Especial Sant Jordi: mori la indústria editorial

Sí, sé que l'any passat vaig animar-vos a comprar llibres, tot i que no m'agradi Sant Jordi. És lògic que penseu que comprar llibres afavoreix la cultura però avui en dia no hi ha un enemic pitjor per la cultura que la indústria editorial.

Resum de la diada de Sant Jordi. Font.

Hi ha un sector cultureta-progre que discuteix eternament entre si el món s'està tornant absolutista a l'estil orwellià de 1984 o a l'estil huxleià d'un Món Feliç. El primer paradigma parla d'un absolutisme cruel i obvi, de matar i torturar gent mentre que el segon parla d'un absolutisme basat en una frivolitat que torna als ciutadans ximples (irònicament el programa de TV Gran Hermano estava més a prop de Huxley que d'Orwell).

Bé, en el primer cas, es destruiria la cultura cremant llibres però en el segon només caldria inundar les llibreries de reflexions de Belén Esteban. Aquí algú es podria preguntar si la Belén Esteban va tenir ella sola la idea d'escriure un llibre o fins i tot si ella o els seus fans saben què és un llibre i com s'utilitza. I com Belén Esteban, podreu trobar aquest Sant Jordi centenars d'autors mediàtics que han tret llibres que seran molt venuts i poc llegits.

La primera raó és que per Sant Jordi molta gent es veu obligada a comprar un llibre però un 50% de la població pateix de bibliofòbia aguda i no llegeix mai un llibre. Per tant no coneix gaires escriptors. I aquí apareix el mediàtic: algú que surt a la tele i l'al·lèrgic als llibres coneix.

Malauradament hi ha una segona raó més preocupant. La indústria editorial es troba en un moment difícil, assetjada per la crisi i això tan nou d'internet i els ebooks. Un moment semblant al que va viure la indústria discogràfica amb l'aparició del mp3 i Napster. Recordeu quan les discogràfiques van omplir les botigues de discos de bandes prefabricades de pop adolescent i triunfitos? Doncs ara passa una cosa semblant amb el sector editorial.

Antigament, un editor es dedicava a llegir molts llibres, triar-ne els que tinguessin més potencial, editar-los, promocionar-los i distribuir-los. Ara es dediquen més que res a anar per les teles a caçar famosos per obtenir la seva foto i la seva signatura en un llibre que encarregaran a un dels seus negres. Això és el que dóna diners.

Qui fa ara la feina de descobrir nous talents literaris i posar a disposició del públic llibres d'una mínima qualitat? Doncs més que res ha de ser el propi autor, que després de passar hores escrivint, reescrivint i revisant, ha d'anar fent-se promoció per allà on pot. Un cop assolit un cert nom, potser se li obrirà la porta d'una editorial.

Ara bé, si ja s'ha fet ell mateix la promoció, per què necessita una editorial? Es pot imprimir el llibre en una autoedició o fins i tot vendre'l de forma digital sense cap cost i amb un marge de benefici major. La feina difícil és la promoció i si la indústria editorial només promociona qui no necessita ser promocionat... quin sentit té la seva existència?

Bé, acabo dient que potser hi ha alguna petita (o fins i tot mitjana) editorial que encara fa la funció que se suposa que han de fer. I que probablement desapareguin gràcies a vosaltres, presumptes lectors, que el dia de Sant Jordi no dedicareu ni un segon a fullejar els llibres d'autors que no coneixeu. En comptes d'això anireu directes al llibre de la Belén Esteban, de l'Elsa Punset, del Pere Navarro o del Messi.

Si teniu un mínim de respecte per la cultura, no compreu aquests llibres. En primer lloc, no sé a qui voleu enganyar: no els penseu llegir. En segon lloc, si insistiu a dir que els voleu llegir llegir, podeu esperar que qui us l'ha recomanat us convidi a casa per robar-li el llibre (no el trobarà a faltar) o baixar-lo d'internet en versió pirata. A més, estalviareu prou com per prendre-us un parell de gintònics en un bar de moda, que és una activitat molt més cultural que llegir aquesta classe de llibres.