dijous, 18 de maig de 2017

La Història ens jutjarà

I ho farà amb criteris que avui en dia desconeixem.

Sovint, quan parlem de aquest o aquell personatge històric i ho fem d'una manera crítica, destacant aspectes que el converteixen en mala persona, algú diu "bé, cal situar-ho en el seu context històric". Si era masclista, homòfob, racista o violent, diem que era producte de la societat en què vivia. De tota manera, després de fer aquest apunt, sovint seguim jutjant-lo amb la nostra mirada actual.

Les lletres de les cançons romanen invariables mentre la societat canvia. "Necessites algú més gran i més savi que tu que et digui el que has de fer" (que a més sóc jo, que tinc un any més que tu i em faré nazi d'aquí poc). No sé exactament què vol dir la paraula heteropatriarcal però sospito que aquesta cançó ho és molt.


Si traslladem aquest raonament a la nostra època, pot passar el mateix. Algú que avui ens sembla una gran persona, potser està cometent actes o opinant coses que en un futur es consideraran horribles.

El futur ridiculitzarà els vegans o criminalitzarà els carnívors? Els ufòlegs seran visionaris o tarats? I la religió? En 500 anys Alà o Jesucrist seran vistos com Zeus o Thor?

És més, el futur ens jutjarà per coses diferents en diferents èpoques? Potser el segle XXII ens criticarà per ser carnívors, el XXIII per ser ateus i el XXIV per no haver respectat els drets de les màquines. I en cada època es destacarà el valor de personatges defensors de causes que ara ens semblen marcianes i se'ls reconeixerà com visionaris.

El judici de la Història és retroactiu, ja que apliquen unes lleis que no estaven vigents quan es van produir els fets. I aquí radica la seva injustícia. El revers karmàtic d'aquesta injustícia és que aquells que ens jutgin des de la mentalitat del futur també seran jutjats pels seus descendents amb uns criteris igualment injustos.

10 comentaris:

  1. Ben vist, això. Realment sembla que sempre tinguem una causa que defensar, i que en aquell moment tothom ho hagi de fer, o si no ets un criminal. En un futur hauran passar les causes d'ara, i ens dedicarem a unes altres. Tot apunta a que es perseguirà els carnívors, com dius tu, però per aquí no hi passo. Si no menjo carn és perquè no n'hi ha, no perquè una trepa de desinformats m'ho diguin. Desinformats nutricionals, n'hi ha alguns que ho fan per animalisme, i mira, a aquests encara els entenc, que almenys no intenten convèncer-te de res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no sóc vegetarià però entenc que a alguns no els agradi tenir camps de concentració on es fabriqui la carn que mengem en condicions bastant indignes. Com que a la gent li agrada menjar carn, no veig cap altra solució que esperar que els biòlegs la conreïn en laboratori sense patiment animal.

      Elimina
  2. Però quan ens jutgin a nosaltres ja estarem criant malves des de fa temps, per tan no ens importarà massa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has pensat en la possibilitat que la gent critiqui el teu blog quan no hi siguis tu (ni l'ahse)?

      Elimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Penso que tens raó, Sergi...Per jutjar els fets que ja han passat ens hauríem de situar en el seu temps, però això diria que continuarà passant també en el futur, si es volen fer judicis justos, és clar!
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, hauríem de ser capaços de ser més justos però sembla difícil.

      Elimina
  5. Potser no cal projectar-se en el temps per fer aquesta reflexió. També és aplicable a cultures diferents que coexisteixen en una mateixa època. Els uns sempre jutjarem als altres amb inexactitud i injustícia, sigui temps o espai el que ens separi...

    Som éssers irremeiablement subjectius i sovint autocomplaents... tant que crec que els judicis morals fora del nostre propi entorn cultural no gaudeixen de gaire validesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben vist, tot i que també es diu, amb freqüència, aquests semblen sortit de l'edat mitjana, quan no directament de les cavernes.

      D'altra banda el relativisme acaba sent una entitat difusa que no acaba complaent a ningú. Tothom necessita una escala de valors per tal de prendre decisions i, tot i que en teoria és fàcil entendre que altres puguin tenir escales de valors diferents, sovint són incompatibles amb la nostra, per un motiu o un altre.

      Elimina
  6. Efectivament, Sergi, tots jutgem segons la mentalitat del moment i la que ens han llegat els nostres pares, jo pense que al segle XXX ens jutjaran, o jutjaran a les dones per haver fet extingir als barons, sí, allò femení, com que és allò natural, tendeix a eliminar allò masculí, artificial i finit.

    Vicent

    ResponElimina