dijous, 3 d’abril de 2014

Gelsomino al país dels lladres de paraules

Fa 9 anys vaig dedicar un article a un gat de tres potes i avui tinc ganes de parlar d'en Gelsomino. No em pregunteu per què m'ha vingut al cap precisament avui.

En Gelsomino viatja a un país on dir la veritat està prohibit, des que una banda de pirates es va instal·lar al govern. Aleshores, per evitar que la gent es referís a ells com a pirates van obligar tothom a mentir. Així, pirata volia dir cavaller i viceversa. No cal dir que en Gelsomino és el personatge d'un conte de fantasia infantil. Al món real seria absurd trobar-se un govern regit per pirates mentiders, oi?

Al país dels mentiders els gats borden i els gossos miolen. Si ensenyes a un gat a miolar pots anar a la presó. A les presons hi ha homes savis i al carrer tota mena de malfactors. Això fa molta gràcia als nens perquè ningú s'imagina un país on els lladres siguin gent respectada, que en comptes d'estar a la presó es passegin en cotxe oficial.

Aquesta llibreta sembla deliciosa... Font.


És inconcebible que una conxorxa de mentiders pugui modificar el relat de la realitat. I encara menys que uns pirates vulguin tancar a la presó a una dona que vol ensenyar a miolar els gats. Us imagineu un país on es faci servir la paraula feixista o nazi per referir-se a qui vol fer una votació democràtica? Un país on els pirates governants no només han robat els diners sinó també el significat de les paraules?

Tot això són, com deia abans, fantasies d'un conte infantil. Ara bé, en Gelsomino tenia una qualitat que el feia únic: una veu poderosa, capaç d'enderrocar castells. Ara no recordo el final del conte però no us estranyi que estigui relacionat amb aquesta veu prodigiosa.

Perquè, és un suposar, si nosaltres ens veiéssim envoltats de pirates mentiders, quina arma més poderosa que la nostra veu podríem trobar?

Val a dir que els pirates la saben llarga i ja s'haurien encarregat de robar les paraules més importants per fer un soroll sord amb elles. Es parlaria tant de pirates i lladres que els significats i les veus es confondrien en turbulències sonores sense sentit. Per tant, no n'hi hauria prou en cridar més fort. Caldria, sobretot, ser més astut, saber triar millor les paraules i els moments, per tal d'aconseguir que les veus que diuen pirata al pirata i gentilhome al gentilhome se sentissin per sobre del soroll. 


8 comentaris:

  1. Saps que les coses no van bé quan les fàbules infantils son més a prop de la realitat que de la ficció

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs hi ha qui encara voldria viure en mons de fantasia. Deu faltar molta cultura de la ficció.

      Elimina
  2. I és que moltes vegades, els contes infantils estan inspirats en la realitat, es veu que la censura no se'ls mira i encara que ho fes no els entendria...S'ha de ser de cor net, per veure les coses clares!
    Bon dia, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Itàlia hi ha força corrupció però també hi ha artistes que la critiquen magníficament.

      (No sé a quin Jordi saludes però el saludo jo també, per si de cas. Bon vespre, Jordi)

      Elimina
  3. Vaig a comprar-te unes pastilletes d'hidròxid de sodi perquè pugis una mica el pH d'aquest post, de tant àcid està fent forat a les consciències. M'ha agradat aquest post, les relacions d'idees que fem de vegades són ben estranyes, però en aquest cas, i no és per treure't mèrit perquè està molt ben vist, pensar en un govern de pirates mentiders no dista tant de la realitat, no sé com ningú ha pensat abans en aquesta història del Gelsomino, que jo desconeixia. Doncs això, que hem d'alçar la veu, que no vol dir cridar, sinó fer-nos sentir. No callar, perquè cal que algunes coses es diguin de manera molt clara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No només són pirates mentiders: a més de mentir han prohibit dir la veritat. Per tant, utilitzen la perversió legal del llenguatge com a eina per imposar la seva visió (mentidera) del món, per legitimar-se.

      (Ja que tu no em treus mèrit, jo me'n posaré, per aquest humil post. És molt freqüent la crítica al sistema fent analogies amb Huxley o Orwell però... qui ho havia fet amb Gianni Rodari? HA!)

      Elimina
  4. Sempre que entrem de ple en una gran crisi en tots els aspectes de la vida el llenguatge canvia i es perverteix, al nazisme en van dir esterilització de la matança de jueus, homosexuals, gitanos, etc. I és només amb homes amb el fal·lus, com ho va ser Freud, que va mirar als ulls, jueu com era, als seus botxins quan se l'emportaven cap a l'extermini que va fer tant de por que va poder no imposar el seny però si més no fugir cap Amèrica, doncs només homes amb això poden endegar el llenguatge, quan el llenguatge canvia posem-nos a tremolar, jo ja ho estic, si no fora perquè no li tinc por a la mort. Si a la alienació i hem entrat de ple en un atzucac, ja veurem si ens hi eixim.

    Vicent

    ResponElimina