dijous, 27 d’agost de 2015

Transhumanisme. El debat ètic.

Com a conclusió dels posts previs a la comunicació que farem el proper 2 de setembre al Congrés Internacional de Ciència i Ficció, he volgut fer aquest post relatiu al debat ètic. Generalment a la gent li agrada molt posicionar-se, fins i tot quan té un interès escàs en els temes que es discuteixen.

Igual com podeu trobar molta gent que diu ser del Barça tot i que no li agrada el futbol (ni el bàsquet ni cap esport), molta gent està fermament en contra dels transgènics, tot i creure que els tomàquets no tenen gens. I això em porta al primer punt:


1. Serveix realment d'alguna cosa el debat ètic?

Imagineu-vos que hi ha uns científics en un laboratori xinès intentant modificar ADN humà i de sobte entra una dona al laboratori cridant "Atureu-ho tot! Acaba de sortir un comentari en un blog d'un periodista colombià que diu que no podem clonar humans!".

Qui té autoritat per dir què es pot investigar i què no? En principi els governs de cada país però hi ha tants països que seria difícil posar-los d'acord a tots.

De tota manera, als països democràtics, l'opinió del ciutadà importa. I per això és necessari que el ciutadà es vagi informant sobre temes que tindran molta importància en el seu futur. Perquè abans d'exigir més democràcia potser caldria que els ciutadans tinguessin més coneixements sobre el que volen votar.


2. Principals perills del transhumanisme


  • Rebel·lió de les màquines: quan les IA siguin més intel·ligents que nosaltres, seguiran servint-nos o decidiran no seguir subordinades a nosaltres?
  • Eugenèsia absurda: la modificació genètica es podrà fer servir per guarir malalties i per millorar les prestacions del nostre cos (millor vista, més intel·ligència...) però també s'obrirà la porta a modificacions capritxoses (color de pell, orientació sexual...) que objectivament no signifiquen cap millora de l'espècie. La frivolitat que actualment veiem en la cirurgia estètica es podrà traslladar a l'àmbit de les modificacions genètiques.
  • Jugar a ser Déus: com explicaven els mites d'Eva, Ícar i Pandora, els mals terribles sempre surten quan juguem a ser Déus. Modificar l'ADN podria ser una d'aquestes caixes de Pandora, amb resultats imprevisibles.
  • Elitisme transhumanista: Probablement, en els seus inicis, els avenços transhumanistes estaran disponibles només per als més rics. Això els atorgarà encara més poder i, per tant, eixamplarà l'escletxa social amb els més pobres.


3. Principals avantatges del transhumanisme.


  • Segons la intuïció de Plató, l'home i el món estan mal fets perquè provenen de l'atzar i no pas de la raó. El transhumanisme busca precisament transformar l'home mitjançant la raó i, per tant, corregir d'arrel aquest mal funcionament.
  • Si podem fer homes sense malaltia, sense patiment, sense maldat... no seria absurd i poc ètic no intentar fer-ho? No estem intentant ja, amb la medicina moderna, alleujar aquest patiment? Per què no fer servir totes les eines que tinguem a l'abast per aquest lloable fi?
  • Si les IA es fan molt poderoses, els humans haurem de millorar per evitar que ens superin. Per això cal que superem els nostres límits, per ser dignes de les màquines que hem creat i evitar que ens prenguin el poder.
  • Imperatiu evolutiu: la nostra història ens empeny cap a una evolució constant. Cada nova millora genètica o tecnològica ens ha permès millorar les nostres capacitats. No estaríem fallant a aquest imperatiu si ara decidíssim deixar de millorar com a espècie?
  • Multiplicació de recursos: la tecnologia acostuma a portar una millora en la vida de totes les persones. Potser les vacunes al principi només salvaven els rics però ara milions de persones al Tercer Món se'n beneficien. Els recursos virtuals relacionats amb els transhumans (especialment els relacionats amb els Humans Digitals que viuran en medis virtuals) tenen un cost proper a zero i, per tant, poden arribar a moltíssima gent.


4. Conclusió personal

Com va dir Stan Lee, un gran poder comporta una gran responsabilitat. Inicialment, utilitzar tecnologies poderoses pot causar alguna que altra tragèdia, tant per manca de fiabilitat de la tecnologia com per un ús inadequat.

