dijous, 25 de maig del 2017

La revolució dels jubilats

Darrerament sabeu que no tinc gaire temps lliure i per això em fa molta enveja la gent que sí que en té. El títol parla dels jubilats però també hi ha gent que, per la raó que sigui, no treballa un munt d'hores cada dia.

De fet, el futur que ens prometien (i que encara ens prometen) va una mica d'això: les màquines haurien de treballar per nosaltres i les persones tindríem més temps lliure. Temps per dedicar a activitats "no productives" però potser molt importants per a la societat.

Segurament hi ha qui escriu llibres (o blogs) o es dedica a altres activitats artístiques de forma més o menys amateur. I qui fa voluntariat o activisme social. De fet, moltes organitzacions tenen sectorials de gent gran o tenen una militància amb una mitjana d'edat alta (ANC, iaioflautes...). Això és molt curiós perquè normalment quan la gent pensa en revolucions, creu que les ha de dur a terme el jovent però ara mateix podria estar passant el contrari.

Si les revolucions que han de venir són protagonitzades per gent gran, tindran alguna diferència essencial amb les que atribuíem als joves? Seran més conservadors? O, pel contrari, en no tenir tant de futur per endavant, arriscaran més?

En aquest cas, veiem una clara relació entre l'edat dels manifestants i el tipus de reivindicació de la protesta. Font.

La civilització va sorgir quan les comunitats humanes van aconseguir crear excedents d'aliments i altres productes bàsics. Amb ells va sorgir el comerç, i amb les rutes comercials el món va canviar. Amb les màquines, per bé o per mal, es crearà un altre excedent. Moltes persones quedaran "alliberades" de treballar i això, probablement, comportarà canvis importants al món.

Com us imagineu el món del futur si els canvis importants vinguessin promoguts pels jubilats?

17 comentaris:

  1. Pregunta difícil aquesta. És cert que hi ha jubilats en tots els col·lectius de lluita, però tenint en compte que la piràmide d'edat es decanta molt cap a aquestes edats, també n'hi ha molts que resten impassibles al pas del temps i que és molt difícil convèncer-los dels canvis. Són ells, per exemple, en gran mesura, que van bloquejar el Sí a la independència d'Escòcia, i aquí podria passar també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, el tema de les pensions és clau per a molts d'ells.

      Elimina
    2. A la cafeteria on anem a veure els partits del Barça que no donen en obert hi van alguns avis... Tremolo només de sentir-los. Només UN està a favor de la independència. Els altres, la majoria catalans i ben catalans, no ho veuen gens clar...

      Elimina
    3. Quan marqui el Cristiano Ronaldo has de cridar: "coi de Florentino, que va robar-nos 1400 milions amb el Castor i ara no hi ha diners per a les pensions! Bé, a no ser que fotem el camp d'Espanya ben aviat..."

      Elimina
  2. No tots els jubilats tenen temps lliure Sergi, només has de mirar aquests "pobres avis" que fan de pares dels seus nets, a veure que en pensen...
    Quan un es jubila, tenir més o menys temps lliuredepent molt de l'estat de salut amb la qual arribem a aquesta edat...Ara que també hi ha joves amb problemes de salut!
    Si estàs en forma, pots fer moltes coses, i aleshores ja dependrà de la filosofia de cadascú el tenir més o menys temps lliure!
    Jo aquests canvis que proposes, me'ls imagino molt assenyats, perquè l'experiència ha de servir per a fer les coses millor!!!
    Per cert a mi aquest nom de "iaioflautes" no m'agrada gens ni mica...
    Bon vespre, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, hi ha avis que no tenen vida pròpia, esclavitzats per la cura dels seus néts. Quan els fills treballen, passa sovint que els avis en tinguin cura. I quan no treballen, sovint tiren de les pensions dels avis. Un drama.

      Elimina
  3. fa sis anys que entràrem en la nova Era, la de Déu, Crist i Dionís, i és o serà a partir d'ara una època on tots hi tindrem cabuda, els jubilats, però també els xiquets o els jóvens i adults de tota mena, els jubilats han de donar-nos molt, ja ho voràs, Sergi.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, esperem que els jubilats tinguin bon criteri per triar el seu rol. Cada dia seran més importants en la nostra societat.

      Elimina
  4. Últimament estan apareixent estudis assenyalant que els joves nascuts a finals dels 90 i principis dels 2000 es comporten, de fet, de manera més conservadora que els seus pares. En alguns casos inclús més que els avis... així que potser les revolucions futures protagonitzades per gent gran seran més radicals que les protagonitzades pels joves, sí.

    Davant de l'auge imparable i abassegador de tecnologies tan disruptives com la Intel·ligència Artificial i la Realitat Virtual, jo crec que els grups de pressió i les organitzacions de gent gran seran crucials perquè conservem el cap amb tots els canvis brutals que venen.

    Iaios al poder.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo quan va passar allò de Fukushima que un grup d'ancians es va oferir voluntari per descontaminar la central. El seu punt era que ells ja eren vells i que si havien de patir càncer, doncs mira, no era tan greu com en el cas d'un jove.

      Aquest raonament (les conseqüències me la pelen) sembla tenir la seva lògica i podria ser extensiu a més àmbits. Per exemple, començar a provar drogues dures, cometre crims, etc. Però, crec que per sort, no es dóna gaire sovint.

      Elimina
  5. Parlant així generalitzant, la gent gran sol tenir idees més conservadores, com dient, sempre s'ha fet així i mira aquí estem, més el total, pel què em queda de vida no emboliquem les coses que encara anirem a pitjor, allò de més malo conocido que bueno por conocer. Quin munt de tòpics en tan poques frases! El que tinguin ganes es que vinguin els robots a treballar per nosaltres! El que em temo però es que els beneficis només se'ls quedaran els amos dels robots, fins que els robots es rebel·lin i... Visca els robots!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Friso per arribar a l'era on els robots vells seran conservadors.

      Elimina
  6. Eps, difícil, per una banda són més conservadors (les meves iaies ho eren) i per l'altra sembla que ho són menys que els joves.. no sé si com més avis més savis, però em sembla que el millor és que sigui intergeneracional i que hi hagi tots els punts de vista, totes les edats, tots els gèneres, ben variat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, la societat hauria de veure reflectides totes les sensibilitats i diferències, també per qüestió d'edat. El cas és veure què passa quan hi ha un canvi, com en aquest cas, de pes d'un sector.

      Elimina
  7. No tinc ni la menor idea.
    Depèn de la ideologia, del nivell de coneixement, de les capacitats dels avis :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, suposo que hi ha avis per a tot. El tema és si hi ha una tendència general.

      Elimina
  8. Penso que els jubilats que ara es mouen eren els joves dels anys 60 i 70 que ja es van organitzar i van treballar per combàtre el franquisme, o les organitzacions sindicals. Eren unes generacions molt actives. I ara, jubilats veuen com tot allò pel qual van lluitar, s'està desmuntant. I tornen a fer el que creuen, sortir al carrer i lluitar per reconquerir drets.
    Però les generacions d'ara, dubto molt que protestin. Estan tan adormides, que passarà com a wall-e, els veig a tots apoltronats davant la tele.
    I nosaltres, els de la generació X? certament, no sé on ens veiem. Ens movem entre les dues maneres de fer. Certament, es va escaure molt la nostra etiqueta, ja en els anys 90. Crec que ens continuem movent entre dues aigües.

    ResponElimina