dijous, 15 de juny de 2017

5 raons per les que els blogs estan en decadència

Es comenta des de fa 5 o 6 anys (des que vaig començar a escriure aquest blog, curiosament) que els blogs estan en decadència. Jo crec que els blogs ocupen un espai a Internet que no ocupa ningú altre. Deixes el blog i et fas un compte a una xarxa social? No és el mateix.

Però d'alguna manera, sí que és cert que la gent cada cop passa menys temps llegit, comentant o escrivint blogs i més fent likes i retuits. Però, per què?


1. L'efecte Videomatón.

Quan BTV va començar a emetre hi havia un programa que s'anomenava Videomatón. Els ciutadans inserien una moneda a una màquina que feia un vídeo d'un minut (si no recordo malament) en el qual podien fer i dir el que volguessin i després aquest vídeo s'emetia per BTV.

La potència d'aquest concepte de programa era la de democratitzar la televisió. La gent normal, i no només els famosos, tenien dret a sortir per la tele i potser tothom tenia coses interessants a dir. Hi va haver un cert boom. Però al cap d'un temps, el programa fet per amateurs de la comunicació resultava avorrit.

La gent que fa coses avorrides o diu bestieses només interessa si és gent famosa.

Deuen haver passat molts anys des del Videomatón perquè costa trobar-ne fotos a internet. Aquí una foto del seu fill, el Selfiematon. Font.


2. Les xarxes socials.

Les xarxes socials també abanderen aquest empoderament de la comunicació per part del poble i tenen molt d'èxit. Però també tenen empreses enormes darrere, amb grans inversions i interessos econòmics.

Així, mentre Google va deixar morir el Reader, facebook i twitter treballen cada dia per renovar les xarxes socials.


3. Els mòbils

No sé Wordpress però Blogger no s'ha adaptat gens bé als mòbils. L'aplicació per editar posts és horrorosa, comentar un blog és incomodíssim (a diferència de contestar un tuit, que és senzillíssim) i l'únic que funciona prou bé és el Feedly, per llegir blogs.

Personalment, puc dir que des que navego més per internet a través del mòbil i menys a través de l'ordinador, pràcticament no comento blogs. Aquí anem als punts 2 i 4: si no és negoci, les plataformes no inverteixen en adaptar-se als nous formats i cauen en desús.


4. Si no ets el consumidor ni tampoc el producte, llavors què ets?

I és més, què pretens?

El model de negoci dels blogs no està gens clar. Jo no guanyo ni un cèntim d'euro per escriure aquí. Vosaltres tampoc per llegir-me, ni tan sols heu d'apartar molestos anuncis emergents. Aleshores, si no estem movent diners, quin sentit té gastar temps aquí?



5. El temps.

Les xarxes socials ens han acostumat a un bombardeig d'impactes. Twitter et permet llegir 5 o 10 microposts en un minut. En el temps que llegeixes aquest post podies haver llegit més de 20 tuits. La brevetat és aliada de la mandra i també ve ajudada pel sistema de recompensa del cervell.

Potser heu deixat molts cops un post d'un blog a mitges però difícilment deixareu un tuit a mig llegir.



No sé si els que feu o llegiu blogs estareu d'acord amb el que he exposat aquí. Hi afegiríeu altres raons?

28 comentaris:

  1. Una bona anàlisi. Però et diré que dintre de les presses que sempre portem, jo sí que deixo tuits a mitges, però en canvi, quan llegeixo blogs amb la intenció de comentar, pocs cops deixo el post a mitges. Si penso que un blog no el comentaré ja no començo a llegir, i potser algun cop a mig llegir veig que el tema no m'atreu o que no em desperta interès, així que el deixo. Però no sol passar.

    Molt d'acord amb que ara ens connectem molt més, i cada cop més, des dels nostres dispositius mòbils. Algun cop he fet servir l'app de Blogger, fins i tot he escrit algun post des d'allà, però realment no és pràctica ni útil. El feedly va bé, però llegir i comentar textos massa llargs des del mòbil és pesat i lent. Per això optes per esperar-te a estar a casa i obrir l'ordinador. O fer-ho des de la feina, com és el cas, ehem. I realment, a casa la gent ja no obre l'ordinador, directament passa el dit una estona per la pantalleta del mòbil i ja està.

