dimecres, 25 de setembre de 2013

Els antispoilers

Suposo que a aquestes alçades de vida a internet, tothom sap que és un spoiler. Ah, allà a l'última fila n'hi ha un que diu que no. D'acord: un spoiler és una informació que espatlla una sorpresa important en l'argument d'un llibre o una pel·lícula. Potser heu vist per internet articles que parlen de pelis o llibres i, de tant en tant diuen alguna cosa com:

AVÍS SPOILER
al final de la pel·lícula resulta que el nen estava mort des del principi

La idea és que, si no has vist la pel·lícula i no vols saber una informació que t'espatllarà la sorpresa, no llegeixis el text que ve després de "AVÍS SPOILER".

Hi ha gent que no dóna gaire importància a les sorpreses i va explicant finals de llibres sense avisar. Per exemple, el Teló de Milan Kundera explica el final d'algunes de les obres més importants de la literatura universal. No sé si perquè l'autor dóna per fet que ja tothom les ha llegit o perquè creu que la gràcia de llegir-les no és saber com acaben.

Però evitar els spoilers ens pot dur a l'altre extrem: no saber coses que hauríem de saber. Per exemple, si algun despistat va anar el 2001 al cine per veure La comunitat de l'anell sense saber res d'aquesta pel·lícula s'hauria trobat amb una pel·lícula que acaba de forma estranya. Més tard s'assabentaria de l'existència d'una segona i una tercera part, que sortirien els anys 2002 i 2003. Imagineu-vos esperar dos anys per saber el final d'una pel·lícula!

Una cosa molt semblant m'ha passat fa poc amb un llibre que em van regalar. Molt semblant al senyor dels anells, de fet. És un volum de més de 800 pàgines que fa un any corria per casa i finalment vaig dir: va, anem a llegir-lo. El cas és que quan anava per la pàgina 600 vaig començar a sospitar alguna cosa. Hi havia massa línies argumentals obertes i el protagonista es perdia al bosc i no semblava que tingués temps de trobar el camí de tornada i resoldre tots els temes pendents. Aleshores vaig buscar a la viquipèdia i, efectivament, es tractava d'una trilogia.

Un altre problema del desconeixement de les trames i sorpreses argumentals afecta als creadors. A mi m'ha passat algun cop. Tenir una idea supermegahiperoriginal i que després d'escriure-la t'assabentis que algú altre ja ha escrit més o menys el mateix abans. I si no li pregunteu a l'Amenábar quina cara se li devia quedar quan va veure el final de The Sixth Sense.

No sé si la Nicole Kidman i el Bruce Willis parlen sovint però em fa gràcia imaginar-me'ls fent un cafè fa uns anys i dient "ja veuràs, estic fent una peli molt bona, de fantasmes" "jo també" "a la meva surt un nen que diu que de vegades veu morts" "ui, a la meva hi ha una nena que li passa el mateix" "ja, d'acord. Però és que la meva té un gir final que deixa l'espectador amb un pam de nas...". Foto.


16 comentaris:

  1. Pel que tinc entès, Amenàbar va haver d'endarrerir l'estrena de la seva pel·lícula perquè quan va sortir la del nen que de vegades veu morts li va xafar l'argument. Fins i tot em sembla recordar que va haver de variar alguna cosa perquè no s'assemblés tant. Casualitat que les dues anessin a coincidir en el temps. No ho crec, però no ho sabrem mai.

    Falta que ens diguis quina és aquesta trilogia que has començat a llegir sense saber-ho. Però sense spoilers, eh.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No conec les interioritats d'aquest cas però sé que l'Amenábar prepara a consciència les seves pelis (abans dedicava tres anys per peli. Ara em penso que més i tot) i m'imagino la ràbia que li devia fer.

