dimarts, 2 de setembre de 2014

V

Aprofitant que la V és trending topic als mitjans, he decidit fer un exhaustiu post sobre referències d'obres de ficció relacionades amb la lletra V. Bé, en realitat seran 2.

V for Vendetta.

Com que tinc pendent de llegir el còmic original, parlaré de la peli. L'argument gira entorn a un misteriós heroi que s'enfronta a un sistema polític totalitari. Hi ha qui ho compara amb 1984 de George Orwell qui -i aquí potser hi ha la connexió més evident amb la V catalana- va escriure "Homenatge a Catalunya".

En V s'oculta darrere d'una màscara de Guy Fawkes, un home que va intentar volar el parlament anglès amb un munt de pólvora. Imatge.

Adaptació del discurs de V al 9N. Vist al compte de twitter de @higiniaroig



La Història es repeteix el primer cop com a tragèdia, el segon com a farsa. Dos homes amb barba parlant a través d'un plasma. Un d'ells lidera un partit totalitari que s'ha carregat la democràcia, utilitzant maquiavèlicament el terrorisme i sometent els mitjans de comunicació al seu control. L'altre és Adam Sutler, el dolent de V de Vendetta.

El pla d'en V consisteix a fer volar el Parlament. En teoria per donar esperança a la gent i començar de nou. Tot el que fa en V és una mica inversemblant però entenc que està justificat des del vessant simbòlic. De fet, la pel·lícula s'aguanta bastant per l'estètica i el carisma del protagonista. La presentació, amb un discurs ple de paraules començades per V, ja justifica el preu de l'entrada.


Us imagineu a la Carme Forcadell l'11S amb una màscara de Guy Fawkes fent un discurs ple de paraules que comencin per V? Jo no.

Evidentment els mètodes catalans són més pacífics que els d'en V però hi ha dos punts en comú:

  • La força de la gent que s'aplega per aconseguir el canvi. En un cas amb màscares d'en Guy Fawkes, en l'altre amb samarretes grogues i vermelles. Com diu en V: "el poble no hauria de témer els governants, els governants haurien de témer el poble".
  • El poder de l'estètica. En ambdós casos, les accions dutes a terme no durien per si soles un canvi de règim. Però l'estètica grandiloqüent d'ambdues accions serveix per donar una empenta al canvi de mentalitat de la gent.

Bé, com que m'he allargat una mica (i total per no dir gaire res), deixo per un proper post l'altra referència. Abans d'acabar us demano que si aneu a la V amb una màscara d'en Guy Fawkes o si veieu algú que en porti una, m'envieu una foto.

Bonus track: us deixo el text del discurs ple de V:

Voilà! In view, a humble vaudevillian veteran cast vicariously as both victim and villain by the vicissitudes of Fate. This visage, no mere veneer of vanity, is a vestige of the vox populi, now vacant, vanished. However, this valourous visitation of a bygone vexation stands vivified and has vowed to vanquish these venal and virulent vermin vanguarding vice and vouchsafing the violently vicious and voracious violation of volition! The only verdict is vengeance; a vendetta held as a votive, not in vain, for the value and veracity of such shall one day vindicate the vigilant and the virtuous. Verily, this vichyssoise of verbiage veers most verbose, so let me simply add that it's my very good honour to meet you and you may call me V.

13 comentaris:

  1. Diguem incult o despistat, però fa poc que vaig descobrir que realment en Guy Fawkes va exisitir de veritat, pensava que tot era una llegenda, soc un cas xD

    PD: El peu de foto de Adam Sutler es genial, m'aixeco i t'aplaudeixo ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha una sèrie de personatges que costa saber si són llegenda o reals. Sherlock Holmes, el Conde de Montecristo, Joana d'Arc, el Rei Artur, Jesucrist... Bé, cadascú té els seus.

      PD: M'ho podia haver currat i traçar paral·lelismes més treballats entre els dos règims però al final vaig optar per fer-ho curt i xistós.

      Elimina
  2. També m'ha encantat el peu de foto, i mira que ho esperava, però t'ha quedat rodó. Bona referència, i ben analitzat, com sempre. Esperarem la continuació, ara no em ve al cap cap altra V famosa, tret que no sigui la dels llangardaixos. Si és aquesta estic segur que també li trauràs molt de suc...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ves que no sigui la dels llangardaixos...

      Elimina
  3. Digueu-me frívol, però la veritat és que jo, per tal de mostrar interès per les revolucions, necessito dolents molt dolents i superherois; explosions, trets i patades voladores sostingudes a l'aire durant segons inacabables a l'estil Matrix. I, per descomptat, també necessito uns efectes especials lluïts i una bona banda sonora. Ni el Mas ni el Rajoy em fan el pes en els seus papers respectius, i el poble català és massa pacífic, així que em faria molta mandra anar a veure la peli de la V catalana. Potser per això el tema de la consulta tampoc m'engresca...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Frívol.

      Mira, ara et contesto amb un capítol dels Simpsons on en Homer va a una preestrena d'una peli del Mel Gibson i li fa una crítica demolidora. La peli és molt intel·lectual, amb grans discursos i en Homer convenç en Mel perquè l'ompli d'acció, de violència i de gossos amb mirada pèrfida.

      Certament, el procés és avorrit, tot i que té els seus moments de violència surrealista, com l'episodi de la tietaborroka o el dels trabucaires. I mira, a mi ja m'està bé que segueixi en aquest nivell, que els nostres avis ja van tenir prou aventures.

      Elimina
  4. El gran Alan Moore, autor del còmic V de Vendetta (i potser el millor guionista de tots els temps, sobretot quan no abusa de les drogues) va renegar de la pel·lícula en cosiderar-la una adaptació pèssima. El còmic és genial, correu a llegir-lo. I, en efecte, amic Pons, Guy Fawkes va existir i cada cinc de novembre es cremen imatges seves durant la bonfire night. El que passa és que no era un idealista, sinó senzillament un cospirador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hauria d'opinar sense llegir el llibre però de vegades, per fer-ho bé, la peli no ha de ser fidel al llibre. Tu has vist la peli? Què n'opines?

      Per cert, la setmana vinent surt l'altre post sobre la V i hi surts citat. ;)

      Elimina
  5. Molt Vé!
    D'aquí a l'11 S hem de parlar molt de la V. Segur que a partir del 12, encara en parlarem més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, jo no tinc gaire altaveu per fer difusió així que faig poca cosa. Per sort, els Millo, Camacho, Montoro, Cañas i companyia ja ens motiven prou, recordant-nos cada día per què cal fer tot el possible per la independència.

      Elimina
    2. Magrada aquesta frase: "el poble no hauria de témer els governants, els governants haurien de témer el poble". Tot i que jo potser hi posaria que haurien de respectar el poble...
      Petonets.

      Elimina
    3. Sí, la peli porta les coses una mica al límit. Però és cert que de vegades el respecte només s'aconsegueix amb una certa intimidació. Allò de "parla fort i porta un bon garrot".

      Elimina
  6. A mi em va agradar la peli i a casa tinc algun fan absolut, però crec que em quedo amb el peu de foto.
    Quin final: "L'altre és Adam Sutler, el dolent de V de Vendetta". Rodó.

    ResponElimina