    També d'acord amb que el que ofereix aquest format és diferent, i ocupa un espai que no ocupen els altres formats. Conec gent, en política per exemple, que fa servir facebook com a blog. Probablement abans tenien blog. Però jo personalment a facebook hi vaig a buscar ximpleries, perquè segueixo pensant que és el dimoni encara que ara el faci servir. I si vols anar ràpid, a facebook passes de les parrafades, només aquells que tenen molt interès en aquella persona llegiran la seva vomitada. En canvi aquí venim a ser pacients, a llegir amb calma i comentar amb una mica de coneixement, almenys jo m'ho prenc així. Igual que no vull que twitter segueixi inventant més coses perquè hi càpiguen més caràcters, segueixo defensant l'espai de calma i reflexió que són els blogs.

    Afegiria un altre tema, però que segurament és discutible, que és el de la identitat. Inicialment el món dels blogs, que probablement ve dels xats, funcionava amb sobrenoms, i la gent no sabia qui hi havia darrere de les paraules. Les xarxes socials són pur exhibicionisme, i molta gent les fa servir per vendre's. Sense anar més lluny, jo vaig fer això amb facebook, com a perfil públic, mentre que el blog segueix sent el meu espai personal. Alguna gent ha acabat posant el seu nom real als blogs, fins i tot alguns que havien començat amb sobrenom. Una de les gràcies del blog és conèixer gent que a la vida real segurament no coneixeries per les diferències que hi ha, i no importar-te si saps qui és o no. A les xarxes, i amb el nom per davant, et relaciones amb gent que coneixes, i els que vas coneixent per la xarxa, però a cara descoberta. I seguim perfils anònims només per riure. I per cert, els anònims de les xarxes funcionen al revés que als blogs, serveixen per crear personatges i poder dir el que sigui sense responsabilitat, amb la finalitat de tenir molta claca. Aquí era més aviat per protegir la pròpia identitat i passar desapercebut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Osti, XeXu, crec que has fet un comentari més llarg que el post. Potser l'hauries d'haver escrit tu el post.

      Gràcies per la paciència i per l'esforç que dediques als blogs. Sense tu i el Pons, la nostra petita comunitat blogaire seria molt més petita. No ho dic només pels vostres blogs sinó sobretot per la quantitat de temps que dediqueu als blogs dels altres.

      Elimina
    2. A això li dius poc interès per part dels seguidors humans que tens? Deixa de mirar les estadístiques, que no t'obsessionin, i mira el número de comentaris que tens. A dia d'avui, tenir aquests és un privilegi, com que els blogs estan en decadència, no s'arriba a xifres gaire altes, i tu ho aconsegueixes.

      Elimina
  2. Ei, a mi no m'ha costat tant trobar una imatge del Vídeomaton aquest :-) Uns 15 segons...

    http://www.elperiodico.com/es/noticias/tele/anos-viendo-bcn-3667749

    Clar que jo sóc una googlejadora de primera categoria... tot i que no ho faig servir per fer trampes al blog d'en MAC :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo, Assumpta. Jo últimament m'estic tornant un googlejador pèssim i no ho entenc. Fa 5 o 10 anys trobava millor les coses i ara (que se suposa que Google ha tingut temps per perfeccionar-se) em costa horrors trobar algunes coses.

