dimecres, 13 de maig de 2015

11 tòpics del futbol aplicats a la literatura

Com sabeu, des de fa uns mesos participo a la Lliga de Microrelataires catalans. Es tracta d’una competició literària que, pel format, emula un campionat esportiu. Evidentment, l’emulació arriba fins on arriba, ja que la literatura i el futbol tampoc tenen tantes coses en comú però avui em proposo fer un petit exercici per agermanar-los.

M’he preguntat com serien els tòpics del futbol aplicats a la literatura en general i a les competicions literàries en particular. Com a joc, us proposo que intenteu endevinar de quin tòpic futbolero he tret cada tòpic literaturero.

1. No hi ha escriptor petit.
2. Cal anar capítol a capítol.
3. La literatura és així.
4. El que passa al processador de textos es queda al processador de textos.
5. Estic content amb la meva actuació com a personatge però l’important és la trama.
6. El relat no s’acaba fins que l’autor posa el punt i final.
7. Cada capítol és un final.
8. Així treballes els esborranys, així escrius.
9. Un escriptor és un estat d’ànim.
10. Aquesta editorial aposta per formar joves amb talents, no com aquella altra que fitxa mediàtics a cop de talonari.
11. Alguns creuen que la literatura és només una qüestió de vida o mort, però és molt més important que això.

Coneixeu algun tòpic més que es pugui adaptar?

13 comentaris:

  1. El 11 es molt bo! No l'havia sentit mai, de qui es l'original?

    Afegeixo algunes:
    - Hem escrit bé la trama però no hem sabut definir-la
    - Les ventes no fan justícia a lo demostrat sobre el paper
    - El que hem de fer ara es pensar en el proper llibre.
    - Hem vingut a escriure tal com ho fèiem sempre.
    - Ha sigut un relat molt dur.
    - El editor ha confiat amb mi i ho he pogut demostrar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'11, com el 9, no és ben bé un tòpic sinó una frase famosa d'un entrenador. Si canvies literatura per futbol ho trobaràs a Google.

      Molt bones les teves frases! Et veig preparat per entrenar equips literaris i fer rodes de premsa.

      Anava a afegir-los al final del post però llavors hauria de canviar també el títol i trobo que 11 és un número ideal, tractant-se de tòpics agafats del futbol.

      Elimina
  2. La veritat és que barrejar literatura i futbol no em quadra gens, i mira que sóc força aficionat a les dues coses, però cadascuna té el seu moment. Naturalment, conec tots els tòpics que dius, i els d'en Pons, però així em fan mal i tot. Ja sé que és per riure... però podríem citar tòpics dels escriptors i llibres reals, que també n'hi ha. Com per exemple que s'ha de saber molt bé com acaba la història per posar-se a escriure. Coses així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, suposo que es podria fer un post com el que proposes. La gràcia d'aquest és precisament que barreja dos mons aparentment poc barrejables i li dóna un toc d'humor absurd.

      Els Monty Python van fer un gag en aquesta línia: un partit de futbol entre Alemanya i Grècia on els jugadors eren filòsofs famosos.

      https://www.youtube.com/watch?v=ur5fGSBsfq8

      Elimina
  3. Em meravella la vostra creativitat! Són molt ben trobats tots!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! Avui per variar, el post és una mica frívol però potser li fa gràcia a algú. :)

      Elimina
  4. No parle amb la prempsa, com dient que no parle de la meua obra, sinó que el lector traga les conseqüències.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és clar, també el "no parlo dels crítics literaris", anàleg a "no paro dels àrbitres".

      Elimina
  5. Ui Sergi, acabes d'obrir la capsa de Pandora. Aquí tens la meva collita personal...

    - He escrit com mai i m'han criticat com sempre
    - Em dec als lectors d'aquesta casa
    - L'editorial està per damunt de qualsevol individualitat
    - Al lector no se'l pot enganyar
    - Somiava amb publicar en aquesta editorial des que era petit
    - Ha suat el bloc de notes; no se li pot retreure res
    - Matemàticament encara tinc opcions al primer premi
    - Em jugo tota la temporada en vint capítols
    - El relat s'ha decidit en els petits detalls
    - Si perdones a un escriptor amb aquesta qualitat, ho acabes pagant
    - Té una ortografia molt depurada, però encara ha d'aprendre a sacrificar-se per la història
    - No sé si valc tots aquests milions o no; jo vinc a fer la meva escriptura
    - Jo sempre vull escriure tant com pugui, però és l'editor qui decideix les publicacions
    - No parlo dels crítics
    - Aquesta tarda la biblioteca torna a ser la de les grans ocasions
    - Amb una trama així no valen distraccions, cal escriure al 110% de la primera lletra a la última
    - Les primeres frases seran importantíssimes per decantar el desenvolupament de la història

    Per últim, acabo amb el tòpic que m'estic aplicant a mi mateix en aquests moments:

    - M'he buidat damunt del processador de textos, però quan la paraula no vol entrar no hi ha res a fer

    ResponElimina
    Respostes
    1. Déu n'hi do quina collita! Ho portaves mesos pensant o se t'han acudit en el moment?

      A mi, més enllà de les 6 o 7 primeres, m'ha costat molt completar un 11 de garanties però tu has fet un autèntic Dream Team.

      De fet l'última teva l'anava a posar d'alguna manera però no he acabat de trobar la frase adequada. És ben bé com si no volgués entrar la paraula.

      Ara se me n'ha acudit una altra. En castellà amb accent holandès:
      -Si tu tienes lápiz, contrario no escribe.

      Elimina
  6. Ui després de veure tanta creativitat literària- futbolística, qualsevol es trenca el cap pensant...
    Ho he trobat molt original!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'ha sorprès veure tanta creativitat. No sospitava que hi hagués tants tòpics adaptables.

      Elimina
  7. M'ha agradat l'apunt, però no estic d'acord en què la literatura i el futbol siguen dos mons tan diferents. En tota bona novel·la, com en tot bon partit (suposo, perquè no en veig):
    - hi ha bons i dolents i ens identifiquem amb els bons;
    - també hi ha personatges neutrals (o que haurien de ser-ho, i de tant en tant sorprenen);
    - i alguns que semblen sobrenaturals!;
    - se segueixen unes regles i convencions que no es poden trencar o es perd la versemblança;
    - es desfermen les emocions: es plora, es riu...;
    - hi ha un gènere definit (tragèdia, comèdia, drama...) o se'n barregen uns quants;
    - el lector/espectador s'abstrau i no pot pensar en res més;
    - hi ha moments de clímax i anticlímax;
    - hi ha un desenllaç emocionant que pot arribar en el darrer minut/capítol;
    - pot haver-hi segones parts o partits de tornada;
    -...

    En fi: tant el futbol com la literatura són jocs.

    ResponElimina