dimarts, 6 de juny de 2017

Trump tampoc sap quin temps farà demà a Sevilla

Recentment hem vist com mig món criticava Trump per la seva postura envers el canvi climàtic. Els EEUU de Trump no volen col·laborar per salvar el planeta del desastre climàtic, són bàrbars que giren l’esquena als científics, no com Europa, líder espiritual dels valors d’occident.

Val a dir que Europa està liderada per gent no gaire millor que en Trump en molts aspectes. Per exemple, el comissari europeu d’acció pel clima no és cap destacat ecologista sinó un exministre del PP famós per menjar vaques.



Cañete lluitant voraçment contra una vaca boja. Font.


En episodis anteriors, un company de consell de ministres de Cañete, el reflexiu Mariano Rajoy havia afirmat que això del canvi climàtic no estava gens clar, que tenia un cosí científic que deia que si no podíem saber quin temps faria a Sevilla l’endemà, com volíem fer cap predicció a tants anys vista?

L’episodi hauria tingut encara més gràcia si hagués estat el cunyat i no pas el cosí perquè conté una argumentació barroera que pretén treure conclusions a partir d’allò que, només aparentment, és una obvietat.

Perquè, intencionadament o no, confon dos conceptes que estan relacionats però no són el mateix: el temps i el clima.

És cert que les prediccions meteorològiques compten amb un cert marge d’error. Ara mateix no podem assegurar si el 23 d’agost d’aquest any farà calor o si plourà. Però en canvi, si ens pregunten quin mes serà més calorós, si un gener a Helsinki o un agost a Sevilla, és bastant probable que l’encertem. La ciència no et pot dir si un dia és bo per a celebrar una boda però sí si un mes és bo per sembrar un camp.

Quan feia classes d’ofimàtica vaig plantejar un Excel per explicar les funcions Mitjana i Desvest (desviació estàndard) que consistia en agafar dades meteorològiques de diversos municipis catalans i calcular-ne mitjana i desviació estàndard al llarg d’un any. Després, si acoloríem els resultats amb el format condicional, obteníem 3 grans grups de municipis que coincidien amb els 3 grans climes que trobem a Catalunya:

Temperatures suaus (penúltima columna vermella) i poca desviació (última columna blava), clima mediterrani.
Temperatures suaus i molta desviació hivern-estiu(última columna marró), clima continental.
Temperatures fresques (penúltima columna blava), clima de muntanya.
Podeu comparar vosaltres mateixos els encerts i errors de la realitat vs model amb aquest mapa climàtic. De fet, podria ser un bon treball de recerca de batxillerat:


Neil DeGrasse feia, a Cosmos, una metàfora molt didàctica sobre aquest tema. Un home passeja per la platja amb el seu gos, lligat amb una corretja. El gos fa moviments erràtics a dreta i esquerra, sembla difícil predir-ne res. Però si ens fixem en la trajectòria de l’amo, és probable que podem predir cap a on es dirigeix.

Neil DeGrasse ens explica el canvi climàtic mentre passeja el gos per la platja.

Val a dir que estudiar el clima és complicat. Seria com observar milions de gossos i, a partir dels seus moviments, deduir cap a on van els amos i, per tant, saber cap a on camina la humanitat. Sovint, quan tractem sistemes molt complexos en ciència, no podem moure’ns per certeses sinó per probabilitats.

Però les probabilitats també donen informació que cal tenir en compte. Imagineu que algú us ofereix un milió d’euros per jugar a la ruleta russa. 5 bales en un tambor de 6. No teniu la certesa de morir si hi jugueu però la probabilitat és un factor que us ha d’ajudar a prendre la decisió. No és el mateix un 83% que un 16% o un 0,004%. Diàriament prenem decisions que posen en risc la nostra vida. Pujar a un cotxe, menjar un croissant, beure un gintònic... Cada acció té un risc i un benefici associat que hem de saber valorar.


L’any 2013 els científics atribuïen una probabilitat del 95% a la teoria d’un canvi climàtic causat per l’home. Així que sí, Trump i el cosí de Rajoy tenen raó: no és segur que estiguem destrossant el clima del planeta. Però si confien tant en la seva sort, que agafin un revòlver carregat amb 19 de 20 bales i se la juguin ells sols, que el planeta és de tots i els prudents potser també tenim dret a existir.