A la llarga, és d'esperar que aprenguem dels nostres errors i acabem assimilant aquests avenços com a millores socials. Penseu que, fins i tot amb la tecnologia bèl·lica (les bones aplicacions de la qual són més dubtoses que en cap altra tecnologia) ha acabat passant això. Avui hi ha més armes mortíferes que mai però també és més segur que mai sortir al carrer desarmat.


És cert que vam pagar el preu de viure en la incertesa de la destrucció global per culpa dels maleïts maletins nuclears. Però avui en dia, ni tan sols hi pensem.


I potser el millor de la tecnologia que ens convertirà en posthumans és que ens permetrà superar d'una vegada per totes aquests defectes que tan poc ens agraden de la naturalesa humana. L'egoisme, l'ensopegar dos cops amb la mateixa pedra, la falta d'empatia, l'agressivitat, el sadisme, la frivolitat narcisista... Qualitats que van ser un avantatge evolutiu mentre érem una espècie de la Natura que competia darwinianament. El posthumà se situa més enllà de la natura i dels mecanismes de l'evolució.

Podrà ser com vulgui ser.

10 comentaris:

  1. Estic convençut, Sergi, que el transhumanisme tindrà certa lògica i cert protagonisme en el món del futur, però com que també és cert que cal que hi haja la "mancal", la imperfecció de tot sistema, per a què tot funcione, també caldrà que deixem i deixarem, sens dubte, moltes coses a l'atzar, del que abominava Plató, a l'atzar i a Déu, perquè si una cosa tinc clara, i ho saben els hòmens més intel·ligents que he conegut, els psicòpates, cal deixar una escletxa per a la possible existència de ¨Déu, diguem-li Inconscient col·lectiu junguià, Gran Altre lacanià o simplement déus i, ho farem, perquè compaginarem una cosa amb l'altra, l'espiritualitat, amb la ciència, i la llibertat en un món que conjuminarà llibertat, amo i ciència.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em pregunto si el déu dels transhumans també seria diferent, més evolucionat que el dels humans.

      Algunes obres de ficció plantegen un origen de Déu basat en el transhumanisme o la Intel·ligència Artificial. Una consciència creada artificialment que va evolucionant fins a assolir poders sobrenaturals.

      Elimina
  2. Es tracta clarament de selecció artificial. Les implicacions van molt més enllà. Mirar de buscar la perfecció, o més aviat d'eliminar les imperfeccions mitjançant la tecnologia o la medicina, no et recorda res? Es buscaria crear una raça única i uniforme, la més adaptativa, i evidentment s'eliminarien els errors, o es perdrien per ells mateixos. Les llei darwinistes deixarien de tenir sentit, perquè les combatríem. Ja fa temps que penso que ara l'evolució no pot seguir el seu curs, almenys pel que fa a grans salts, perquè els individus resultants no seran socialment acceptats pels propis humans. Amb el transhumanisme tal i com el descrius, ja no només s'ha acabat l'evolució, sinó que qualsevol diferència seria combatuda abans del naixement i tot.

    El debat ètic va en el sentit de decidir si volem això o no. Avantatges n'hi ha, però de desavantatges també. Perdríem una mica el que ens defineix com a humans, humans integrats en un sistema evolutiu, ja que posaríem les nostres pròpies normes, invalidant les de la natura. Tenim capacitat per fer-ho, i tant. Però cal fer-ho? Què es pot esperar del planeta a partir de que nosaltres prenguem el control absolut?

    I després, les màquines, és clar. O és que serà aquest el pas següent que ens té reservada l'evolució?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crec que la selecció artificial desemboqués en una raça única. Més aviat al contrari. No ha fet la selecció artificial centenars de races de gossos diferents a partir d'un original? No es diferencien profundament les tribus urbanes a partir de diferents modes estètiques? Jo crec que aniríem precisament a això: més varietat. Tanta que en pocs anys probablement no hi hauria una espècie humana sinó moltes i amb molta diversitat.

      Elimina
  3. Costa posar-se tots els països d'acord, però per això està la ONU, la OTAN i totes aquestes coses, no? Perquè EEUU, Xina i Rússia imposin la seva opinió a la resta.

    Formar al ciutadà hahahahahaha perdona ja està hahahahaha.

