dimarts, 14 d’octubre de 2014

Ètica animal i especisme

Recentment, mitja Espanya s'ha commocionat pel sacrifici d'Excalibur, un gos que el Govern ha decidit assassinar sacrificar per culpa de l'Ebola. Bé, de fet el gos no tenia Ebola però l'han matat igualment per si de cas.

Si no heu vist les notícies, el resum seria: moren uns centenars d'africans per un brot d'Ebola. Al cap d'uns mesos, uns capellans espanyols es contagien i el govern els repatria per atendre'ls a Espanya. Alguns s'alarmen per la possible expansió del virus a Espanya. El Govern diu que està tot controlat. Alguns fugen cames ajudeu-me en sentir això. Al cap d'uns dies, una infermera que havia tractat els capellans dóna positiu en Ebola. El govern diu que està tot controlat. La gent corre en cercles, cridant "morirem tots, morirem tots!" amb les mans al cap. El govern diu que caldria matar el gos de la infermera, per si de cas. Esclata la revolta a twitter amb el trending topic mundial #SalvemosaExcalibur. Venen a emportar-se el gos, amb antidisturbis repartint cops de porra als manifestants que ho volien impedir. El gos mor.

El gos Excalibur, durant el seu últim dia de vida.


A partir d'aquesta història, s'han creat dos bàndols irreconciliables entre els que entenien el sacrifici del gos i els que deien que pobre gos, quina culpa tenia.


També hi ha dos bàndols entre els miserables que culpen a la infermera per haver-se contagiat i la van arribar a donar per morta i els qui creuen que culpar a una pobra infermera que s'hi ha jugat la vida és de covards i desitgen que es recuperi aviat. Però aquest debat em sembla tan poc estimulant des d'un punt de vista intel·lectual que he decidit obviar-lo. Ánimos, Teresa. Llista de mitjans que han donat a Teresa per morta.


El primer bàndol esgrimia arguments de tipus pràctic (aturar l'epidèmia) però carregats d'un innegable especisme. Ningú hauria proposat sacrificar els capellans (o fins i tot els africans) infectats d'Ebola per aturar l'epidèmia, tot i que una acció radical en aquest sentit a temps podia haver aturat l'epidèmia i salvat moltes vides. Quan l'episodi de les vaques boges, es van sacrificar totes les vaques malaltes i fins i tot les que compartien granja amb elles.

Fixeu-vos que l'especisme fa que es prenguin decisions completament contràries, segons si la víctima és un humà o un animal no humà (els humans també som animals). Anàlogament, el racisme consisteix en prendre una decisió diferent en funció de la raça de la persona. O el sexisme en funció de si és home o dona. Amb la diferència que els que critiquen l'especisme encara no han aconseguit que la seva visió sigui considerada com la moralment correcta.

El més curiós és que el tracte amb un animal o amb una persona, molts cops és diferent tot i buscar en ambdós casos el millor per l'animal o la persona.

Per exemple, si estàs patint una agonia i no tens possibilitats de sobreviure pot passar que:

1. Siguis humà, puguis demanar que acabin amb el teu dolor i que no pugui ser perquè seria un assassinat.
2. Siguis un gos, no puguis dir res però algú pensi que el millor per a tu és que moris amb poc dolor.


Un altre exemple. Si has viatjat molts quilòmetres i vols començar una vida lluny de casa.

1. Si ets humà, tens dret a intentar legalitzar la teva situació. Si el govern d'aquell país és progre considerarà que estàs "enriquint culturalment el país" i et donarà els papers. Si és racista probablement et retornaran al teu país d'origen.
2. Si ets un cargol poma, ets una espècie invasora i t'intentaran exterminar. Ningú considerarà que estàs enriquint de cap manera l'ecosistema.

Arribo al final d'aquest article amb la sensació d'haver trepitjat algunes línies vermelles d'allò políticament correcte. Però crec que de vegades és interessant pensar les coses des de zero, sense prejudicis, encara que només sigui com a exercici mental.

