divendres, 6 de novembre de 2015

La Biblioteca de Catalunya, Asimov i Pedrolo.

Un dels actes del Congrés Internacional de Ciència i Ficció (potser us pensàveu que el tema no donava per més posts?) va ser una visita guiada a la Biblioteca de Catalunya, situada al mateix recinte on es celebrava el Congrés. Aquest edifici es va construir fa més de sis segles com a hospital de la ciutat, cosa que ja deveu saber si vau veure aquest reportatge.

La Biblioteca de Catalunya té com a objectiu preservar tot allò que es publica a Catalunya. Si algú publica una novel·la (per dolenta que sigui) o una revista, la Biblioteca adquireix una còpia i la guarda al seu magatzem. Així, aquest coneixement queda preservat per a les generacions futures, en el benentès que s'interessin pel tema i els fongs no es mengin els llibres.


A la prehistòria digital, els blogs es deien diaris. I aquest, per la regularitat amb què escrivia, es podria considerar el Pons001.


També estan intentant digitalitzar bona part d'aquests documents, tot i que us podeu imaginar que és una feina llarga, tenint en compte que porten uns quants anys acumulant llibres i n'hi ha uns quants milions.


Una de les sales VIP de la Biblioteca, on podem trobar clàssics com l'Arbre de la Ciència.


Els responsables de la biblioteca van tenir el gest de preparar-nos una miniexposició de llibres d'Isaac Asimov. Potser van fer la tria perquè era el que més els hi sonava a "allò friqui de la ciència-ficció" però no podia ser més encertada. Perquè, precisament a la saga més famosa d'Asimov, "La Fundació" apareixen uns personatges que es dediquen a preservar tot el coneixement de la seva civilització, que és una feina semblant a la dels bibliotecaris de la Biblioteca de Catalunya.

Els enciclopedistes de la Fundació juguen un paper cabdal en la Història de l'imperi gal·làctic que va imaginar Asimov. Un paper que gairebé cap d'ells imaginava. Qui sap si en el futur, la Biblioteca de Catalunya també el tindrà.

En l'obra més coneguda de Pedrolo, la civilització reneix a partir d'una única parella, després d'un atac que fulmina pràcticament tota la humanitat*. En aquest escenari, els nous humans d'aquest segon origen podrien trobar molt útil tota aquesta informació, preservada en milions de llibres ben classificats.


*: Hi ha qui diu que l'obra és una metàfora del franquisme. I és una obra optimista perquè després de la devastació d'un país, encara hi queda la llavor que fa germinar de nou tot allò que va ser destruït.

16 comentaris:

  1. Asimov va predir la creació de la wikipedia, quin crack!

    PD: Es veu una silueta reflectida en el vidre de la segona foto, ets tu?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser Asimov era realment un psicohistoriador?

      PD: Sí, c'est moi.

      Elimina
    2. Veig que el Pons no només té l'ull de l'avatar per fer bonic...

      Elimina
    3. Un ull per vigilar-los a tots.

      Elimina
  2. Doncs és molt ben trobada, aquesta metàfora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, és que quan vas a un Congrés com aquest, hi trobes gent que fa metàfores de nivell. ;)

      Hi havia un especialista en Pedrolo.

      Elimina
  3. Milions de llibres dius? Una còpia de tot el que existeix? Mare de déu, això sí que és una feinada increïble. Algun dia part de la biblioteca s'ha de cremar, per posar-hi èpica. Si pot ser, que sigui la part on es guarden els llibres dolents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una vegada vaig començar un relat postapocalíptic tipus Mad Max on els combustibles s'havien esgotat i la gent anava pel món buscant llibres per cremar.

      Bé, de fet només tenia el plantejament. Em va fer mandra escriure'l.

      Elimina
  4. Desconeixia la magna tasca de la Biblioteca catalana sobre aquest tema, el de la preservació de tot allò escrit, espere que també tinguen lloc per a la literatura digital i com no, de la xarxa, a banda de música i tot allò que conforma la nostra llengua.
    O potser és esperar massa, dels qui no ho puc esparar mai és dels meus conpaïsans els valencians, però de vosaltres m'ho espere tot, tot el que siga preservar la nostra llengua i cultura.
    Jo ja tenia notícies de biblioteques que acumulaven tots els llibres publicats al món a altres països i ciutats, però ho desconeixia de vosaltres, bona tasca i bon destí.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que la informació digital és més fàcil d'emmagatzemar. No sé si els de la Biblioteca s'hi dediquen o no però sí que tinc entès que hi ha diverses còpies de TOT internet que es fan periòdicament.

      Elimina
  5. Veig que fan una feina molt bona , pe ara i pel futur...
    o només hi he estat una vegada i vaig anar a buscar fotocòpies dels poemes de José Angel Buesa, poeta cubà. Va ser l'únic lloc on vaig trobar alguna cosa sobre la seva obra, prohibida al seu país, on amics que hi van anar, no van aconseguir trobar-ne res.
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fantàstic! És bo saber que aquesta feina és útil a la gent.

      Elimina
  6. em sembla genial la tasca de la biblioteca , i que es puguin reunir el gran Pedrolo, un escriptor polifacètic, i la ciència ficció .....

    ResponElimina
  7. Una bona tasca el fet de digitalitzar els llibres, però potser ni tan sols així es podria salvar tota la informació, i si entra un virus? o una catàstrofe a escala mundial fa desaparéixer tot i ni en un segon orígen es pot recuperar...? tampoc ens assegura res... i per cert, optimista no és eh... que s'acaba el món! i que després només tens a una persona per a procrear i has de dedicar-te a fer un món nou i crear personetes de zero... ?¿! i el final?¿!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sens dubte, la seguretat completa no existeix. Hauríem de digitalitzar-ho tot i posar còpies de seguretat a altres planetes o fins i tot sistemes solars, i encara així, un dia o altre desapareixeria. Però igualment, suposo que val la pena intentar que aquesta informació sobrevisqui tant de temps com sigui possible.

      La discussió sobre si el Mecanoscrit era distopia (opinió més lògica, com tu comentes) o utopia va sortir durant el Congrés. I precisament la idea que diu que es utopia es basa en l'esperança. El món queda pràcticament devastat però encara hi queda la llavor, i aquesta llavor té la perseverança de buscar la manera de fer-ho revifar tot. Fins i tot en condicions tan extremes com les de la novel·la.

      Jo el principal defecte que li trobo a la novel·la és que, fins on jo sé, els problemes de cosanguinitat farien inviable revifar la humanitat a partir d'una única parella.

      Elimina