      Elimina
  3. Hi estic força d'acord. El temps (la manca de temps, per ser més exactes) ha provocat aquest canvi cap a les xarxes socials que ofereixen la immediatesa que sembla que tan necessitem, l'augment de l'ús del mòbil en detriment de l'ordinador també és una mica senyal del mateix. Evidentment que l'oferta dels blogs és diferent i per això continuen tenint el seu espai (encara que més reduït) però el teu punt 4 m'ha fet pensar que això pot durar fins que Blogger es cansi de pagar. A diferència de wordpress, a blogspot no hi ha anuncis així que potser arribarà un dia (si aquest espai reduït es redueix encara més) que no els interessem i se'ns carreguin. Potser caldria anar fent còpies de seguretat més sovint, per si de cas...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La manca de temps m'ha fet deixar de freqüentar (o fer-ho molt menys sovint) alguns dels blogs que seguia abans, entre ells el teu, Mac. M'agradaven els enigmes lògics i matemàtics que et feien esprémer la neurona però ara ja m'ho penso molt abans de posar-me a resoldre'n un.

      No sé si he fet mai una còpia de seguretat del blog. De tota manera, val la pena? Vull dir, al final, calen uns quants milers de paràgrafs més en aquest monstre de Terabytes que és internet?

      Elimina
  4. M'has fet pensar que... "I què és el que no està en decadència, alhora que tot segueix la seva evolució i que res roman estàtic? I des que estem sotmesos a les noves tecnologies no ens podem ni aturar a pensar massa què és el que en realitat ens convé a cadascú de nosaltres. A hores d'ara tot forma part d'una exhalació humana, tot passa molt (massa) de presa. Ens manca temps per a tot, fins i tot per acabar un article amb cara i ulls (o aquest mateix comentari), i amb presa el solem publicar sense que acabi de reeixir prou. Jo m'he preguntat tantes vegades per què tinc un blog? i he pensat moltes coses: que el meu contingut no és prou bo, que a ningú l'interessa el que dibuixo, pinto o escric... o que: Hi ha tanta gent com jo! (les xares també m'han servit perquè abandoni un pedestal metafísic que jo mateixa m'havia creat en ignorar l'existència de tantes persones amb els mateixos o semblants interessos que jo) i al final, deixo passar setmanes, fins i tot mesos sense publicar-hi res (diuen que els blogs també necessiten constància... no ho sé). Crec en els continguts han de ser mínimament bons; però és clar, això també és molt objectiu i hi ha blogs per a tots els gustos). Al final, quan hi torno, sempre penso el que vaig pensar al principi quan vaig saber que existia la possibilitat per a moltes persones com jo (amb alguna mena d'inquietud artística) que, en comptes de quedar-nos-ho al calaix, a través dels blogs teníem l'opció de llençar-ho a l'espai, de donar-ho a conèixer i que si alguna vegada arribava als ulls/sensibilitat d'algú altre que se'n podia beneficiar (sentir emoció, inspiració, trobar-hi alguna idea, etc.) doncs millor que millor. Sempre seria preferible que les meves cavil•lacions (en el fons són la prova de la meva existència) anés a l'encontre d'algú que ho volgués acceptar, encara que fos per un segon; i no pas que les meves creacions quedessin oblidades per sempre en un racó fosc del meu estudi (tot i que sé que de totes maneres hi quedaran). Els blogs són com tenir una finestra per on llançar el que fem i el que pensem per tal que ho acceptin desconeguts... (sembla absurd, oi?). Aquest tema dóna per a molt... però és clar, tot evoluciona i canvia... i els blogs també." M. Pilar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que això que expliques és el que signifiquen els blogs per a molta gent. I entenc que tenen aquesta "utilitat" per als creadors de blogs. No sé fins a quin punt som útils per a la gent de fora, la que utilitza internet però no té blogs. Tenen algun interés els blogs com els nostres per a la gent que no fa blogs?