Així doncs, si ens oblidem del que és moralment bo o dolent i pensem només en beneficis i perjudicis, hi ha alguna raó per tractar de forma diferent a animals i humans? (En el benentès que en ambdós casos volem el millor per a l'animal o l'humà).

10 comentaris:

  1. Pensar amb lògica i coherència quan hi ha éssers vius pel mig es fa complicat. Si aquests éssers vius son animals encara es més complicat. Si aquests animals son bufons la cosa encara es complica més. I si aquests animals bufons son humans encara es força més complicat basar-se en la lògica.

    PD: Pobres animals lletjos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt trist això dels animals lletjos. Els nostres criteris estètics determinen quines espècies tenen dret a existir. Molt bèstia.

      Elimina
  2. Cal buscar el que és just, i no fer mal innecessàriament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És clar. El tema és quan hem de triar entre dos mals i decidir quin criteri fem servir per dir quin és el mal menor.

      Elimina
  3. Faci el que es faci, a tothom no pot agradar. El lamentable és que en aquests casos que expliques, sembla que ni la raó ni el sanderi estan en primer terme. Sols els interessos d'alguns. Sense pensar i sense tenir en compte res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He intentat escriure l'article de tal manera que es vegi que la raó, molts cops, queda subordinada als prejudicis. És a dir que, si n'hi ha, es fa servir per justificar allò que hem decidit en base als prejudicis.

      Elimina
  4. Un tema complicat. Els humans tenim la paella pel mànec perquè tenim la tecnologia per dominar els altres animals, que només es poden defensar amb violència, si s'escau, però que no podran argumentar-nos que ens equivoquem. Per això prenem les decisions que ens sembla. No dic que sigui just, que no ho és, però potser no aniria malament que ens acostuméssim a no considerar-nos superiors als animals, i els entenguéssim com a companys. De fet, pots pensar en els amos del gos, segur que estan en profund desacord amb l'execució. La resta de la gent pensarà el que els sembli, però per aquesta parella, que ja prou feina tenen, la pèrdua del seu gos no els ha deixat indiferents segur, per més vides que hagi pogut salvar aquest fet, que de moment és cap, i seguirà sent cap.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament actuem amb la supèrbia que ens proporciona el nostre domini sobre el planeta. Val a dir que en això fem com els animals: si som cruels és perquè podem ser-ho, perquè som més forts.

      Deia Shopenhauer que els homes hem convertit el món en un infern per als animals. De tota manera, en aquest post jo he considerat casos extrems en què l'home està buscant el millor per als animals i, en canvi, actua fent el contrari del que faria amb els homes.

      Elimina
  5. Jo sempre he procurat no ser especista, però és massa temptador decidir que un mosquit mereix morir quan t'està picant tota l'estona... Per si serveix a algú, jo utilitzo el criteri següent a l'hora de respectar o menysprear una criatura: si l'animal, quan s'està quiet, fot cara d'estar plantejant-se alguna qüestió filosòfica profunda, li atorgo tota la meva consideració; per contra, si quan s'està parat fa l'efecte d'estar recollint dades i processant l'entorn, llavors entenc que, sent com una mena de màquina, no li importarà gaire ésser esclafat.
    Que consti, però, que no ho faig mai, això, perquè entenc que aquestes últimes bèsties menors compleixen una funció ecològica necessària.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entenc que en el cas dels mosquits i altres paràsits, estem en guerra amb ells i llavors el nivell de respecte als seus drets baixa considerablement. (Poca broma amb els mosquits que són els animals que més humans maten cada any)

      Per la resta, m'agrada la teva filosofia. Jo respecto molt més les vaques (porten un rotllet zen molt interessant) que animals més estúpids, com les ovelles o les gallines. També m'agraden molt els elefants per la seva mirada de saviesa.

      Elimina