dimecres, 6 de maig de 2015

I si no existeix le mot juste?

Hi ha escriptors que viuen obsessionats amb trobar la paraula exacta, la que transmeti exactament el que volen dir. Mark Twain ho va aforismitzar com "la diferència entre la paraula adequada i la quasi correcta és la mateixa que entre el llamp i la cuca de llum".

Aquesta frase té més gràcia en anglès, ja que llamp i cuca de llum es diuen lightning i lightning bug. Els traductors també han de tenir una gran habilitat per trobar le mot juste. Aquella paraula que sigui el més fidel possible al que volia dir l'autor, amb la dificultat afegida d'haver d'endevinar què volia dir exactament l'autor.



De vegades, podem estar hores, dies, setmanes buscant aquesta paraula. I la recerca no dóna fruits.

Hi ha qui busca dreceres:
  • Manllevar una paraula d'un altre idioma que contingui tots els matisos que volem. De vegades és una paraula alemanya molt llarga, com schadenfreude. Però omplir un text de paraules en altres idiomes no acostuma a ser una bona idea.
  • Crear un neologisme. El problema és que no se sap molt bé qui té autoritat per crear paraules noves i qui no, ni en quines circumstàncies està permès fer-ho.
  • Construir una perífrasi que defineixi en més mots el que no trobem en un de sol. De vegades funciona, tot i que no sempre és una solució elegant.
Però molts cops cap d'aquestes opcions ens semblen una bona solució. I el text ens mira com un trencaclosques que amenaça amb quedar-se eternament irresolt. Amb un forat que té la mida, els colors i la textura d'una peça que, per desgràcia, no existeix.

15 comentaris:

  1. Jo diria que inventar paraules està permès en totes les circumstàncies. Una altra qüestió és que funcionen o no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí. Jo tenia entès que hi havia grups de filòlegs selectes que es reunien de tant en tant per decidir sobre els mots.

      Elimina
  2. Jo el que faig es penso en altres idiomes (castellà i una mica d'anglés, no et pensis ara...) i llavors faig servir traductors online a veure si em troben alguna traducció que em fa el pes. Sinó entre les possibles faig servir el diccionari de sinonims. Si tampoc, llavors em rendeixo i busco l'equivalent en el Simpsons que no falla mai ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he acabat d'entendre què és l'equivalent en els Simpsons d'una paraula que no trobes.

      Elimina
    2. Les paraules serveixen per descriure conceptes o idees, no? per tan en els simpsons que ha passat de TOT serveix.

      Elimina
  3. "... allò que no deixa de no existir...", és una frase de la psicoanàlisi per a referir-se al nostre desig, mai no podem arribar a la consumació perfecta i exacta del nostre desig, de fet quan escrivim, diem o fins i tot plantegem una idea sempre queda una part totalment en l'ideal, mai no fem l'obra exacta, correcta i perfecta, per la màxima de que l'acte sexual no existeix, la comunicació perfecta no existeix, sempre deixem una obra incompleta, per això i només per això tornem una i altra vegada a escriure i a xarrar i fer noves coses, pel simple fet de trobar, com un galg el seu conill, la idea que busquem des de més enllà de la realitat.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt interessant això que dius, Vicent. Suposo que tens raó i, fins i tot els textos dels millors escriptors són una traducció incompleta de les idees que aquests escriptors tenien en ment.

      Això donaria per un nou post.

      Elimina
  4. Suposo que un bon traductor sap trobar la solució adient en cadascuna de les ocasions, un manlleu, una perífrasi, i entenc que coneixen més paraules que el comú dels mortals. A això hi ajuda tenir un vocabulari ampli, i entenc que els escriptors se'n serveixen, però s'ha de saber fer servir demostrant riquesa, però no pedanteria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pitjor de tot és que aquesta feina de traductor no la valora pràcticament ningú. Tot el mèrit d'un llibre va per l'autor, ningú diu "t'has de llegir la traducció que ha fet en x".

      Passa ben bé com amb els àrbitres, que només ens recordem d'ells (i de les seves mares) quan fan una mala feina.

      Elimina
  5. Penso que trobar el mot encertat hauria de ser una qüestió imperativa per a tot escriptor. Per a això està la escriptura: per repensar-se i corregir mil vegades on com i quan van no solament totes les paraules, sinó també totes les comes i punts. Per dir el primer que passa pel cap ja tenim la parla, no?

    Això sí... trobar el "mot juste" sovint requereix tant de temps que més d'una vegada acaba sent absolutament odiós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs imagina que després de tant de temps buscant aquest mot, després decideixes que cal suprimir tot el paràgraf.

      Elimina
  6. Trobo que ser un bon traductor deu ser molt difícil, sobretot de poemes, perquè s'ha de saber captar el matís exacte del missatge que ens vol transmetre l'autor...
    En el cas de l'autor, jo he sentit d'un de força lletraferit que va estar un any per acabar un poema, perquè no trobava la paraula justa...
    Bon vespre, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, als poemes aquesta recerca és encara més important. La rima, la mètrica, la sonoritat... al final es tracta d'un treball d'orfebreria.

      Si es fa bé, és clar...

      Elimina
  7. Un bon diccionari, o un parell poden ajudar.
    Encara es complica més quan la paraula justa és un sentiment, una emoció. I aquesta paraula justa no solament costa de trobar als traductors, crec que ens passa a tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, evidentment. Parlo dels casos on no saps què és el que has de buscar al diccionari.

      Elimina