      Elimina
    2. Benvolgut, les teves preguntes (els nostres blogs són útils o tenen algun interès per als qui no fan blogs?), em fa escriure que: I què importa, o què passa, si els que no tenen blogs no llegeixen blogs? Sort que en aquesta societat hi ha gent per a tot. M'has fet pensar que quan jo vaig muntar el blog i una tècnica em va ajudar i em va dir que em centrés què volia aportar i a qui anava dirigit, vaig contestar sense pensar-m'ho que el que volia mostrar era el que jo era, el que jo sabia fer, i mostrar-ho a tothom! Es va posar a riure. Em va dir que d'acord amb això de mostrar el que jo sabia, perquè només jo ho sabia fer d'aquesta manera, però que li interessés a tothom era una utopia, perquè hi ha molta gent que ni pensa en l'escriptura, ni la lectura, i menys encara en qualsevol art. Els seus interessos són uns altres i ben diferents. Que m'ho tragués del cap o la decepció i la frustració podrien ser notables.
      Això és com si un aficionat i soci d'un club de futbol es lamentés de que hi ha molta gent que no va mai a l'estadi a veure partits, i pensa que no saben el que es perden!
      A mi, sincerament, m'importa un rave el futbol (l'esport en general), però això no vol dir que no reconegui els diferents valors intrínsecs que existeixen en les pràctiques dels esports. I per això entenc que hi hagin tantes persones que no puguin passar sense tenir assumits els esports en la seva vida i en aquests casos l'esport és una de les fonts importats d'emoció de les seves vides. Cadascú s'ha de reconèixer les seves fonts d'emoció.
      Jo preferiria preguntar o plantejar si els nostres continguts són útils i tenen un veritable interès per a qui són semblants a nosaltres, per aquells que ens segueixen i esperen alguna cosa més de nosaltres? Per tal d'ajudar-nos a evolucionar una mica més. -Anem aconseguint alguna classe d'excel•lència en el nostre pensament entorn de tot allò que anem dominant amb la nostra pràctica i esforç? -Anem aportant alguna cosa més en aquest llarg camí dels blogs, que no sigui la repetició? Sergi, com sempre, gràcies per fer-me reflexionar. M. Pilar

      Elimina
    3. Al final, amb les vostres aportacions m'heu fet pensar en "per a qui escrivim?" i he fet un altre post amb aquest plantejament. Bé, més o menys.

      Elimina
  5. Els punts sobre les i-s! Fa 4 anys jo també em vaig emocionar de parir, veure i compartir un blog. Pel mig el vaig tractar com a una mena de diari, veient que ningu no hi entrava. Avui passen setmanes i ni jo no hi entro. Vivim temps supersònics, de canvis increïbles i haig de confessar que, per més que frustrant, també em sembla fantàstic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Magda! Com va tot, campiona? M'alegra veure que finalment has aconseguit inserir un comentari al blog! :)

      Oh, els temps supersònics! Qui pot restar impassible davant aquesta època que ens ha tocat viure?

      Elimina
  6. A mi no m'importa que els blogs estiguin en crisi, i que jo mateixa només visiti els altres blogs un dia per setmana (abans pràcticament cada dia). No els deixaré mai, si no és que algú els fa desaparèixer. No tinc facebook ni twitter, ni ganes. Els blogs van ser inventats per a mi, segur!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un dia a la setmana està bé. Jo ara mateix tinc un o cap dia a la setmana per:
      1. Contestar els comentaris del blog.
      2. Escriure el post setmanal (si em dóna temps).
      3. Visitar altres blogs.
      Bé, de tant en tant, els miro amb el feedly però, com he dit, no em va bé comentar des d'allà. El d'allò bell, d'allò sublim està ben adaptat als temps moderns perquè és molt visual i amb textos curts (a veure si n'aprenc...)

      Elimina
  7. No crec que els blogs estiguin en decadència, en el sentit que corrin perill de desaparició. Només passa que s'han ajustat necessàriament al nou espai mediàtic sorgit de fenomens i tendències ja comentades com la irrupció de les xarxes socials i la navegació mòbil. Aquest ajustament es tradueix en reducció de quota d'atenció i lluita aferrissada per la visibilitat, com tota la comunicació d'avui en dia. A pesar d'això, els roman un nínxol propi i inabastable per a altres plataformes de comunicació.

    Els blogs són una eina comunicativa més, ni millor ni pitjor, sinó diferent: molt útils i viables si es treballen i es fan servir bé. Hi ha models de negoci per a blogs, però només funcionen si hi ha quantitat i qualitat, i per tant inversió de temps i recursos. La blogosfera és plena de blogs moribunds simplement perquè els manca aquesta inversió, però això no vol dir que el mitjà en si mateix estigui condemnat.

