Faria qualsevol cosa per amor

Ja havíem parlat en aquest blog sobre el perill de l'estupidesa i com aquest havia passat desapercebut per culpa del buit de personatges estúpids en la ficció. Avui faré més o menys el mateix post canviant estupidesa per amor, que per alguns ve a ser semblant.

Segons aquesta cançó 'els homes savis diuen que només els estúpids s'enamoren'.

Fixeu-vos en la frase que he posat per títol: "faria qualsevol cosa per amor". La majoria direu "oh, què romàntic! què maco!", quan hauríeu de dir "qualsevol cosa? mataries nens innocents per amor? escamparies un terrible virus per amor? Incendiaries el Louvre per amor?". La frase és terrible i encara m'he mossegat els dits per no posar exemples escabrosos que ho deixessin més clar.

Doncs resulta que a la nostra societat, l'amor s'ha convertit en la coartada definitiva. Si ets un psicòpata sense sentiments i mates mitja dotzena de persones, ets un dimoni menyspreable. Ara bé, si els mates empès per la follia de l'amor, tindràs la comprensió de molta gent. De vegades, la coartada arriba a límits absurds, com en el cas de la infanta enamorada. 

La coartada se sosté sobre dues potes:

1. L'amor és generositat. Si ho fas per amor, ho estàs fent per algú altre, per tant ets menys egoista que si ho fas per interès personal.
2. L'amor ens controla i per tant no tenim la mateixa llibertat que si actuem sobris de sentiments. És com l'atenuant de l'embriaguesa per a certs delictes.

Tornant al primer paràgraf, aquests dos punts converteixen el criminal amorós en un criminal estúpid. I com vaig explicar en l'anterior post, l'estúpid acaba sent fins i tot més perillós que el malvat perquè ha perdut el control sobre els límits de la seva capacitat destructiva.

Una altra cançó que parla de la bogeria de l'amor. El títol, si fa no fa, és el mateix que el d'aquest post.

Com passava amb l'estupidesa, també sembla que la ficció estigui directament relacionada amb la permissivitat cap als enamorats. El romanticisme impregna bona part de la producció literària, cinematogràfica i musical.

I en canvi, els dolents per excel·lència són psicòpates, individus sense sentiments. Llops solitaris incapaços d'estimar.

No tinc dades estadístiques però al món real hi ha psicòpates totalment civilitzats i pacífics i bojos d'amor que maten les persones que diuen que estimen. No sé si existeix la figura del psicòpata de l'amor o si se'n pot dir així d'aquell tipus de persona que faria qualsevol cosa per amor. Però si existeix, feu-me cas, fugiu-ne per cames!