el govern extremeny va reclamar sense èxit i el robatori de nens valencians i balears que la Conselleria d'Educació va voler Catalanitzar.

Afortunadament, no es va arribar a produir l'Anschluss de la Comunitat Valenciana i de les Illes, ja que el Govern Català va seguir aplicant retallades en Educació i Sanitat després de la Independència. Això va impedir que l'exèrcit nacionalista català tingués mai una tropa prou saludable i espavilada per envair res.

Però a Catalunya la situació era terrible. Molts xarnegos van perdre la feina a causa de la llei Junqueras, segons la qual un català de soca-rel podia fer-se amb un lloc de feina ocupat per un xarnego si ho demanava. El xarnego que es quedava sense feina (i recordem-ho, sense la possibilitat de tornar amb la seva família a Espany) havia de completar un Curs als Camps de Reeducació Guardiola.

La vida al Camp de Reeducació era horrible. Els reclutes s'aixecaven ben d'hora ben d'hora, mentre per megafonia sonava Tossudament Alçats, himne de l'opressió nacionalista. No fa falta dir que si algú no estava Tossudament Alçat a l'hora que tocava era durament castigat amb ració doble de Ball de Bastons. Després d'un esmorzar de pa amb tomàquet i Espetec, els reclutes rebien classes d'Història Nacionalista, Pronoms Febles i Poemes del Martí i Pol.

Per la tarda, els reclutes treballaven en règim d'esclavatge per pagar-se l'allotjament i el menjar. Experts economistes van esmentar que aquesta mà d'obra esclava podia haver tret de la ruïna econòmica a la Dictadura Catalana, si s'hagués emprat de forma productiva. Però el cas és que, per la bogeria nacionalista del ministre de propaganda, es van emprar massa esforços en qüestions identitàries, com per exemple la Gran Bandera feta amb ganxet, que es va col·locar sobre la Muralla Catalana, amb la idea que es veiés des dels satèl·lits del Google Maps.


La cadena humana de la Diada ahonda la división interna en CiU y el PSC
La ironia dels nacionalistes: demanar la llibertat amb cadenes.

Després de treballar dues hores als tallers esclavistes, tots els reclutes sopaven mentre veien El Gran Dictat i un capítol de Plats Bruts. Un cop completada la reeducació, el recluta rebia un nom i uns cognoms catalans i passava a ser un ciutadà catalanitzat.

Val a dir que no tots els catalans van ser doblegats pel pervers nacionalisme. Alguns van crear escamots de resistència, anomenats Ciutadans Populars. Aquests escamots ajudaven a passar articles de primera necessitat a través de la frontera, com el pernil de Jabugo (prohibit per la dictadura per pressions del lobby osonenc de l'embotit), cava extremeny i llibres en castellà. Gràcies a aquests herois, la flama de l'esperança va perdurar en l'obscuritat de la Dictadura Catalana.


I el dia de l'Alliberament va arribar per fi. El 18 de juliol de 2018, després de la incontestable Victòria (187% Sí, -17% No, 5% en Blanc) al Referèndum per la Reunificació organitzat pels Ciutadans Populars a Castelldefels (actual capital de la Regió Catalana), centenars de catalans van apropar-se a la frontera occidental, prop de la localitat de Fraga, on hi havia concentrats milers d'espanyls. Davant la força dels sentiments, el mur català es va esfondrar i Espany va a tornar a ser per sempre més España. Fins i tot després de la independència de Múrcia al 2089, de la Invasió europea dels tàrtars al 2345, del meteorit que va acabar amb els mamífers terrestres al 8097. Fins i tot després que el Sol devorés la Terra l'any 5.012.021.354 i de la Mort Tèrmica de l'Univers l'any 854.521.387.971. Fets, tots ells inconstitucionals, que no van poder impedir l'existència eterna d'Espanya.

* * *


L'article d'avui s'emmarca en la iniciativa de la Via catalana de blogs, que és com la que es farà l'11S amb persones. És a dir, a aquest blog li dóna l'enllaç I jo per què vull un blog? , que ha fet un post molt original, amb uns mots encreuats que us convido a resoldre, (per cert, si heu arribat aquí a través d'aquest enllaç, feu-m'ho saber als comentaris, que em farà il·lusió) i des d'aquí enllacem a fora de lloc, blog que us convido a visitar per donar sentit a la iniciativa de la Via de blogs.

Sé que a molts nacionalistes no els agradarà que doni veu a l'unionisme. I menys encara que construeixi un relat coherent amb els seus arguments, cosa que no havia fet ningú fins ara. Però crec que cal que tothom conegui les dues versions abans de decidir-se.

Podeu seguir la cadena visitant fora de lloc, que fa una interessant reflexió, des del punt de vista d'una persona de família andalusa. 

34 comentaris:

  1. Jo he arribat aquí des del Blog -Via, buscamt els posts per enllaçar... encara no he provat de saltar de Blog a blog... això damà o el dia 11, ara només hi som els més matiners, però som molts.

