dijous, 26 de setembre de 2013

Ironia vs Sarcasme

La setmana passada vaig escriure un relat irònic. Són aquells posts que faig de tant en tant sobre figures literàries. Us vaig explicar en el seu moment que els escric per aprendre millor tots aquests conceptes i després poder participar en tertúlies d'intel·lectualillos i corregir-los quan s'equivoquen.

Bé, el cas és que aquests dies m'he estat preguntant si aquell relat era irònic o si era sarcàstic. Que és el que passa amb les figures retòriques, que no és que siguin tan difícils d'entendre, és que n'hi ha moltes que es confonen fàcilment.

Així que m'he documentat extensament, mirant l'article de la Viquipèdia que defineix l'ironia i també el que defineix el sarcasme. I la veritat és que són bastant semblants.

La ironia consisteix en dir una cosa però deixant entendre la contrària. Això té una primera complicació, que és que molta gent de vegades la ironia és massa subtil i el lector es pensa que has dit la cosa que volies deixar entendre (com es fa habitualment) i no la contrària (com es fa quan s'és irònic). És a dir, estàs confiant (potser massa) en la intel·ligència del lector.

El sarcasme també consisteix en dir una cosa i deixar entendre la contrària. Però hi ha dos matisos respecte a la ironia: es fa amb la clara intenció de burlar-se d'algú i acostuma a ser bastant més matussera que la ironia. Per això no és tan freqüent que al lector se li escapi un sarcasme, llevat que sigui en Sheldon Cooper.

En la majoria de comèdies s'utilitza el sarcasme. Recordo especialment l'abús que en feien a The Golden Girls. A The Big Bang Theory en treuen suc amb en Sheldon Cooper, un científic amb una intel·ligència fora de mida que és incapaç d'entendre el sarcasme. Font

En el fons ironia i sarcasme comparteixen una frontera poc definida. En tots dos casos hi acostuma a haver una intenció humorística. Una manera gràfica de distingir-les podria ser pensar que ambdós recursos poden fer mal però la ironia utilitza bisturí i el sarcasme destral.

Si creieu que teniu clar què és això de la ironia i teniu un nivell d'anglès millor que l'Ann Bottle, us recomano aquest magnífic document sobre els 3 principals usos de la ironia.

10 comentaris:

  1. No tinc problemes amb l'ironia o el sarcasme, el primer que em surt es el primer que deixo anar, si toca un o l'altre tot depen del meu estat d'ànim del moment.
    PD: Segur que esperaves un comentari irònic per aquí. Doncs no, ni que sigui per tocar els nassos, avui no toca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre fent comentaris que avui no toquen...

      Elimina
  2. ironia i sarcasme poden anar de la maneta. Tots dos tenen el seu puntet de mala llet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, segons aquest post, la ironia té un puntet de mala llet. El sarcasme té una vaca sencera de mala llet.

      Elimina
  3. Jo no penso pas que la ironia faci mal, per alguna cosa diuen que és l'humor de les persones intel·ligents i no hi veig cap intenció d'ofendre ningú...El sarcasme si que crec que la seva finalitat és mal intencionada, és com una ironia feta amb molta mala baba!!!

    Bona nit, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha persones intel·ligents que també tenen mala bava. I la ironia, segons com, pot ferir més que el sarcasme.

      Elimina
  4. Hi ha qui ha dit que la psicoanàlisi és l'art de la ironia, i et dic açò perquè aquesta disciplina prepara els homes per a no sentir el pes de l'altre, amb les seues malifetes, ensurts, opinions, etc.
    Jo crec que la ironia és quan no et sents ofès pel comentari o la acció de qui escrius, i ho mires fins i tot amb joia, la de saber que l'altre ha ficat tant la pota que ja ben et pots riure-t'hi, mentre que el sarcasme és quan t'ha fet mal, la cosa t'ha fet mal, i ja prens una postura no ja de riure joiós sinó riure rabiós.
    Per a mi eixa és la veritable diferència entre sarcasme i ironia, de totes les maneres les falles de la meua terra fan servir el sarcasme en contra de la ironia i el meu poble té això, una mica de sarcàstic, que seria millor ser irònic? Clar que sí, però de vegades les coses ens superen i no podem riure'ns amb la naturalitat que un savi ho podria fer.

    Bé, et deixe per hui i et desitge un bon dijous, espere et passes prompte pel meu bloc Sergi.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja sabem que els valencians no us esteu per gaires romanços. Després de la mascletà, ningú no s'espera que sigueu finolis amb les falles :)

      Elimina
  5. Ep, m'ha agradat això de les 10.000 culleres quan el que necessites és un ganivet...!
    Sembla que el sarcasme és la versió "hard" de la ironia, no? Vaja, que et pots molestar per un sarcasme però més difícilment per una ironia..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, t'has llegit l'enllaç en anglès sobre la ironia! Ets com l'alumna aquella que hi ha (n'hi ha una per classe) que fa els deures voluntaris!

      La de coses que podríem aprendre amb deu alumnes més com tu. :)

      Elimina