Entreu en un bar i a la taula del costat veieu sis persones. Si us dic que no parlen entre elles, ni estan bevent ni menjant res. Què diríeu que fan? Una pista, al bar hi ha wifi gratis...
Segurament haureu vist/patit més d'un cop aquesta situació. D'estar reunits amb altres persones que no estan pendents de vosaltres sinó del mòbil. Jo he vist algunes bronques per aquesta descortesia... Bé, ho reconec, alguna també me n'he endut.
Després aneu a un concert i la gent no escolta les cançons perquè les està gravant amb el mòbil. I hi ha una posta de sol perfecta però no l'esteu gaudint perquè cal prendre una foto i pujar-la a l'instagram. Perquè la vida que importa no és la que ocorre físicament on som nosaltres sinó la que queda enregistrada en mòbils, tauletes i xarxes socials.
Hi ha qui pensa que els smartphones estan substituint la intel·ligència i la sociabilitat dels seus propietaris. I que si això passa ara, a on arribarem d'aquí uns anys, si es posen de moda ginys com les Google glasses o fins i tot mòbils connectats directament al cervell.
Com podeu veure, les Google glasses es basen en un disseny d'una tecnologia militar alienígena. Font1. Font2.
Com a aficionat a la ciència-ficció, pronostico que estem en els inicis de la fusió del nostre cervell amb els dispositius electrònics. Els primers passos ja els hem fet. Ara, les discussions sobre quin actor sortia en aquella peli eslovaca que va rebre tants premis ja no s'eternitzen durant hores. En pocs segons, Google les resol.
La connexió a dispositius electrònics amplia les possibilitats del nostre cervell. Font.
Quan els dispositius com Google Glasses siguin omnipresents, canviarà la nostra manera de relacionar-nos. Imagineu-vos en una primera cita. No us coneixeu gaire i la conversa s'està refredant. Però el dispositiu electrònic al qual esteu connectat detecta el vostre nerviosisme i busca una solució. Es connecta al facebook de l'altra persona i busca temes d'interès. A partir d'ells, genera tres enginyoses línies de conversa a escollir per tal de desencallar el moment tens.
També us podria ajudar a la feina. Sou un bomber en ferotge incendi. El foc se us acosta perillosament. Les ulleres informatitzades capten la temperatura del que veieu, es connecta als mapes per GPS i us indica el camí a seguir amb més probabilitats de sobreviure.
Penseu que Internet és una font de coneixement més completa que hi ha ha hagut mai. Per què ens hauria d'incomodar la idea de conviure en permanent contacte amb tanta saviesa?
Jo crec que tanta saviesa implantada incomoda perquè ho fa tot massa fàcil. I la vida en si no ho és. Evidentment que hi ha casos (com el del bomber) en què és una benvinguda ajuda, però en d'altres ens impediria créixer emocionalment perquè ens hi acomodaríem.
ResponEliminaHi ha moltes coses que ens acomoden: cotxes, sofàs, cases, calefacció, menjar disponible als súpers... Potser seria més enriquidor viure a la intempèrie i caçar el que mengem però no sembla que vulguem anar cap aquí.
EliminaLa ment pot potenciar-se si a la nostra limitada memòria li afegim aquesta memòria virtual. No cal veure-ho només com un acomodament. En realitat ens dóna l'opció d'anar més lluny.
Es clar que hem d'aprofitar les noves oportunitats que ens ofereix la tecnologia. El problema es fer-les servir en el moment i el lloc oportú. Veus, això també serà una bona manera d'identificar imbècils. Guaita aquest que no em fot ni cas perquè prefereix mirar el twitter. Ves a pastar...
ResponEliminaPD: What is a car?? xDDD
Seria allò de l'ús que es dóna a l'eina. Certament, ara sembla que quan estem amb algú haguem d'esforçar-nos per ser més interessants que twitter, facebook, whatsapp...
EliminaEm sembla interessant incorporar les noves tecnologies a la vida però ens hauriem de reservar estones per alliberar-nos, per canviar el xip. Podrien fer-se locals lliures de tecnologia en comptes de centres cívics.
ResponEliminaMolt ben trobat això del canvi de xip. :)
EliminaNo hem d'oblidar, però, que tota tecnologia es penja (no només Windows, tots, absolutament tots), i a vegades en el moment menys indicat...
ResponEliminaCert. Però també els mecanismes biològics es pengen molts cops. I a vegades en el moment menys indicat.
EliminaAquesta darrera pregunta és trampa, i ho saps. Molta filosofia hi ha darrere, en podries parlar a bastament amb l'Isaac Asimov. se m'acudeixen moltes comoditats d'estar permanentment connectat, però venint d'un addicte com jo, què t'esperes? El que no veig tan clar és que les persones deixem de ser persones, amb els nostres defectes i limitacions. Potser així s'acabarien les diferències, perquè tothom ho pot saber tot en qualsevol moment, però la intel·ligència intrínseca també compta, i aquesta seguirà existint, per més que no en fem ús. Potser s'atrofiarà si tenim la feina tan fàcil, però vull creure que encara podem gaudir durant molt temps de converses interessants sense ajuda, de discussions apassionades de com som o com hauríem de ser. Però és cert que ara sempre que surt un dubte en una conversa ja n'hi ha dos o tres que ho busquen al mòbil, i de pas comproven si tenen whats, mails, o alguna menció en una xarxa social. L'única conclusió que en trec és que hi ha molta més addicció de la que es reconeix, i que si no aprenem a gestionar això més que facilitar-nos feina ens tornarem totalment dependents, i penso que ja ho som força...
ResponEliminaEstar en contacte amb una font gairebé il·limitada de coneixement no garanteix ser savi. Però sí que et dóna molt bones oportunitats per ser més savi.
EliminaDe moment, la informació que hi ha a Internet cal saber buscar-la, interpretar-la i digerir-la. No és fàcil fer-ho en tots els àmbits.
D'altra banda també cal un interès en aprendre coses noves que no tothom té en la mateixa mesura. Hi ha gent que fa servir Internet per aprendre coses però molts el fan servir per baixar-se cançons o per participar interactivament en el Gran Hermano.
No crec que es deixin de tenir defectes per estar en contacte permanent amb una font d'informació quasi inesgotable. Només dic que pot ser una oportunitat per créixer intel·lectualment.