dimarts, 15 de març del 2016

Bioètica canviant

Durant la sèrie de posts transhumanistes, un dels aspectes recurrents era el de la bioètica. Sí, podríem viure més anys però, seria bioètic? Sí, podríem ser més intel·ligents però, seria bioètic? I així tota l'estona. Val a dir que jo tampoc em vaig centrar gaire en l'aspecte bioètic, a diferència del llibre sobre transhumanisme que em va deixar en David Salsas, que és bàsicament sobre bioètica o biomoral. (Per cert, quan vulguis te'l torno, David.)

L'altre dia, veient "El Metge", pel·lícula basada en el llibre homònim de Noah Gordon d'un metge de l'Edat Mitjana, vaig adonar-me que la bioètica fa segles que existeix. I no sempre sembla que hagi servit per millorar la vida dels humans.

El metge ens descriu un món on a qualsevol de nosaltres li faria un pànic terrible posar-se malalt. Font.

Per exemple, al principi de la pel·lícula, un barber (en aquesta denominació s'inclou algú que treu dents, prepara remeis casolans per diferents afeccions i practica avortaments clandestins) arriba per socórrer una dona greument malalta però es troba que ja ha arribat un capellà, que li està aplicant el seu tractament (a base de pregàries). El barber no s'atreveix a enfrontar els seus remeis als del capellà, que opina que qualsevol tractament que no siguin pregàries és contrari a la voluntat de Déu.

Més endavant, el protagonista viatja a l'Orient Mitjà, on sí que hi ha una mena d'escola de medicina. Durant aquesta època, els països islàmics eren més avançats en moltes disciplines del coneixement i també més oberts de ment que els cristians. No obstant això, la religió musulmana també tenia tabús que impedien l'avenç de la ciència mèdica.

El més central en l'argument d' "El Metge" és la prohibició de fer autòpsies, castigada amb la pena de mort. Pels metges resultava un greu inconvenient no tenir ni idea de quins òrgans teníem els humans i com podien funcionar, així com les malalties que podien estar relacionades amb cadascun d'aquests òrgans.

Des de l'òptica actual, ens sembla una bestiesa que la bioètica medieval impedís l'avenç de la ciència mèdica amb la prohibició de fer autòpsies. Quant de patiment s'hauria pogut estalviar? Quantes vides s'haurien pogut allargar? Però això és perquè hi ha hagut un canvi de mentalitat molt gran. Segurament nosaltres també estaríem en contra de salvar vides o alleujar el patiment de milions de persones si per fer-ho haguéssim d'experimentar amb uns pocs centenars de persones vives (fins i tot si aquests s'oferissin voluntàriament). I potser des de societats futures no ho entendran.

Sí, tendim a pensar que els nostres criteris ètics/morals, a diferència dels criteris de l'edat mitjana, sí que són els bons i ens hem de regir per ells. Però, és clar, els homes medievals també ho creien això. Si aquests criteris van modificant-se amb el temps, té algun sentit fer tanta discussió sobre bioètica? Les poques vegades que la bioètica serveix per aturar un progrés científico-tècnic, està fent un bon servei a la humanitat o simplement n'està obstaculitzant l'avenç per tabús socioculturals?

8 comentaris:

  1. Una vegada més t'haig de donar la raó. Serà que el meu circuit ètic / moral no està gaire treballat... Actualment ja hi ha gent que es presenta voluntaria per estudis científics, d'acord que abans ja han sigut que provats amb altres animals, però tot i així hi ha un risc i l'assumeixen a canvi de calers. Si la gent es presenta voluntàriament a assumir el risc qui som els altres per dir-lis que no ho facin?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que es podria argumentar que qui ho fa "voluntàriament" és perquè necessita els diners i sense un sistema capitalista que empobrís grans sectors de població, no hi hauria "voluntaris". També es podrien posar altres exemples: reclusos a les presons que "paguin el seu deute amb la societat" fent de conillets d'Índies?

      Elimina
  2. A l'edat mitjana dubto que existís res anomenat bioètica, si no es podia fer alguna cosa era per religió. Ja sé que tot es barreja, però hi veig una diferència.

    Ara la religió no té tant pes en les decisions científiques, però segur que en segueix tenint. El que està clar és que el futur ens portarà a pràctiques que ara ni somiem que ens deixin fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu haver-hi una diferència molt gran entre la moral i l'ètica però jo no acabo de veure-la. Totes dues acaben dient que unes coses estan bé i unes altres són el mal. Ens uns casos es diu que s'ofen a Déu, en altres a "la dignitat humana" però no deixen de ser valors acceptats per un quòrum social prou ampli per imposar-los a la resta.

      Elimina
  3. El món evoluciona i ara es fan coses que fa anys ( no pas molts) eren impensables...
    No crec pas que la bioètica serveixi per aturar el progrés científic, més aviat per regular-lo...En algun lloc s'han de posar els límits sí, ja sé que cada vegada són més arriscats!
    Bon vespre, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament tens raó. De tota manera, trobo que els criteris per decidir on es posen els límits no queden gaire clars.

      Elimina
  4. Bé... si molts dels avenços científics i tecnològics que acabem gaudint tots plegats tenen el seu origen en les masmorres de l'entramat militar, què podrien tenir de dolent uns avenços ja pensats d'inici per millorar les condicions de vida humanes?

    Intentar aturar el progrés científic és absurd, com allò que diuen els castellans de "poner puertas al campo". L'augment del coneixement adquirit i acumulat per la Humanitat no deixa de ser evolució natural, la que han impulsat els nostres propis cervells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Internet mateix és un projecte militar. I avui serveix perquè els pacifistes posin a parir els exèrcits de tot el món.

      Estic d'acord que intentar aturar el progrés científic és absurd en la majoria de casos però no tinc clar que sigui impossible. Va passar a l'Antiga Grècia, a l'antiga Alexandria i la pel·lícula que inspira aquest post també és un exemple de com la barbàrie pot aturar el progrés científic.

      Elimina