    Si ofereixes un blog amb continguts de qualitat, freqüents, consistents, útils i engrescadors, dirigit a una audiència molt clara, i a més més el combines amb xarxes socials, funcionarà i segurament ho farà bé. Ara... cal dedicar-s'hi professionalment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que has fet un comentari molt seriós, amb coneixement de causa, que supera la lleugeresa amb què he escrit el post.

      Realment tot això que comentes em supera, em sento molt 1.0 o no nadiu digital o jo que sé. Se'm fa una muntanya haver de lluitar per la visibilitat, fer ús audaç de les xarxes, etc. Sé algunes coses que estic fent malament i tot això però la veritat és que em fa una mandra terrible.

      Elimina
  8. 1) Quan ets famós et fan més cas, però amb el temps un descobreix que hi ha gent no famosa que diu coses interessants, alguns científics per exemple, i està clar que un científic no es famós, com a mínim en aquest país.
    2) Està clar que costarà més seguir els blogs si els mitjans que hi ha per seguir-los van desapareixen, però crec que sempre hi haurà algun lector de feeds o altre, en el fons tampoc es tan complicat mantenir-ne un. A vegades sembla que no sapiguem sortir dels serveis de Google però hi ha aplicacions més enllà en serio, però no es tan còmode perquè t’has de fer un nou compte.
    3) Justament la versió mòbil de Feedly no m’agrada, prefereixo gReader, en canvi la versió PC si que m’agrada Feedly. Ara bé, tens tota raó que comentar des del mòbil un blog es incòmode. Jo tinc l’avantatge que treballo davant d’un ordinador per tan puc fer un break per comentar blogs, el dia que no ho pugui fer ja us podeu acomiadar d’en Pons. El mòbil no el faig servir per escriure posts, però des de la tablet que funciona amb Android igual si que he escrit posts (aclarir que a la tablet hi tinc normalment enganxat un teclat real), ara bé, per acabar-lo de maquetejar res més pràctic que fer servir el ratolí del ordinador.
    4) Distracció, oci i potser aprendre alguna cosa, quan vas al parc a passejar tampoc estàs generant moviment de calers, un malbaratament de temps! Blogger no té publicitat però altres plataformes com Wordpress si que en tenen, aquí ja hi ha algú que guanya calers, espero que això et deixi més tranquil.
    5) Escriure, llegir i comentar blogs requereix temps, fer un like no, només cal fer el like, no cal ni mirar la foto, en serio jo conec gent que fa like a tothom que surt en el timeline de Instagram i no miren a què fan like. Parlo de Instagram perquè es la xarxa que veig utilitzar més, twitter no la toco massa, sóc d’aquells que generen contingut però no en consumeixen, si em cites et contestaré per educació però ja està.

    Un altre raó? Pons’s Blog en decadència i si el blog més gran de tots els temps està en decadència l’efecte bola de neu es evident entre la resta de blogs...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, o sigui que tot el temps que dediques als blogs és des de la feina? Un break, dius? A veure, una de tres: o la teva feina consisteix en comentar blogs (en aquest cas ho estàs fent molt bé, eh? Res a dir) o consisteix en fer coses poc importants (i a ningú li importa si la fas o no) o tens una productivitat monstruosa que et permet fer en un 20% del temps la feina d'una persona normal.

      Elimina
    2. Consisteix en fer coses poc importants (i a ningú li importa si la faig o no). Pensava que la majoria de feies eren això, la teva no, tu ets un educador.