    Ironia, fina, fina... terrible ironia, ha,ha, ha... encara hi ha qui s'ho creurà!!!

    Bona Via_blog i bona Via Catalana!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Felicitats per la feina que heu fet muntant la cadena, Carme. Jo he voltat una mica i ja he vist posts molt interessants.

      Elimina
  2. Si una cosa no li falta al teu relat, és ironia. Dir que Castelldefels és la capital de la Regió Catalana, això frega el Sarcasme ja! Bon relat, una mena de distòpia casolana. Esperem que, si acabem sent independents, puguem fer les coses d'una altra manera.

    Jo he arribat aquí via feedly, com sempre, però quan estigui la cadena feta crec que em farà gràcia seguir-la, ni que sigui per curiositat! Ara està tot barrejat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Castelldefels és un símbol. Ho he agafat en part perquè és un dels grans ajuntaments en mans del PP. Però també pel nom: castell de fels (fidels). Des d'un punt de vista literari va molt bé tenir un nom que quadri amb la idea d'un reducte irreductible de fidels a l'Antic Règim.

      Sí, jo també intentaré voltar per la cadena quan estigui més muntada.

      Elimina
  3. Posat en el futur des del que escrius, els meus avantpassats lleidatans recorden "les concentracions d'espanyls" a Fraga, quins crits es sentien pels carrers d'Alcarràs...

    Hahaha...

    Molt bona!

    Un repte ser la següent baula...

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les males llengües diuen que a l'altra banda de la frontera encara hi havia alguns espanyls traïdors, que col·laboraven amb els catalans.

      Es veu que es comunicaven en un llenguatge que tenia el so de les escopinades, raó per la qual els aragonesos de bé en van dir Lapaos.

      Elimina
  4. I d'on vols que vinguem si no? anem seguint la cadena.
    Un post molt treballat, no es pot negar. Irònic total hehe.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, aquestes preguntes tipus "d'on som?" o "d'on venim?" poden arribar a ser molt complexes. Si no t'ho creus li pots preguntar a un tal Pelegrí Pelegrí Pelegrí.

      Elimina
  5. He rigut però a gust, eh?... Espany... els espanyls... hahaha... la senyera de ganxet... el centre de reeducació, les classes de pronoms febles... ÉS BONÍSSIM!!

    Et felicito, de veritat, molt, molt, molt bo!! :-)))

    No coneixia aquest blog i crec que "me'l quedo" a la meva barra lateral :-))

    (Nota: Sóc la germana de la Mercè, la dels mots encreuats... està al llit amb un refredat brutal, diu que moltes gràcies per promocionar el seu post)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em satisfà profundament (ara que dic això, m'adono que no he utilitzat el campetxano en tot el relat! quina ofensa!) que diguis això perquè de vegades un vol fer gràcia i es queda en gracioset.

      També estic content d'estar a la teva barra, tot i que t'adverteixo que no tots els posts d'aquest blog són graciosos.

      (Que es millori la Mercè!)

      Elimina
    2. Mira, ja tens excusa per fer un altre relat, un que tingui al campetxano entre els seus personatges... Segur que també et queda genial!

      (Ja li diré. Gràcies, maco)

      Elimina
    3. Hi pensaré. Tenia una altra idea per l'11S on potser pugui incloure el campetxà.

      Elimina
  6. Memorable relat! Per fi algú que te les idees clares en aquest país narcotitzat pel Barça i els castellers! Algú que posa sobre la taula les autèntiques cartes del na(Z)ionalisme català!

    Però com molt bé expliques, res podrà davant la constitució espanyola, ben viva i vigent, ja, en ple Pleistocè!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quasi tot el que he posat en aquest post està documentat amb enllaços. Molts espanyols ja han imaginat les situacions que descric i les han dit. (Això sí, els mancava el relat coherent que unís totes aquestes idees, que és el que jo he fet aquí.)

      El que passa és que tot això aquí no ens arriba perquè TV3, Catalunya Ràdio i l'Ara tenen el monopoli de la informació (tots els mesos fa el 100% d'audiència). Però si busques per internet, pots trobar les veritats que es diuen des de Madrid.

      Elimina
    2. Hahahahaha esteu ben "malament" :-DDDD

      Elimina
  7. Et felicito, ets el veritable rei de la ironia. Se’n saltaven les llàgrimes de riure. Molt però que molt bo.
    Bona Diada!!!!

    ResponElimina
  8. Genial el segrest d'estremenys, ja ho veig, els tenim tancats als soterranis i els hi passem pa i aigua per sota la porta.
    Però el millor son els Camps de Reeducació Guardiola xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això dels extremenys és de les parts "reals" del relat. Ho va dir el mateix president d'Extremadura, encara que costi de creure (de fet, si fas clic sobre la part del text que en parla, hi ha un enllaç a la notícia).

      Veig que els camps de Reeducació Guardiola podien haver donat més de sí.

