El Martí, com tothom, havia sentit a parlar d'aquella mena de llànties. Feia temps que en volia una i la va aconseguir a través del Wallapop, a canvi d'un raspall de dents elèctric i una olla a pressió.
Un cop va arribar a casa, la va desembolicar i, amb cura, com havia llegit a les instruccions, la va fregar. En va sortir una figura femenina bella, tot i que allunyada dels estereotips de bellesa que ens venen les revistes de moda i els anuncis de colònia.
He observat que als meus relats hi falten més personatges femenins, així que intentaré ser una mica menys heteropatriarcal. Les dones també poden treballar dins d'una llàntia. Imatge.
-Ostres, que bo! Funciona! -va dir en Martí.
-Bé, més o menys -contestà ella, estirant els braços i badallant, com si s'hagués acabat de llevar.
-Em concediràs tres desitjos?
-No. Vaig molt justeta de Ki. Com a molt podria arribar a un terç de desig.
-Un terç? Com es pot concedir un terç de desig?
-Jo concedeixo experiències úniques però, en el teu cas, hauràs de triar una de les tres parts que conformen una experiència: viure-la, recordar-la o que tothom pensi que l'has viscuda. Si tries viure-la, l'oblidaràs un cop hagi passat. Si tries recordar-la, no la viuràs sinó que se t'instal·larà un record fals a la memòria com si l'haguessis viscut. Si tries la tercera opció, s'instal·larà un record fals a la memòria de tothom excepte a la teva: tu sabràs que no has viscut aquesta experiència.
-Em sembla que, amb aquestes condicions, tot el que triï serà decebedor -va dir en Martí després de rumiar-hi una estona-. Hauria preferit no haver comprat la llàntia ni haver-ne sentit a parlar mai.
La geni es va quedar pensant si, amb un terç de desig, podia satisfer el desig formulat pel Martí.
Es teu el relat? A mi m’ha agradat! Formarà part de “Quant valen els teus somnis dos”?
ResponEliminaTot i així val més un terç de desig que no pas res. En el fons la opció de recordar-la i prou no es tan dolenta, a no ser que parlem de males experiències, però desitjar una mala experiència no crec que sigui lo... desitjable.
No havia pensat fer un "Quant valen els teus somnis dos", ni tampoc posar-li aquest títol però ho tindré en compte per si mai es dóna el cas.
EliminaL'opció de només recordar-la és una mica com viure a Matrix, o més ben dit Total Recall. I has de tenir en compte que totes les persones involucrades en l'experiència i tothom a qui li diguis ha de creure la teva paraula o directament et pren per boig. Imagina, per exemple, que demanes recordar haver guanyat la Champions League o el Premi Nobel de Medicina. Només t'ho creuràs tu i potser acabes a un psiquiàtric.
Caram, t'agraden els dilemes, eh? Viure sense recordar, recordar sense viure, que se'n recordin els altres... diuen que és de savis viure l'ara i aquí, sense nostàlgia pel passat ni angoixa pel futur... però jo si de cas demanaria més temps per pensar-ho (un terç de més temps, vaja!?).
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaExacte. Viure sense recordar, sense nostàlgia pel passat ni angoixa pel futur...
EliminaGràcies!
Viure sense recordar és una mica com viure amb Alzheimer. Sense els records, pots tenir una identitat? Pots establir relacions humanes de qualitat?
EliminaApunt: Precisament l'Alzheimer es caracteritza per viure dels records. Els records del que vas fer en el passat són nítids, en canvi el que acabès de fer no ho recordes.
EliminaLa teva identitat rau en els records.
Segur que això és l'Alzheimer i no la demència senil? Jo tenia entès que els malalts d'Alzheimer acaben oblidant qui són els seus éssers estimats i qui són ells mateixos.
EliminaÉs més una reflexió, o una invitació a reflexionar, que un relat, però molt ben trobada. Veuríem quanta gent triaria cada opció, tal i com està la societat avui en dia, aposto a que una majoria triaria el terç de que tothom pensés que ha viscut aquella experiència. Si tries això, al final t'ho pots acabar creient tu mateix, de tant que t'ho reconeixen. No ho sé, una tria molt complicada, mala sort d'haver comprat una llàntia amb una geni en crisi.