      Elimina
  9. Jo, pel contrari, Sergi, sóc fidel als blocs, perquè és el que més s'assembla a un llibre, jo sé que des de la societat, i en part, en gran part tots en som responsables, se'ns està venent la idea de que tenim molta informació en poc de temps, però és això real, què és la informació? La informació no és saber i saber és amar, i com millor s'estima és amb el temps i prestant atenció i sentiment a allò que es llegeix o a qui es tracta, jo sempre comente als huit o nou blocs que tinc als meus preferits, alguns em diran que sóc un plasta, o que sóc massa pessat, jo sé que hi ha gent que no voldria que jo els comentara, no és el teu cas, perquè tu i jo ens apreciem, però passa molt sovint.
    Jo publique també en feisbuc, però no és el mateix, primerament perquè és més d'immediatesa, més com si estigueres a una gran gàvia de vidre i segon perquè no fa la sensació de llibre, en els blocs, tot i que no sé el seu futur, jo tinc molta part de la meua obra i quan vull rellegir-me hi vinc, els blocs són més personals i és com tindre a un amic o germà amb el seu diari personal que ens el deixa per a què entrem a la seua ànima. És més amable i calent.
    Ara, l'instint de mort de l'Home ens ha fet que ja no escriguem grans articles ni xicotets posts, sinó consignes, i el que porta la consigna és immediatesa però també inutilitat, si no és per a odiar i enardir, amb els grans articles pots influir molt, i creu-me, molt en la realitat, des de la nostra casa i a un preu mòdic, això sí si els escrivim amb la bona fe.
    feisbuc és igual a anar al casino del poble, tuíter és com viatjar per la ciutat en una manifestació i pegant cartells polítics i els blocs són com la nostra dona i família, i amistats benvolgudes, més humans.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha agradat molt la darrera frase, Vicent. Amb el teu permís, l'he compartit al twitter, juntament amb un reconeixement de l'honor que significa tenir-te per aquí amb tanta assiduïtat.

      Elimina
    2. Gràcies, Sergi, amb això que m'has dit ja em sent pagat per tot el que intente fer, o faig, perquè el que fa el yin és indemostrable, i com diu Rainer Maria Rilke, no cal tindre la vanitat per a voler demostrar-ho.

      Vicent Adsuara i Rollan

      Elimina
  10. Jo de la nova tecnologia només faig servir els blogs tot i estar donada d'alta a algunes xarxes socials, no les utilitzo perquè van massa de pressa i sempre has d'estar a l'aguait.
    Els blogs en canvi, pots anar al teu ritme no t'atabalen ni atabales...Trobo que és la manera de comunicar-se més relaxant i també coneixes gent nova. Pensa que jo ting tres amics blocaires del Brasil, de Mèxic i de Colòmbia i ja sé que no els coneixeré mai, però tenen la santa paciència( jo també) d'utilitzar el traductor, perquè jo els escric en català i això és d'agrair...
    Algú ha comentat que perquè els blogs tinguin èxit, has de posar-hi continguts de qualitat, però això és molt relatiu perquè el que és interessant per a uns no ho és per uns altres...
    També penso que és important contestar els comentaris, perquè així mantens més viva la relació amb els altres. Jo sempre els contesto els de tots els seguidors, cosa que veig que no fa tothom i no em refereixo a les persones com tu que sempre contesteu al vostre blog encara que no aneu al dels altres, però jo m'he trobat a vegades amb persones que jo sempre els contesto i ells els trobo comentant a d'altres blogs i no els veig per casa meva...Això fa que et cansis i al final ho deixes correr!!!
    Però jo voto pels blogs i per la fidelitat!!!
    Bon vespre, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla, per les respostes de molts de vosaltres, que els blogs són per gent que té temps. Potser per això em sembla que estan en decadència, perquè jo no els puc dedicar prou temps. I sap greu per això que dius, de contestar els comentaris i tornar les visites...

      Elimina
  11. Potser els blocs no estan de moda perquè a la gent li fa mandra llegir. I són més o menys com els llibres, en petit format. Jo m'ho passo molt bé escrivint el meu bloc i espero mantenir-lo força temps, tot i que cada vegada tinc menys comentaris. Encara sort que l'enllaço a Facebook (una solució de compromís, com pots veure).

    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, diuen que l'aliança amb les xarxes socials és el que ens pot salvar.

      Per molts anys de blog, ricard.

      Elimina