divendres, 8 de maig de 2020

Covid19: Com ens en sortirem?

Vull resumir en aquest post les vies per tornar a la normalitat (nova o antiga). A la vida que teníem abans de la Covid19.

1. Contenir l'expansió del virus.

Alguns països han decidit ser estrictes en el control dels contagis. A través de tests que detectin ràpidament els infectats i de mesures de distanciament social i de control a través d'eines com apps de mòbil, sembla ser que han aturat aquesta expansió, tot i que és difícil pensar que podran aturar tots els brots que vagin tenint.

També hi ha iniciatives sorprenents, com la d'analitzar les aigües residuals per saber en quin barri o municipi hi pot haver un brot. Segons sembla, es podrien detectar els casos uns dies abans que arribessin als hospitals.

2. La vacuna.

Aquesta seria la millor opció. Vacunes tothom i el virus ja no pot infectar quasi ningú i desapareix. Pocs diners, poques morts però... trigarà molt en arribar. Les previsions més optimistes apunten al 2020. Les més pessimistes diuen que potser no arribarà mai.

I el 2020, que seria un rècord mai vist en el desenvolupament d'una vacuna, és massa tard tenint en compte la velocitat de propagació (en un parell de mesos es pot haver contagiat un 10% de la població). Ara bé, potser quan arribi tampoc serà totalment inútil, tenint en compte les sorpreses que està donant aquest virus.

Actualment s'estan desenvolupant desenes o centenars de vacunes contra els SARSCov2, seguint diferents estratègies terapèutiques. Totes elles hauran de superar duríssimes proves si volen arribar a la comercialització. Font.


3. La immunitat de grup.

La immunitat de grup consisteix en la reducció dels contagis fins a prop de zero a causa que hi ha massa gent que ha passat la malaltia i ha desenvolupat immunitat. Així, el virus no troba prou gent vulnerable a qui infectar i es va extingint l'epidèmia.

És una solució "barata" que probablement sigui la que acabi tenint lloc en la majoria de països del món, potser fins i tot en tots.

El preu a pagar és en vides humanes. Si a Catalunya han mort unes 10.000 persones amb, suposem, un 10% de contagiats, arribar fins al 60 o 70% implicaria multiplicar per 6 o per 7 aquesta xifra.

I bé, ja que hem fet confinament, estaria bé que aplanar la corba servís perquè en el temps que hem guanyat es desenvolupessin tractaments que reduïssin la letalitat del virus.

En aquest gràfic veiem com els infectats (en vermell) necessiten estar en contacte amb gent vulnerable (en blau) per transmetre la malaltia. Si hi ha prou immunitzats (en groc) la propagació s'atura de seguida.


4. Tractaments.

Intentaré resumir els diferents tipus de tractament i explicar-los a un nivell molt bàsic.

4.1. Medicaments reciclats.

Si abans hem dit que una vacuna triga molt de temps a estar llesta, amb els medicaments passa el mateix. De mitjana poden passar uns 12 o 15 anys en fer tots els estudis que ens assegurin el medicament és efectiu i segur. I, com abans, no tenim aquest temps.

El que s'ha fet des del començament de la pandèmia ha estat intentar provar medicaments que ja eren al mercat per altres afeccions i mirar si servien per a la Covid19.

De moment, fins on jo sé, no hi ha res que s'hagi demostrat que funcioni. S'han intentat tractar amb antivirals (sobretot al principi de la malaltia, quan la càrrega viral és més alta) que s'havien desenvolupat per a altres virus i s'han fet servir altres medicaments per tractar la simptomatologia (sobretot anti-inflamatoris per tal de controlar la violenta resposta del sistema immunitari, que provoca els greus danys pulmonars).


4.2. Transfusions de plasma sanguini.

Aquesta estratègia es basa en donar a un pacient de Covid plasma sanguini d'algú que s'ha recuperat de la Covid. Si s'ha recuperat vol dir que el seu cos ha produït anticossos capaços de vèncer el virus. Per tant, amb el plasma, el pacient rep aquests anticossos que l'haurien d'ajudar a vèncer la malaltia.

No està clar si funcionarà o no però ara mateix potser és la via més prometedora. Si funcionés, al nostre país tindríem un obstacle legal perquè aquesta opció fos efectiva i és la llei que prohibeix recompensar econòmicament els donants de plasma. En cas que hi hagués un pic i els hospitals necessitessin plasma d'expacients Covid, n'hi hauria prou apel·lant a la solidaritat?

Si funciona, el millor de tot és que no cal desenvolupar res. Ja tenim expacients Covid que poden donar plasma sanguini un cop per setmana i la legislació no exigeix milers d'estudis clínics per validar la seguretat de donar plasma. És a dir, aquesta opció la tindríem des de ja.

Aquesta solució de Grífols sofisticaria el tractament per donació de plasma. Es preveu que es pugui fer servir des del juliol (als EEUU).



4.3. Producció d'anticossos per Biotecnologia.

Aquesta opció és la més "moderna". Es basa en el mateix que la d'abans però produint els anticossos en un laboratori. Com us podeu imaginar, necessitaria una mica més de temps que l'anterior i també caldrien alguns estudis i permisos per autoritzar-la.

En general, la biotecnologia ens permet fer servir cèl·lules de diferents tipus (bacteris, fongs, cèl·lules animals, etc) com a fàbriques de diferents molècules. De vegades s'edita genèticament la cèl·lula per modificar-la i fer que fabriqui la nostra molècula. 

El virus i els anticossos que el podrien inutilitzar. Font.

4.4. Altres medicaments.

No n'he sentit a parlar però potser algú està desenvolupant nous medicaments per tractar la Covid19. No és una opció pràctica a curt termini, com hem dit abans, però tenint en compte que venim de la SARS i la MERS, potser no està de més.



I fins aquí el meu resum. Com veieu s'estan fent moltes coses en molts llocs del món per intentar trobar una solució a la pandèmia. Esperem que alguna d'aquestes iniciatives arribi a temps per salvar milions de vides.

7 comentaris:

  1. Sembla mentida que amb la quantitat d'aigua que llancem per les clavegueres es pugui arribar a detectar rastres genòmics significatius relacionats amb el covid-19.

    Sembla que els suecs confien amb la immunitat de grup, per mi que volien una excusa per alleugerir el sistema de pensions.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La gràcia de la PCR és que amplifica el material genètic trobat i amb poc material genètic pots tenir prou senyal per identificar-lo.

      Aquesta teoria de les pensions no està encara del tot descartada...

      Suprimeix
  2. EL cap em diu que mentre la vacuna no arribi, la immunitat de grup és el què ha de passar, però al cor li fa massa mal i por aquest plantejament.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. En lo del clavegueram, i també amb el comentari del Pons m'he recordat d'allò que BCN és de les ciutats europees on més cocaïna es consumeix, per la quantitat de residus de la droga trobades al clavegueram.

      Suprimeix
    2. La veritat és que això canvia setmana a setmana. Ara diuen que el virus ens pot donar, com a mínim, una treva fins al desembre.

      Veurem com va evolucionant tot.

      Suprimeix
  3. Suposo que la millor manera que ens en sortim, és trobar una vacuna ben aviat...La inmunitat de grup, no m'acava de convèncer...
    I si tots provem el potingue que es pren el Donald Trump? jo no!!!
    Bona tarda Sergi.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La immunitat de grup és l'escenari que pràcticament cap govern ha volgut afrontar. El virus mata massa per deixar-lo fer i ja està.

      El Trump, com altres velles glòries, sembla que deu ser població de risc. I si a sobre té aquest criteri mèdic, doncs potser no arribi a la reelecció.

      Suprimeix