dijous, 12 de novembre de 2015

L'etern retorn digital

Segons va dir Nietzsche, el superhome decideix penjar fotos, vídeos i comentaris de la seva vida a les xarxes socials perquè la seva vida digital és tan perfecta que la voldria reviure un cop i un altre fins a l'eternitat.

És l'etern retorn al mur de facebook o al TL de twitter. La repetició és el que dóna pes a cadascun dels actes del superhome, fins i tot als més lleugers. Per tant, tot allò que és compartit o retuitejat esdevé rellevant, transcendental. Adquireix més entitat.

Poso un exemple. Abans, quan l'home es menjava un entrepà, el procés tenia unes etapes ben delimitades: la idea de menjar-se l'entrepà, el procés per assolir-lo, el moment d'agafar-lo amb les mans i clavar-li la primera queixalada... i així fins a la digestió i posterior evacuació. I aquí s'acabava la història de l'entrepà.

En canvi, ara, el superhome fa fotografies de l'entrepà abans de cruspir-se'l, hi aplica un filtre i les penja a l'instagram. Els usuaris valoren l'entrepà amb comentaris i likes i això fa que el superhome assaboreixi digitalment l'entrepà, que ha quedat immortalitzat en una instantània que ha transcendit, a través de les xarxes, cap a tota la comunitat.


Magritte va compartir aquesta instantània a Instagram i, des de llavors, ha deixat el tabac en pipa i només consumeix fotografies de pipes. Font.


Un dels problemes que tenim els homes que voldríem ser superhomes és la brevetat de les nostres vides. O més ben dit, la seva finitud. El superhome ha de buidar cada setmana la memòria de l'smartphone de fotografies i vídeos, que descarrega al seu ordinador, fent còpies de seguretat en discs externs. Però, quan té temps de mirar aquestes fotografies i vídeos? Mai! Necessita massa temps a generar nous materials gràfics. Podria, en tot cas, gravar vídeos i fer-se fotos mentre mira fotografies i vídeos antics (fins i tot aquests vídeos que mira podrien ser d'ell mirant vídeos).

No, els aprenents de superhome digital estem delegant l'etern retorn. Potser després de la nostra mort hi ha una segona existència que ens permet visionar tot aquest material. O potser la nostra identitat digital, el conjunt dels nostres perfils virtuals, en algun moment, esdevé autoconscient i pot reviure ella aquests moments.

Sigui com sigui, com deia en Maximus Decimus Meridius, allò que fem a la vida té el seu eco a l'eternitat digital.

16 comentaris:

  1. Què no els passe als superhòmens cibernètics el que li va passar a Nietzsche, que va sentir-se humiliat en morir, alguna cosa se li escapà.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig veure un cop una samarreta amb el lema:

      'Nietzsche is dead.
      God.'

      Al final és el que té l'eternitat: totes les coses fugaces passen de llarg i acaben sent oblidades fins que ja no en queda rastre.

      Elimina
  2. Quan et morts no et passa la teva vida per davant dels teus ulls? No serà això com un resum de l'any que et fa el facebook? O com el resum anual que t'envia wordpress a principis d'any?

    PD: No em segueixes al instagram! T'estàs perdent un munt d'entrepans meus!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que dintre de poc algú inserirà anuncis en aquesta pel·lícula que diuen que passa davant dels teus ulls abans de morir.

      PD: No tinc instagram. Si algun dia me'n faig, ja em faré seguidor teu. Tu també puges fotos d'entrepans?

      Elimina
  3. Matrix està a un pas, ja que aviat viurem permanentment connectats, fem molta més vida virtual que real. Estic per quedar-me la pastilla blava, menys feina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he parlat de blogs en aquest post i ho he fet expressament. Però està clar que és una xarxa social més.

      En un proper post parlaré de blogs.

      Elimina
  4. No m'agrada pas ser una super res...Jo com que sóc molt poc d'aquests estris virtuals, no tinc aquesta feinada després, a mi m'agrada mirar les fotos en un àlbum, que també hi has de dedicar un temps...
    Per cert, aquest dibuix de la pipa el trobo una passada, realment, no és una pipa!!!
    Bpn vespre, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abans, quan es feien poques fotos i s'imprimien, es podia fer sovint això de mirar-les en un àlbum. Ara se'n fan tantes que no val la pena perdre temps seleccionant-les, imprimint-les i posant-les en un àlbum.

      Elimina
  5. És cert que fem una pila de fotos que pengem a les xarxes o guardem en discs durs i mai més ens tornem a mirar... Fa molta mandra remenar entre arxius, encara que sigui per recuperar un pedaç de passat.