      Elimina
  2. Seré una mica un spoiler però et diré que Borges té un conte que es diu "Pierre Menard, autor del Quijote" en el que el protagonista (i si pots te'l llegeixes perquè el que jo explique és el menys important) escriu part del Quixot lletra per lletra com Cervantes i, és que tothom som homes i tenim les mateixes i diferents formes de veure la vida, tothom vivim i sentim i no som tan diferents malgrat de ser-ho completament.
    Jo abans llegia llibres de més de 500 pàgines com per exemple, ara et puc dir "L'idiota" de Dostoiewski, però fa ja alguns anys que trobe molt més enriquidor, potser influït per la nova era, trobe més enriquidor llegir llibres més xicotets, enfí em sap greu això del teu llibre.

    Una salutació ben cordial

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec recordar que he llegit el conte que comentes i parteix d'una idea brillant. Perquè l'home no volia "copiar" el Quixot ni tampoc escriure'l d'una altra manera. Volia escriure'l tal qual és, com ho va fer Cervantes, que tampoc el va copiar de ningú altre.

      Elimina
  3. Hi ha persones que llegeixen el final abans de començar. I un llibre, El club de lectura del final de la teva vida, ja diu l'acabament en el títol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser curiós aquest llibre. A veure si el trobo i el puc llegir.

      Elimina
  4. Si el llibre t’ha enganxat es qüestió de buscar els altres dos. A mi en va passar amb "El nom del Vent" i encara espero que es publiqui la tercera part, fa una ràbia....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Parlava justament d'aquest llibre :)

      Elimina
    2. Dons la segona part ja hi és.
      Es diferent, poder no enganxa tant, però val la pena llegir-la mentre esperem el desenllaç

      Elimina
  5. Jo mateixa em vaig sentir spoilejadora de mi mateixa (que ja té mèrit) i d'altri quan vaig penjar al blog el trailer de "Before Midnight", que de fet anava dedicat a tu (no sé si el vas arribar a veure). En aquest cas, l'existència mateixa del trailer no pot no spoilejar la pel·lícula, perquè alguna cosa ha de mostrar... però tot i això, la peli s'ho val, no importa l'spoiler inicial, i suposo que també passa en més casos. Ara, amb els thrillers millor no jugar-hi, a més de les pelis que cites, penso també en "9 reinas" o en "Sospitosos habituals"... millor que no t'expliquin el final!).

    Si t'agrada el llibre, que sigui una trilogia és una bona noticia, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, em vas dedicar un trailer i no l'he vist? Quina ràbia! Ara el busco.

      Jo vaig ser capaç d'oblidar el final de 9 reines i veure-la per segon cop sense saber el final ;)

      M'estic pensant si el llibre m'agrada prou per llegir-me els altres dos. A veure, té coses bones però em fan ràbia els llibres de 800 pàgines que es podien haver escrit en 300.

      Elimina
  6. Ai Sergi, jo que estic a la primera fila , tampoc sabia què era, ja estaré a l'aguait...
    A mi no m'agrada que m'expliquin el final d'un llibre i amb les trilogies tampoc m´hi atreveixo, jo els llibres que no tinguin moltes pàgines, perquè pugui saber ben aviat com s'acaben, sinó perdo el fil...
    I que tu tinguis una idea per escriure i descobreixis que una altra persona ha tingut la mateixa, deu ser molt depriment...
    Bona nit, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, això de descobrir que un altre t'ha robat una idea original fa molta ràbia... fins que assumeixes que ja està tot inventat i que cal valorar altres aspectes.

      Elimina
  7. Jo soc bona persona, en el meu bloc sempre aviso quan vaig a fer espoilers. Bé, bona persona no soc, però en aquest cas aviso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Continuo sospitant que no ets ni bona ni mala persona sinó que ets un robot o un personatge inventat per una gran corporació.

      Elimina
  8. Saps quan em costa més el tema dels spoilers? comentant blogs. Ostres, de vegades tens tantes ganes de comentar alguna cosa amb qui ressenya un llibre o una peli, que és molt difícil no aixefar la guitarra a la resta. I si no expliques alguna cosa de l'argument, doncs no pots explicar-te el que vols explicar, el raonament que t'ha dut el llibre o la peli.

    Suposo que llavors tocaria la fase de passar del comentari al mail per comentar la jugada en privat, xò no sempre hi ha aquesta confiança.

    ResponElimina