      Elimina
  9. Per fi algú que escriu sense por i amb pèls i detalls com ens anirà a tots plegats si, inconscients de nosaltres, ens deixem entabanar per la deriva sobiranista del pla Ibarretxe-Junqueras-Mas. Un 10.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'Ibarretxe també està "en el ajo"? Ostres, això sí que no m'ho esperava. Si em diguessis l'Otegui...

      Elimina
  10. Molt, molt bo. Potser un final un xic explosiu, però està molt be.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que una nació que no aspiri a l'eternitat és ben poca cosa avui en dia.

      Elimina
  11. Tu relato está muy bien escrito, pero mi sensación es que la futura independencia de Cataluña, que se producirá, no será beneficiosa ni para los catalanes ni para el resto de los españoles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Javier. He oído muchas predicciones sobre este tema, la mayoría claramente tendenciosas. En un sentido y en el contrario.

      Incluso es difícil saber, una vez ha pasado todo, si un hecho tan relevante como una independencia ha resultado positivo o negativo.

      Por ejemplo, cuando España se independizó de la Francia napoleónica, ¿fue bueno para los españoles? ¿y para los franceses? Hay quien dice que bajo el dominio francés nos hubiera ido mejor. Francia había hecho su revolución y tenía ideas mucho más progresistas que las que corrían por España. Ahora bien, ¿cuántos españoles crees que aceptarían estar gobernados desde París? ¿cuántos se han quejado ya de que Merkel nos manda demasiado?

      La independencia sirve para que cada pueblo ELIJA el camino que quiere andar y sea dueño de sus aciertos y sus errores.

      Cataluña ha intentado trazar su camino dentro del corsé español pero, por lo que sea, la cosa no ha ido muy bien. Un ejemplo:

      Resulta que en Cataluña tenemos un modelo de Educación que funciona desde más de 30 años. Un modelo pactado por todas las fuerzas políticas catalanas (menos una), con lo que ha sobrevivido a los cambios de gobierno autonómico. Un modelo que cuenta con el respaldo casi unánime de la comunidad educativa y de la ciudadanía, que permite no segregar a ningún alumno por lengua materna y que todos los chavales sepan catalán y castellano al final de la educación obligatoria (a diferencia de lo que pasa con otros modelos adoptados en Baleares o Valencia).

      En España pasa una cosa diferente. Cada vez que cambia el Gobierno de PP a PSOE o viceversa se redacta una nueva ley de Educación, que ni se consensúa con otras fuerzas políticas ni con la comunidad educativa. Pero, al tener el poder del Estado, los profesores catalanes se tienen que comer con patatas el capricho de cualquier Ministro de Educación español.

      Por esa razón la Autonomía ya no les vale a la mayoría de los catalanes: ¿para qué sirve consensuar y pactar proyectos importantes si luego cualquier ministro español te puede tumbar el trabajo de 30 años?

      Elimina
  12. Sergi, he rigut molt, que estigui basat en deliris reals encara el fa més delirant! Ets un crack!

    ResponElimina
  13. Per cert, quan redactem la nova Constitució, donem llibertat a l'univers per escollir la seva Mort Tèrmica, sisplau...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si l'Univers té dret a triar. Em penso que la Consti del 78 ja ho deu haver deixat tot "atado y bien atado".

      Elimina
  14. Ja li ho he explicat a una de les amigues blogaires, i és que la unica manera de fer que Catalunya vulga estar a Espanya és fer d'ús normal i una plena normalització de la llengua catalano-valenciana a tots els territoris propis.
    Una llengua materna dóna molts malsdecaps si no es pot fer servir i atia molts moviments psicològics i malestars si no és plenament acceptada per la col·lectivitat.


    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com diria el meu ex-profe de mates, això que tu dius és una condició necessària però no suficient.

      És imprescindible que els drets lingüístics d'una nació siguin respectats en el seu propi territori però a part d'aquest hi ha d'altres problemes.

      Per exemple, no és de rebut que el President espanyol digui que "apoyará el Estatut que salga de las cortes catalanas" y després destrossin aquest Estatut al Parlament espanyol, al Constitucional i fins i tot recullin signatures arreu de l'Estat contra ell.

      Són tot símptomes de la manca de respecte que hi ha actualment envers Catalunya. Sé que hi ha qui pensa que la manca de respecte és recíproca. Però és que si és cert, encara hi ha més raons per anar pensant en la independència.

      Elimina
  15. Bona Diada, Sergi!

    A Espany d'això en dirien "Ir de Guatemala a Guatepeor".

    Molt s'haurien de tòrcer les coses per arribar-hi. JO crec que no els deixarem pas!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El futur sempre té un punt d'incertesa. Però jo estic content de viure aquesta aventura, de poder participar-hi.

      Els nostres avis van viure una guerra cruel. Els nostres pares una dictadura terrible. Nosaltres tenim el vot i la paraula i vivim en una època on cada cop importen més.

      Elimina