dimarts, 19 de gener de 2016

Exposició Humans+ al CCCB

Sé que molts de vosaltres temíeu que aquest blog s'hagués tornat monotemàtic però no patiu: aquest blog és bitemàtic! Després de la sèrie Ciència i Bola de Drac que ens ha ocupat totes les vacances nadalenques tornen els posts transhumanistes.

Els que viviu a Barcelona teniu l'oportunitat de visitar, des de fa uns mesos fins a principis d'abril, l'exposició Humans+, al CCCB. Si us queda lluny podeu fer una visita virtual fent clic aquí però no és el mateix.



L'exposició té una orientació artística que fa que algunes de les obres exposades no acabin de de fer aportacions gaire constructives al transhumanisme. Per exemple, hi ha uns autoretrats d'un pintor que es dibuixava sota els efectes de diferents drogues o un individu que s'implantava una orella artificial (no funcional) al braç. També hi ha uns robots dissenyats per resultar irritants i uns nadons mutilats grotescament per adquirir absurds superpoders.

Són exemples que poden fer que més d'un visitant surti espantat de l'exposició en particular i del transhumanisme en general.

En canvi, altres obres destaquen el potencial de millora de qualitat de vida que ens ofereix el transhumanisme. Per exemple: pròtesis que reemplacen extremitats, màquines que ens ajuden a ser més empàtics, organismes modificats genèticament que ajuden a combatre malalties...

A mig camí, propostes polèmiques com joguines cibersexuals o piles fetes amb el potencial químic d'un difunt.

El millor de l'exposició per mi van ser les propostes interactives:

  • Un casc amb elèctrodes que llegeix les teves ones cerebrals, interpreta el teu estat emocional i, a partir d'ell, fa sonar una melodia. El projecte està pensat per ajudar a comunicar-se amb persones amb paràlisi cerebral, que tenen dificultat per expressar els seus estats anímics.
  • Un casc de realitat virtual amb el que et pots endinsar en un entorn virtual, tipus videojoc.
  • La màquina de ser un altre. Es tracta de dos cascs de realitat virtual amb una càmera al davant que projecten, a la retina de l'altre i en temps real, el que grava el teu casc. D'alguna manera intenta traslladar literalment el punt de vista d'una persona a una altra.
La mala notícia és que les propostes interactives tenen un horari i és possible que calgui anar dos cops a l'exposició per tal de poder-hi participar. De fet, l'entrada que compreu us dóna dret a anar-hi un segon dia.

En resum: coses de futur tecnologicament fascinant (friqui), de futur inquietant (freaky) i molts elements per a la reflexió.

Si hi heu anat o hi aneu els propers dies, podeu donar la vostra opinió als comentaris?

18 comentaris:

  1. Doncs sona interessant. Ara només em cal trobar algú amb qui anar-hi.

    PD: A part de la visita virtual, posar un enllaç a la web de CCCB tampoc hauria estat de més

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et dic que no sigui un bon ús d'aquest blog, però dubto que et funcioni gaire com a pàgina de contactes.

      PD: Afegit a petició teva.

      Elimina
    2. Ja està! Ja hi he anat! Força interessant, sobretot gràcies a la visita comentada que aprofundia bastant en temes que les descripcions dels cartells no hi arriben.

      Elimina
    3. Alguna cosa a destacar? Vas provar les màquines de realitat virtual?

      Elimina
    4. No les he provat, però encara conservo l'entrada amb l'esperança de tornar-hi un altre dia a veure si les puc provar, i també allò de canviar el cos amb una altra persona. Tot i que el que em faria gràcia provar es la màquina orgasmàtica aquella però no se on està la versió a mida real....

      Per cert, la exposició es diu +humans no pas humans+

      Elimina
  2. Jo hi vaig anar però amb poc temps, vaig pensar que hi tornaria, veurem. Em va agradar especialment el noi que escolta els colors (ara no recordo el nom), sinestèsia autèntica!
    Em vaig perdre les propostes interactives :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi això de sentir els colors em va semblar una mica una fricada. No sabria dir-te si tècnicament això és sinestèsia o no però per mi la sinestèsia autèntica és una altra cosa. I quan va dir que els colors de l'espai eren diferents dels de la Terra... Doncs que jo sàpiga, no. A la Terra podem veure tots els colors que ens permet la nostra vista.

      Si hi has de tornar, pots quedar amb en Pons, que busca algú per anar-hi. Així de pas, li entregues el premi.

      Elimina
    2. M'ha deixat enviar-l'hi per correu (no puc revelar l'adreça per contracte), però per mi vale!

      Elimina
    3. Doncs m'intriga això del Neil... què vols dir amb "fricada"? Que no pot ser?

      Elimina
    4. Si ho vaig entendre bé, l'antena transforma colors en vibracions sonores. No és res tècnicament espectacular com la màquina que transforma patrons d'ones cerebrals en música. Ni és científicament rellevant. És més que res, provocació artística, com qui es posa un colador de pasta per barret i diu que s'ha instal·lat un exoesquelet.

      Elimina
    5. Que potser se m'escapa alguna cosa, eh? Però dic que aquesta és la meva impressió. Reforçada pel fet que els colors possibles són els que són: aquí, a la Xina Popular i a l'espai exterior.

      Elimina
  3. A mi em va apassionar la "muntanya russa eutanàsica", tot i que tinc dubtes més que seriosos sobre la seva filiació transhumanista. En realitat, el transhumanisme persegueix exactament el contrari a la terminació de la vida.

    Com bé diu en Sergi, a mi també em va semblar que l'aproximació artística potser no seria la més encertada per donar a conèixer les bondats i les maldats del fenomen al gran públic, però també és cert que les revolucions transcendentals convé examinar-les des de tots els prismes possibles.

    En definitiva, una exposició molt recomanable per a tots aquells que encara no hi hagueu anat.

    Per cert, per molt inversemblant que sembli, fa poc em vaig assabentar que el cyborg Neil Harbisson és de Mataró.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podríem entrar en un debat de si en un món posthumanista caldria limitar per llei l'edat màxima de vida per evitar un envelliment insostenible o un esgotament dels recursos. Aleshores, la muntanya russa eutanàsica tindria un context transhumanista.

      A mi no em sorprèn gens que el noi aquest sigui de Mataró.

      Elimina
  4. Jo segurament no hi aniré, però em crida molt l'atenció aquesta màquina de ser un altre...Però triaria amb molta cura, amb qui anar-hi!!!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La cosa filosòfica de la màquina és ajudar als humans a ser més pròxims als altres humans. Un blanc en la pell d'un negre, un home a la pell d'una dona, un esportista en la pell d'un minusvàlid, etc. Sentir la diferència.

      Elimina