La transferència de prestigi i els feixistes.

Hi va haver una època que em presentava a molts concursos literaris. Cada mes sortia al web de la Generalitat una llista dels premis de narrativa en català que es convocaven. A partir d'aquesta llista jo mirava els relats que tenia escrits i pensava quin relat es podia adaptar a quin premi. Un dels factors a tenir en compte era si el premi era prestigiós perquè llavors calia enviar-hi un relat que fos dels millors.

Com que el meu coneixement del circuit literari català era escàs, el criteri per saber quin prestigi tenia un premi es limitava a quants diners repartien. A més diners, més participants, millors participants, més nivell dels relats, més prestigi del premi. Si bé massa diners podia significar també que la cosa es posava massa seriosa per deixar el premi en mans del jurat i llavors no valia la pena participar-hi.

Molts premis volen aconseguir prestigi ràpidament i llavors ofereixen molts diners. Com que després han de recuperar els diners d'alguna manera, això condiciona el premi. Si la manera és venent llibres, cal que l'autor tingui ja un nom i pugui acomplir les expectatives. En aquests casos, acaba sent l'autor qui posa el prestigi i el premi qui el rep, a canvi de diners.

Això funciona també fora del món literari i fora del món dels premis. En general, si A té més prestigi que B, una associació A-B transferirà prestigi des d'A fins a B. Per això la gent presumeix de llegir certs autors que tenen prestigi, evita reconèixer que mira certs programes de baixa qualitat a la TV o esmenta que coneix a tal persona de prestigi, que són molt íntims.

En el món de la política això també passa. Alguns van fer negocis amb, per exemple, gendres reials o fills de president, pel prestigi que tenien les respectives Institucions. El revers d'aquest mecanisme és clar amb el mateix exemple: quan el prestigiós perd el prestigi, la relació que tenies amb ell et comença a transmetre desprestigi. Cal, per tant, desentendre's el més convincentment possible d'aquesta relació.

Un altre exemple del terreny de la política és un partit fundat entorn del prestigi d'un ministre franquista que va criticar la Constitució del 78. Quan el franquisme va anar perdent prestigi, va proclamar-se defensor d'aquesta Constitució. I la Constitució va anar perdent prestigi a causa d'aquesta relació. Al mateix temps, aquest partit intentava desprestigiar rivals comparant-los amb ETA o fins i tot amb els nazis. Fins i tot amb el franquisme.

Ja hem comentat alguns cops per què són incorrectes la majoria de les comparacions amb el nazisme (Llei de Godwin). La reflexió d'avui crec que pot ajudar a entendre per què són tan perverses.

Quan algú desprestigiat ataca gent amb prestigi amb acusacions difamatòries de relació amb terroristes o feixistes, part del prestigi de l'atacat es transfereix cap als terroristes o els feixistes. I aquest és un fet que cap societat hauria de permetre.