dilluns, 6 de juny del 2016

La paradoxa d'Èdip, per Eva Caselles

Cada cop que es publica un nou llibre en català, és una bona notícia per la salut de la nostra llengua. Si aquest llibre és el primer de l’autor, dono per fet que és una bona noticia tant per ell com per al seu entorn. I si a més, el llibre és un recull de contes curts, llavors és una bona notícia per a mi, que sóc una aficionada a les històries de petit format.

I el llibre, que presentarà en públic la propera setmana el Sergi Monteagudo, i que duu per títol “¿Quant valen els teus somnis?” compleix gratament amb aquestes tres premisses.

L’obra és un recull de 20 relats classificats en funció de diferents tipus de somnis que hom pot tenir. Hi podem trobar somnis de realització personal, somnis cosmològics, somnis virtuals i fins i tot els temuts malsons. És com un microcosmos de somnis imaginaris, on la lectura d’aquests relats, ens pot transportar fins a un macrocosmos de reflexions i sensacions personals.

“La paradoxa d’Èdip” inclòs en la segona part del llibre, dins dels somnis cosmològics, n’és un exemple.

En aquest relat, el destí d’un jove Èdip es veu condicionat per la troballa amb un misteriós viatger. Tots dos comencen una conversa que podrà fer canviar, o no, el destí del jove que es troba davant d’una paradoxa. Davant de la contradicció de creure’s, o no, el què li explica el viatger amb qui comparteix la taula de la taverna i que fan aparèixer en Èdip els dubtes, les pors i les inseguretats.

Igual que se’ns poden presentar a tots al llarg de la nostra vida. Qui no ha hagut de prendre una decisió que ha fet canviar el seu futur? O no? Qui de nosaltres s’ha cregut per un moment amo del seu propi destí fins que aquest, implacable, ens ha fet adonar que és ell qui mana? O no?

Llegir “¿Quant valen els teus somnis?” de ben segur ens farà aturar a pensar, i per una estona, ens ajudarà a desaccelerar-nos, a posar-nos a reflexionar i al mateix temps a gaudir. El Sergi, com a bon escriptor, vol complaure al lector amb els seus relats, i estic convençuda que el lector, sempre àvid de noves històries i aventures, agrairà al Sergi la seva tasca.

Feu-me cas i endinseu-vos, quan tingueu el seu llibre entre les mans, en el seu particular món oníric.
I per acabar, només un darrer apunt, paradoxal.
Jo sempre menteixo ;-)

Eva Caselles
@evacaselles
L'Eva escriu a Relats en Català.

14 comentaris:

  1. Les paradoxes, la vida, la realitat eixa contradicció paradoxal que ens fa viure, no podríem concebre la vida com una cosa a cosa feta, ni matemàticament perfecta, seria horrible, o senzillament impossible.

    Bona sort amb el teu llibre, Sergi.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Vicent!

      Les paradoxes són nusos que ho emboliquen tot però, al mateix temps, potser també lliguen coses que és necessari lligar.

      Elimina
  2. Excel·lent anàlisi i excel·lent tancament.
    Encara que la teva asseveració que sempre menteixes ens indiqui que sempre dius la veritat.
    Gràcies Eva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em penso que l'Eva fa referència a aquesta famosa paradoxa:

      https://es.wikipedia.org/wiki/Paradoja_de_Epim%C3%A9nides

      Elimina
  3. Trobo que és un escrit ideal per que fos el pròleg del teu llibre...Planer i a l'abast de tothom! Felicitats Eva.
    Bon vespre, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pròleg ja està escrit però tens raó que l'estil de l'Eva és planer però molt comunicatiu.

      Elimina
  4. Si que tens amics que et recomanen, femelles i tot, no et feia pas tan sociable, al cap i a la fi tens un blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sóc gaire sociable, de fet. Però a internet dec semblar més simpàtic del que sóc en persona.

      PD: vols dir que la paraula femella aplicada al gènere humà és cupairement correcta?

      Elimina
  5. Molt bon text, entre Èdip i Epimènides... Aviat farem cas a l'Eva!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Gemma! Un plaer haver-te pogut conèixer finalment en persona. Espero que t'agradi el llibre!

      Elimina
    2. Igualment, Sergi! M'ho vaig passar molt bé. Sí que m'agrada, sobretot el de la cel.la i el d'Èdip, molt bons, però ara mateix no sé on el tinc, no sé si és una paradoxa espacial o què :))

      Elimina
  6. ostres paradoxes i oxímorons pertanyen tots dues al món dels somnis , dijous vas presentar el llibre enhorabona ! jo era a la feina impossible anar-hi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfreelang! Farem almenys una presentació més. Ja avisarem. :)

      Elimina