ResponEliminaAquesta opció seria una mica com el facebook, el postureig. Allò que abans s'anomenava honor. Hi ha un llibre que va d'un escriptor fantasma (un negre literari) que ha d'assumir la glòria d'un text que no ha escrit i que a més odia. Pot ser tot bastant dramàtic.
EliminaM'ha agradat que de la llàntia en sortís un geni femení, però sense força vital???
ResponEliminaSuposo que per en Martí devia ser tot un dilema fer-ne la tria i per això ho deixa corre!
Jo hauria demanat viure l'experiència, encara que després me n'oblidés, n'hauria gaudit de la vivència en aquell moment, que era el més important...
Per cert, el Martí havia demanat un desig???
Bon vespre, Sergi.
El desig del Martí és no haver comprat mai aquella llàntia. Perquè no vol estar lamentant-se tota la vida d'haver fet una tria dolenta.
EliminaPerò la geni només concedeix un terç de desig. Així doncs, el final del relat planteja un enigma. Pot satisfer el desig del Martí amb només un terç de desig?
La vida s'ha de viure. Viure la vida, gaudir de la màgia d'un meravellós instant, d'un amor a la llum de la lluna. La vida està feta de petites meravelles, efímeres, intangibles. El record no és sinó una ombra del que potser va existir, un succedani per a nostàlgics. En la tercera opció les teves experiències reflectides en l'imaginari dels altres no t'aportaran res i ni tan sols ho sabràs, perquè contra el que ens diu el "dilema" com pots saber que no ho has viscut aquesta experiència sinó l'has viscut?
ResponEliminaEns porta aquest escrit a endinsar-nos i analitzar els dos primers punts a la llum de " La caverna" de Platò, o ...potser a la llum del pensament de Kant?
És la primera opció el coneixement sensible i a la vegada inteligible, carregat d'emocions i sensacions i la segona el pensament intelectual que ha de prendre distància amb una realitat desfigurada pel temps?
És..?
Interessant tornada a l'arena de les lletres de la má d'aquesta entremaliada geni!
Abans he parlat de Matrix, que crec que és el contemporani de Plató. Sí, el relat vol explorar o, si vols, deconstruir, desfer el continu d'allò que fem i el que significa per a nosaltres.
EliminaEl tercer cas, incís, tothom sabria que l'has viscut i, en algun moment, podries saber-ho tu perquè t'ho expliquen. Però tu sabries que és mentida. Aquest és el punt clau: els altres pensen que és veritat i tu saps que és mentida.
Però viure en una agradable i reconfortant mentida és quasi una veritat. Amb el temps s'accepta per conveniència i perquè et dona seguretat i de forma inconscient vius en la mentida fins que tu mateix ets la mentida en persona.
Elimina..i en quan al significat,...." tela marinera"...diguem simplement que...continuarà....
EliminaGràcies Sergi per estirar-nos les orelles de les neurones.
Hi ha una escena a Matrix on s'explica una situació semblant. Un dels alliberats pacta amb Matrix trair els seus companys per tal de ser reinserit a Matrix i gaudir d'una vida de mentida un cop més.
EliminaI tant que sí! he, he, he... el present és l'únic que tenim i un pols amb aquesta dona, que com veig al dibuix no està res malament, val la pena tot i no passar a la nostra memòria, però sempre hi ha qui li agrada la galeria o la col·lecció, jo preferisc el plat.
ResponEliminaVicent
M'has fet pensar que si demanes viure el desig i oblidar-ho, no sé què recordaries l'endemà. La idea és que recordaries que t'havien ofert un desig però no quin desig vas demanar. Aquesta idea també és ben inquietant.
EliminaLa sort és que tenim l'inconscient, que tot ho sap, Déu és Inconscient.
EliminaVicent
No he pensat si aquest "només ho sabràs tu" o "no ho recordaràs" inclou a Déu o no.
Elimina