dimarts, 30 de setembre de 2014

Faria qualsevol cosa per amor

Ja havíem parlat en aquest blog sobre el perill de l'estupidesa i com aquest havia passat desapercebut per culpa del buit de personatges estúpids en la ficció. Avui faré més o menys el mateix post canviant estupidesa per amor, que per alguns ve a ser semblant.

Segons aquesta cançó 'els homes savis diuen que només els estúpids s'enamoren'.

Fixeu-vos en la frase que he posat per títol: "faria qualsevol cosa per amor". La majoria direu "oh, què romàntic! què maco!", quan hauríeu de dir "qualsevol cosa? mataries nens innocents per amor? escamparies un terrible virus per amor? Incendiaries el Louvre per amor?". La frase és terrible i encara m'he mossegat els dits per no posar exemples escabrosos que ho deixessin més clar.

Doncs resulta que a la nostra societat, l'amor s'ha convertit en la coartada definitiva. Si ets un psicòpata sense sentiments i mates mitja dotzena de persones, ets un dimoni menyspreable. Ara bé, si els mates empès per la follia de l'amor, tindràs la comprensió de molta gent. De vegades, la coartada arriba a límits absurds, com en el cas de la infanta enamorada

La coartada se sosté sobre dues potes:
  1. L'amor és generositat. Si ho fas per amor, ho estàs fent per algú altre, per tant ets menys egoista que si ho fas per interès personal.
  2. L'amor ens controla i per tant no tenim la mateixa llibertat que si actuem sobris de sentiments. És com l'atenuant de l'embriaguesa per a certs delictes.
Tornant al primer paràgraf, aquests dos punts converteixen el criminal amorós en un criminal estúpid. I com vaig explicar en l'anterior post, l'estúpid acaba sent fins i tot més perillós que el malvat perquè ha perdut el control sobre els límits de la seva capacitat destructiva.

Una altra cançó que parla de la bogeria de l'amor. El títol, si fa no fa, és el mateix que el d'aquest post.

Com passava amb l'estupidesa, també sembla que la ficció estigui directament relacionada amb la permissivitat cap als enamorats. El romanticisme impregna bona part de la producció literària, cinematogràfica i musical.

I en canvi, els dolents per excel·lència són psicòpates, individus sense sentiments. Llops solitaris incapaços d'estimar.

No tinc dades estadístiques però al món real hi ha psicòpates totalment civilitzats i pacífics i bojos d'amor que maten les persones que diuen que estimen. No sé si existeix la figura del psicòpata de l'amor o si se'n pot dir així d'aquell tipus de persona que faria qualsevol cosa per amor. Però si existeix, feu-me cas, fugiu-ne per cames!

10 comentaris:

  1. Has llegit Amor perdurable d'Ian Mc Ewan? Jo no el vaig poder acabar, duríssim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no. He buscat ara per internet i he trobat una ressenya que diu que tampoc el va acabar però per avorrit.

      Així que amb 2 opinions en contra, no crec que el llegeixi.

      Elimina
  2. Subscric la teva tesis. L'amor es perillós i estúpid, per això no em van instal·lar el programa d'amor.

    ResponElimina
  3. Blasfem, com pots criticar l'amor i els enamorats!? També hi ha autèntiques matances en nom de Déu, el gra ésser únic (depenent del cas), bondadós i totipotent. Per amor també es fan autèntiques barrabassades. Però aquestes són tant per amor, com les guerres en nom de déu, només de paraula.

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Doncs jo no faria pas qualsevol cosa per amor, faltaria més...
    Jo sempre dic que el sentiment de l'amistat és molt mes desinteressat que
    l'amor. Si hi penses una mica, l'amor no deixa de ser un sentiment egoista,
    que sempre vol alguna cosa a canvi...L'amistat ho dona tot sense esperar res!
    Bon vespre, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que hi ha molts tipus d'amor i fins i tot l'amistat podria ser un tipus d'amor.

      I això de l'interès, també és difícil de negar. Si anem al límit, quina acció o sentiment és 100% desinteressat? Quan fem una donació altruista o col·laborem fent de voluntaris, no ho estem fent per sentir-nos millor?

      Crec, per tant, que més que valorar si les accions són egoistes o altruistes, cal centrar-se en els beneficis o perjudicis que ocasionen. Anar als fets més que no pas als sentiments.

      Elimina