12 comentaris:

  1. Aquí has elaborat un argument massa treballat per a les capacitats intel·lectuals dels dos subjectes que cites. Sembla ser que bàsicament el seu modus operandi com a líders vindria a ser alguna cosa així com "a veure quina és la manera més fàcil i còmoda d'enfrontar els mals rotllos mentre passo la murga aquesta de ser president..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sort o per desgràcia a aquests individus els han votat milions de persones. D'alguna manera hem d'intentar informar aquests milions de persones de com funcionen alguns temes que són importants per a les seves vides.

      Elimina
  2. No penso que Trump i altres no creguin en el canvi climàtic, de fet, penso que no els importa massa si realment existeix o no, lo únic que saben del cert es que es més barat no fer res que no pas prendre mesures per intentar evitar-lo. Que més endavant aquest canvis climàtic comporti catàstrofes que siguin més cares d’arreglar són coses que no els importa perquè llavors segurament ja no seran presidents.

    PS: Aprofito per recomanar a la gent que no hagi vist el Cosmos de Neil DeGrasse perquè ho facin ja, 10 capítols totalment imprescindibles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la limitació de mandats és un drama. Abans, quan els reis manaven tota la vida i després passaven el tro als seus fills, tenien una mica més de cura amb les decisions a llarg termini.

      Elimina
  3. No em diguis que em jugo la vida menjant un croissant, això no! Que gran que és en DeGrasse, Cosmos és genial, i ell un gran divulgador.

    És veritat que no es pot prendre a la lleugera el fet de tenir cura del planeta, però ens hem de preguntar si el pacte de Paris s'està complint. Perquè si no es compleix, ja pots sortir-ne si vols. Cal que si s'ha arribat a acords, els països que s'hi comprometen compleixin. EUA probablement no compliria, així que tant és que hi sigui com que no. Bé, no és que sigui igual, és clar, però el que cal és que els seus dirigents es deixin de lobbies i que tinguin veritable sensibilitat amb el medi ambient. I els russos. I els xinesos. I els indis. La llista és llarga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, el problema és fotut perquè l'hem d'arreglar entre tots i si algú no vol arreglar-lo, ens perjudica a tots. I si a sobre treus avantatge sent el "llest" que passa del tema, doncs la dinàmica és molt negativa.

      PD: No tinc estadístiques de gent morta per croissant però potser hi ha algun ennuegament i, en tot cas, no és la dieta més saludable.

      Elimina
  4. Caram tota una lliçó magistral i científica sobre el canvi climàtic...
    Jo suposo que potser com que el canvi climàtic és una cosa més aviat lent, aquests que l'ignoren, deuen pensar que a ells ja no els afectarà i mentre no s'hauran de gastar els calés i els que vinguin després ja s'ho trobaran...Una postura tremendament egoísta prò bastant real.
    Ah i molta gent confon temps amb clima!!!
    Bon vespre, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, un dels problemes de la democràcia és que es fan plans a 4 anys vista i qui vingui després que se les arregli com pugui.

      Caldria trobar alguna manera de corregir això i penalitzar aquells que no respecten les generacions futures.

      Elimina
  5. Estic d'acord amb el que planteja en Pons, a ells tan els fa, doncs quan les conseqüències del canvi climàtic siguin greus (anava a posar que es notin, però és que ja es noten) ells ja no manaran. I si en una evidència tan gran com és el canvi climàtic demostren tant egoisme, es desprèn molt de com seran les seves polítiques en altres àmbits. Irresponsabilitat total.

    Molt bona explicació, moltes gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enllaçant amb el post anterior, les generacions futures els jutjaran i, en aquest cas, caldria deixar clar que segons els estàndards actuals, també són uns malparits.

      Elimina
  6. gràcies m'has aclarit uns quants conceptes ....i estic amb tu que agafin un revòlver i se la juguin!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra haver estat útil. A veure si els "valents" aposten per l'opció on només se la juguen ells.

      Elimina