    Però no sé... potser val la pena. Qui sap si algun dia podrem copiar-nos aquestes fotos i vídeos antics al cervell, i accedir a ells tal com s'accedeix als records aleatoris, així espontàniament...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que, si fa mandra posar-se a remenar arxius a l'ordinador i fer neteja per separar allò que importa d'allò que és inútil, fer això mateix al propi cervell pot ser una tasca hipertediosa.

      Elimina
  6. Nietzsche vs Sergi – Sergi vs Nietzsche.
    ELS TRANSMUTADORS DE VALORS

    Segons va dir Nietzsche, l’home superior està tocat d’un “nihilisme negatiu”,un tedi vital i es veu abocat a la superació de la presència d’un Déu alienant. Llavors, l’esperit lliure de l’home superior mata a Déu i ocupa el seu lloc.
    Però aquesta situació li crea angoixa, i busca el sentit de la seva existència més enllà de si mateix. Però aquesta absència del Déu mort l’aboca a un “nihilisme positiu”. És llavors quan la seva manca d’identitat es contraposa al seu esperit lliure d’home superior i busca uns nous valors que superin els mites del passat.
    És en aquest procés, com ens diu en Sergi que“decideix penjar a les xarxes socials fotos, vídeos i comentaris de la seva vida suposadament real perquè la seva nova vida digital esdevingui tan perfecta que la pugui reviure un cop i un altre fins a l'eternitat"
    Però l’home superior no està satisfet: sense adonar-se’n a substituït el Déu alienant per una màscara de si mateix. Ja les seves fotos amuntegades i els seus tuits han perdut la seva frescor i a ningú l’importen una merda, si és que alguna vegada ho havien fet,
    I si en un primer moment li semblaven, com ens diu en Sergi, “ rellevants, transcendentals i de gran entitat”, ara li semblen absolutament passades de moda i per adobar-ho feixuges de trobar, entre altres coses perquè és incapaç de recuperar-les en la immensitat del petit univers que ha creat a la seva imatge i semblança, en el disc dur d’un dels seus ordinadors o núvol digital.
    I és llavors quan aquest home superior renuncia a Déu i als seus succedanis i decideix quedar-se sol, situació que Nietzsche defineix com a “nihilisme passiu”, perquè el resultat és pura passivitat que també ha de superar.
    Com ens diu Nietzsche, l’home superior “ en retornar la transcendència al jo”, se sent buit. I llavors , en la seva buidor, es menja un entrepà de botifarra amb seques i all-i-oli i es deixa estar de collonades nihilistes.
    Tanmateix, la nevera buida i el record del sucós entrepà, suposen l’inici d’un nou cercle que dona pas a l’aparició del Superhome,com ens diu Nietzsche, “ el seu pensament més profund”, ni més ni menys que “ “L’Etern Retorn”; retorn en part degut a l’abundància d’all en la mítica emulsió; retorn que dona sentit a la hipòtesi cíclic- cosmològica que apunta en Sergi, lligada a un temps circular, però potser també a la física, com és la infinitud còsmica, lligada a un temps lineal, i a la irreversibilitat: “l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma”.
    Gran veritat, ja que tothom sap com es transformen els entrepans de botifarra amb all i oli. ...
    I és que, com encertadament ens planteja en Sergi, ..que ens queda sinó gaudir del ara insípid entrepà emmagatzemat en el disc dur del nostre cervell, al costat de les nostres insípides fotografies pasades de moda i de les en altres temps apassionades i ara groguenques cartes de les primeres conquestes, tan passades de moda com nosaltres mateixos, pietosament adjectivades com " vintages"


    Sí, amics, Nietzsche és un autor força complicat..., i a no dubtar en Sergi és un digne representant de la seva filosofia. .
    Com se’ns diu en un dels treballs sobre aquest autor, i no precisament en referència al entrepà primigeni.

    “ Llegir-lo pot ser un plaer, un impacte o una indigestió”.

    Nota1: Com no podia ser d’un altre manera, aquest text s’ha documentat en treballs sobre Frederic Nietszche, entre altres “ Temes de Filosofia. Comentaris de textos”
    Nota 2: La pipa la deixarem per un altre dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona aportació, David.

      No sé si algun altre filòsof havia relacionat mai l'etern retorn de Nietzsche amb l'all i oli. Però ho trobo molt encertat. L'all és l'emulgent, allò que lliga dos mons aparentment irreconciliables i oposats. Pot indigestar, pot repetir o pot ser un plaer. El superhome serà aquell cuiner que aconsegueixi fer amb la seva vida un bon all i oli...

      Elimina
  7. Així ens va parlar Zaratustra i així ens ha parlat Àtoms i Lletres!

    Que la veu dels profetes es faci realitat!

    ResponElimina
  8. https://www.youtube.com/watch?v=e-QFj59PON4

    ResponElimina
  9. Ostres Pedrín amb els profetes!

    La propera vegada els invocaré perquè em facin un ingrés en el meu compte corrent!

    GENIAL!

    ResponElimina