    Jo crec que les màquines s'acabaran el revoltant es inevitable de qualsevol organisme intel·ligent voler aconseguir el poder. A més, que no has vist Terminator?

    Sí, hi haurà eugenèsia absurda, però es preu que s'ha de pagar per tenir eugenèsia útil, tu mateix ho has dit, tolerem la medicina tot i propiciar tenir la cirurgia estètica.

    Juguem a ser Déus, segur que moltes probes fallen, però som 7.000 milions, conillets d'indies no en falten.

    Elitisme, això passa amb qualsevol cosa nova. Ara em diràs que fins que els nens d'Àfrica no deixin de passar tots gana no podrem avançar la societat...

    Està clar que estic a favor, no? Quan comencem?!

    ResponElimina
  4. Com ja vaig dir en un altre post, entenc el Transhumanisme com una simple distopia i el seu concepte tan vell com l'especie humana o fins i tot més: que sinó el nostre cervell reptilià que ens deshumanitza i inconscientment l'amaguem sota el pompós nom de transhumanisme.
    La meva paraula preferida " ineluctable" i el concepte que ens caracteritza als humans " ineluctable vanitat": l'eterna lluita entre la força del destí i el nostre principal defecte, la vanitat: jugar a ser Déus, voler una simple fotocopia dels Déus a la Terra
    Com vaig dir en un altre foro, en llegir a les Sagrades Escriptures que “Al principi era la Paraula i que la mateixa Paraula és Déu”, vaig preguntar-me i encara em pregunto per què volem ser déus. ... per la por a l’oblit?
    Sense adonar-nos, presoners de la nostra condició humana, de la nostra vanitat, ens apropiem dels simbolismes, de la realitat absoluta i construïm la nostra vida segons arquetips heretats, renunciant a la Història, a la nostra història, amb l'esperança de fer el pas de lo profà a lo sagrat, del caos al cosmos, de la realitat a l’eternitat amb l’inabastable esperança de projectar el temps real en el temps mític.
    Ens creiem immortals, però defugim el fet que mai formaran part del mite, d’aquesta memòria col•lectiva que mai acceptarà la nostra individualitat.
    Què ens queda sinó ser nosaltres mateixos, renunciar als arquetips i apostar per la llibertat, per la Història. Què ens queda sinó abolir el temps mític, el procés cosmogònic de la Creació, el “així ho van fer els déus i així ho faig jo” i, renunciant a l’home arcaic,convertir-nos en l’ home hegelià, en el “ així ho faig jo”. Aquest humà amb data de caducitat, que ens defineix el missatge primigeni quan ens diu:
    “ Jo soc el inici i la fi, la vida de la paraula i després de mi no hi ha res”.

    Paradoxalment, que és el transhumanisme sinó el paradigma de la mateixa humanitat?

    Sergi, David,
    Molta sort a la ponència de demà al Congrés de Ciència i Ficció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, crec que quan a algú li pregunten què vol ser a la vida (o a la postvida) acostuma a desitjar ser alguna cosa millor del que és ara. D'això en podem dir imperatiu evolutiu o simplement propòsit de millora. El transhumanisme és ben bé això: volem que l'home millori tant com pugui. Més intel·ligent, més saludable, més ben relacionat amb els altres humans. Sé que hi ha molta gent de lletres que creu que les millores han de venir des de la moral o l'ètica però la moral i l'ètica existeixen des de fa segles i no sembla que hagin servit mai gaire per millorar les nostres relacions. En canvi, la ciència i la tecnologia ofereixen eines poderoses i, per tant, obren una porta a un món completament nou i fascinant.

      Gràcies per haver vingut i contribuït al debat, David.

      Elimina
  5. El problema és qui decidirà el què i el quan, una cosa es pot dur a terme...Això de poder i responsabilitat, que per desgràcia, no solen anar junts!
    I també penso que l'ésser humà, fins ara , sembla que no hagi aprés gran cosa dels seus errors...Només cal mirar la corrua de refugiats demanant un sostre!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La ciència sí que aprèn dels seus errors. El problema és que hi ha una sèrie de dinàmiques perverses que estan posant el poder en mans de perillosos ignorants.

      Certament, això dels refugiats no és nou. Potser ara surt més pels mitjans, esperem que donar-li visibilitat sigui d'alguna utilitat.

      Elimina